En un article anterior comentàvem les observacions i conjectures de Tycho Brahe, que posaven en dubte la concepció tradicional de l’estructura de l’univers i del moviment dels astres. Però la ruptura definitiva l’havia de fer el seu assistent, Johannes Kepler, l’altre senyor de l’estàtua de Pohořelec.

Viatjant per Txèquia pot sorprendre que hi hagi tants castells i palaus. Pot fer preguntar-se qui hi viu, de qui és, qui ho va construir i d’on van treure els diners. Preguntes que poden obrir una via per familiaritzar-se amb la història del país. Si no teniu almenys un llibre sobre la història txeca trobeu-ne un ràpidament, perquè per internet tantes coses interessants no són fàcils de saber. A més, hi ha molta informació enganyosa. Una altra possibilitat de respostes a algunes preguntes és la sèrie «Modrá krev» (Sang blava) sobre l’aristocràcia txeca emesa per la televisió pública, disponible a la web de la televisió pública txeca. (Enviat per Germán Palomino)

És possible que passejant pel barri del Castell de Praga us hagi cridat l’atenció l’estàtua de dos senyors a la parada de tramvia de Pohořelec. Es tracta de Tycho Brahe i Johannes Kepler, dos astrònoms del renaixement. Què hi pinten aquests dos, al lloc on són?

Bohèmia, la regió central i més gran de Txèquia, era la terra de la tribu celta dels boii a les cròniques romanes. A l’època del naixement de Crist, els legionaris romans de Vindobona (Viena) van creuar el Danubi i es van topar amb la tribu germànica dels marcomans, que havien desplaçat els celtes. Més tard els marcomans van tornar la visita i van arrasar Vindobona.