Arnau Petřivalský té 21 anys i és tenor i violinista. Fill de mare catalana, parla l’idioma per presentar composicions de Granados, Toldrà i Mompou, que interpreta alternant el violí i el cant, acompanyat al piano. La professora Pavlína Javorová-Švandová, un dels motors del grau de català a Brno, ha de tancar l’acte i admet que s’ha quedat sense paraules. No és l’única de la quarantena de persones del públic que, per un moment, es commou.
Abans, Lluís-Anton Baulenas diu o canta Papasseit, Brossa i Ferrater, acompanyat de música enllaunada, i un poema seu inspirat en Ferrater, i traduccions seves de Boris Vian. Amb quaranta anys de carrera literària, se les sap totes: l’home menut, amb el braç en cabestrell, davant del faristol es converteix en algú ple de força i swing.
Una celebració acadèmica
La mostra de poesia i música catalanes davant d’estudiants i professors txecs tanca la celebració dels deu anys de l’únic grau de català complet fora del domini lingüístic. Abans, l’acte ha inclòs dues mostres de la matèria acadèmica en forma de conferència breu.
Ha començat Elga Cremades, una lingüista de la Universitat de les Illes Balears. L’acte, diu, té valor sentimental: va ser la primera lectora vinguda de Catalunya i va contribuir de forma decisiva en el desplegament i la consolidació del grau.
Aprendre dels errors
Cremades ha fet, en primer lloc, un repàs de la bibliografia relacionada amb el tema principal de la ponència: la importància de l’estudi de l’error en l’aprenentatge d’una llengua addicional. S’ha centrat en els anomenats verbs lleugers, que és la manera com els lingüistes es refereixen als verbs de construccions com ara fer un petó, en què, sense el nom, fer no vol dir res.
Aquestes construccions van variant en cada idioma, de manera que el parlant nadiu de txec pot reproduir les pròpies d’aquesta llengua quan aprèn català, o bé, per acabar-ho de complicar, si sap espanyol (i els aprenents txecs de català solen saber-ne) és probable que el petó l’acabi donant, perquè percep que el català i l’espanyol s’assemblen.
La lingüista fa collita de dades, a partir d’exàmens sorgits de la pràctica acadèmica, i les garbella amb el programari i l’Excel fins a arribar a conclusions precises sobre la incidència i la durabilitat del problema en qüestió durant tot l’aprenentatge de l’idioma, segons si l’estudiant parla txec, rus, polonès, serbi, alemany o anglès, tot amb vistosos gràfics de barres i formatgets.
La normalització de la piràmide en la literatura fantàstica
La part de literatura l’ha presentat Alfons Gregori, de la Universitat Adam Mickiewicz de Poznań. D’entrada s’ha permès el petit plaer (professoral) d’admetre l’especial que és parlar de La Transformació al país de Kafka.
Però si ha citat aquest relat és perquè el considera icònic del “fantàstic modern”, on l’inquietant és allò no obvi: Gregor Samsa és una panerola gegant des de la primera línia, però la família, creient-se pur sentit comú, no és monstruosament aliena a fins quin punt són gent petita i cruel? Per contra, el “fantàstic clàssic” és el de la tensió narrativa que porta a l’ensurt –Dràcula i companyia.
Continua llegint «El grau de català a Brno fa deu anys»
