La vil·la Tugendhat de Mies van der Rohe, a Brno

Arquitectura txeca (1)

La vista des del jardí contrasta amb la senzillesa de la vista des del carrer.

Ens omple de satisfacció publicar aquest article amb text i fotos de l’Elisabet Molist sobre la vil·la Tugendhat de Brno. L’article és sobretot una sèrie de fotos, el text les completa. Veient les fotos podreu comprovar què passa quan un arquitecte visita un edifici. Veureu la diferència entre tenir l’ull i la sensibilitat entrenats, o no. La vil·la Tugendhat és un edifici extraordinari, clau en la història mundial de l’arquitectura. Com diu l’Elisabet, justifica en ella mateixa anar a Brno. L’Elisabet Molist és una arquitecta i arquitecta tècnica catalana resident a Praga. Formada a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i la Universitat Politècnica Txeca (ČVUT). Ha rehabilitat façanes històriques a Barcelona i ha fet obra nova a la costa catalana. Actualment desenvolupa projectes d’obra civil per la indústria alimentària.


Text i fotos: Elisabet Molist, arquitecta

La vil·la Tugendhat és una joia de l’arquitectura funcionalista d’importància mundial. Justifica en ella mateixa una visita a Brno, la capital de Moràvia. Va ser un encàrrec de Fritz Tugendhat i la seva dona Grete a Mies van der Rohe. La parcel·la va ser el regal de noces del pare de la núvia. Es diu que Mies va quedar molt impressionat quan va veure el lloc on es construiria la casa, en un turó, amb vistes esplèndides a l’horitzó de Brno, amb el castell de Špilberk i la catedral de Sant Pere i Sant Pau.

El disseny i la construcció van durar només 14 mesos. Mies van der Rohe va començar a treballar-hi l’estiu de 1929, poc després d’arribar de l’exposició universal de Barcelona, on va fer el pavelló alemany, que ja anticipava idees aplicades a la vil·la de Brno.

El Nadal de 1930 la família Tugendhat es va traslladar a la casa nova. Eren una família de l’alta burgesia jueva germanòfona. Després de l’ocupació alemanya, el 1938, van haver d’abandonar el país. Al final només van viure a la casa set anys.

Durant el règim comunista el règim va destinar l’immoble a oficines d’ús públic i es va anar degradant. L’estiu de 1992 s’hi va negociar la dissolució de Txecoslovàquia en un divorci dit de vellut que va donar pas a Txèquia i a Eslovàquia, del qual s’ha parlat en aquesta revista.

L’any 2012 es va acabar la darrera reconstrucció, que va incloure rèpliques dels mobles originals. Avui podeu visitar la casa com si fos Nadal de 1930, quan la família va començar a viure-hi.

L’entrada és des del carrer Černopolní, és la planta més alta de l’edifici i on hi ha les habitacions. L’entrada s’accentua amb el volum de les escales, cos cilíndric de vidre blanc corbat i perfils metàl·lics. La porta és de banús de Macassar, el terra és de travertí.

Sostre de l’escala principal, al hall de l’entrada. El pilar que es veu és ornamental gràcies a l’acabat d’acer polit, però també és estructural. És va repetint en tota la casa.

Mies van der Rohe va dissenyar tots els mobles de la casa i va decidir on col·locar-los exactament. Al vestíbul d’entrada hi ha dues butaques Cantilever D42 i una taula tubular MR. D42 és una cadira clàssica en voladís dissenyada per Mies van der Rohe per a la Bauhaus l’any 1927. L’estructura és d’acer tubular inoxidable i l’obra de vímet va ser creada per Lilly Reich, ajudant de l’arquitecte.

El dormitori principal de Grete Tugendhat és al costat del dormitori de Fritz Tugendhat, el seu marit, i amb una connexió directa amb el dormitori dels nens. Hi ha una taula tubular MR, un tamboret Barcelona i una cadira de bar plana Brno amb pell vermella.

Continua llegint «La vil·la Tugendhat de Mies van der Rohe, a Brno»

Ja ve l’Open House

Ens agrada molt l’arquitectura de Praga i per això ens agrada el festival Open House i aquí en parlem regularment. Es fa en diverses ciutats de tot el món, incloent no solament Praga, sinó també Barcelona i altres ciutats catalanes. L’objectiu del festival és obrir les portes d’edificis emblemàtics, històrics i contemporanis al públic. Ofereix visites gratuïtes i dona l’oportunitat de descobrir l’arquitectura i el disseny d’aquests llocs.

Consulteu la web del festival a Praga, el programa és del 15 al 21 de maig, els edificis es poden visitar el cap de setmana del 20-21 de maig. És impossible visitar-ho tot, heu de triar necessàriament. El festival Open House ofereix als visitants l’oportunitat de conèixer edificis destacats que generalment no són accessibles o que demanem una entrada. Es tracta d’una experiència educativa i cultural, fan coses específiques per a nens. És tota una celebració de l’arquitectura i la ciutat.

El 2023 és l’any Santini a Txèquia

Església de Nostra Senyora del Perpetu Socors al carrer Nerudova de Praga (cs.wikipedia.org)

Per poc que viatgeu pel país txec veureu com en l’horitzó es destaquen els campanars en forma de ceba i les façanes del barroc. El ritme i l’harmonia de l’estil és a tot arreu als pobles i als nuclis històrics de les ciutats. Un dels grans noms del barroc tardà va ser Jan Blažej Santini Aichel, conegut com Santini. La cultura txeca en celebra el 2023 el tercer centenari de la mort. Fill de picapedrer italià i mare txeca, molt arrelat al país: batejat a la catedral de Praga, enterrat al cementiri de Malá Strana, a Smíchov.

L’obra de Santini a la Vysočina, vídeo de l’ens regional de turisme (www.vysocina.eu/en)
Continua llegint «El 2023 és l’any Santini a Txèquia»

Dia de l’arquitectura

Un exemple de l’enfoc més especialitzat del DA: visites guiades a un projecte de reconstrucció d’un edifici al centre històric de Praga, explicat per un arquitecte (www.denarchitektury.cz)

La 12a edició del Dia de l’arquitectura (DA) ha començat avui divendres a Praga i altres ciutats del país, i durarà fins al 6 d’octubre. L’esdeveniment oferirà sota el lema «No enderroquis, transforma!» rutes urbanes, conferències, tallers i esdeveniments per a nens. Aquí podeu seguir el programa a la web. No és solament Praga: mireu-hi la vostra ciutat si no esteu a la capital.

El DA és un festival de popularització i divulgació de l’arquitectura semblant en alguns aspectes a l’Open House, del qual vam parlar, però sembla que amb més rigor acadèmic, amb més atenció als arquitectes i artistes del moment, i amb un batec més actual comparat amb l’altre, més centrat en la visita ocasional a l’edifici històric i en fer cues de gent com més grans millor. El DA també està molt més distribuït per tot el territori, en moltes més ciutats mitjanes i petites.

Enguany el DA està dedicat a una arquitectura ecològica, econòmica i ètica. Mostrarà, per exemple, transformacions d’una fàbrica a un centre cultural, un menjador estudiantil a una galeria d’art, etcètera.

El festival recordarà el llegat de Jože Plečnik, arquitecte eslovè, que va reformar el Castell de Praga als anys vint, de forma genial i perdurable, fins avui mateix. Plečnik va fer igualment un dels edificis icònics de la ciutat, l’església del Sagrat Cor de Jesús (Kostel Nejsvětějšího Srdce Páně), a la plaça de Jordi de Poděbrad (náměstí Jiřího z Poděbrady), entre els barris de Vinohrady i Žižkov.

La plaça Jiřího z Poděbrady i l’església del Sagrat Cor de Jesús de Jože Plečnik (Ondřej Žváček cs.wikipedia.org)

Open House Praga en curs

Hotel Graf, visitable dins del festival Open House (openhousepraha.cz).

Torna el festival d’arquitectura d’Open House a Praga. La setmana passada en vam parlar. Després de dos anys de pandèmia, la vuitena edició recupera el format original, a la primavera. Durant aquesta setmana es faran activitats per a grans i petits, des de tallers de Lego, fins a conferències i projeccions cinematogràfiques.

El cap de setmana obriran les portes 101 edificis de la ciutat de manera totalment gratuïta. S’organitzen visites guiades, normalment, per professionals del sector, que fan de voluntaris.

L’idioma de les visites és el txec, encara que aquest any n’hi ha en anglès i en espanyol. Encara podeu visitar l’hotel Ģraf (dijous a les 17.00h), en espanyol.

Una altra novetat són visites guiades especialment dedicades al públic infantil. Consulteu les activitats, us pot interessar per exemple, a més de les visites, si teniu a casa usuaris de Lego, i més coses.

Continua llegint «Open House Praga en curs»

L’Open House de Praga s’avança al maig

El festival Open House de Praga enguany s’avança al mes de maig, del 16 al 22 de maig, amb més edificis al programa que mai. Com molts deveu saber és la franquícia de Praga d’un festival que es fa a més ciutats del món, i que permet accedir a tota mena d’edificis singulars que normalment no són accessibles al públic. Es pot triar realment, segons l’interès per l’arquitectura i/o el possible interès per als nens i les nenes. Per últim, però no menys important, és una activitat gratuïta.

Ricardo Bofill a Praga

ricardobofill.com

L’arquitecte Ricardo Bofill s’ha mort, poc després d’Oriol Bohigas, el fet biològic acaba amb una generació i una època. Bofill deixa mil projectes, trenta-cinc ciutats a tot el món, i també el tenim a Praga, en la renovació d’un antic edifici industrial a Karlín, l’any 2000, aquí el teniu el projecte presentat a l’inventari de la web del seu taller. Té elements del Bofill més tardà, com l’aeroport de Barcelona o el Teatre Nacional, amb tota aquesta estructura de vidre sobre el vell edifici. Bofill va ser un arquitecte eclèctic, amb una llarga carrera, diversos estils, llenguatges. Aquestes grans figures del passat deixen una sensació de buit, però de fet són irrepetibles. L’època passa, els hiperlideratges depredadors, la captura de rendes a l’ombra del poder polític i econòmic, potser donen pas a un món de més treball en equip, sense tant d’estrellat.

Adolf Loos a Plzeň

(adolfloosplzen.cz)

A Plzeň reivindiquen Adolf Loos, un dels primers arquitectes de la modernitat, perquè es conserva i es promou una remarcable sèrie d’interiors en vuit apartaments, que es pot visitar. Loos va ser un arquitecte total, capaç de dissenyar des d’una cadira fins a una casa, i a més un teòric i quasi filòsof de l’arquitectura. A Plzeň va començar el 1907 i va acabar pràcticament quan es va morir, el 1933. Dels 13 interiors documentats se’n conserven vuit. Els clients van ser sobretot persones de la burgesia germanòfona jueva.

Una nova joia funcionalista recuperada

(bubenska.cz)

Praga guanya una nova catedral del funcionalisme, precisament molt a prop del Veletržní Palác. És l’Edifici de les Empreses Elèctriques (Budova Elektrických podniků), construït entre 1927 i 1935. Una rehabilitació excel·lent dona més de 30 mil metres quadrats d’oficines i botigues, i terrasses amb vistes. És un moment icònic del procés de fer de Holešovice un nou Karlín, a partir de la sinergia de la inversió privada i la política pública, i amb l’apreciació conseqüent de la propietat immobiliària. És alhora una aposta per al món de després de la pandèmia: quan es diu que el teletreball ha vingut per a quedar-se es recupera un edifici espectacular que va en direcció contrària. És un testimoni d’una altra època, té una grandesa i una generositat amb l’espai i els materials, com no es tornaria a veure, i forma part d’un dels actius més importants de Txèquia com a país, que és intangible, i que és la nostàlgia de la Primera República.

relacionat