Tout va bien, al carrer Slezská 125, a Vinohrady, és el que el nom indica, la noció que el món és bonic i la vida és cuqui. No hi trobareu res de menjar d’origen animal (vade retro!), però és un cafè petit, més petit que un apartament normal, tot ben pensat i molt ben posat, amb saquets de cafè a la venda i més marxandatge per a esnobs cafeters a un preu exagerat. Però s’hi està molt bé. La concurrència són estudiants i mares joves amb criatura petita passant el matí. La musiqueta és suau, de sonoritat indie, veus de noia sexi i una mica anorèxica, però la posen baixeta. Ideal per a traductors, programadors i gent que pugui treballar d’aquesta manera, o per a fer una pausa de confort si sou per la zona.
Aquest està a la cantonada dels carrers Sázavská/Slezská de Vinohrady, però n’hi ha probablement milers per tot el país: és el bistro vietnamita de guàrdia. El que sempre hi és. Hem vist llocs asiàtics que proposen coses, com FieldRice o Teplá Kačka. Llocs on es va pel que són. En canvi el vietnamita de guàrdia és el que teniu més a prop de casa i s’hi va de tant en tant perquè sí, per variar, per l’avui no cuino. Amb la mestressa basada, simpàtica, efectiva, que et parla un txec simple, de poques frases, amb un accent característic, i et diu “pojďte dál!” (“passi!” ), “posaďte se!” (“segui!”), et porta el menú a l’insant, torna i et diu “máte vybrano?” (“ja ho té?”). Són més barats, estan plens de gent del país. Els decoren sempre amb el mateix estil, amb estàtues, plafons i decoració kitsch asiàtica de fàbrica, de colors vius i llampants. La carta és sempre la mateixa, la sopa, el “Pho”, de bou, porc o pollastre, i la variant amb tofu. Plats amb molt d’arròs i fideus, aromatitzats amb julivert, coriandre, gingebre. El servei és ràpid i amable, i va per feina. En resum, per si és de servei: 1) Busqueu un vietnamita sòlid a prop de casa, i 2) Adopteu-lo com el vostre bistro de guàrdia.
Si sou a Žižkov o hi esteu de pas, al peu mateix de la icònica torre de comunicació que sembla sortida de Star Trek hi ha el Tribistro. En essència és l’enèsim lloc acollidor i agradable que té la ciutat, amb esmorzars rotunds i sandvitxos (molt bé el BLT), hummus, croquetes de jamón serrano (ves a saber) i hamburgueses petites. El lloc funciona perquè fa cantonada i té moltes finestres i llum natural, com a mínim.
A l’interior amb llums i art original es pot crear per relativament poc un ambient únic, pensat per algú que hi posa un mínim d’ànima, ben diferent a l’esterilitat uniforme de les franquícies habituals.
El Tribistro de Žižkov és un d’aquests llocs d’àmbit eminentment local, de seguida s’acostuma a anar-hi gent que viu a poca distància, i hi va regularment. És un lloc de reunió de parelles i grups d’amics i sovint es nota que es coneixen amb el servei.
Per aquesta raó són llocs ideals per a treballadors autònoms i gent que treballa a casa i ja li va bé canviar d’aires, com servidora,
No hi ha res a fer però amb el maleït fil musical (1). Ara bé, aquí podeu demanar que el baixin en un 20 per cent i us fan cas perquè són llocs independents i sempre hi ha els amos o gent propera als amos atenent la clientela, i el servei vol ser i és molt amable, positiu i cuqui, i s’agraeix.
_____ (1) Tant de bo es podreixi eternament al cinquè cercle de l’infern el fill de cinc mil putes que va decidir que els cafès necessiten musiqueta ambiental, que no pot ser viure sense la murga de la musiqueta.
El bar/hospoda del Lucerna Music Bar ha obert aquest mes de novembre una secció de cafè que dona directament al carrer Vodíčková. El lloc no té ben bé res d’especial al menú, l’esperable en un cafè, però és ample i lluminós i està en una localització privilegiada per al públic cultureta que va als cinemes independents de la zona. Té fil musical, perquè la humanitat ha perdut la batalla contra el fil musical, però si esteu pel centre està molt bé. Té esmorzars fins al migdia, després és un bistrot o restaurant senzill, i fins a les dues de la matinada és un bar de copes, amb DJs divendres i dissabte.
L’interior és d’arquitectes txecs joves i emergents, Max Koreis i Roman Mareš, del taller atelier_2takt. L’element dominant són unes làmpades grosses de llautó daurat que fan pensar en instruments de vent, que dialoguen molt bé amb l’esperit musical del Lucerna i les sales de concert que són allí mateix. Una altre element és dominant és al taulell, una gelosia d’elements geomètrics repetitius que no separa res sinó que té paret de llum al darrere. La comunicació visual del lloc l’ha fet Aleš Najbrt, la vaca sagrada del grafisme txec contemporani, enllaçant amb el grafisme existent del Bar Lucerna.
El passatge Lucerna porta més de cent anys sent el lloc clau del centre de la ciutat, sobrevivint a totes les vicissituds amb un continu de destrucció creativa. Inauguracions com aquesta només demostren un caràcter de lloc viu i contínuament canviant.
La Tigelleria Mile Lire és un lloc petit i íntim, basat en la “tigella”, que és una mena de crep propi de l’Emília-Romanya i del nord d’Itàlia. Va acompanyat d’una fusta de prosciutto, xorisso, llonganissa, formatges, mel i untables de pancetta i cremes de formatge, més el vi. Són talls de totes aquestes coses bones, sense cap més secret que la qualitat del producte. Ofereix l’experiència del “sopar de picar”.
El lloc és ideal per anar-hi en parella, per portar-hi una cita o en grups petits, de quatre o cinc. El to de fosc de fusta dominant en la decoració acaba de donar-li calidesa. La música és pop italià, el servei té la cordialitat impostada i teatral de la italianitat, de manera que comprovareu que Itàlia per als catalans és casa.
El lloc és petit, té poques cadires, per tant el benefici el poden fer en l’ampolla de vi, que és el més costós, de manera que amb el vi inclòs surt per CZK 800-900.
Una última cosa: segons la seva web, a la primavera i l’estiu us preparen la seva oferta en cistells per anar de pícnic, que és una forma superior de civilització. Precisament, el parc de Riegrovy Sady és molt a prop.
Un bistro i cafè (Fb, Ig) de Žižkov, al carrer Kubelíkova, en una cantonada, amb unes taules al carrer molt agradables sota el sol de tardor i hivern. És el clàssic lloc amb personalitat, en el sentit contrari als cafès grans, de cadena o franquícia. És un lloc petit i agradable, amb una clientela molt d’estudiants, però no solament, i personal jove i bastant amable. L’oferta és d’una senzillesa ben entesa, sense pretensions, de cafès, te i cervesa, amb galetes i bábovka que semblen fets a casa, però també s’hi poden fer esmorzars de forquilla i dinars i sopars lleugers, amb un menú concís, de coses modernes i sanes. Té música, perquè la humanitat ja ha perdut la batalla contra el fil musical, però la posen baixeta i és relativament original, amb sonoritat de ràdio alternativa.
És un cafè i restaurant de migdia, un dels llocs amb més tradició de la ciutat i la referència imprescindible a Holešovice.
Té dues agradables terrasses, una allargada i l’altra a la plaça. Cervesa Únětice al preu benchmark dels llocs normals (CZK 50). És molt espaiós per dins, és un local antic, que ocupava una cantonada. A banda de la cervesa i les coses de la cervesa té una cuina i se serveixen plats senzills i ben fets. L’ambient és molt juvenil, però no solament. És sobretot molt dels locals, s’hi troben grups d’amics, hi ha taules grosses per a reunions nombroses, i també s’hi arriben a fer per exemple reunions ordinàries de veïns. De fet és una combinació perfecta de cafè i bistro.
Donada la gran quantitat de llocs de cuina asiàtica que no paren de sortir per la ciutat orientar-se no és del tot fàcil. Vam parlar d’un bistro de fusió asiàtica a Holešovice, amb elements de diversos països. per això ens alegrem que als bons llocs els vagi bé i prosperen. Ara hem tornat al Bon, a Náměstí Míru, al costat del Teatre de Vinohrady. Fa temps que ofereix, en un lloc petit i acollidor, els bàsics japonesos udon-ramen-soba, amb un enfoc simple i bé de preu. Com passa sovint en els establiments que van bé es preocupen per créixer, i han saltat a l’altre costat del riu, a Anděl i a Letná. Els bols són potents, la pasta i els ingredients són frescos i gustosos. No, no us ho fareu a casa.
El bistro, el lloc de menjar ràpid i oferta simple, caracteritza l’oferta a Praga. En aquesta revista ens hem fixat molt en el centre, però n’hi ha més. La Terra Coffee té una oferta senzilla, sana i cuqui per si us arribeu a prop dels dos locals, a Vyšehrad i al carrer Antala Staška, a Praga 4. La torrada, l’amanida, la salsitxa, la sopa. Una combinació del tradicional i el modern i importat: el párek txec però també el bagel amb avocat, ou i tomàquet. L’oferta varia cada dia.
Actualització: ja no existeix, han plegat. Els amants d’aquestes cuines semítiques estan d’enhorabona, a a Vinohrady, en una carrer perpendicular a les vies rectes (U Kanalky, 5) hi ha una petita joia de cuina libanesa. Tot és fresc, bo i interessant i ho van canviant, i és més que el bàsic que tothom coneix. El baba ganuix té el toc fumat de quan l’albergínia es fa amb llenya, el humus i el tahini són de primera, el pa àzim calentó, acabat de fer, i les infusions. Després hi ha plats més complexos, com ara una sopa d’arròs pollastre i jute. Tot és d’aquella zona, d’aquella barreja d’influències. El lloc és molt petit, hi ha setze cadires, i el personal és importat d’aquelles terres, són noies molt amables. De fet el lloc és tan autèntic que ni parlen txec. Busqueu-lo i feu reserva, surt a totes les webs de valoració de restaurants, de repartidors a domicili, etc.