L’Eduardo García Salas, la música i la història

L’Eduardo (a l’esquerra), la cel·lista Jana Podolská i el pianista Václav Mácha, o el Halíř Trio (foto Michal Novák)

L’Eduardo García Salas és un violinista amb vocació d’historiador. Ha descobert un document de 1719 on cert aristòcrata encarrega una música i el compositor signa haver rebut l’encàrrec. El compositor venia del que avui és Itàlia, a la recerca de clients. Era Antonio Vivaldi, el client el comte Morzin i d’aquell encàrrec venen entre altres composicions com les Quatre Estacions. Aquest vídeo de la TV italiana explica la història (min. 16:42).

més

L’esclat de la primavera a Txèquia

Any rere any els fenòmens naturals ens indiquen amb precisió que la primavera arriba. Com se sap el tret de sortida el marquen el març els ametllers i els cirerers en flor, que pinzellen el paisatge de tons blancs i purs i rosats. Però quins altres senyals hi ha? Fer partícips d’aquest joc d’observació de pistes de la natura a la nostra quitxalla pot ser una bona manera d’aprendre, prendre consciència de l’entorn i entretenir-los.

més

Un pont de vianants i ciclistes entre Karlín i Holešovice

Un pont per a vianants dit Lavka Kolka, entre HOLešovice i KArlín (ipraha.cz)

L’Institut de Planificació i Desenvolupament de Praga (IPR Praha) ha fet públic el disseny guanyador del concurs d’un nou pont per a vianants i ciclistes que unirà Karlín i Holešovice per l’illa de Štvanice. És un disseny molt senzill en aparença, pensat per confondre’s en l’ambient i no impedir les vistes al usuaris. Estarà fet de UHPC (Ultra High Performance Concret) i marbre blanc. Si s’acaba fent serà una dels elements més fins i fotografiats de la ciutat i una gran aportació a les rutes ciclistes.

Un economista txec sosté que Catalunya s’endeuta per finançar Espanya

Pavel Kohout

És una de les formulacions més clares del problema fiscal que Catalunya té amb Espanya. La va fer l’economista txec Pavel Kohout, el 31 de maig de 2012 al diari Lidové Noviny. És del tot vigent.

Kohout a Txèquia és un respectat economista «mediàtic» de la corda neoliberal: la democràcia i els drets humans són una vaga nebulosa, o no són la prioritat. El cas espanyol el feia servir en el context de la crisi grega, en una crítica al «federalisme pressupostari» al nivell de la Unió Europea, o la noció que les regions riques subvencionin indefinidament les pobres a costa de suportar impostos alts. L’article és breu i (en txec) és aquí aquí. El títol, «Hold Katalánsku, verze 2012» vol dir «Homenatge a Catalunya, versió 2012», i sí, és una al·lusió al llibre d’Orwell.

més

Portar l’oli de la família

(facebook.com)

El Juan Carlos i la Lucie Herrera us porten a Txèquia oli de les oliveres de la família d’ell, que són a Baena, Còrdova (web, Instagram, FB). Va començar portant oli a la família i els amics i ha anat creixent més enllà del cercle més immediat de persones. Va arribar un moment en què ja no n’hi havia prou aprofitant algú que va i ve per carretera, i es va haver de transportar professionalment. És un model de parella mixta emprenedora que aprofita bé les fortaleses de cadascuna de les parts. A més de l’oli hi ha olives i artesania de fusta d’olivera. Tenen «botiga de pedra», com diuen en txec, a Letná, a Praga 7.

més

El desconfinament de la por (recursos a internet)

Ara que es va relaxant el confinament a Txèquia hi pot haver qui es trobi que, amb les ganes de sortir al carrer, li surten coses inesperades i es pensi que no li corresponen. La incertesa pot anar del bracet de certs neguits, i passat el temps de reclusió segura a les nostres llars és normal que aflori certa por a trencar aquesta estabilitat.

Tenir por no és una frikada, però hem de poder tenir eines per acompanyar aquest sentiment i buscar una nova realitat que ens serveixi per redreçar les nostres vides després del confinament.

Per ajudar a desfer-nos de la incertesa ens podem informar de les últimes mesures sobre el desconfinament i l’estat d’emergència.

Ministeris de l’Interior i de Sanitat

La pàgina del ministeri de l’Interior està traduïda a l’anglès, i hi podem trobar detalls referent al trànsit de persones. La web del ministeri de Sanitat és només complerta en txec, amb dibuixets sobre què es pot i què no es pot fer ara que es torna al carrer, a les botigues, a les oficines.

Si el desconfinament us desferma cert temor, que és totalment lícit, podeu donar un cop d’ull a les suggerències del ministeri de l’Interior, que van des de handbooks amb recomanacions de com explicar la situació als nens, adults o a vosaltres mateixos fins a first aids per recompondre’ns una mica

El Casal

Si la inquietud i el neguit es fessin més grans, podeu recórrer a la nostra xarxa organitzada en el Casal (Facebook) i us podem orientar i si cal ajudar a trobar l’ajuda professional que pogueu necessitar.

Informa: Natàlia Soler

Museu d’Arts Decoratives de Praga (Uměleckoprůmyslové Museum v Praze)

Del servei de publicacions (upm.cz)

És un museu petit i relativament fora dels circuits turístics, tot i estar al cor de la Ciutat Vella. Les arts decoratives o aplicades han tingut històricament un gran nivell a les terres de Bohèmia i Moràvia, de manera que és ell lloc on anar si voleu veure per on anava la moda, el grafisme, les joies, el mobiliari, etc., amb col·leccions permanents i exposicions temporals. Té biblioteca, una rica sèrie de publicacions, i una botiga amb llibres, ceràmica i objectes de disseny i reproduccions diverses.

De la cuina tradicional a la molecular i torna a començar, o el xef David Díaz a Europa Central.

(medusarestaurants.sk)

El David Díaz estava cuinant a les dues setmanes d’estar a Praga, on va arribar seguint la parella nativa. Al cap de poc el van fer cap de cuina de La Dégustation, un restaurant important al cor de la ciutat vella. A l’entrevista de treball li van dir cuina alguna cosa aquí, ara, amb el que trobis. Sense cap informació prèvia. Hi havia conill, arròs, bolets. Els va convèncer.

més

8-9 maig, el final de la Segona Guerra Mundial

El calendari txec (6): 8-9 de maig

El final de la Segona Guerra Mundial a Praga es recorda els dies 8 i 9 de maig. L’anomenat Alçament, Revolta o Insurrecció de Praga («Pražského povstání») dona nom també una estació de metro de la línia C. En aquells dies de maig la guerra s’estava acabant, la Unió Soviètica avançava per l’est i els americans havien entrat a Plzeň. Els soviètics estaven entrant al mateix Berlín.

més