Supermercart o art comercial

Dalí i Banksy a Praga

A Praga hi ha dues propostes d’art a mig camí entre el museu, l’exposició i la botiga. Al carrer Opletalova hi havia un col·lecció d’artefactes de Dalí, tancada temporalment a l’espera d’una nova adreça. És bàsicament una botiga de reproduccions de peces de Dalí, des d’estàtues a llibres il·lustrats, cobrant una entrada per qui només vulgui veure sense tocar ni comprar res. És una botiga que es desdobla com un museu. L’entrada de l’adult surt per CZK 300, hi ha descomptes de família i altres.

Més avall, a l’església desacralitzada de Sant Miquel, en plena zona zero del turisme, hi ha una iniciativa d’esperit semblant, amb un preu semblant a Dalí per a l’entrada bàsica d’adult (CZK 360), centrada en la figura del misteriós artista Banksy. Asseguren tenir cent obres i admeten a la pròpia web que Banksy no ho autoritza, però tant se val. Es ven com «immersive experience» i no cal dir que es proposa passar per caixa.

Jiří Sopko al Museu de Kampa

(sophisticagallery.cz)

El Kampa Museum i l’illa de Kampa són molt a prop del cor d’aquesta publicació per raons òbvies. Si voleu passar per l’illa i entrar al museu perquè us interessa l’art txec teniu, a més de la col·lecció permanent, amb obres de Kupka i Gutfreund, exposicions temporals que sempre són interessants. Fins al 22 de maig continua al Museu Kampa la retrospectiva de Jiří Sopko, amb cent quadres i cinquanta dibuixos, que recullen una panoràmica de l’obra des de 1968. Sopko és un pintor txec de la generació veterana, nascut el 1942, i té un estatus de llegenda viva en l’escena de l’art txec. Té un món propi i una manera de fer inconfusible, de colors acrílics vius, rostres expressius, figures humanes amb extremitats allargades, etc. És sobretot un pintor, tot i que ha fet incursions en la il·lustració i l’escultura. Podeu llegir sobre l’exposició aquí.

La fotografia impossible d’Erik Johansson

(https://www.erikjo.com/work)

Erik Johansson (1985) és un artista suec resident a Praga. Del que fa n’han dit “fotografia impossible”. No ha passat per cap escola de fotografia, no ha estudiat retoc. La mare era pintora i ve créixer en un medi rural. Als 15 anys va començar a retocar les fotos de la primera càmera digital que va tenir, per passar l’estona. Va estudiar informàtica i es va anar donant a conèixer. Va viure a Berlín i es va quedar a Praga. L’Erik fa tot el procés dels seus muntatges. No fa servir cap material fotogràfic de tercers. Tot és Adobe Photoshop autodidacta i moltes hores. El realisme del material un cop tractat crea imatges irracionals i impossibles.

Descobrir la pintura de Stanislav Diviš al GASK de Kutná Hora

El color intens i vibrant de les flors imaginàries de Stanislav Diviš és la seva reacció a la descoberta dels finestrals de la catedral de Chartres, en concret de la seva vegetació ornamental, altament estilitzada. La gran exposició del GASK és una oportunitat per descobrir aquest artista, una personalitat clau de la pintura txeca contemporània, i de pas la institució. Hi ha temps fins al 13 de setembre.

més

Kamil Lhoták i la poesia de la màquina i el suburbi

Cartell d’una exposició de Lhoták (turistika.cz)

Kamil Lhoták (1912-1990) és un dels artistes més personals i inconfusibles del segle XX txec. Completament autodidacta, sense cap educació artística formal, va desenvolupar un estil propi basat en una poètica de la màquina i del suburbi. Els motius es van repetint i variant: el globus aerostàtic, el tren, el cotxe antic, els submarí, la sitja, el dipòsit, la carpa del circ, el jardí buit, a la perifèria urbana, és a dir de Praga.

més

Festival Uroboros, disseny alternatiu al Dox

El centre Dox (wikipedia.org)

El centre Dox és un lloc imprescindible en l’escenari de la cultura contemporània a Praga. Del 13 al 16 de maig emet en línia el Festival Uroboros de disseny crític. L’uroboros (uròbor) és el rèptil mitològic que es menja a sí mateix per la pròpia cua, considerat pel promotors del festival com un bon símbol del nostre temps. La iniciativa és d’un col·lectiu d’artistes i dissenyadors preocupats per poder continuar parlant d’art i disseny precisament en els temps que corren.

Així comença el manifest:

més

Galeria Nacional, Palau de Fires (Národní Galerie, Veletržní Palác)

El Palau de Fires (prague.eu)

L’edifici principal de la Galeria Nacional va ser un Palau de Fires. Quan es va construir, als anys vint del segle XX, va ser l’estructura funcionalista més gran del món. Avui conté art txec dels segles XIX, XX i XXI, algun Picasso i alguna obra icònica més, procedent de col·leccions. Al primer pis hi ha el Cafè Jedna, molt espaiós i lluminós, i una llibreria orientada a l’art i el disseny.