Etiqueta: cafès i bistros

Cafès i bistros originals de Praga (35)

Ve la primavera, comença la temporada, i a Praga es pot donar per descomptat que cada racó on sigui possible acabarà convertit en cafè, perquè tothom vol augmentar i diversificar els ingressos i alguna cosa s’ha de fer amb el patrimoni arquitectònic.

La competència pels diners dels clients serà ferotge, i en aquest sentit un lloc privilegiat és el cafè de l’edifici de l’Expo58, al final de Letná. L’edifici té una història singular: és el pavelló txecoslovac a l’exposició universal de Brussel·les de 1958, que va generar tot un estil d’arts aplicades. Enllaçava amb la tradició i s’avançava als colors vius i als materials del pop, els objectes de l’època van buscats en el món dels antiquaris i brocanters.

Es va considerar que el parc de Letná era un bon lloc per tornar a construir l’edifici a Praga. Ha passat per restauracions i hi ha hagut agències de publicitat i empreses d’aquestes que necessiten una seu vistosa. Avui sembla que s’hi fan subhastes d’art, dit així superficialment, de passada.

Avui el cafè (la beguda) és mediocre, l’oferta és d’encefalograma pla, quan hi passem ho serveix un noi avorrit de l’existència, amb més metall d’anells a les mans que una ferreteria però ah, les vistes.

Al migdia està buit, només hi ha jubilats i turistes d’una certa edat. És un lloc òptim per acabar les passejades per la zona i per llegir al sol o per quedar amb algú a qui veieu de tant en tant.

Cafès i bistros originals de Praga (34)

Strašnice va ser un dels antics llogarrets rural absorbits per Praga als anys vint. Venint del centre de Praga és el que hi ha després de Vršovice, Vinohrady, Žižkov. Avui hi ha un crematori i el cementiri on està enterrat Václav Havel. Hi ha haver una fàbrica de les llegendàries motos Jawa. Als anys noranta s’hi va fer una església catòlica d’arquitectura singular, dedicada a la Immaculada Concepció de la Mare de Déu, que tenia darrere una història de lluita veïnal. Avui el barri és eminentment residencial, ple de paneláks de fins a catorze pisos enmig de parcs espaiosos i noves construccions.

Per arribar a “U Kašpárka” haureu d’agafar el tramvia o anar a passejar expressament per la zona, perquè està apartat dels camins fressats del centre. Es presenta com una “hospůdka”, que és el diminitiu de “hospoda”. El terme és bastant modest. La carta té una certa ambició, i el lloc és gran, però s’articula en diversos espais interiors, amb ambients acollidors. L’interior està molt decorat, molt pensat, però no sobrecarregat. La carta combina coses txeques essencials, com el řízek (carn rebossada, l’escalopa), la prdelačka, una sopa que ve de la matança del porc, o l’ànec amb col. Però després també fan un ànec amb un toc asiàtic, o la inevitable hamburguesa, consulteu el menú. El públic és familiar, molt tranquil. Taules amb fins a tres generacions: la iaia es fot una cervesa i un xopet de slivovice amb el seu řízek, la mare ànec en versió asiàtica, els nens dues hamburgueses d’aspecte intimidant, gruixudes, regalimant greix, amb moltes patates fregides, vinga patates fregides, com si n0 n’haguessin de menjar mai més.

Continua llegint «U Kašpárka, un lloc encantador a la barriada»

Cafès i bistros originals de Praga (33)

Tout va bien, al carrer Slezská 125, a Vinohrady, és el que el nom indica, la noció que el món és bonic i la vida és cuqui. No hi trobareu res de menjar d’origen animal (vade retro!), però és un cafè petit, més petit que un apartament normal, tot ben pensat i molt ben posat, amb saquets de cafè a la venda i més marxandatge per a esnobs cafeters a un preu exagerat. Però s’hi està molt bé. La concurrència són estudiants i mares joves amb criatura petita passant el matí. La musiqueta és suau, de sonoritat indie, veus de noia sexi i una mica anorèxica, però la posen baixeta. Ideal per a traductors, programadors i gent que pugui treballar d’aquesta manera, o per a fer una pausa de confort si sou per la zona.

Cafès i bistros originals de Praga (31)

Si sou a Žižkov o hi esteu de pas, al peu mateix de la icònica torre de comunicació que sembla sortida de Star Trek hi ha el Tribistro. En essència és l’enèsim lloc acollidor i agradable que té la ciutat, amb esmorzars rotunds i sandvitxos (molt bé el BLT), hummus, croquetes de jamón serrano (ves a saber) i hamburgueses petites. El lloc funciona perquè fa cantonada i té moltes finestres i llum natural, com a mínim.

A l’interior amb llums i art original es pot crear per relativament poc un ambient únic, pensat per algú que hi posa un mínim d’ànima, ben diferent a l’esterilitat uniforme de les franquícies habituals.

El Tribistro de Žižkov és un d’aquests llocs d’àmbit eminentment local, de seguida s’acostuma a anar-hi gent que viu a poca distància, i hi va regularment. És un lloc de reunió de parelles i grups d’amics i sovint es nota que es coneixen amb el servei.

Per aquesta raó són llocs ideals per a treballadors autònoms i gent que treballa a casa i ja li va bé canviar d’aires, com servidora,

No hi ha res a fer però amb el maleït fil musical (1). Ara bé, aquí podeu demanar que el baixin en un 20 per cent i us fan cas perquè són llocs independents i sempre hi ha els amos o gent propera als amos atenent la clientela, i el servei vol ser i és molt amable, positiu i cuqui, i s’agraeix.

_____
(1) Tant de bo es podreixi eternament al cinquè cercle de l’infern el fill de cinc mil putes que va decidir que els cafès necessiten musiqueta ambiental, que no pot ser viure sense la murga de la musiqueta.

Cafès i bistros originals de Praga (30)

El bar/hospoda del Lucerna Music Bar ha obert aquest mes de novembre una secció de cafè que dona directament al carrer Vodíčková. El lloc no té ben bé res d’especial al menú, l’esperable en un cafè, però és ample i lluminós i està en una localització privilegiada per al públic cultureta que va als cinemes independents de la zona. Té fil musical, perquè la humanitat ha perdut la batalla contra el fil musical, però si esteu pel centre està molt bé. Té esmorzars fins al migdia, després és un bistrot o restaurant senzill, i fins a les dues de la matinada és un bar de copes, amb DJs divendres i dissabte.

L’interior és d’arquitectes txecs joves i emergents, Max Koreis i Roman Mareš, del taller atelier_2takt. L’element dominant són unes làmpades grosses de llautó daurat que fan pensar en instruments de vent, que dialoguen molt bé amb l’esperit musical del Lucerna i les sales de concert que són allí mateix. Una altre element és dominant és al taulell, una gelosia d’elements geomètrics repetitius que no separa res sinó que té paret de llum al darrere. La comunicació visual del lloc l’ha fet Aleš Najbrt, la vaca sagrada del grafisme txec contemporani, enllaçant amb el grafisme existent del Bar Lucerna.

El passatge Lucerna porta més de cent anys sent el lloc clau del centre de la ciutat, sobrevivint a totes les vicissituds amb un continu de destrucció creativa. Inauguracions com aquesta només demostren un caràcter de lloc viu i contínuament canviant.

Cafès i bistros originals de Praga (29)

La Tigelleria Mile Lire és un lloc petit i íntim, basat en la “tigella”, que és una mena de crep propi de l’Emília-Romanya i del nord d’Itàlia. Va acompanyat d’una fusta de prosciutto, xorisso, llonganissa, formatges, mel i untables de pancetta i cremes de formatge, més el vi. Són talls de totes aquestes coses bones, sense cap més secret que la qualitat del producte. Ofereix l’experiència del “sopar de picar”.

El lloc és ideal per anar-hi en parella, per portar-hi una cita o en grups petits, de quatre o cinc. El to de fosc de fusta dominant en la decoració acaba de donar-li calidesa. La música és pop italià, el servei té la cordialitat impostada i teatral de la italianitat, de manera que comprovareu que Itàlia per als catalans és casa.

El lloc és petit, té poques cadires, per tant el benefici el poden fer en l’ampolla de vi, que és el més costós, de manera que amb el vi inclòs surt per CZK 800-900.

Una última cosa: segons la seva web, a la primavera i l’estiu us preparen la seva oferta en cistells per anar de pícnic, que és una forma superior de civilització. Precisament, el parc de Riegrovy Sady és molt a prop.

Cafès i bistros originals de Praga (28)

Un bistro i cafè (Fb, Ig) de Žižkov, al carrer Kubelíkova, en una cantonada, amb unes taules al carrer molt agradables sota el sol de tardor i hivern. És el clàssic lloc amb personalitat, en el sentit contrari als cafès grans, de cadena o franquícia. És un lloc petit i agradable, amb una clientela molt d’estudiants, però no solament, i personal jove i bastant amable. L’oferta és d’una senzillesa ben entesa, sense pretensions, de cafès, te i cervesa, amb galetes i bábovka que semblen fets a casa, però també s’hi poden fer esmorzars de forquilla i dinars i sopars lleugers, amb un menú concís, de coses modernes i sanes. Té música, perquè la humanitat ja ha perdut la batalla contra el fil musical, però la posen baixeta i és relativament original, amb sonoritat de ràdio alternativa.

Cafès i bistros originals de Praga (27)

És un cafè i restaurant de migdia, un dels llocs amb més tradició de la ciutat i la referència imprescindible a Holešovice.

Té dues agradables terrasses, una allargada i l’altra a la plaça. Cervesa Únětice al preu benchmark dels llocs normals (CZK 50). És molt espaiós per dins, és un local antic, que ocupava una cantonada. A banda de la cervesa i les coses de la cervesa té una cuina i se serveixen plats senzills i ben fets. L’ambient és molt juvenil, però no solament. És sobretot molt dels locals, s’hi troben grups d’amics, hi ha taules grosses per a reunions nombroses, i també s’hi arriben a fer per exemple reunions ordinàries de veïns. De fet és una combinació perfecta de cafè i bistro.