Israel, Palestina i Txèquia

L’esquerra catalana defensa els palestins i fa veure que no veu la corrupció dels seus líders i les atrocitats inspirades pel fanatisme religiós musulmà. Per contra, certa dreta, que algú molt ocorrent va denominar «ciunista», admira la intel·ligència pràctica i la voluntat de guanyar dels jueus, i fa veure que no passa res si el soldat israelià tortura i mata nens palestins o els ensorra la casa, perquè al cap i la fi li van gasejar l’àvia a Treblinka i això fa mal.

La mirada txeca és molt diferent. No és una guerra de trinxeres consolidades, com a Catalunya. La línia del front no és tan nítida. Les causes són quatre: 1) En el món txec de la cultura i les arts no predomina el biaix progressista; 2) En els mitjans hi ha una hegemonia liberal conservadora; 3) A Txèquia hi ha tant una memòria viva de l’herència jueva com, 4) Una història pròpia de relacions amb Israel.

més

Un tortosí va passar per Praga fa mil anys (s. XI-XIII)

El comerciant i diplomàtic tortosí Ibrahim Ibn Jakub (archiwum.rp.pl)

El primer text conservat on apareix el nom «Praga» el va escriure un tortosí fa més de mil anys. Ibrahim ibn Yaqub al-Tartushi, un comerciant i diplomàtic enviat pel Califa de Còrdova, va descriure l’any 965 un comerç d’esclaus, metalls, teles i ambre, freqüentat per mercaders d’origen eslau, alemany, llatí, jueu i musulmà.

«Bohèmia és el país del rei Boyslav. La distància entre la ciutat de Praga i la de Cracòvia és d’un viatge de tres setmanes, i es cobreix tot al llarg de la frontera amb el país dels turcs. La ciutat de Praga està construïda amb pedra i guix i és la més rica en comerç de tots aquells paratges. Els russos i els eslaus hi porten mercaderies des de Cracòvia. Musulmans, jueus i turcs de més enllà de la seva frontera també vénen carregats de mercaderies i balances de mercat. Porten a vendre esclaus, estany, i diverses menes de pells precioses. Llur país és el millor entre tots els pobles del Nord, i el més ric en farratge. Per un cèntim et venen prou farina per satisfer un home durant un mes, i pel mateix preu també pots adquirir ordi per nodrir una muntura durant quaranta nits. A la ciutat de Praga fan selles, brides i els lleugers escuts de cuir que usen aquí.» (Ibrahim ibn Yaqub al-Turtushi, Viatges)

Font: Manuel Forcano, Els jueus catalans, Angle Editorial, Barcelona, 2014.
més

Kamil Lhoták i la poesia de la màquina i el suburbi

Cartell d’una exposició de Lhoták (turistika.cz)

Kamil Lhoták (1912-1990) és un dels artistes més personals i inconfusibles del segle XX txec. Completament autodidacta, sense cap educació artística formal, va desenvolupar un estil propi basat en una poètica de la màquina i del suburbi. Els motius es van repetint i variant: el globus aerostàtic, el tren, el cotxe antic, els submarí, la sitja, el dipòsit, la carpa del circ, el jardí buit, a la perifèria urbana, és a dir de Praga.

més

Reivindicació del pícnic als parcs de Praga

Vista de les vinyes del parc Grebovka, un gran jardí anglès entre Vinohrady i Vršovice (prague.eu)

Manteta, torrades, pot de humus o paté, termo amb te, ampolla de vi: els praguesos són molt de fer pícnics i és un costum que fa de bon imitar, amb nens petits o sense. Ara en temps de virus potser creix el costum: el distanciament serà més fàcil de complir a l’aire lliure. Això i la sensació de llibertat. Hi ha molts parcs i molt grans, la perifèria de la ciutat és semirural, fins i tot dins del terme, que és molt gran, 500 quilòmetres quadrats (cinc vegades Barcelona). Hi ha un munt de llocs on es pot fer pícnic.

més

L’Eduardo García Salas, la música i la història

L’Eduardo (a l’esquerra), la cel·lista Jana Podolská i el pianista Václav Mácha, o el Halíř Trio (foto Michal Novák)

L’Eduardo García Salas és un violinista amb vocació d’historiador. Ha descobert un document de 1719 on cert aristòcrata encarrega una música i el compositor signa haver rebut l’encàrrec. El compositor venia del que avui és Itàlia, a la recerca de clients. Era Antonio Vivaldi, el client el comte Morzin i d’aquell encàrrec venen entre altres composicions com les Quatre Estacions. Aquest vídeo de la TV italiana explica la història (min. 16:42).

més

L’esclat de la primavera a Txèquia

Any rere any els fenòmens naturals ens indiquen amb precisió que la primavera arriba. Com se sap el tret de sortida el marquen el març els ametllers i els cirerers en flor, que pinzellen el paisatge de tons blancs i purs i rosats. Però quins altres senyals hi ha? Fer partícips d’aquest joc d’observació de pistes de la natura a la nostra quitxalla pot ser una bona manera d’aprendre, prendre consciència de l’entorn i entretenir-los.

més

Un pont de vianants i ciclistes entre Karlín i Holešovice

Un pont per a vianants dit Lavka Kolka, entre HOLešovice i KArlín (ipraha.cz)

L’Institut de Planificació i Desenvolupament de Praga (IPR Praha) ha fet públic el disseny guanyador del concurs d’un nou pont per a vianants i ciclistes que unirà Karlín i Holešovice per l’illa de Štvanice. És un disseny molt senzill en aparença, pensat per confondre’s en l’ambient i no impedir les vistes al usuaris. Estarà fet de UHPC (Ultra High Performance Concret) i marbre blanc. Si s’acaba fent serà una dels elements més fins i fotografiats de la ciutat i una gran aportació a les rutes ciclistes.

Un economista txec sosté que Catalunya s’endeuta per finançar Espanya

Pavel Kohout

És una de les formulacions més clares del problema fiscal que Catalunya té amb Espanya. La va fer l’economista txec Pavel Kohout, el 31 de maig de 2012 al diari Lidové Noviny. És del tot vigent.

Kohout a Txèquia és un respectat economista «mediàtic» de la corda neoliberal: la democràcia i els drets humans són una vaga nebulosa, o no són la prioritat. El cas espanyol el feia servir en el context de la crisi grega, en una crítica al «federalisme pressupostari» al nivell de la Unió Europea, o la noció que les regions riques subvencionin indefinidament les pobres a costa de suportar impostos alts. L’article és breu i (en txec) és aquí i aquí. El títol, «Hold Katalánsku, verze 2012» vol dir «Homenatge a Catalunya, versió 2012», i sí, és una al·lusió al llibre d’Orwell.

més

Menjar herba del parc a casa (o al restaurant)

levain.cz

El xef Jason Le Gear del bistro Levain a Vršovice (web, Facebook, Instagram) proposa recollir segons quines plantes pels parcs i menjar-se-les. Per exemple, el sotabosc del turó de Petřín és ple d’Allium ursinum, una herba de fulles amb un gust delicat d’all, que va molt bé en amanides com la fulla forta, o en pestos.

més

Portar l’oli de la família

(facebook.com)

El Juan Carlos i la Lucie Herrera us porten a Txèquia oli de les oliveres de la família d’ell, que són a Baena, Còrdova (web, Instagram, FB). Va començar portant oli a la família i els amics i ha anat creixent més enllà del cercle més immediat de persones. Va arribar un moment en què ja no n’hi havia prou aprofitant algú que va i ve per carretera, i es va haver de transportar professionalment. És un model de parella mixta emprenedora que aprofita bé les fortaleses de cadascuna de les parts. A més de l’oli hi ha olives i artesania de fusta d’olivera. Tenen «botiga de pedra», com diuen en txec, a Letná, a Praga 7.

més