El tió de Barcelona al pont Carles, amb el Castell al fons.
Hola! El meu cosí de Praga m’ha convidat a fer una visita i una sessió amb els nens i nenes de la comunitat catalana, i he dit per què no. M’ha agradat la ciutat, és molt bonica, molt caminable, sobretot quan tens un camàlic humà que et carrega, i amb un transport públic impecable. La gent pel carrer m’ha reconegut, tot i que algun ximple mal informat m’ha dit “cagatió”.
La mainada catalanotxeca de Praga ens ha bastonejat a mi i al cosí a base de bé, tot i que als ha costat entrar en calor a l’hora de cantar. Però al final entre el cosí i jo ens hem repartit quatre rondes. M’han dit que hi ha hagut unes quantes baixes per malaltia. N’hem tingut de molt petits, que aquest any han començat, i de més grandets, sobretot una noia, que ja ens començava a mirar amb més escepticisme, però que encara li encanta ser-hi quan es reparteixin regals i mandarines. Ens hem caigut en gràcia, perquè aquestes coses són mútues, i al final passaré les festes convidat a casa d’aquesta família mixta de Praga, i jo encantat.
Els transports públics de Praga són impecables. El tió ha pujat i baixat dos o tres cops les escales de l’estació de la Ciutat Vella.
Com passa amb les castanyes, no està clar per que mengem panellets per Tots Sants. Potser ve de la tradició de fer un àpat molt ritual després del traspàs d’un ésser estimat, o potser de les ofrenes que els fidels feien a l’església o a la tomba del difunt perquè no li manqués nodriment en el viatge al més enllà, cosa que encara fan els budistes, per cert. Lligaria amb el fet que el panellet és un dolç que es conserva molt, que no es fa malbé d’un dia per altre, i que amb un marketing intel·ligent podria ser no una “barreta” energètica sinó un “boleta” energètica, consumible tot l’any, en packaging individual, ben dissenyat. Però bé: ja s’ho farà la indústria pastissera. Avui interessa sobretot els petits: fer pastetes i boletes. Els adults ens hem afegit a un berenar de pa amb tomàquet i pa de fetge amb moniato i castanyes, portat d’estraperlo de la cansaladeria La Perla de La Garriga, i bull de fetge de la cansaladeria Can Oliveres, també del mateix indret.
Diuen que antigament, la nit de Tots Sants es tocaven les campanes per recordar als fidels la necessitat de pregar per les ànimes dels difunts. Els campaners, després de fer repicar les campanes una bona estona, reposaven i es menjaven un grapat de castanyes o qualsevol altra fruita del temps, que feien passar avall amb moscatell i ratafia. Com és fàcil de suposar, els campaners no devien estar sols en el ressopó, sinó amb família i amics, i així a finals del segle XVIII ja s’havia generalitzat això que avui en diem castanyada.
El 2 de novembre el Casal Catalanotxec, amb els amics gallecs, de Praga, ha fet la seva castanyada, a la zona de graellada pública del parc Parukářka. El Casal ha aportat les castanyes (dels supermercats d’aquí) i el beure (per internet), i aprofitant la brasa cadascú ha portat el que ha volgut. Hem gaudit per cert d’una estupenda opció de graellada vegetariana. Ha corregut el porró, ple de ratafia. Depèn del vostre background veure el porró com una essència ancestral o bé com un artefacte absurd, que serveix sobretot a la gent de comarques per enfotre-se’n dels urbanites.
El primer i tercer dissabte d’octubre el Casalet d’art ha pintat colors del fons marí de l’estiu i de la tardor. S’ha jugat amb formes, colors i textures de la tardor, s’ha imprès amb fulles d’arbre, i s’ha assajat l’aquarel·la.
_____ El Casal Catalnotxec dona suport a tallers d’art teràpia per a nens i nenes de la comunitat. Per saber més sobre art teràpia i l’enfoc d’aquestes sessions podeu llegir aquest article.
El Grup Via, els excursionistes del Casal Catalanotxec, hem anat aquest diumenge al bosc a recollir bolets. Un èxit de participació i de troballes!
Diumenge al matí, però sense matinar, ens hem trobat a Strižkov per agafar un autobús tots junts a Želízy. Aquest poble està passat Mělník, on comença Kokořínsko.
El lloc l’ha recomanat l’Anežka, una amiga del casal que ens ha fet de guia autòctona experta en els bolets locals. Hem estat un grup heterogeni, meitat catalans, meitat amics de països variats que s’han volgut apuntar a la passejada pel bosc.
Fem una foto de grup d’inici de la jornada i ens posem mans a l’obra. Anem pentinant el bosc i de seguida algú troba els primers bolets. A més d’una jornada d’exercici suau, és educativa, i qui coneix millor els bolets explica als novells com identificar els comestibles.
Al cap d’un parell d’hores decidim que ja està bé. Els cistells són força plens amb cep (hřib) i molleric (kloužek) sobretot, però també uns quants de la família del rovelló i una gírgola que ha trobat el Pep que impressiona de grossa.
Davant la parada del autobús hi ha una hospoda de poble on dinem, revisem bolets i ens relaxem abans de tornar satisfets cap a casa.
Dídac Jabaloy Casal Catalanotxec|Grup Via
_____ El Grup Via és la secció excursionista del Casal Catalanotxec, publiquen aquí les notes del que van fent. Si estàs per Praga/Txèquia i t’interessa l’excursionisme, fes-te soci del Casal, entra al grup, proposa, participa.
Hem mogut la celebració de la Diada de dimecres a divendres, hem fet un sopar amb bandera, basat en portar cadascú un plat. Sobrassada “coent” de Mallorca, de matança casolana; bunyols de bacallà, d’un que va arribar dimecres de Catalunya i el va portar de contraban; remenat de verdura tarragoní; gambes; cigrons i espinacs; pastís de patata i peix; una estupenda amanida amb figues fresques i formatge de cabra, la clàssica truita de patata, tagín de verdura, crema de carbassa, ales de pollastre a l’all; fetge i ceba. Tot ho fa possible gent que diu que “no cuina” (!).
De què va la conversa? Inevitablement, la política és una part, perquè un dia és un dia, però ningú no té esma d’entrar en detalls ni d’insistir en el nou “Psoe State of Mind” on els partits processistes han arrossegat el país. Mentrestant, la Natàlia ens ha fet la contracrònica de la celebració institucional a Viena, amb l’ambaixadora espanyola dient que l’onze de setembre és “a veri impórtan selebreixon for Catalonia an for Espein”. Després, la Xènia ha parlat de coses que el Casal prepara, i després la conversa ha derivat cap a allò que sempre acaba sortint, el curiós fenomen del Xoc Cultural Invers, o XCI
El Casal Catalanotxec, representat a la Diada institucional a Viena
La Diada institucional es va celebrar a Viena amb la influència visible del canvi de govern a Catalunya. Representants de l’escena política, empresarial i cultural d’Àustria i dels països de l’Europa Central van ser convocats a l’edifici emblemàtic de l’aquari de la ciutat, el Haus des Meeres, a l’últim pis de deu plantes, amb vistes privilegiades. El Casal Catalanotxec el va representar la presidenta, Natàlia Soler.
L’ambient va ser distès i festiu, obert a famílies dels casals austríacs, que també van poder visitar l’aquari. El vespre es presentava amb un concert i un pica-pica atès per cambrers circulant per la sala.
La celebració va començar amb la recepció dels convidats, amenitzada amb música de DJ i cava català. Krystna Schreiber, delegada del Govern a Europa Central, va començar l’acte agraint la presència de cares conegudes i d’altres de noves.
Seguidament va donar la paraula a l’ambaixadora espanyola a Àustria, que va assistir a la seva primera Diada perquè va assumir el càrrec aquest mes de juny. M. Aurora Mejía Errasquín va explicar la importància de la Diada tant per Catalunya com per Espanya, i va recordar les paraules del president Salvador Illa commemorant la importància de Catalunya com una de les més dinàmiques i actives d’Espanya.
Krystyna Schreiber va reprendre la paraula i durant el seu parlament va recordar que l’edifici era un antic búnquer, i va comparar els pobles austríacs i catalans, que van perdre una guerra i es van haver de refer repensant quin model de país volien per continuar endavant.
El Casal Catalanotxec i el centre Letohradská 10 obren una biblioteca catalana a Praga amb servei de préstec.
En concret és una secció de la Biblioteca Popular Pablo de Rokha (un poeta xilè), que té llibres sobretot en espanyol. Letohradská 10 és un centre cultural i residència artística que pren el nom del carrer i el número on està situat, a Praga 7. Els promotors són Kolektyvole, un grup de persones d’Amèrica Llatina arrelades a Txèquia, i mantenen un ric programa de concerts i activitats.
Quins llibres hi ha ara? El fons bibliogràfic té un 800 títols. Pel que fa a llibres en català, oferim una trentena llarga de títols, sobretot de narrativa i la literatura infantil. Aquí hi ha el catàleg complet. Esperem fer créixer els fons a base de donacions, cessions i adquisicions.
Com funciona? La condició de soci del Casal implica, de manera automàtica, l’accés als serveis de préstec de la BPPR. Per formalitzar el primer préstec, els usuaris hauran d’identificar-se com a socis del Casal. Al final d’aquest text hi ha un reglament de préstec detallat.
Puc donar llibres? Pots donar llibres i també els pots cedir, és a dir deixar-los a la biblioteca per un temps conservant-ne la propietat.
Hi ha més coses de llibres, a part del préstec de llibres? El Casal Catalanotxec prepara activitats literatura i contes per a la canalla. Anirà sortint per les xarxes i els canals habituals.
Aquesta biblioteca és una iniciativa del Casal Catalanotxec dirigida a prestar servei la comunitat catalana i persones afins. És important dir que no és una mera prestatgeria amb llibres, sinó que s’integra en el teixit de les activitats d’un centre i d’una comunitat. La biblioteca és fruit de la valuosa col·laboració amb Letohradská 10. Creiem que, davant les dificultats del tercer sector, buscar la sinergia amb altres entitats obre una una via interessant de creixement i desenvolupament. Esperem que aquesta biblioteca catalana de Praga que comença us agradi i sobretot que us serveixi. Com sempre benvinguts siguin els vostres comentaris, observacions, crítica i feedback en general.
Annex: Reglament de préstec
Per a fer servir el servei de préstec cal estar registrat com a soci de la biblioteca.
Estan exclosos del préstec les obres de consulta, els materials d’ús intern i els periòdics.
Als Balcans hi ha una ruta circular de llarga distància, d’uns deu dies de recorregut, que travessa Albània, Montenegro i Kosovo. Es diu “Pics dels Balcans” i s’està popularitzant força, perquè ofereix una combinació d’alta muntanya de nivell accessible i el descobriment de països amb cost de vida relativament baix i turisme encara no massificat.
Inspirant-nos en aquesta travessia, aquest juliol hem fet una versió reduïda de tres dies, del 29 de juny a l’1 de juliol. Vam volar a Tirana, i vam conduir fins al poble de Theth per a fer la ruta. Per dormir vam buscar al moment cases d’hostes al arribar al poble de destí.
• Primer dia: Theth – Valbonë. Ruta popular amb molts punts d’avituallament • Segon dia: Valbonë – Vusanje. Aquest dia va ser dur. Vam fer un cim opcional que la va convertir en una ruta molt forta i a més no hi havia cap font d’aigua en molts quilòmetres. • Tercer dia: Vusanje – Theth. Dia ben variat, pujant suament la montanya amb canvis de paisatge i baixant per una tartera molt empinada.
_____ El Grup Via és la secció excursionista del Casal Catalanotxec, publiquen aquí les notes del que van fent. Si estàs per Praga/Txèquia i t’interessa l’excursionisme, fes-te soci del Casal, entra al grup, proposa, participa.
A Eslovàquia, molt recomenables les dues zones. Els Tatres com a alta muntanya ben maca i més assequible que els Alps. El paradís eslovac per a excursions originals per rius, plataformes i escales.Al Paradís Eslovac, escales i passarel·les per superar passos difícils.
4 dies efectius complets, del 12 al 17 de juny
anada i tornada amb tren nocturn
Sortida dimecres a la nit de Hlavní Nádraži i arribada a les 6:30 del matí a Poprad. El tren té preus molt econòmics compartint camarot o es pot pagar més en solitari.
El primer dia ens el vam prendre de descans per Štrbské pleso. Es un poblet turístic, com tots els de la zona, on s’arriba còmodament amb un trenet que surt de la mateixa estació de Poprad i vertebra tota aquella vesant de la serralada.
La primera excursió és per tant el segon dia. Intentem fer una ruta circular que surt del mateix poble. El camí puja sense pressa però sense pausa, canviant de bosc a prat, passant per una cascada, fins que va desapareixent l’herba i van arribant les roques nues i la neu.
A quasi la meitat del recorregut però encara a 200 metres verticals del punt més alt de la ruta, decidim abandonar fent marxa enrere, ja que les forces flaquegen i a l’alta muntanya convé la prudència de saber dir prou.
Enfilem cap a Poprad, i d’allí en taxi, perquè els busos son poc freqüents, cap a un càmping a Hrabušice, on comença el parc nacional del Paradís Eslovac. Aquesta zona natural és ben diferent dels Alts Tatres. Aquí les rutes destaquen per estar ben preparades, amb guixeta a l’entrada inclosa, per anar resseguint rius muntanya amunt.
Hi ha trams on s’ha de saltar de pedra en pedra i anar canviant de vora del riu. Quan es complica, hi ha instal·lades passarel·les i escales per a superar el desnivell. Les rutes son més assequibles físicament que no pas als Tatres, i ben divertides.
Allí passem els dos dies següents fent dues rutes, i descansant al càmping primer i visitant la ciutat de Spišská Nová Ves el segon dia. D’aquesta manera vam sopar i fer temps per agafar el tren que a les 11 de la nit ens portaria cap a Praga, on arribaríem a primera hora del matí.
_____ El Grup Via és la secció excursionista del Casal Catalanotxec, publiquen aquí les notes del que van fent. Si estàs per Praga/Txèquia i t’interessa l’excursionisme, fes-te soci del Casal, entra al grup, proposa, participa.
