Durant tot el mes de juny se celebra Praga, Brno Plzeň i més ciutats del país el Tanec Praha, un gran festival de dansa de llarga trajectòria. Va començar al teatre Ponec de Žižkov, i ha crescut molt en amplitud i profunditat. Val la pena explorar el catàleg. Al voltant del festival s’ha creat un equip potent. Fa quatre anys vam publicar el projecte de rehabilitar un edifici pròxim a Žižkov, derivat de la mateixa gent de festival. De moment sembla que això no tira endavant, però el festival continua creixent.
Els cinèfils a Praga ho tenen bé. Hi ha una munt de festivals tot l’any, però el novembre sembla que es concentren. Us en presentem QUATRE en un mes. Fins al 9 de novembre teniu temps d’anar Mezipatra, el festival de cinema de temàtica Lgbt. A partir del 10 se’n van a Brno. No tenim temps ni capacitat d’explorar el contingut del festival ni veure fins a quin punt és d’interès militant o general.
Vídeo de presentació del festival de cinema lgbt Mezipatra (mezipatra.cz)
Un altre festival, del 6 a l’11, hi ha 3kino Film Fest, és de cinema centreeuropeu: en produccions i coproduccions el podeu entendre com una finestra a la vida a Polònia, Txèquia, Eslovàquia, Hongria, etc. Enguany és la 10a edició. El fa una organització entusiasta. Exploreu el programa. En anglès tenen només una presentació genèrica del festival.
Vídeo de presentació del festival de cinema centreeuropeu (3kino.cz)
Un altre festival de cinema que comença a tenir una certa trajectòria és el d’Austràlia/Nova Zelanda. És del 10 al 15 de novembre, a dos cines del centre de Praga, el Lucerna i l’Edison. Hi ha pel·lícules d’ara, mireu el programa, i clàssics contemporanis del cinema australià com Muriel’s wedding.
(aussiefilmfest.cz)
Finalment, del 23 al 29 de novembre arriben els francesos, la France, la grandeur. Hi ha una visió del cinema d’avui però també memòria, homenatges a clàssics com Godard. El festival arriba a Brno, Ostrava,České Budějovice i Hradec Králové, gentilesa del contribuent francès.
Dins del festival de cinema francès hi ha una retrospectiva a Godard i tornen a passar À bout de souffle (festivalff.cz/)
Els Silly Walks de Brno el 7 de gener de 2023. Al fons a l’esquerra, el vostre editor.
Després de dos anys de pausa per pandèmia han tornat els Silly Walks de Brno, dels quals vam parlar. Monty Python té un seguiment de culte a Txèquia, i el 7 de gener, dia internacional de la cosa, a les 14 hores i des de la porta del Tribunal Suprem, unes 300 persones van desfilar pel centre de la capital morava. La cerimònia va començar fa deu anys com una broma d’amics d’institut, i fins avui. Diuen que el 2015 el grup es va posar en contacte oficialment amb ells i els va enviar un testimoni de la seva consideració. Mentrestant han sortit estudis defensant que fer Silly Walks és bo per a la salut.
Des d’avui fins diumenge hi ha un petit festival de cinema iranià a Praga (i la setmana que ve a Brno), que com no podia ser d’altra manera es fa ressò de la situació al país, sota el mateix lema de dona, vida i llibertat. El cinema iranià és una finestra a tot un món molt desconegut, d’una gran riquesa. Podeu veure-hi la pel·lícula Persepolis, de Marjane Satrapi, la mateixa autora que el comic, entre altres. Aquí tot el programa.
Sembla d’un videojoc postapocalíptic, sembla que ha de sortir un zombie ferotge en qualsevol moment, però és un refugi atòmic real, dels anys quaranta i cinquanta, convertit en museu i alberg: l’exèrcit el va cedir a l’ajuntament de Brno, i aquests a determinats emprenedors socials, capaços a base de contactes adequats i subvencions de tot arreu, de partir els túnels amb un envà i fer habitacions d’alberg que generin ingressos, cosa que és d’una intel·ligència pràctica notable. Van obrir un alberg en un antic hospital, al qual li han posat el nom de Franza Kafka, com ja vam explicar, i sí, el nom de Kafka aquí és oportunisme de cara al turisme. Al búnquer (aquí la web) fan el mateix moviment de recuperar patrimoni de l’Estat, infrautilitzat. L’equipament militar està per tot arreu: impermeables, màscares, telèfons, cartells i senyals de l’època. Podeu fer-hi una visita virtual. La part museística és visitable, s’hi fan visites comentades, però si t’hi quedes a dormir és en llits espartans de soldat i sacs de dormir. Les dutxes també són de netejar-se la contaminació radioactiva. Amplien l’experiència a l’esmorzar. Oblideu-vos de tota pretensió gastronòmica: els ultraprocessats de la indústria alimentària durant el comunisme han generat una moda retro entre gent més jove, i així se serveixen uns iogurts i unes confitures que només es poden deglutir per raons sentimentals. El lloc té èxit, venen turistes hongaresos, bàltics, gent de trenta o quaranta anys amb nens petits, que no van viure el règim anterior. Iniciatives com aquesta mantenen el passat viu, o aquesta és la idea. No es perd l’humor: a la porta hi ha un cartell on diu que en cas d’atac nuclear l’allotjament és gratis.
Continuem seguint la programació dels festivals de cinema, que continuen sent una activitat finançada generosament pels Estats. Els primers de l’any són els escandinaus, el festival l’organitza una empresa de distribució de cinema, amb finançament públic txec i de les ambaixades corresponents. SCANDI serà del 19 al 25 de gener, a Praga però també a Plzeň, Olomouc, Brno, Ostrava i més ciutats, això i les formes no presencials que es van desplegar per la pandèmia i ara poc o molt quedaran. El focus està en oferir una panoràmica actual (programa), en tot el ventall de gèneres. El cartell del festival és d’una pel·lícula històrica, una superproducció danesa (en coproducció amb Suècia, Noruega, Islàndia, Polònia i Txèquia) centrada en Margrete, una reina danesa del segle XV. Però també hi ha, per exemple, una costa tan allunyada de l’anterior com un documental sobre el destí de Björn Andrésen, que va ser el bell adolescent Tadzio a la pel·lícula La mort a Venècia (1971), de Luchino Visconti.
A Brno han rehabilitat un hospital històric, l’han batejat Franz Kafka Špital i l’han convertit en un hostel, allotjament pensat per a estudiants i motxillers. Hi havia la filial de Brno de l’asseguradora on treballava Franz Kafka, que coneixia els col·legues de Brno i havia previst traslladar-se a la capital de Moràvia al final de la vida. En part és estirar el xiclet turístic de Kafka fins a la segona ciutat, però l’edifici, que els comunistes van convertir en hospital, era una baluerna que ha estat buida al mig del casc antic de Brno durant vint anys. Té finançament europeu de caràcter social, per a la integració de persones pobres i malaltes. Aquí un tour virtual del lloc.
En el continu de festivals de cinema de cara a la tardor i l’hivern vam arribar a temps de parlar-vos del de cinema lgtbi però ens va passar per alt el cinema alemany, que també té el seu festival. Tothom vol tornar a estar present, i és un no parar. Ara al novembre no falten els francesos, del 18 al 24 de novembre a Praga, amb programa també a Brno, České Budějovice, Hradec Králové i Ostrava. A Praga és al cinema de l’Institut Francès i al Lucerna, Světozor i Edison. És l’edició vint-i-quatre, per als francesos la cultura és una autèntica estructura d’Estat i ho demostren sempre.
Del 4 a l’11 de novembre a Praga, i del 13 a 20 a Brno, hi ha el festival de cinema lgtbi Mezipatra (programa) És l’edició 22, o sigui que un respecte. La comunitat de gent entorn d’aquest festival va obrir Patra, un bar i més coses a Vršovice.
