L’Open House de Praga s’avança al maig

El festival Open House de Praga enguany s’avança al mes de maig, del 16 al 22 de maig, amb més edificis al programa que mai. Com molts deveu saber és la franquícia de Praga d’un festival que es fa a més ciutats del món, i que permet accedir a tota mena d’edificis singulars que normalment no són accessibles al públic. Es pot triar realment, segons l’interès per l’arquitectura i/o el possible interès per als nens i les nenes. Per últim, però no menys important, és una activitat gratuïta.

Ricardo Bofill a Praga

ricardobofill.com

L’arquitecte Ricardo Bofill s’ha mort, poc després d’Oriol Bohigas, el fet biològic acaba amb una generació i una època. Bofill deixa mil projectes, trenta-cinc ciutats a tot el món, i també el tenim a Praga, en la renovació d’un antic edifici industrial a Karlín, l’any 2000, aquí el teniu el projecte presentat a l’inventari de la web del seu taller. Té elements del Bofill més tardà, com l’aeroport de Barcelona o el Teatre Nacional, amb tota aquesta estructura de vidre sobre el vell edifici. Bofill va ser un arquitecte eclèctic, amb una llarga carrera, diversos estils, llenguatges. Aquestes grans figures del passat deixen una sensació de buit, però de fet són irrepetibles. L’època passa, els hiperlideratges depredadors, la captura de rendes a l’ombra del poder polític i econòmic, potser donen pas a un món de més treball en equip, sense tant d’estrellat.

Adolf Loos a Plzeň

(adolfloosplzen.cz)

A Plzeň reivindiquen Adolf Loos, un dels primers arquitectes de la modernitat, perquè es conserva i es promou una remarcable sèrie d’interiors en vuit apartaments, que es pot visitar. Loos va ser un arquitecte total, capaç de dissenyar des d’una cadira fins a una casa, i a més un teòric i quasi filòsof de l’arquitectura. A Plzeň va començar el 1907 i va acabar pràcticament quan es va morir, el 1933. Dels 13 interiors documentats se’n conserven vuit. Els clients van ser sobretot persones de la burgesia germanòfona jueva.

Una nova joia funcionalista recuperada

(bubenska.cz)

Praga guanya una nova catedral del funcionalisme, precisament molt a prop del Veletržní Palác. És l’Edifici de les Empreses Elèctriques (Budova Elektrických podniků), construït entre 1927 i 1935. Una rehabilitació excel·lent dona més de 30 mil metres quadrats d’oficines i botigues, i terrasses amb vistes. És un moment icònic del procés de fer de Holešovice un nou Karlín, a partir de la sinergia de la inversió privada i la política pública, i amb l’apreciació conseqüent de la propietat immobiliària. És alhora una aposta per al món de després de la pandèmia: quan es diu que el teletreball ha vingut per a quedar-se es recupera un edifici espectacular que va en direcció contrària. És un testimoni d’una altra època, té una grandesa i una generositat amb l’espai i els materials, com no es tornaria a veure, i forma part d’un dels actius més importants de Txèquia com a país, que és intangible, i que és la nostàlgia de la Primera República.

relacionat

L’arquitectura dels passatges

(YouTube.com #honestguide)

El canal del Honest Guide és la millor font d’informació per al turista a Praga. Aquest vídeo recent és remarcable perquè hi ha l’arquitecte Adam Gebrian, que dona consells per aprendre a mirar bé els passatges entorn de l’avinguda Venceslau, uns espais pels quals és fàcil passar sense acabar de veure tot el que són.

Brno, la segona ciutat

Val la pena conèixer Brno. És la segona ciutat del país. Hi viuen quasi 400 mil persones, 600 mil si es compta la conurbació. L’Estat txec, seguint una admirable política de descentralització real, hi ha instal·lat el Tribunal Suprem, el Tribunal Constitucional i algun més. La ciutat és la capital judicial del país, amb tot l’impuls que el moviment de juristes, funcionaris i advocats representa per al desenvolupament local.

Hostaleria espectacular

El bistro Franz, un de tants (hrdina.tv)
més

Galeria Nacional, Palau de Fires (Národní Galerie, Veletržní Palác)

El Palau de Fires (prague.eu)

L’edifici principal de la Galeria Nacional va ser un Palau de Fires. Quan es va construir, als anys vint del segle XX, va ser l’estructura funcionalista més gran del món. Avui conté art txec dels segles XIX, XX i XXI, algun Picasso i alguna obra icònica més, procedent de col·leccions. Al primer pis hi ha el Cafè Jedna, molt espaiós i lluminós, i una llibreria orientada a l’art i el disseny.