El «sopar de picar», o per què la italianitat és casa

Cafès i bistros originals de Praga (29)

La Tigelleria Mile Lire és un lloc petit i íntim, basat en la «tigella», que és una mena de crep propi de l’Emília-Romanya i del nord d’Itàlia. Va acompanyat d’una fusta de prosciutto, xorisso, llonganissa, formatges, mel i untables de pancetta i cremes de formatge, més el vi. Són talls de totes aquestes coses bones, sense cap més secret que la qualitat del producte. Ofereix l’experiència del «sopar de picar».

El lloc és ideal per anar-hi en parella, per portar-hi una cita o en grups petits, de quatre o cinc. El to de fosc de fusta dominant en la decoració acaba de donar-li calidesa. La música és pop italià, el servei té la cordialitat impostada i teatral de la italianitat, de manera que comprovareu que Itàlia per als catalans és casa.

El lloc és petit, té poques cadires, per tant el benefici el poden fer en l’ampolla de vi, que és el més costós, de manera que amb el vi inclòs surt per CZK 800-900.

Una última cosa: segons la seva web, a la primavera i l’estiu us preparen la seva oferta en cistells per anar de pícnic, que és una forma superior de civilització. Precisament, el parc de Riegrovy Sady és molt a prop.

Žižkavárna, de Žižkov + Kavárna

Cafès i bistros originals de Praga (28)

Un bistro i cafè (Fb, Ig) de Žižkov, al carrer Kubelíkova, en una cantonada, amb unes taules al carrer molt agradables sota el sol de tardor i hivern. És el clàssic lloc amb personalitat, en el sentit contrari als cafès grans, de cadena o franquícia. És un lloc petit i agradable, amb una clientela molt d’estudiants, però no solament, i personal jove i bastant amable. L’oferta és d’una senzillesa ben entesa, sense pretensions, de cafès, te i cervesa, amb galetes i bábovka que semblen fets a casa, però també s’hi poden fer esmorzars de forquilla i dinars i sopars lleugers, amb un menú concís, de coses modernes i sanes. Té música, perquè la humanitat ja ha perdut la batalla contra el fil musical, però la posen baixeta i és relativament original, amb sonoritat de ràdio alternativa.

Kavárna Liberál, un clàssic de Holešovice

Cafès i bistros originals de Praga (27)

És un cafè i restaurant de migdia, un dels llocs amb més tradició de la ciutat i la referència imprescindible a Holešovice.

La cantonada i la terrassa lateral…
El menú d’un dia normal, escrit a la pissarra: crema de pèsols, borsx, carn de call de porc amb puré i cogombrets, tagliatelle amb tomàquet sec i formatge de cabra, entre 3-4 i 14-15 euros (facebook.com/kavarnaliberal)

Té dues agradables terrasses, una allargada i l’altra a la plaça. Cervesa Únětice al preu benchmark dels llocs normals (CZK 50). És molt espaiós per dins, és un local antic, que ocupava una cantonada. A banda de la cervesa i les coses de la cervesa té una cuina i se serveixen plats senzills i ben fets. L’ambient és molt juvenil, però no solament. És sobretot molt dels locals, s’hi troben grups d’amics, hi ha taules grosses per a reunions nombroses, i també s’hi arriben a fer per exemple reunions ordinàries de veïns. De fet és una combinació perfecta de cafè i bistro.

Bon: un bon japonès a Vinohrady, Smíchov i Letná

Cafès i bistros originals de Praga (26)

Ramen, udon, soba: japonès, fresc, simple, autèntic.

Donada la gran quantitat de llocs de cuina asiàtica que no paren de sortir per la ciutat orientar-se no és del tot fàcil. Vam parlar d’un bistro de fusió asiàtica a Holešovice, amb elements de diversos països. per això ens alegrem que als bons llocs els vagi bé i prosperen. Ara hem tornat al Bon, a Náměstí Míru, al costat del Teatre de Vinohrady. Fa temps que ofereix, en un lloc petit i acollidor, els bàsics japonesos udon-ramen-soba, amb un enfoc simple i bé de preu. Com passa sovint en els establiments que van bé es preocupen per créixer, i han saltat a l’altre costat del riu, a Anděl i a Letná. Els bols són potents, la pasta i els ingredients són frescos i gustosos. No, no us ho fareu a casa.

Més lluny del centre: La Terra Coffee

Cafès i bistros originals de Praga (25)

El bistro, el lloc de menjar ràpid i oferta simple, caracteritza l’oferta a Praga. En aquesta revista ens hem fixat molt en el centre, però n’hi ha més. La Terra Coffee té una oferta senzilla, sana i cuqui per si us arribeu a prop dels dos locals, a Vyšehrad i al carrer Antala Staška, a Praga 4. La torrada, l’amanida, la salsitxa, la sopa. Una combinació del tradicional i el modern i importat: el párek txec però també el bagel amb avocat, ou i tomàquet. L’oferta varia cada dia.

(Agraïm la informació a la M.S.)

Layla, un bistro libanès petit i amagat a Vinohrady

Cafès i bistros originals de Praga (24)

Gastroporno del facebook del lloc.

Actualització: ja no existeix, han plegat. Els amants d’aquestes cuines semítiques estan d’enhorabona, a a Vinohrady, en una carrer perpendicular a les vies rectes (U Kanalky, 5) hi ha una petita joia de cuina libanesa. Tot és fresc, bo i interessant i ho van canviant, i és més que el bàsic que tothom coneix. El baba ganuix té el toc fumat de quan l’albergínia es fa amb llenya, el humus i el tahini són de primera, el pa àzim calentó, acabat de fer, i les infusions. Després hi ha plats més complexos, com ara una sopa d’arròs pollastre i jute. Tot és d’aquella zona, d’aquella barreja d’influències. El lloc és molt petit, hi ha setze cadires, i el personal és importat d’aquelles terres, són noies molt amables. De fet el lloc és tan autèntic que ni parlen txec. Busqueu-lo i feu reserva, surt a totes les webs de valoració de restaurants, de repartidors a domicili, etc.

V sedmém nebi, al setè cel

Cafès i bistros originals de Praga (23)

És un dels cafès bistro que han sobreviscut dels anys noranta, acollit en un edifici històric, amb un interior cuidat, acollidor i de disseny original (facebook, zomato), i una oferta consolidada de cafè, cervesa i menjars senzills i assequibles, clientela jove i clientela ja no tan jove de la zona, que ja uns anys que hi va. S’hi pot anar a esmorzar, a menjar alguna cosa a migdia, a la tarda a fer un cafè i a la nit de copes. És al carrer Zborovská 68, prop d’Újezd a Malá Strana, però els turistes pel seu compte no hi arriben.

Spoko, prop de Náměstí Míru

Cafès i bistros originals de Praga (23)

Un bar amb estufa de foc.

Un dels secrets més ben guardats de Praga 2, tocant al carrer Sázavská, tocant a Náměstí Míru, és un el bistro Spoko, que té una estufa amb foc aquests dies d’hivern i un pati interior verd i fresc per als mesos de calor. Tot el projecte d’interiorisme està fet per algú amb els sants bemolls de fer una làmpara amb un tambor de rentadora. La proposta gastronòmica és cervesa, cidra i destil·lats artesans i de proximitat, i cuina barata i honesta per a estudiants, però potser alguna cosa més. Inclou el repertori del pastís fornejat casolà, i molt més, és sorprentment ric, amb moltes opcions de verdura i carn.

Un tambor de rentadora convertit en pantalla de làmpara. Oh!

Mezi Srnky a Smichov

Cafès i bistros originals de Praga (22)

Mezi Srnky a Smichov (mezisrnky.cz)

A Praga prolifera el «bistro», el restaurant petit, de carta reduïda i simplificada. La paraula ve del francès, i en català ens cal. No som al bar ni al cafè, ni tampoc al restaurant de xef. És una versió simplificada, i segurament és una via de supervivència per al sector. Sopa cada dia, la que sigui, bon pa, de massa mare, i només un plat de carn. El humus no pot faltar, de cigrons i més llegums, baba ganuix, ous remenats amb oli de trufa, carbassa al forn, remolatxa, diversos formatges. Hi ha labneh, una amanida libanesa. Mezi Srnky és un lloc que fa anys que és obert a Vinohrady, i en vam parlar. També tenen un lloc a Smichov, en la mateix tònica. És un lloc eminentment vegetarià, però no solament, amb una discurs d’ingredients de qualitat, de proximitat, etc.

Cafè Nona: sí, només per les vistes

Cafès i bistros originals de Praga (21)

L’edifici de l’Acadèmia de la Ciència, l’asseguradora Praha, el tramvia que passa.

Es pot triar un cafè només per les vistes? La resposta curta és «evidentment que sí». El Cafè Nona és el cafè de la Nová Scena del Teatre Nacional. La Nová Scena és aquella mena de peixera que hi ha al costat de l’edifici històric. És un edifici de 1983, que podeu veure aquí. És on es fan per exemple els espectacles de Laterna Magika.

Al Cafè Nona hi entreu des del Passeig Nacional, cal pujar a un tercer pis, per ascensor o unes escales de pedra verda, amb una decoració escultòrica de vidre que és un perfecte exemple de l’encant camp del modern antiquat, del vintage dels setanta i els vuitanta.

Una escala que sembla un decorat de pel·li de James Bond de la primera època (foto: Natàlia Soler)

Un cop a dalt hi tenim un cafè senzill, de quiches i cuscús, cervesa Pilsen, tes i llimonades. No hi anireu per la gastronomia, sinó per les vistes a Národní Třída, el Passeig Nacional. Tant si esteu de visita a Praga com si hi viviu la ubicació del lloc és estratègica, al centre. Durant el fort de l’estiu acostuma a estar tancat, perquè va amb la temporada teatral. Durant la tardor i l’hivern veureu passar el públic, que flueix d’acord amb l’assistència a les funcions teatrals.