El regidor de transport de l’Ajuntament de Praga, Zdeněk Hříb, acaba de presentar al seu X (@ZdenekHrib, d’on surten les fotos) el projecte guanyador de la renovació de l’Estació Central de ferrocarril de Praga. L’element dominant és una mena de pèrgola enorme que recorda una plantació de palmeres o bolets, tot de fusta.
El projecte guanyador ve d’un despatx d’arquitectura danès, Henning Larsen, que fa arquitectura, urbanisme i paisatge. La renovació de l’entorn és profunda, cauen un munt de barreres per arribar-hi a peu, s’hi farà arribar el tramvia.
L’arquitectura del nostre país d’adopció ens interessa especialment en aquesta revista. Podeu seguir el que hem tret en aquesta etiqueta. La renovació de l’entorn de l’Estació Central del ferrocarril a Praga és una mostra de dinamisme que ens omple d’orgull localista, és així com són les coses.
Visualització de la futura seu de la filharmònica i els vapors del Vltava. Serà a la zona de l’estació de metro Vltavská, a la part baixa de Holešovice. Les teulades seran terrasses accessibles a peu i faran de miradors (www.ceskafilharmonie.cz).Vist des de dins. Molta de vidre i molta fusta de Šumava (www.ceskafilharmonie.cz).
Ens agrada seguir l’arquitectura de Praga, i un dels futurs projectes més interessants, destinats a ser icònic, és el nou auditori i seu de la Filharmònica. S’aixecarà a la zona de l’estació de Vltavksá, que ara mateix està molt deixada.
L’ambició és atraure aficionats a la música clàssica i públic en general. El disseny guanyador de l’estudi BIG preveu la construcció de tres sales, i acollirà el departament de música i el centre creatiu de la Biblioteca Municipal de Praga.
Els visitants poden esperar una cafeteria o un restaurant al terrat. La coberta serà la continuació de la plaça: la forma esglaonada permetrà pujar al cim sense haver d’entrar a l’edifici, per gaudir d’una vista panoràmica de tota Praga.
Els autors del disseny recorren a Šumava, a les fonts del riu Vltava: d’aquí hauria de provenir la fusta que es farà servir en la construcció. Els sostres de fusta s’impregnaran de l’exterior a l’interior, obrint simbòlicament l’obertura de la Sala Filharmònica de Moldava al seu entorn. També es posarà èmfasi en el vidre, un element típic de la República Txeca, que domina la façana.
L’edifici serà la seu de l’Orquestra Simfònica de Praga FOK i la Filharmònica Txeca. Les dues orquestres hi trobaran espais residencials adequats, però també instal·lacions per ampliar els seus programes educatius per al públic.
També participaran escoles de música de diferents nivells que podran utilitzar les instal·lacions de la Sala Filharmònica de Vltava per a fer docència. Tot això ve del concurs d’arquitectura, que es va fer amb representants de la Filharmònica Txeca i de l’Orquestra Simfònica de Praga FOK, així com de la Biblioteca Municipal de Praga.
La vista des del jardí contrasta amb la senzillesa de la vista des del carrer.
Ens omple de satisfacció publicar aquest article amb text i fotos de l’Elisabet Molist sobre la vil·la Tugendhat de Brno. L’article és sobretot una sèrie de fotos, el text les completa. Veient les fotos podreu comprovar què passa quan un arquitecte visita un edifici. Veureu la diferència entre tenir l’ull i la sensibilitat entrenats, o no. La vil·la Tugendhat és un edifici extraordinari, clau en la història mundial de l’arquitectura. Com diu l’Elisabet, justifica en ella mateixa anar a Brno. L’Elisabet Molist és una arquitecta i arquitecta tècnica catalana resident a Praga. Formada a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i la Universitat Politècnica Txeca (ČVUT). Ha rehabilitat façanes històriques a Barcelona i ha fet obra nova a la costa catalana. Actualment desenvolupa projectes d’obra civil per a la indústria alimentària.
Text i fotos:Elisabet Molist, arquitecta
La vil·la Tugendhat és una joia de l’arquitectura funcionalista d’importància mundial. Justifica en ella mateixa una visita a Brno, la capital de Moràvia. Va ser un encàrrec de Fritz Tugendhat i la seva dona Grete a Mies van der Rohe. La parcel·la va ser el regal de noces del pare de la núvia. Es diu que Mies va quedar molt impressionat quan va veure el lloc on es construiria la casa, en un turó, amb vistes esplèndides a l’horitzó de Brno, amb el castell de Špilberk i la catedral de Sant Pere i Sant Pau.
El disseny i la construcció van durar només 14 mesos. Mies van der Rohe va començar a treballar-hi l’estiu de 1929, poc després d’arribar de l’exposició universal de Barcelona, on va fer el pavelló alemany, que ja anticipava idees aplicades a la vil·la de Brno.
El Nadal de 1930 la família Tugendhat es va traslladar a la casa nova. Eren una família de l’alta burgesia jueva germanòfona. Després de l’ocupació alemanya, el 1938, van haver d’abandonar el país. Al final només van viure a la casa set anys.
Durant el règim comunista el règim va destinar l’immoble a oficines d’ús públic i es va anar degradant. L’estiu de 1992 s’hi va negociar la dissolució de Txecoslovàquia en un divorci dit de vellut que va donar pas a Txèquia i a Eslovàquia, del qual s’ha parlat en aquesta revista.
L’any 2012 es va acabar la darrera reconstrucció, que va incloure rèpliques dels mobles originals. Avui podeu visitar la casa com si fos Nadal de 1930, quan la família va començar a viure-hi.
L’entrada és des del carrer Černopolní, és la planta més alta de l’edifici i on hi ha les habitacions. L’entrada s’accentua amb el volum de les escales, cos cilíndric de vidre blanc corbat i perfils metàl·lics. La porta és de banús de Macassar, el terra és de travertí.
Sostre de l’escala principal, al hall de l’entrada. El pilar que es veu és ornamental gràcies a l’acabat d’acer polit, però també és estructural. És va repetint en tota la casa.
Mies van der Rohe va dissenyar tots els mobles de la casa i va decidir on col·locar-los exactament. Al vestíbul d’entrada hi ha dues butaques Cantilever D42 i una taula tubular MR. D42 és una cadira clàssica en voladís dissenyada per Mies van der Rohe per a la Bauhaus l’any 1927. L’estructura és d’acer tubular inoxidable i l’obra de vímet va ser creada per Lilly Reich, ajudant de l’arquitecte.
El dormitori principal de Grete Tugendhat és al costat del dormitori de Fritz Tugendhat, el seu marit, i amb una connexió directa amb el dormitori dels nens. Hi ha una taula tubular MR, un tamboret Barcelona i una cadira de bar plana Brno amb pell vermella.
Ens agrada molt l’arquitectura de Praga i per això ens agrada el festival Open House i aquí en parlem regularment. Es fa en diverses ciutats de tot el món, incloent no solament Praga, sinó també Barcelona i altres ciutats catalanes. L’objectiu del festival és obrir les portes d’edificis emblemàtics, històrics i contemporanis al públic. Ofereix visites gratuïtes i dona l’oportunitat de descobrir l’arquitectura i el disseny d’aquests llocs.
Consulteu la web delfestival a Praga, el programa és del 15 al 21 de maig, els edificis es poden visitar el cap de setmana del 20-21 de maig. És impossible visitar-ho tot, heu de triar necessàriament. El festival Open House ofereix als visitants l’oportunitat de conèixer edificis destacats que generalment no són accessibles o que demanem una entrada. Es tracta d’una experiència educativa i cultural, fan coses específiques per a nens. És tota una celebració de l’arquitectura i la ciutat.
Església de Nostra Senyora del Perpetu Socors al carrer Nerudova de Praga (cs.wikipedia.org)
Per poc que viatgeu pel país txec veureu com en l’horitzó es destaquen els campanars en forma de ceba i les façanes del barroc. El ritme i l’harmonia de l’estil és a tot arreu als pobles i als nuclis històrics de les ciutats. Un dels grans noms del barroc tardà va ser Jan Blažej Santini Aichel, conegut com Santini. La cultura txeca en celebra el 2023 el tercer centenari de la mort. Fill de picapedrer italià i mare txeca, molt arrelat al país: batejat a la catedral de Praga, enterrat al cementiri de Malá Strana, a Smíchov.
Un exemple de l’enfoc més especialitzat del DA: visites guiades a un projecte de reconstrucció d’un edifici al centre històric de Praga, explicat per un arquitecte (www.denarchitektury.cz)
La 12a edició del Dia de l’arquitectura (DA) ha començat avui divendres a Praga i altres ciutats del país, i durarà fins al 6 d’octubre. L’esdeveniment oferirà sota el lema «No enderroquis, transforma!» rutes urbanes, conferències, tallers i esdeveniments per a nens. Aquí podeu seguir el programa a la web. No és solament Praga: mireu-hi la vostra ciutat si no esteu a la capital.
El DA és un festival de popularització i divulgació de l’arquitectura semblant en alguns aspectes a l’Open House, del qual vam parlar, però sembla que amb més rigor acadèmic, amb més atenció als arquitectes i artistes del moment, i amb un batec més actual comparat amb l’altre, més centrat en la visita ocasional a l’edifici històric i en fer cues de gent com més grans millor. El DA també està molt més distribuït per tot el territori, en moltes més ciutats mitjanes i petites.
Enguany el DA està dedicat a una arquitectura ecològica, econòmica i ètica. Mostrarà, per exemple, transformacions d’una fàbrica a un centre cultural, un menjador estudiantil a una galeria d’art, etcètera.
El festival recordarà el llegat de Jože Plečnik, arquitecte eslovè, que va reformar el Castell de Praga als anys vint, de forma genial i perdurable, fins avui mateix. Plečnik va fer igualment un dels edificis icònics de la ciutat, l’església del Sagrat Cor de Jesús (Kostel Nejsvětějšího Srdce Páně), a la plaça de Jordi de Poděbrad (náměstí Jiřího z Poděbrady), entre els barris de Vinohrady i Žižkov.
La plaça Jiřího z Poděbrady i l’església del Sagrat Cor de Jesús de Jože Plečnik(Ondřej Žváček cs.wikipedia.org)
Hotel Graf, visitable dins del festival Open House (openhousepraha.cz).
Torna el festival d’arquitectura d’Open House a Praga. La setmana passada en vam parlar. Després de dos anys de pandèmia, la vuitena edició recupera el format original, a la primavera. Durant aquesta setmana es faran activitats per a grans i petits, des de tallers de Lego, fins a conferències i projeccions cinematogràfiques.
El cap de setmana obriran les portes 101 edificis de la ciutat de manera totalment gratuïta. S’organitzen visites guiades, normalment, per professionals del sector, que fan de voluntaris.
Una altra novetat són visites guiades especialment dedicades al públic infantil. Consulteu les activitats, us pot interessar per exemple, a més de les visites, si teniu a casa usuaris de Lego, i més coses.
El festival Open House de Praga enguany s’avança al mes de maig, del 16 al 22 de maig, amb més edificis al programa que mai. Com molts deveu saber és la franquícia de Praga d’un festival que es fa a més ciutats del món, i que permet accedir a tota mena d’edificis singulars que normalment no són accessibles al públic. Es pot triar realment, segons l’interès per l’arquitectura i/o el possible interès per als nens i les nenes. Per últim, però no menys important, és una activitat gratuïta.
L’arquitecte Ricardo Bofill s’ha mort, poc després d’Oriol Bohigas, el fet biològic acaba amb una generació i una època. Bofill deixa mil projectes, trenta-cinc ciutats a tot el món, i també el tenim a Praga, en la renovació d’un antic edifici industrial a Karlín, l’any 2000, aquí el teniu el projecte presentat a l’inventari de la web del seu taller. Té elements del Bofill més tardà, com l’aeroport de Barcelona o el Teatre Nacional, amb tota aquesta estructura de vidre sobre el vell edifici. Bofill va ser un arquitecte eclèctic, amb una llarga carrera, diversos estils, llenguatges. Aquestes grans figures del passat deixen una sensació de buit, però de fet són irrepetibles. L’època passa, els hiperlideratges depredadors, la captura de rendes a l’ombra del poder polític i econòmic, potser donen pas a un món de més treball en equip, sense tant d’estrellat.
A Plzeň reivindiquen Adolf Loos, un dels primers arquitectes de la modernitat, perquè es conserva i es promou una remarcable sèrie d’interiors en vuit apartaments, que es pot visitar. Loos va ser un arquitecte total, capaç de dissenyar des d’una cadira fins a una casa, i a més un teòric i quasi filòsof de l’arquitectura. A Plzeň va començar el 1907 i va acabar pràcticament quan es va morir, el 1933. Dels 13 interiors documentats se’n conserven vuit. Els clients van ser sobretot persones de la burgesia germanòfona jueva.
