Àustria – |REVISTA|KAMPA|EUROPA|CENTRAL|

Ensenyar català a Europa Central

Docents de català de Txèquia, Àustria, Eslovàquia i Hongria es troben a Brno

Concert de Dario Piga i Luis Doppio, artistes algueresos.

A Europa central el català s’estudia a totes les facultats rellevants de llengües romàniques.

Del 20 al 22 d’abril docents de Txèquia, Àustria, Eslovàquia i Hongria s’han reunit, amb col·legues d’altres països, a les Trobades Internacionals de Professors i Estudiants de Català a l’Estranger. Els ha acollit a Brno la Masarykova univerzita i el seu grau de català, del qual vam parlar amb motiu del desè aniversari.

La trobada, que té el suport de l’Institut Ramon Llull, reforça una xarxa acadèmica que dona coherència i continuïtat als estudis catalans, també a Europa Central. S’ha consolidat com una iniciativa que facilita la formació de docents mitjançant la compartició d’experiències.

Entre els participants hi ha hagut la Valentina Neuwirth, que ensenya a l’Institut für Romanistik de la Universitat de Viena. Segons explica, “professors i professores de diversos països hem intercanviat experiències i hem aprofundit en la llengua i la cultura catalanes en un ambient molt dinàmic”.

Neuwirth ha estat ponent en un taller de sociolingüística dedicat a les situacions en què els parlants de català canvien de llengua, una qüestió central en contextos internacionals.

El programa combinat s’ha obert amb una conferència inaugural de l’escriptora Mònica Batet. Ha inclòs tallers de llengua, cultura i traducció, així com propostes més pràctiques, des de la creació de vídeos a partir de poemes fins a l’elaboració de cartells de conscienciació lingüística.

El programa també ha inclòs una taula rodona sobre les relacions entre Catalunya i Europa Central, així com activitats vinculades a la diada de Sant Jordi.

La dimensió cultural ha tingut un pes destacat, amb una visita guiada per Brno, un concert de música algueresa i activitats per afavorir la convivència entre participants.

Aquestes trobades continuen teixint una xarxa internacional de docents i estudiants que comparteixen llengua i interès pels Països Catalans, amb una presència especialment activa a l’Europa central. L’edició s’ha tancat amb l’expectativa de conèixer la seu de l’any que ve.

Graz, la segona ciutat d’Àustria

Els seus atractius (inclòs el casal català)

https://images.openai.com/static-rsc-4/RbcKuJqhLU4xX6iptwuUd1dZOLi3mphN2Cm6IksoaBS1ZikXhLkR-1LTFocGpbEXt2wxzANvAcs8d0Ws8UH2212-b0eelmS5bE0zDrJEPXeG2QSRENHee5cJmQvJkYMDh4Mj6iLqMeEdeN0CR-cyklfQx9VKjtqGbaztXH3u4LhGRWyc329i9g_ySwwkcus1?purpose=fullsize — La Hauptplatz de Graz

Graz, la capital d’Estíria, és la segona ciutat d’Àustria, amb 300 mil habitants. El nucli antic és un dels més ben conservats del continent. Va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l’any 1999. El centre és la Hauptplatz, presidida per l’edifici de l’ajuntament, plena de botigues i cafès.

Un dels elements més emblemàtics del paisatge és el Schlossberg, un turó al mig de la ciutat, des d’on es pot gaudir d’una vista panoràmica privilegiada. Al cim hi ha l’Uhrturm, la torre del rellotge, convertida en símbol de Graz. Des del Casal català de Graz afegeixen el castell d’Eggenberg a la llista del que cal veure.

En contrast amb el patrimoni històric, la ciutat també aposta per l’arquitectura contemporània. La Kunsthaus Graz, el museu d’art contemporani, és coneguda popularment com «friendly alien». Recorda una mena de sípia blava mutant gegant.

https://images.openai.com/static-rsc-4/D4YiN3pT7p1d3tDWnqkZ4sLRBCxMULCBzcA3LIuPPrl6lHJN9O1pMoxMTDQ3zMJjb28KOUpLvnBmqn4BR-Tota1I5FtJzJMB5-2RKva-ciaE-KmTCsbUCeImosDpJBywDGtUGkHuCSYfUcjyqVWSO9mIvqt41uZF_G6XYlJr2Sh9-ydNirJfZ0YPfeVrmOw4?purpose=fullsize

L’economia està molt diversificada. La ciutat s’ha consolidat com un pol on conviuen sectors industrials tradicionals amb activitats tecnològiques i de recerca avançada. Un dels pilars és la indústria de l’automòbil, amb empreses com Magna Steyr, un dels fabricants més importants d’Europa en producció per a tercers. Al seu voltant s’hi ha desenvolupat un clúster de proveïdors, enginyeries i empreses auxiliars que generen milers de llocs de treball qualificats.

Els serveis també tenen pes, sobretot en l’educació, el turisme i la cultura. El fet de ser una ciutat universitària atrau estudiants i professionals i dinamitza el consum i l’activitat comercial. El reconeixement del centre històric contribueix a un turisme cultural menys massificat que en altres ciutats europees.

No es pot entendre l’economia sense tenir en compte la regió. Estíria és considerada el “rebost d’Àustria”, gràcies a la producció agrícola. La riquesa alimentària sosté una indústria agroalimentària sòlida i una gastronomia reconeguda. La Bruna Julià Morera, del casal català, recomana visitar la Weinstraße, la zona de vinyes al sud i l’est d’Estíria.

El casal català de Graz

La Bruna és la presidenta del Casal Català de Graz, que té la silueta de l’Uhrturm al logo. El defineix com una associació cultural formada per famílies catalanoparlants que viuen a la ciutat, i també estudiants, famílies i amics d’altres nacionalitats. Sosté que en les trobades es pot sentir parlar a més del català, espanyol, alemany, anglès, francès i xinès. L’obertura facilita vincles d’amistat entre persones que viuen situacions semblants.

Tal com expliquen, volen a crear comunitat i mantenir viu el vincle amb Catalunya, i també acollir la gent que va arribant. Durant l’any organitzen activitats de tradició i vida social, com ara aquest dissabte una paella al voltant de Sant Jordi. D’ells va sortir una iniciativa que uneix els casals catalans d’Àustria, un cop l’any. En concret de l’Emil, un dels nens: jugar a futbol ells, els de Viena i els de Salzburg, cada any en una de les ciutats. Es troben al voltant de l’onze de setembre, per celebrar la diada. És futbol, portar coses per dinar entre tots, passar el dia en família. Aquí vam parlar de l’última edició.

Cavall Fort i la diàspora centreeuropea

La revista reacciona al que passa a Viena

L’onze de març ens fèiem ressò de com la Montserrat Vilar, a Viena, anunciava que les filles se li havien fet grans, i que regalava els Cavalls Forts a qui els volgués. El Casal Català de Viena va reaccionar, ho va fer córrer per les seves xarxes i de seguida els exemplars que haurien pogut acabar en el paper reciclat es van repartir en lots, que van anar a vuit famílies catalanes de la ciutat. Als de la revista els va arribar, i han publicat una reacció a X:

L’episodi demostra, per qui ho vulgui veure, que els catalans a Europa Central som una realitat que ha de ser reconeguda, més enllà del límit que imposa l’estat.

La publicació d’aquesta notícia ha fet córrer, dins del grup intern de WhatsApp de la RKEC, que circulen no solament Cavalls Forts, sinó Sàpiens i Tatanos, la revista dels més petits.

En el cas d’aquesta última probablement serà més difícil transmetre’ls a generacions futures, perquè sovint els exemplars acaben estripats, guixats i tacats de menjar…

L’episodi demostra la utilitat de la RKEC. Si ens presentem com una plataforma txeca, eslovaca, austriaca i hongaresa, que miri més enllà del local, tindrem el crèdit de poder unir tant els grups de cada país com la gent que s’estima més anar per lliure.

Mentrestant, la web de Cavall Fort us ofereix accés a la botiga amb les subscripcions a Tatano i el Cavall Fort, un munt de llibres i a més material descarregable gratuïtament.

La natalitat, entre 1,28 i 1,36

La natalitat entre els nostres quatre estats està en un nivell molt similar. A Txèquia 1,28, Àustria 1,30, Hongria 1,31 i Eslovàquia 1,36. Potser és més baixa del que es podria pensar, considerant que Viena i Praga surten a les llistes com ciutats amb bones condicions per criar la canalla. Eslovàquia, que probablement és l’estat més pobre, és el que la té més alta, tot i que per poc. Geo.universe és un compte d’Instagram fet per un junkie dels mapes i les estadístiques. Entenem les estadístiques com una mera indicació, com un apunt per a la conversa, per començar a conèixer la regió. N’anirem pescant d’aquí i d’allà. L’etiqueta «estadístiques» reuneix totes les entrades en aquesta línia.

Es crea l’agenda catalana a Europa Central

Avui dilluns de Pasqua s’ha presentat una agenda catalana a Europa Central. Les entitats i els residents a Txèquia, Àustria, Eslovàquia i Hongria tenen a disposició una agenda comuna, una eina per difondre i promoure les seves activitats. La iniciativa és privada i sense ànim de lucre i la coordina el Casal Catalanotxec des de Praga i aquesta revista. Hi podeu accedir des del menú.

En principi pot semblar contraintuïtiu, perquè la majoria de la gent de la diàspora es quedarà la majoria de les vegades en les iniciatives locals. Però Europa Central té característiques especials.

Si ets a Brno (Txèquia) o a Bratislava (Eslovàquia), Viena (Àustria) et queda a prop. Els autòctons van a Àustria i Viena per feina i oci, i Viena, Bratislava i Budapest estan unides pel Danubi. La geografia i la història importen. L’herència austrohúngara i la realitat del continu administratiu que fa la Unió Europea també importen.

A Europa central els catalans, valencians i balears som quasi quatre mil persones. Cadascú es quedarà a casa seva la majoria de les vegades, però potser és hora de començar a pensar que potser som més del que sembla.

Si voleu publicar a l’agenda, escriviu-nos.

L’habitatge: percentatge d’ingrés mensual per llogar 100 m2

Per a sorpresa de ningú, guanya Viena

Al mapa s’aprecia bé que l’èxit de Viena i d’Àustria en la qüestió. Bratislava, tan a prop, ja és més cara, i a Budapest sembla que és la pitjor situació. No hi ha dades per a tot Hongria. A Txèquia hi ha regions del nord per damunt i alhora per sota de la mitjana del país.

Aprendre a confiar, enmig del dia a dia

Testimonis personals de la vida a l’estranger (1)

Aquesta secció és nova. Recull testimonis personals d’aspectes de la vida de la gent de la diàspora. La Montserrat Vilar viu a Viena i de sobte decideix que ha d’anar a veure els pares, que celebren l’aniversari, i la decisió li pertorba el dia a dia. Ho explica des de la seva fe cristiana, però és una vivència amb la qual molts, des de qualsevol lloc del món i qualsevol fe, o cap, us podreu identificar.

«Compro el bitllet o no?». Els meus pares feien anys, la mare 90 i el pare 94. Per a mi, va ser clar de seguida: vull ser-hi! Els primers pensaments van ser pràctics: Tinc prou diners per al bitllet d’avió? Em va bé la data?

Quan li vaig explicar al meu marit em va preguntar: «Ja has pregat per això?» La pregunta em va colpir. En la meva pressa havia oblidat el més important: preguntar primer a Déu.

Quantes vegades actuem impulsivament perquè alguna cosa és important per a nosaltres, i més tard quan hi han dificultats ho portem davant Déu? Vaig decidir esperar conscientment i pregar. La pressió interior («El bitllet segurament pujarà de preu!») es va transformar al cap d’uns dies en pau.

Vaig demanar a Déu: «Si he de volar, dona’m un senyal». Uns dies més tard, el meu marit va dir inesperadament: «Crec que hauries d’anar-hi». Tal dit, tal fet! Vaig reservar el bitllet, plena d’alegria i agraïment.

El desert i els nostres hàbits
Al grup bíblic de l’església protestant on vaig a Viena, vam reflexionar sobre la temptació de Jesús al desert (Marc 1,13). El desert és un lloc de silenci, de reducció, però també de decisió. Allà es mostra en què confiem realment.

La temptació no només arriba en situacions extremes. De vegades comença amb detalls molt petits. Per exemple, amb un segon tros de pastís, encara que sabem que no és saludable.

És fonamental reconèixer els nostres «pecats arrelats», els patrons en què vivim una i altra vegada. Perquè en la paraula «hàbit» hi ha el significat d’ «habitar», de «viure-hi». Allò que fem repetidament esdevé natural.

Per què no practicar nous hàbits espirituals?
1. Abans de prendre decisions: primer pregar.
2. Abans de reaccionar: aturar-se i fer silenci.
3. Abans de criticar: «aparcar» la llengua

La repetició ens impregna el cor. Els bons hàbits creixen quan es practiquen conscientment.

La confiança es posa a prova
El mateix dia del viatge em van cancel·lar el vol per la neu. Sense alternatives, sense places lliures. Una altra vegada, em trobava interiorment en un «desert».

De nou, vaig pregar: «Senyor, que es faci la teva voluntat, no la meva». En aquell moment, vaig sentir pau. Una calma profunda. La certesa que Déu té una visió completa de les coses i que està per sobre de tot i de tothom.

Per què ens costa tant posar les coses en mans de Déu i deixar d’actuar en primera persona? Sempre volem controlar-ho tot. Però la confiança creix quan entreguem el control i ens deixem guiar per Déu.

Després del nostre curs bíblic en línia d’avui, em prenc aquestes preguntes per reflexionar i processar:

1. Quines situacions em desestabilitzen i em fan perdre el control de mi mateixa?
2. On puc aprendre a quedar-me tranquil·la i fer silenci?
3. Quant marca el meu baròmetre personal de confiança divina?

I, per cert, el pastís d’aniversari de la mare era boníssim, però només en vaig menjar un tros!

Monserrat Vilar i Torras és professora de cant coral, solfeig i piano a l’escola de música municipal de Viena (Musikschulen der Stadt Wien).

Envieu-vos paquets… és millor que facturar maletes

Llibres, papers, bacallà, xocolata, torrons…

Tips de l’abús de les companyies aèries amb les maletes? Doncs no en factureu més. Envieu-vos paquets.

Anant i venint entre Catalunya i Europa Central, si teniu adreça a Praga (Viena, Bratislava, Budapest, etc.) envieu-vos paquets un dia o dos abans d’agafar l’avió de tornada.

Teniu opcions. Una empresa catalana a Praga us por fer arribar etiquetes, que us haureu d’imprimir i portar a una sucursal de DHL. Per demanar l’etiqueta us haureu de posar en contacte [aquí].

Una altra opció: fa un any vam parlar de Nova Post, una empresa de paqueteria ucraniana amb implantada a bona part d’Europa. A Txèquia, Eslovàquia, Àustria i Hongria estan presents, i a més països.

Enviar-se caixes surt per sumes comparables a facturar maletes, però sense la llauna d’haver d’esperar equipatge, etc.

La capsa arriba al cap de dos o tres dies, us la porten a casa i us queda el plaer de l’unboxing (!).