Etiqueta: calendari txec

Svatý Mikuláš / Sant Nicolau



El calendari txec (12)

Sant Nicolau visita els txecs de la Costa Brava.

Sant Nicolau, el dimoni i l’àngel són un trio del folklore txec que surt aquests dies. És la festa del nens. Els porta regals petits, normalment llepolies en un mitjó, i eventualment una patata, que seria l’equivalent del tradicional «carbó» català. En col·lectius on hi ha nens, en escoles i instituts, s’espera que tres voluntaris es prestin a disfressar-se. El ritual està molt viu, però sense cap significat religiós. Sant Nicolau i l’àngel li donen un caràcter positiu. En canvi en el folklore txec el dimoni és curiosament un personatge còmic. A Txèquia el catolicisme va venir de fora, imposat pels exèrcits de l’Emperador durant les guerres del segle XVII, dites de religió, i a partir d’aquí no falta qui diu que la saviesa popular, que conservava una vena hussita, de protestantisme txec, el va assimilar i el va desarmar, el va convertir en un ésser ridícul, curt de gambals, a qui sempre acaben prenent el pèl.

Per Sant Martí vi novell, oca, matança del porc.


El calendari txec (11)

Per Sant Martí vi novell i oca, i ja està.

L’onze de novembre és Sant Martí. Al voltant d’aquesta data els txecs tasten el seu vi novell i oca rostida i als pobles encara es fa la matança del porc. A principis de l’etapa democràtica i capitalista actual els elaboradors txecs van fer un «Moravino noveau» per presentar el seu vi novell. Sí, fa vergonya aliena el provincianisme, però per sort algú amb bon criteri va començar a parlar de «Svatomartinské víno», i fins avui. És un vi novell, per tant és fresc i afruitat i pot tenir restes de gas carbònic.

Quant a l’oca(en txec «husa») és una tradició viva. Preparar l’animal amb ceba, amb grans de comí, demana temps, demana matinar, posar la bèstia al forn. Per aquest motiu n’ofereixen al menú quasi totes les tavernes («hospoda»). Mentrestant s’està fent la matança del porc. Als pobles i en medis rurals la fan sobretot artesans més o menys especialistes, en els ganivets, el múscul, el tendrum, la sang i tot el procediment. La relació dels txecs amb la carn és ancestral i desafia la sensibilitat ecovegetariana del segle XXI.

El 28 d’octubre, dia de la Independència (txeca)

El calendari txec (4): 28 d’octubre

Proclamació de la independència de Txecoeslovàquia el 1918 a l’Avinguda Venceslau, a Praga.

El 28 d’octubre de 1918 es va proclamar la independència de Txecoslovàquia. La derrota d’Àustria a la Primera Guerra Mundial va crear un buit de poder que els independentistes van saber aprofitar. El país va durar 74 anys, fins al 1992, i avui a Txèquia es continua celebrant com un festiu oficial.

més

El 21 d’agost perdura

Okupace, la pel·lícula (themoviedb.org)

El director i guionista Michal Nohejl, que ve de la publicitat, ha aconseguit estrenar aquest agost Okupace, una pel·lícula sobre la invasió soviètica de 1968 i el final de la Primavera de Praga. El guió també l’ha escrit Marek Šindelka, que és un dels escriptors txecs joves més reconeguts. Esperem parlar-ne aviat, però de tota manera no deixa de ser un indici de com el 68 txec interessa noves generacions d’artistes. Aquí en vam parlar dins de la sèrie del calendari txec.

Relacionat

21 d’agost, la fi de la Primavera de Praga

El 17 de novembre i la democràcia txeca

El calendari txec (10)

Jan Opletal (wikipedia.org)

El 17 de novembre és el dia de la democràcia txeca. La tradició ve del 1939, quan aquest dia els nazis, que havien envaït el país la primavera abans, van esclafar la revolta dels estudiants, van tancar les universitats i van malferir l’estudiant de medicina Jan Opletal, que es va morir al cap d’uns dies. Avui té un carrer anodí dedicat a la seva memòria al centre de Praga, entre el cavall de Sant Venceslau i l’Estació Central del tren.

El 17 de novembre de 1989, en el context de la caiguda dels règims comunistes a Europa Occidental, l’oposició democràtica va convocar una manifestació en memòria, sobre el paper, dels fets de 1939. El règim comunista no s’hi podia negar sense provocar comparacions odioses, però si ho permetia donava ales a l’oposició democràtica, com va acabar passant. La policia antidisturbis va repartir llenya al Passeig Nacional i el canvi de règim es va precipitar.  

Més tard, els governs democràtics van institucionalitzar el dia. La revolta antifeixista del 39 va quedar diluïda i oculta en defenses abstractes de la democràcia i la llibertat, més digeribles per al neoliberalisme conservador triomfant. Avui la bandera del 17 de novembre i la democràcia l’agafa l’oposició al primer ministre Andrej Babiš.

més

28 de setembre, dia de l’Estat txec

El calendari txec (9)

Sant Venceslau (martinosb.eu)
La mare de Venceslau, Ludmila, també una santa (santiebeati.it)

El 28 de setembre és la festivitat de Sant Venceslau, que és el sant patró de la nació txeca. El dia és un festiu oficial a Txèquia perquè se celebra el dia del fet estatal txec, del fet que la nació txeca està constituïda en Estat (státnosti), és a dir, com a subjecte polític indepent. La independència de 1918 és l’Estat txec modern, la consciència nacional moderna es va formant al segle XIX, dins de l’estructura confederal de l’Imperi Austríac. Venceslau va ser, segons les cròniques, un cabdill del segle X, del clan dels Premíslides, que van controlar el Castell de Praga i el poder, i van regnar a Bohèmia i Moràvia fins a principis del segle XIV. Venceslau té una molt bona reputació d’home sant: amb la mare, Ludmila, van ser instrumentals en la conversió al cristianisme de la tribu. A Venceslau el va matar el germà, per prendre-li el lloc. A la mare la va fer estrangular la jove, la dona de Venceslau, i també la van fer santa. El seu atribut és la bufanda amb què li van treure la vida. A ella està dedicada per exemple l’església neogòtica de Náměstí Míru, a Praga.

21 d’agost, la fi de la Primavera de Praga

El calendari txec (5)

El 21 d’agost és l’aniversari de la invasió soviètica de 1968 que va acabar amb la Primavera de Praga o l’intent de reformar el comunisme. Fotografies dels fets com les de Josef Koudelka són icòniques. En el relat amb què els txecs s’expliquen a si mateixos, el 68 seria l’últim episodi tràgic de la petita nació atrapada entre els colossos germànic i rus, abans sotmesa per l’Imperi fins a 1918, ocupada per l’Alemanya nazi i “alliberada” per la Unió Soviètica una generació abans del 68. El gener de 1969 un estudiant es va calar foc per protestar contra la indiferència amb què els conciutadans acceptaven la invasió. Hi ha una sèrie txeca a HBO sobre l’episodi.

més