Sembla d’un videojoc postapocalíptic, sembla que ha de sortir un zombie ferotge en qualsevol moment, però és un refugi atòmic real, dels anys quaranta i cinquanta, convertit en museu i alberg: l’exèrcit el va cedir a l’ajuntament de Brno, i aquests a determinats emprenedors socials, capaços a base de contactes adequats i subvencions de tot arreu, de partir els túnels amb un envà i fer habitacions d’alberg que generin ingressos, cosa que és d’una intel·ligència pràctica notable. Van obrir un alberg en un antic hospital, al qual li han posat el nom de Franza Kafka, com ja vam explicar, i sí, el nom de Kafka aquí és oportunisme de cara al turisme. Al búnquer (aquí la web) fan el mateix moviment de recuperar patrimoni de l’Estat, infrautilitzat. L’equipament militar està per tot arreu: impermeables, màscares, telèfons, cartells i senyals de l’època. Podeu fer-hi una visita virtual. La part museística és visitable, s’hi fan visites comentades, però si t’hi quedes a dormir és en llits espartans de soldat i sacs de dormir. Les dutxes també són de netejar-se la contaminació radioactiva. Amplien l’experiència a l’esmorzar. Oblideu-vos de tota pretensió gastronòmica: els ultraprocessats de la indústria alimentària durant el comunisme han generat una moda retro entre gent més jove, i així se serveixen uns iogurts i unes confitures que només es poden deglutir per raons sentimentals. El lloc té èxit, venen turistes hongaresos, bàltics, gent de trenta o quaranta anys amb nens petits, que no van viure el règim anterior. Iniciatives com aquesta mantenen el passat viu, o aquesta és la idea. No es perd l’humor: a la porta hi ha un cartell on diu que en cas d’atac nuclear l’allotjament és gratis.
