Aquest està a la cantonada dels carrers Sázavská/Slezská de Vinohrady, però n’hi ha probablement milers per tot el país: és el bistro vietnamita de guàrdia. El que sempre hi és. Hem vist llocs asiàtics que proposen coses, com FieldRice o Teplá Kačka. Llocs on es va pel que són. En canvi el vietnamita de guàrdia és el que teniu més a prop de casa i s’hi va de tant en tant perquè sí, per variar, per l’avui no cuino. Amb la mestressa basada, simpàtica, efectiva, que et parla un txec simple, de poques frases, amb un accent característic, i et diu “pojďte dál!” (“passi!” ), “posaďte se!” (“segui!”), et porta el menú a l’insant, torna i et diu “máte vybrano?” (“ja ho té?”). Són més barats, estan plens de gent del país. Els decoren sempre amb el mateix estil, amb estàtues, plafons i decoració kitsch asiàtica de fàbrica, de colors vius i llampants. La carta és sempre la mateixa, la sopa, el “Pho”, de bou, porc o pollastre, i la variant amb tofu. Plats amb molt d’arròs i fideus, aromatitzats amb julivert, coriandre, gingebre. El servei és ràpid i amable, i va per feina. En resum, per si és de servei: 1) Busqueu un vietnamita sòlid a prop de casa, i 2) Adopteu-lo com el vostre bistro de guàrdia.
Ens agrada molt l’arquitectura de Praga i per això ens agrada el festival Open House i aquí en parlem regularment. Es fa en diverses ciutats de tot el món, incloent no solament Praga, sinó també Barcelona i altres ciutats catalanes. L’objectiu del festival és obrir les portes d’edificis emblemàtics, històrics i contemporanis al públic. Ofereix visites gratuïtes i dona l’oportunitat de descobrir l’arquitectura i el disseny d’aquests llocs.
Consulteu la web delfestival a Praga, el programa és del 15 al 21 de maig, els edificis es poden visitar el cap de setmana del 20-21 de maig. És impossible visitar-ho tot, heu de triar necessàriament. El festival Open House ofereix als visitants l’oportunitat de conèixer edificis destacats que generalment no són accessibles o que demanem una entrada. Es tracta d’una experiència educativa i cultural, fan coses específiques per a nens. És tota una celebració de l’arquitectura i la ciutat.
S’acosta el final de curs escolar, venen les vacances i pares i mares ja hem de començar a organitzar el pròxim curs. Les activitats extraescolars ajuden a conciliar. Qui té fills ja sap que de passar a buscar-los a les 12.30 o bé després de dinar o les 15.00. A les llars d’infants tampoc els agrada deixar els nens gaires hores. Si els reculls més tard quasi et faran sentir malament.
Com es pot fer compatible això amb la feina, amb una jornada laboral de vuit hores? Les extraescolars ens poden ajudar? Ara al juny els pares i les mares ja podem començar a fer un tetris per intentar quadrar les peces dins la logística familiar.
Per sort hi ha una gran oferta d’activitats, en txec es coneixen amb el nom de «kroužky» (petits cercles), però cal saber on buscar.
Al setembre cada districte de Praga organitza un mercat d’activitats extraescolars. És un bon lloc on descobrir noves activitats, però al setembre sovint és massa tard i algunes activitats ja són plenes,
Escoles, llars d’infants i casals Les mateixes escoles o llars d’infants on ja porteu els fills ofereixen activitats extraescolars i és el primer lloc lògic on buscar.
També hi ha els centres «Dům dětí a mládeže DDM» (Casal de nens i joves), que podeu trobar al vostre barri. Tenen una gran oferta a un preu molt econòmic. Tenen des de tallers de ceràmica, lego, dansa, teatre o fins i tot arquitectura.
Dins de l’oferta publica també hi ha els «Rodinné Centrum» o els «Komunitní Centrum». Un de força popular és Rodinné a Komunitní Centrum Paleček, molt a prop de Flora amb una petita cafeteria i «dětský koutek» a preus molt populars. Un molt bon lloc per passar una tarda de pluja o de fred amb nens.
Sokols i oferta privada
Si esteu buscant activitats esportives el Sokol del vostre barri pot ser un bon lloc on anar a mirar. Els Sokol són associacions esportives de barri amb molta història. Podeu consultar per exemple els Sokols de Vinohrady i Vršovice.
També hi oferta privada. Per exemple «Pohyb dětem» amb centres per tota la ciutat, on ofereixen activitats per nens de mesos fins als 15 anys. Les seccions són molt elaborades, dinàmiques i utilitzant molt material. Els més petits comparteixen l’activitat amb els pares. Per la meva filla de dos anys és la millor activitat de la setmana.
I pels pares i mares? No només els nens necessiten activitats sinó també les mares o pares que podem fer baixes maternals fins a tres anys.
Casi tots els estudis de ioga tenen alguna classe on els pares/mares poden compartir la pràctica amb els petits.
A Mothergood s’ofereixen classes de fitness per mares i suport emocional mentre els nens juguen per l’espai. És molt interessant. Està sobretot enfocat a mares estrangeres, es tracta de crear una comunitat on poder compartir tant les alegries com les dificultats durant l’embaràs i els primers anys de vida dels nostres fills, tot això acompanyat d’una classe d’exercici i dinamitzat per la Chantelle, mare i entrenadora personal, original de Canadà.
Si teniu més recomanacions les podeu compartir els comentaris i podrem ampliar la informació disponible.
Elisabet Molist, arquitecta. Special thanks a la lectora Maria Saumell, per la informació addicional
Praga 8 commemora els 80 anys amb actes al parc Thomayerovo Sady
El 27 i 28 de maig el districte (Městská cást) de Praga 8 ha organitzat, per darrera del palauet de Libeň (Libeňský Zámecek), un set de pel·lícula ambientat als anys 40. Avions, tancs, cotxes antics i un campament militar de la segona guerra mundial envoltaven el carril bici a l’altura de Palmovka.
Concerts, paradetes de menjar i llaminadures amenitzaven l’estona mentre figurants vestits d’època es passejaven al teu voltant. A les paradetes també podies trobar premsa del 1942 i marxandatge creat per l’ocasió (postals, globus amb els tricolors txecs, imans, xapes i samarretes).
Recordem que l’Operació Anthropoid es va dur a terme el 27 de maig del 1942, quan Jan Kubiš i Josef Gabčik van assassinar Reinhard Heydrich, cap del protectorat de Bohemia i Moravia, conegut com «el carnisser de Praga». Els dos soldats formaven part d’un pla aprovat pel govern txec a l’exili liderat per Edvard Beneš, amb la cooperació i entrenament especial de les forces Britàniques. Van llançar-se en paracaigudes amb roba de paisà (diumenge al parc ho van escenificar dins d’un model de bombarder!), per poder infiltrar-se al teixit social i contactar amb la resistència txeca. El 27 de maig van fallar l’intent d’assassinat, Heydrich va quedar ferit, i ells van fugir. Es veu que el carnisser va acabar a l’hospital Bulovka, on es va negar a que li salvessin la vida metges del país. Quan el van atendre metges alemanys de confiança ja era massa tard perquè les ferides infectades li can causar la mort, dies més tard.
Els herois es van amagar, i mentre els ocupants els buscaven es van anunciar grans recompenses per a qui sabés res dels “malfactors”, i van perpetrar represàlies, fins a la massacre de Lidice. Els soldats i militants de la resistència es van refugiar a l’església de Sv. Cyrila a Metoděje a prop de la Tančicí dům (Casa que balla). Els van assetjar, van resistir en una batalla feroç, i quan van veure que la captura era inevitable es van llevar la vida.
Aquest capítol es recorda com un gran exemple de la resistència contra els nazis no solament a Txèquia. La premsa internacional s’ha fet fet ressò dels actes commemoratius, sobretot al Regne Unit.
____ Relacionat a la |REVISTA|KAMPA| La novel·la HHhH de Laurent Binet, sobre els fets de maig de 1942 a Praga, està publicada en català per edicions del 1984. Article del traductor Michal Brabec sobre els fets, dins de la sèrie sobre el calendari txec.
Demà a les 12, en un dels carrers més importants de la vida de Praga al carrer, torna després de la pandèmia el Korso Krymská, una mena de festa major d’un dia. Aquí teniu imatges fins a 2017. Ho organitza Start Vršovice, una organització veïnal independent. El carrer Krymská a Vršovice és una història d’èxit que hem anat seguint en aquesta revista. Fa més de deu anys es va obrir un cafè, l’Sladkovsky, i un club, V Lese. Després van anar sorgint més negocis d’entreteniment i agrupacions i entitats. Per exemple: hi ha unes noies amb una àvia que ensenyen a cosir. Hi ha una llibreria infantil. Els de Le Caveau tenen un forn, amb una finestrella oberta al públic. La varietat i la concentració és molt notable. El dia del “Korso” tots surten al carrer, a partir de les 12, i podreu passejar i tafanejar fins a la nit. Si teniu nens hi podeu anar al migdia. Hi ha deu mil llocs per dinar, un restaurant vegetarià inclòs.
Torna el festival d’arquitectura d’Open House a Praga. La setmana passada en vam parlar. Després de dos anys de pandèmia, la vuitena edició recupera el format original, a la primavera. Durant aquesta setmana es faran activitats per a grans i petits, des de tallers de Lego, fins a conferències i projeccions cinematogràfiques.
El cap de setmana obriran les portes 101 edificis de la ciutat de manera totalment gratuïta. S’organitzen visites guiades, normalment, per professionals del sector, que fan de voluntaris.
Una altra novetat són visites guiades especialment dedicades al públic infantil. Consulteu les activitats, us pot interessar per exemple, a més de les visites, si teniu a casa usuaris de Lego, i més coses.
Quan torna la calor torna la vida a l’aire lliure a Praga, i més després de la pandèmia. Mercats de tota mena surten com bolets per tota la ciutat i li donen vida. Amb l’arribada del bon temps els txecs (i nosaltres) deixem d’hivernar i comença la vida al carrer.
El diumenge 8 de maig vam visitar el Cocomarket a Střelecký ostrov, l’illa del riu on arribeu pel pont entre del Teatre Nacional i Újezd. Un entorn relaxat al mig del riu Vltava amb vistes al pont de Carles i al Castell, música en directe, food trucks, tallers per nens i paradetes de roba de segona mà i artesania.
També els mercats de segona mà es popularitzen. Una setmana abans vam visitar el mercat de «Nuselské Blešky» al vnitroblok de Mečislavka, organitzat per l’organització «Probuďme Nusle» (Despertem Nusle) de la qual ja vam parlar, per aquí podeu revisar directament la seva web.
El festival Open House de Praga enguany s’avança al mes de maig, del 16 al 22 de maig, amb més edificis al programa que mai. Com molts deveu saber és la franquícia de Praga d’un festival que es fa a més ciutats del món, i que permet accedir a tota mena d’edificis singulars que normalment no són accessibles al públic. Es pot triar realment, segons l’interès per l’arquitectura i/o el possible interès per als nens i les nenes. Per últim, però no menys important, és una activitat gratuïta.
El Kampa Museum i l’illa de Kampa són molt a prop del cor d’aquesta publicació per raons òbvies. Si voleu passar per l’illa i entrar al museu perquè us interessa l’art txec teniu, a més de la col·lecció permanent, amb obres de Kupka i Gutfreund, exposicions temporals que sempre són interessants. Fins al 22 de maig continua al Museu Kampa la retrospectiva de Jiří Sopko, amb cent quadres i cinquanta dibuixos, que recullen una panoràmica de l’obra des de 1968. Sopko és un pintor txec de la generació veterana, nascut el 1942, i té un estatus de llegenda viva en l’escena de l’art txec. Té un món propi i una manera de fer inconfusible, de colors acrílics vius, rostres expressius, figures humanes amb extremitats allargades, etc. És sobretot un pintor, tot i que ha fet incursions en la il·lustració i l’escultura. Podeu llegir sobre l’exposició aquí.