El 12 de novembre, panellets i castanyada!

Foto de l’any passat…

De la Junta del Casal: el diumenge 12 al Prague Central Camp de Žižkov fem taller de panellets i castanyada. El lloc molts ja el coneixeu, va anar bé l’any passat, té un bar perquè cadascú demani el que vulgui i podrem tenir foc per fer les castanyes (i el que cadascú es vulgui portar). És un pèl més tard que el dia 1, però hem pensat que valia més repartir les activitats, perquè els primer cap de setmana hi ha taller d’art. Si sou nous i en voleu saber més, aquí teniu l’any passat

A les 16h ens trobarem els que us apunteu al taller de panallets.
No cal inscripció per venir a la castanyada però si per participar al taller de panallets.

Com es fa la inscripció
Si ets al grup de Whats del Casalet i has declarat interès dona’t per inscrit/a.

Si no, escriu un correu a junta@casalcz.cz

Començarem a fer foc per coure les castanyes i quedaràn les brases disponibles perquè cadascú es cogui carn o el que vulgui portar. Els que vingueu si us plau organitzeu-vos cooperativament: algú porta pa, algú hamburgueses vegetarianes, algú unes costelles de xai.

Les castanyes, un tast de panallets i les brases seran gentilesa del Casal.

El taller de panellets serà també gratuït pels socis però costarà 100kc pels no socis.

El tracte amb el càmping és que les begudes les hem de comprar a ells. Tenen parc infantil i menjador cobert.

Us esperem a tots a la voreta del foc, marrameu!

Cicle de cinema txec actual a Barcelona

Zátopek, sobre la vida del gran atleta txec, és una de les pel·lícules del cicle.

A partir del 30 d’octubre i fins al 12 de desembre es projecten setmanalment set pel·lícules de cinema txec actual a Barcelona, al Reial Cercle Artístic. La iniciativa és del Czech Center de Madrid, l’organisme públic que s’encarrega de promoure la cultura txeca a món. Aquí teniu informació sobre les pel·lícules en espanyol. Crida l’atenció la varietat de gèneres i l’amplitud d’interessos de la cinematografia txeca, que ve d’una gran tradició i conserva un molt bon nivell, en tots els gèneres.

Ja ve l’Open House

Ens agrada molt l’arquitectura de Praga i per això ens agrada el festival Open House i aquí en parlem regularment. Es fa en diverses ciutats de tot el món, incloent no solament Praga, sinó també Barcelona i altres ciutats catalanes. L’objectiu del festival és obrir les portes d’edificis emblemàtics, històrics i contemporanis al públic. Ofereix visites gratuïtes i dona l’oportunitat de descobrir l’arquitectura i el disseny d’aquests llocs.

Consulteu la web del festival a Praga, el programa és del 15 al 21 de maig, els edificis es poden visitar el cap de setmana del 20-21 de maig. És impossible visitar-ho tot, heu de triar necessàriament. El festival Open House ofereix als visitants l’oportunitat de conèixer edificis destacats que generalment no són accessibles o que demanem una entrada. Es tracta d’una experiència educativa i cultural, fan coses específiques per a nens. És tota una celebració de l’arquitectura i la ciutat.

Festival de cinema europeu a Praga, Brno i Ostrava

Podeu veure Alcarràs (a Brno), dins del festival de Cinema Europeu.

Avui comença el festival anual de cinema europeu, i fins al dia 30 (aquí totes les pel·lícules). N’hi ha més de quaranta, entre elles Alcarràs (però a Brno). Us ho porten els fons europeus, el Ministeri de Cultura, els ajuntaments de Praga i Brno i la regió de Moràvia-Silèsia.

Azyl 78

La carpa del circ (www.azyl78.cz)

D’abril a juny hi ha el festival Azyl 78. És un esdeveniment liderat per Jatka 78, el teatre que té la seu al mercat de Holešovice. De cara a la primavera i l’inici de l’estiu creen un lloc amb la intenció de crear un espai aïllat per deixar estar per un moment les preocupacions. És una carpa de circ i un bar i se serveixen experiències culturals, i es crea un ambient molt agradable de cara al bon temps, també apte per els més petits. El primer espectacle és HORÁČEK GEN XYZ. Diu que és apte a partir dels sis anys, i s’anuncia amb aquest text: «Un concert? Sí i no. Una obra de teatre? Sí i no. Un cabaret? Sí i no. Un musical? Sí i no. Un circ? Sí i no. Poesia? Sí i no. Dansa? Sí i no. Una experiència? Sens dubte!». Els espectacles es van succeint fins al juny. Aquí teniu el programa de tot el festival, amb al venda d’entrades, les d’aquest primer espectacle comencen costen entre CZK 390 i 1290. No cal dir que si no esteu per espectacles, el bar, l’ambient i el lloc son prou agradables per completar una passejada pel parc de la Stromovka.

Curts de cinema català a Praga

Veniu a veure cinema català a Praga. El Casal Catalanotxec organitza la projecció dels cinc curts, el 28 de febrer a les 19 hores, al carrer Řehořova 39, a l’espai prostor 39 de Žižkov. Són els finalistes de la setena edició el premi VOC d’Òmnium Cultural. En vuitanta minuts hi ha un documental, tres ficcions i un experiment avantguardista d’un minut. La iniciativa forma part de la campanya d’Òmnium a favor de l’audiovisual català, s’ha projectat a 80 municipis dels Països Catalans i arriba a Praga i nou ciutats més del món. Hi ha subtítols en anglès per arribar a més gent.

Els curts són una forma d’expressió artística plena, però també és lògic veure’ls com una mostra, un tast, una anticipació de pel·lícules que podrien venir, i de l’estat del talent creatiu del país. La factura tècnica és impecable, i l’escriptura dels guions aporta personatges ben definits i hi ha narració, s’expliquen històries. Ara bé, l’audiovisual ha de reflectir la societat tal com és o ha de vehicular la visió del món que tenen els creadors? La pregunta queda oberta, veniu a veure els curts i arribeu a la vostra pròpia conclusió. A Praga se’n projectaran cinc, dels quinze del catàleg. Hi ha molt de cinema català i molt camp per córrer.

Presentació dels dibuixos de Violeta Aguiló i patriotisme local de Žižkov

La Violeta (samarreta blanca), la intèrpret a la seva esquerra i l’alcalde, a la dreta, amb la samarreta fosca. Un acte de format petit i dinàmic, ben organitzat.

El 7 de febrer es va presentar al centre d’informació de Praga 3 la sèrie de dibuixos de Violeta Aguiló sobre els edificis icònics de Žižkov, de la qual vam parlar. El batlle del districte, Michal Vronský, va passar a dir unes paraules. Va fer notar com els agrada que el districte continuï atraient i inspirant artistes. La Violeta es va posar el públic la butxaca dient que va triar instal·lar-se a viure a Žižkov després de llegir blogs sobre les diverses opcions. Perquè a més d’amics i coneguts va venir públic genuïnament local. En aquest sentit els dibuixos agraden i inspiren sensacions positives per l’originalitat de la tècnica, els colors vius de les superfícies i la precisió del traç de tinta que les perfila, s’aprecia bé en les reproduccions ampliades que s’exposen. Precisament la Violeta va explicar que no recull botigues i negocis perquè van canviant. Per tant es concentra en el que és permanent, de forma intuïtiva acaba oferint una idealització de l’edifici icònic, i això connecta molt bé amb l’orgull patriòtic ultralocal que la gent del barri té i que les institucions promocionen tant com poden. És una dinàmica molt semblant al que passa per exemple al barri de Gràcia, a Barcelona