Cafè Nona: sí, només per les vistes

Cafès i bistros originals de Praga (21)

L’edifici de l’Acadèmia de la Ciència, l’asseguradora Praha, el tramvia que passa.

Es pot triar un cafè només per les vistes? La resposta curta és «evidentment que sí». El Cafè Nona és el cafè de la Nová Scena del Teatre Nacional. La Nová Scena és aquella mena de peixera que hi ha al costat de l’edifici històric. És un edifici de 1983, que podeu veure aquí. És on es fan per exemple els espectacles de Laterna Magika.

Al Cafè Nona hi entreu des del Passeig Nacional, cal pujar a un tercer pis, per ascensor o unes escales de pedra verda, amb una decoració escultòrica de vidre que és un perfecte exemple de l’encant camp del modern antiquat, del vintage dels setanta i els vuitanta.

Una escala que sembla un decorat de pel·li de James Bond de la primera època (foto: Natàlia Soler)

Un cop a dalt hi tenim un cafè senzill, de quiches i cuscús, cervesa Pilsen, tes i llimonades. No hi anireu per la gastronomia, sinó per les vistes a Národní Třída, el Passeig Nacional. Tant si esteu de visita a Praga com si hi viviu la ubicació del lloc és estratègica, al centre. Durant el fort de l’estiu acostuma a estar tancat, perquè va amb la temporada teatral. Durant la tardor i l’hivern veureu passar el públic, que flueix d’acord amb l’assistència a les funcions teatrals.

Teplá Kačka: interessantíssim bistro de fusió asiàtica a Holešovice

Cafès i bistros originals de Praga (20)

(teplakacka.cz)

Primer de tot un aclariment lingüístic. El nom del lloc vol dir, en txec, «ànec calent». L’ànec té un protagonisme en la cuina asiàtica. Alhora, «calent, calenta» (en txec «teplý, teplá») vol dir càlid o calent, però també, en argot, homosexual. La parella formada per dues dones que hi ha darrere del lloc va voler fer aquesta broma, però en el fons això no té cap importància.

La idea de fer fusió asiàtica a Praga és brillant. Xina, Japó, Corea, etc., tota l’Àsia diguem-ne budista, tot junt, en un sol establiment, amb una carta plena de termes incomprensibles, que el servei us aclarirà amb molt bona voluntat. Per la naturalesa dels ingredients i els processos, la cuina asiàtica no us la fareu mai a casa amb resultats ni remotament comparables als que obté qui s’hi dedica professionalment. Per tant, si teniu curiositat, aneu-hi. Des d’ànecs rostits per a grups fins a plats-mostra, amb tastets de moltes coses, ideals per a tastaolletes. El jardí, pati o terrassa interior és deliciós, les lones subjectes per cables us protegeixen del sol, hi ha heura, verdor, frescor i una estatueta d’un Buda panxut vetllant per tots els comensals.

Skautský Institut Rybárna: nou centre i bar dels escoltes al riu

Cafès i bistros originals de Praga (19)

Els escoltes han obert un local acollidor a la vora del riu.

Els escoltes txecs van decidir a principis dels noranta que s’adaptarien als nous temps fent-se més presents en la societat, sortint del seu àmbit tradicional i obrint-se a la societat, a fi i efecte de guanyar nous adeptes i transmetre els valors del moviment, etc. Amb aquesta intenció van obtenir un edifici magnífic al cor de la Praga vella i el van convertir en una mena d’hotel d’entitats, amb un interessant programa cultural i no cal dir que el bar/bistro. En vam parlar aquí.

Ara han ampliat la idea i han obert amb la mateixa idea a l’illa de Kampa. Al pis de dalt hi ha un espai amb activitats diverses, però que semblen estar molt orientades al treball manual. Així hi ha pintura i ceràmica, però també reparació i reciclatge de tecnologia digital, enquadernació de llibretes, creació de composicions vegetals decoratives. Aquí teniu el programa, i no cal dir que les activitats són en txec.

Fora d’això, al marge de les activitats, podeu seure a la vora del riu, en taules i cadires o en bancs municipals, i beure la cervesa de qualitat habitual, alternatives nealko i menjars senzills i barats, pa amb coses i pastissos fets a casa d’algú, o això sembla, una teca bàsica molt de pis d’estudiants.

Kafe a Hrnky

Cafès i bistros originals de Praga (18)

La localització i l’estètica, això és tot.

Al carrer Nerudova 25, a la zona zero de l’horror turístic, hi ha una joia amagada, una combinació de cafè i taller de ceràmica. Heu d’entrar dins de la casa, baixar per unes escales, i sortiu a un pati interior tranquil, aïllat, amb una estètica antiga, d’estuc i pintura escrostonats als murs centenaris, amb herba, tauletes i cadires i un gran arbre. El que valorareu és la sensació de bombolla, de refugi. Els llocs favorits dels locals al centre de Praga acostumen a ser així, a tenir entrades discretes, amb cartells només en txec. L’oferta gastronòmica és l’habitual d’aquests llocs, senzilla i competent, bona cervesa, la dvanáctka de Plzeň, i malinovka, mores matxucades, aigua amb gas, menta. Després hi ha menjars senzills de bistro, pastisseria, etc., aquí teniu el menú, s’hi pot anar a fer el brunch, amén. L’altra «pota» del model de negoci és la ceràmica, que és totalment independent. A Txèquia hi ha una cultura ancestral de la terrissa, la porcellana, la ceràmica, i aquests és un altre dels llocs a Praga on podeu aprendre a fer i pintar la vostra ceràmica, si us interessa.

Café Neustadt

Cafès i bistros originals de Praga (17)

(facebook.com/cafeneustadt)

Neustadt, ciutat nova en alemany, és precisament dins de l’ajuntament històric de la Ciutat Nova, una de les viles de la Praga medieval, avui un districte de la ciutat. Queda la closca externa de l’edifici i bastant de l’estructura, modernitzada als anys seixanta i setanta amb parets d’acer i de vidre, el conjunt es dedica a usos administratius de la ciutat, però a la planta baixa hi ha aquest cafè i bistro. Podeu seguir el detall del menú a Facebook (la web està en construcció), és cuina cuqui i assequible, instagramable, no hi falta el tofu i les llavors germinades, però també alternatives amb (una mica de) carn d’inspiració mexicana. El públic és jove, per al visitant l’interès està en la localització cèntrica.

Bistro À table: França a Praga

Cafès i bistros originals de Praga (16)

bistroatable.business.site

França i Txèquia tenen una llarga relació que ve de molt enrere, per exemple de quan Praga va ser, després de París, una de les primeres capitals europees on més aviat va ressonar el surrealisme i es van començar a col·lecionar obres com els Picassos que el doctor Vincenc Kramář acabaria donant a la Galeria Nacional. Avui hi ha una important inversió francesa, una escola oficial de primària i secundària, un institut oficial de culture i, per exemple, a Dejvice hi ha À table, un bistro francès, amb cuiner i servei francès. Aneu-hi a dinar al migdia si us trobeu per la zona, aprecieu el beuf i la quiche excel·lent, i feu-vos posar un got de vi de cuvée provençal. Fan menú diari francès, però per exemple en l’època de l’oca, quan el calendari txec diu que toca l’oca de Sant Martí, ells fan una fusió francesa i hi posen peres i castanyes, com es pot apreciar a la foto.

Truhlárna, a Františkanská Zahrada

Cafès i bistros originals de Praga (15)

cafetruhlarna.cz

El parc Františkanská Zahrada (Jardí dels franciscans) és un lloc de pas i descans a la part baixa de l’avinguda Venceslau, una illa de relativa tranquil·litat, perquè quan fa bon temps s’omple de gent que seu als bancs i als cafès de la zona. Hi ha un parc infantil i no hi falta el cafè de rigor, entre altres aquest Truhlárna, que té tota la panòplia de cafès de selecció, bona xocolata, destil·lats txecs, refrescos sense alcohol de combinacions de gustos sorprenents, molt hípsters, i pastisseria tradicional (la buchta!). L’interior és petit com un cop de puny, és un lloc d’aire lliure a l’estiu, o per emportar-se les coses durant l’estació freda.

Bullerbyn i la connexió escandinava

Cafès i bistros originals de Praga (14)

Interior càlid del Bullerbyn, de fusta, rajola hidràulica, plantes.

Un bistro i un bar de Vinohrady en memòria dels nens de Bullerbyn, uns llibres d’Astrid Lindgren i una sèrie de pel·lícules. L’escriptora sueca és la creadora de Pippi Langstrump, una nena lliure, àcrata, que va fer les delícies dels nens del anys setanta, que avui són el que s’entén per boomers. Bullerbyn i Pippi Langstrum són part del mateix món creatiu de l’autora, els mateixos valors d’exaltació de la llibertat personal, l’amistat i l’alegria de viure. Hi ha una connexió entre el món txec i el món escandinau: intercanvi cultural durant el comunisme, part de l’exili txec va anar a Escandinàvia. Per als txecs d’avui, com per als europeus en general, Escandinàvia és disseny i sèries més o menys populars. Els motius de la decoració del Bullerbyn són escandinaus en la decoració, en la nostàlgia de la generació que potser va veure els nens de Bullerbyn a la televisió. Però la proposta de cuina és eclèctica i senzilla, això vol dir txeca, índia, vietnamita, i va variant, i a més de la cervesa de rigor hi ha vi, vermut, whisky i imaginació alcohòlica. La decoració i el concepte es completen amb plantes, paper pintat selvàtic, i al fons a mà dreta una ala més tranquil·la i apta per a nens petits, amb alguna joguina i algun peluix. Això a la pràctica vol dir que s’hi pot anar a dinar, amb la família a la tarda, o bé més tard, de copes.

Paper pintat selvàtic.

Petrohradská, a Vršovice: cafè, galeria, cinema…


Cafès i bistros originals de Praga (13)

restu.cz/kafeopetro

Al carrer Petrohradská, a Vršovice, hi passen coses, hi ha un xup-xup d’iniciatives d’oci, art i cultura. Hi ha un cafè/bistro amb rajoles blanques i una gran taula, i l’habitual oferta de bistro de cafès cuidats, cervesa excel·lent i bols d’aliments sans, senzills i assequibles. Al cap i a la fi la clientela són sobretot estudiants. A la taula gran podeu seure al costat (per exemple) de dos nois que comenten un projecte d’arquitectura. Això mentre feu temps per anar al cinema, a una sala de només 58 cadires, o a veure alguna exposició del “kolektiv” d’artistes que treballa allí mateix.

Myšák

Cafès i bistros originals de Praga (12)

(www.mysak.ambi.cz)

Myšák és un cafè, pastisseria i bar d’esmorzar al centre de Praga, fundat el 1911 i gestionat avui pel grup ambiente, un dels més importants del país. El nom (que en txec vol dir «ratolí») és el cognom del fundador. El lloc va ser tan famós durant la Primera República que va continuar treballant després del cop comunista de 1948 i treballant per a l’Estat, el 1958 va participar a l’exposició universal de Brussel·les. L’oferta és àmplia i variada, amb tot el que és dolç: xocolata, gelat, pastes, més esmorzars, i té botiga. La decoració és molt cuidada i estilitzada, recrea l’estil antic, una variació de l’art deco dels anys vint i trenta. Es reinventa el lloc, per a remetre a la tradició, a la memòria històrica de la ciutat. El que no és avui no és un lloc barat i popular, ni té l’abast ampli i interclassista d’un establiment com el Louvre, per exemple.