Diada i fricandó a Praga, botifarra catalana de premi i flam d’ou casolà.

Els dinars del club*samfaina |ESPECIAL|DIADA| (20)

Barcelona, Mallorca, Baix Llobregat, Vallès Oriental, Guilleries, Empordà, Girona… Diversitat territorial de procedències, però acord en el fricandó.

El Casal Catalanotxec és una idea que vetlla per la qualitat de vida dels catalans a Praga i a Txèquia, però això sí, sempre a partir del nivell i la capacitat de compromís i autoorganització que siguin capaços d’aportar. Nosaltres, els del club*samfaina, som la secció gastroesnob (hi ha seccions que organitzen excursions, activitats per a nens, anar a veure el Barça, etc.).

O sigui, els del club*samfaina som gent que s’ocupa de cuinar i dinar amb un mínim de serietat. Ens trobem l’últim dissabte del mes en un pis, que vol dir 10-12 persones. No perdem temps buscant un dia que vagi bé a tothom, qui primer arriba seu, sense explicacions de qui no vol venir o pregunta qui ve. Dit això, hem trencat la regla de l’últim dissabte i hem organitzat un sopar per la Diada, al voltant d’un plat tan icònic de la cuina catalana com és el fricandó (no vol dir que NO dinem l’últim dissabte de setembre!).

El fricandó és vedella, bolets, ceba i tomàquet, i ja està. La ceba no és problema a Txèquia. El tomàquet fresc és d’hivernacle i arriba per la gran distribució, o bé és de llauna, a la manera italiana. Una tercera opció és el tomàquet fresc txec. El canvi climàtic fa que cada cop n’hi hagi més, però és molt de l’estiu, és massa car i no s’ho val. La vedella és local, però atenció: heu d’anar a carnissers (o sigui, no la trobareu al súper), i els heu de tenir controlats, perquè els arriba en dies concrets. El tall, la “cuixa”, en txec es diu “kyta“, i “cuixa de vedella” és “telecí kyta“. Compreu el tall sencer, no els demaneu que us el tallin: als txecs els costa entrar en conceptes com “lleugeresa” o “frescor”: no conceben que es puguin fer talls fins, de tres o quatre mil·límetres.

Els bolets els hem tret de dues fonts: hem trobat “funghi porcini” italians secs al Lidl, que són els ceps (en txec “hřib“). Hem trobat gírgoles a la gran distribució (no diu de quin arbre). Els bolets secs s’han de posar en remull, i faran un aigua que farem servir com un brou. La gírgola fresca s’ha de saltar a la paella.

Abans de servir el fricandó hem servit entrants. Hem tastat la millor botifarra catalana de Catalunya, que ve de La Garriga, aportada per la presidenta del Casal, que també ve de La Garriga. Hem fet samfaina (ceba, pebrot, albergínia, tomàquet) i uns quants entrants de la Mediterrània oriental, que tant ens agrada. Si el fricandó segueix les directrius de la gran Maria Nicolau, els entrants són del gran Yotam Ottolengghi: pasta de carbassa rostida, tahini i iogurt escorregut (combina MOLT bé amb la samfaina); amanida de remolatxa al forn, porro bullit, nous, ruca; cigrons al cardamom i el comí i amanida de pebrot, tomàquet, cogombre, menta, julivert; allbergínia rostida amb grans de magrana i fulla de menta i julivert.

De postres una de les comensals ens ha portat un flam d’ou casolà estupend, de nivell iaia, que hem guarnit amb talls fins de maduixot belga de la večerka. Els vins: blanc austriac i una variació de primitivo, del Lidl.

Tenint en compte la Diada hem pensat si calia culminar el sopar amb una tertúlia política, però al final ningú no ha tingut esma de dir res.

___
Us podeu afegir al club*samfaina a través del WhatsApp del Casal Catalanotxec. Són el seu braç gastroesnob. Es reuneixen en una casa particular, cuinen amb alguna pretensió de seriositat i no s’hi porta res de menjar o beure, solament una contribució a les despeses. Això allibera els comensals d’aquella sensació tan de la respectabilitat petitburgesa d’haver de retornar res i dir “la pròxima a casa nostra”. Aquí no cal. Podeu veure aquí de què va. La |REVISTA|KAMPA| és l’orgullós mediální partner de la idea. Publiquem íntegrament la nota de premsa que els samfaines ens envien després de cada dinar. Aquí l’edició especial DIADA 2023, que per un cop va sortir de la regla “dinar últim dissabte del mes” i va fer un sopar per celebrar la Diada.

A l’agost, cuina Mediterrània oriental

Els dinars del club*samfaina (19)

L’albergínia rostida o escalivada de tota la vida amb suc de llimona, julivert i menta frescos i grans de magrana. Ho coneixeu tot però no ho hauríeu combinat mai. La cuina mediterrània (oriental) està plena de receptes com aquesta.

Hem dedicat la samfaina d’agost a la cuina mediterrània oriental de la mà del xef israelià Yotam Ottolenghi i el seu llibre Jerusalem, del qual és coautor amb el xef palestí Sami Tamimi.

El humus és un bàsic, és com el pa, s’ha de donar per descomptat, és banalment fàcil de fer. Si de cas no poseu el tahini als cigrons: l’heu de barrejar amb suc de llimona, perquè faci emulsió i creixi, i és la barreja el que es posa als cigrons (aquí ho hem après de grans).

Coses que no hi ha hagut temps de fer: amanida de remolatxa rostida, nous i ruca, una; amanida de cigrons calents al comí i el cardamom amb verdura crua, menta i julivert. No es pot fer tot.

No hi ha primers plats ni segons, es van posant coses. Però sí que la carn va al final. Ja hi arribarem. Una altra amanida: talleu en fils pastanagues, remolatxa, xirivies i api (pelat de l’exterior més fibrós), feu una vinagreta i afegiu-hi una cullerada de iogurt cremós (grec, Holandia) però escorregut abans, perquè perdi l’aigua. Un iogurt dens s’escorre bé en un d’aquells col·ladors dits “xinès”.

Més: a l’albergínia rostida de tota la vida, la que va a l’escalivada, li donem un toc amb el raig d’oli, el suc de llimona, més fulles de julivert i menta i grans de magrana.

El tahini és molt més que l’ingredient clau de l’humus: el podeu barrejar amb el mateix iogurt escorregut i un toc d’all i després amb carbassa rostida. Millor fer servir una forquilla, la batedora ho deixa massa desfet. Unes gotes de xarop de dàtil (en venen a l’Albert) i un polsim de grans de sèsam.

Els plats de tall són dos: pollastre (no cal que sigui halal!) posat a marinar la nit abans en mandarines, talls de fonoll, anís estrellat, suc de taronja i llimona, mostassa amb grans i ouzo. Hi havia ouzo (l’anís grec) perquè l’hem trobat aquest estiu fent turisme. Si no en teniu, compreu-vos qualsevol vodka, afegiu-hi fonoll, anís estrellat, llavors de fonoll i sucre i deixeu-ho uns dies.

Després mandonguilles. De què? De bou i xai en una proporció de dos a una, amb un ou, pa rallat, julivert trinxat i baharat. La paraula vol dir “espècies” en àrab, però aquí parlem d’una barreja de pebre negre, llavor de coriandre, canyella, clau, comí, cardamom, nou moscada i pebre de jamaica, vuit espècies, tot molt.

Les mandonguilles es fregeixen, s’aparten. Després van amb pèsols i boles de soja crua (en venen com “eda mame” a les botigues de menjar asiàtic). Podrien ser faves, per què no. Un bull en brou de pollastre, d’acord amb la verdura que hi poseu, i al final s’hi afegeixen les mandonguilles una estona més, perquè tot quedi ben conjuntat. Les mandonguilles xuclen el brou, no val a badar, que no us quedi eixut, tingueu una mica de brou de reserva. Més fulles de julivert tallades al final.

Hem begut amb moderació l’agradable el veltlin austríac d’aquest estiu i per a les postres no ha quedat espai vital. Ho podríem ampliar a te i pastetes orientals, però sembla que als comensals no els queda lloc. Si de cas més endavant.

___
Us podeu afegir al club*samfaina a través del WhatsApp del Casal Catalanotxec. Són el seu braç gastroesnob. Es reuneixen en una casa particular, cuinen amb alguna pretensió de seriositat i no s’hi porta res de menjar o beure, solament una contribució a les despeses. Això allibera els comensals d’aquella sensació tan de la respectabilitat petitburgesa d’haver de retornar res i dir “la pròxima a casa nostra”. Aquí no cal. Podeu veure aquí de què va. La |REVISTA|KAMPA| és l’orgullós mediální partner de la idea. Publiquem íntegrament la nota de premsa que els samfaines ens envien després de cada dinar. Aquí la d’agost.

Excursió a Český Ráj

Al Grup Via, secció excursionista del Casal Catalanotxec, acabem l’estiu fent una petita excursió d’un dia a la zona sud de la regió de Český Ráj, Prachovské Skaly.

S’hi pot accedir còmodament, després de pagar el pàrquing, des de la localitat de Prachov. Començant allà també es passa per caixa per accedir al parc natural. No ens ho esperàvem, però tot sigui per la bona conservació del lloc.

És més una excursió de pujar esglaons que de caminar quilòmetres. És adient per a gent de totes les edats (sense problemes de genolls), molt pintoresca, plena de miradors on fer-se fotos amb les icòniques roques sorrenques. 

En acabar vam anar a fer un petit tomb per Jičín, qué és a prop. Té l’esperable de qualsevol ciutat txeca, potser per damunt de la mitjana. Un dinar tardà de gastronomia txeca va arrodonir el dia abans de tornar a Praga.

Dídac Jabaloy
Casal Catalanotxec

Cap de setmana de revetlla

Aquest divendres passat era la revetlla de Sant Joan. El Casal va impulsar la celebració, i mitjançant un tempteig a la nostra comunitat del Whatsapp i es va decidir tirar endavant un cap de setmana en una casa rural.

La nit de conxuro i queimada…

Com l’any passat, per fer una festa més grossa, vam convidar amics externs al Casal. Podríem definir el perfil de la gent com a grups d’amics “joves expats a Praga”. Vam ser una trentena, entre altres cinc argentins, quatre bascos, quatre catalans, tres gallecs.

Hem triat una casa rural (una “chata” txeca) a Vrchlabí, a les muntanyes de Krkonoše. I és que tot i que la distància de Praga a la chata U Zmrzlýho va espantar alguns, tothom ha quedat encantat del lloc. Hem gaudit de totes les comoditats i bona predisposció dels propietaris per poder fer una festassa. El recomanem per passar uns dies a la natura. De fet, la meitat van anar-hi amb cotxe i l’altra meitat amb transport públic, hi ha autobusos freqüents des de Praga fins a no gaire lluny de la casa.

El divendres a la tarda va començar a arribar la gent a comptagotes. Va començar ennuvolat i amb plugim, però el foc de camp que vam encendre ens va escalfar de seguida les ganes de passar-ho bé i desconnectar de la vida quotidiana. Tot i ser la nit oficial de sant Joan, el cansament es va apoderar de la gent i cap a les tres de la matinada tothom estava recuperant forces pel dia gros.

…i el dia relaxat.

Dissabte al matí els esportistes van sortir d’excursió mentres els salsetes anàvem al súper a fer la compra i els dormilegues continuaven recuperant-se. Durant el dia va anar arribant més gent que volia passar només una nit.

Els vam rebre amb música, cerveses fresques, barbacoa, amanida i paella per dinar, en un crescendo fins a l’apoteòsica festa nocturna, amb disfresses de bruixes i bruixots. Al voltant de la foguera, gràcies a la influència gallega vam recitar un conxuro preparant queimada. El diumenge la gent va anar marxant al seu ritme. Sense pressa, perquè la mestressa de la casa no ens havia posat hora límit.

Des del comitè organitzador hem quedat satisfets d’aquest cap de setmana, i la resta de gent ens ha fet saber que també. Com a punt feble puc destacar el poc interès que generen aquestes activitats entre la nostra comunitat casalera.

També la poca empatia d’alguns al no voler o no ser capaços de comprometres amb el temps necessari per a organitzar una activitat com aquesta. Així que somiant que arribin temps més idílics pero igualment gaudint de la realitat, continuem fent comunitat!

Dídac Jabaloy
Casal Catalanotxec

A l’abril risotto de primavera, vedella amb peres, maduixes

Els dinars del club*samfaina (16)

Està molt bé que ens arribi gent nova. Anem de camí d’haver de penjat el cartell de complet cada vegada. Sortiran més cases i més cuiners? Ja veurem.

risotto de remolatxa, espàrrecs i pèsols

Mentrestant, la samfaina d’abril ja és més primaveral, hem fet la clàssica escalivada amanida i el risotto de remolatxa amb pèsols i espàrrecs, un vell conegut. Surt millor amb arròs de varietats italianes, és qüestió de sofregir i ofegar la ceba en vi blanc, afegir l’arròs, afegir mitja remolatxa trinxada, daus de remolatxa amb un bull, talls d’espàrrec i pèsols. Què dir del risotto: és una manera tractar l’arròs i ho aguanta tot, o casi. Millor un formatge dur (parmesà, etc.) ratllat que mantega. Vi blanc austriac.

Continua llegint «A l’abril risotto de primavera, vedella amb peres, maduixes»

Sant Jordi a Praga

Hem celebrat Sant Jordi començant amb una sessió de Casalet. Un taller de fer dracs de tela farcits de cotó. Fer patrons, retallar, cosir omplir, amb manetes traçudes. Ens han acollit els amics de Božská Lahvice.

Ha presentat l’acte la presidenta del Casal, la Natàlia Soler. Ens ha honrat la visita de Krystyna Schreiber, la delegada del govern a Viena, que ha explicat com fan molta música amb poc, des del Bàltic de Polònia al Mediterrani d’Eslovènia. Sant Jordi experimenta un rebranding: al concepte de festa del llibre s’afegeix festa de l’amor. La imatge atractiva de la diada, juntament amb la necessitat de promocionar la lectura, podria estar fent créixer la diada en nous països, com Eslovàquia? En aquest país la delegació de Viena col·labora directament amb el sector local del llibre.

Continua llegint «Sant Jordi a Praga»

De la calçotada al calçot de pis, teoria i pràctica: amb pollastre a la catalana i gelat de postres de músic.

Els dinars del club*samfaina (15)

El calçot de pis exigeix ser netejat meticulosament i s’aprofita tot o quasi tot.

Diumenge passat el Casal va fer la calçotada clàssica, a l’aire lliure, molta gent, flama, brasa, carn rostida i allioli. Nosaltres ens vam quedar un feix de calçots i ens l’hem fet a casa al forn. Quina diferència hi ha entre una cosa i l’altra? Si la calçotada és colla i festa major, el calçot de pis és música de càmera, menys gent, menys soroll i i menys despesa d’energia. Si el calçot a l’aire lliure es llença a la flama tal qual arriba del camió, o quasi, en canvi el calçot de pis exigeix ser netejat perfectament, el malparit. En contrapartida com que es fa al forn s’aprofita més, quasi tot. No es crema per fora, no s’ha de llençar l’exterior cremat. Tampoc hi casuística de pitet: es menja amb forquilla i ganivet.

Catalan style chicken, amb prunes i panses, segons la recepta de Ferran Adrià.

Si no hi ha foc de llenya i flama tampoc hi ha brasa, carn rostida, mongetes i allioli. Es pot provar altres coses. A més de l’escalivada amanida (o amanida d’escalivada), que és constant en el club*samfaina, hem fet pollastre a la catalana. Una adaptació de la recepta de Ferran Adrià. Ara bé, al «Catalan-style turkey» fa servir unes potetes de pollet de gall d’indi jove i tendre i això a les carnisseries del país no ho sabem trobar. El que hi ha són uns cuixots de titot enormes, tan grossos que intimiden. Però bé: es fa la ceba, s’estova, es va caramelitzant, es daura el pollastre. Les prunes seques i les panses es deixen marinar hores (si pot ser una nit) no en vi ranci, com diu l’original, sinó en vi de Porto. Aquest vi va a la ceba i el pollastre, i quan es redueix s’hi afegeix la pruna i la pansa i la «passata» de tomàquet, i aigua, i que faci xup-xup mitja horeta, al foc baix o mínim.

Gelat de postres de músic, fruits secs, figues, confitura de figa, vi ranci.

Però si alguna cosa demostra el bé que anem com a grup és que ens venen membres que no poden venir al dinar i ens fan les postres allí mateix, tal qual, amb facilitat insultant d’experta i felicitat de bona amiga. A base de fruits secs trinxats i marinats en vi ranci, s’hi afegeix mascarpone i una màquina ho gela. Fruits secs, figa i confitura de figues i vi ranci completen el gelat de postres de músic. Vins blancs i negres xilens, de supermercat, cafè, etc., i com sempre, l’intangible: es conversa, i no ens n’adonem i es fan les tres, les quatre i les cinc, fins que cal fer un pensament, i abans de sortir repetim tots, junts, ben adoctrinats: es pot viure sense cuinar? Sí, però malament. I en segon lloc: el nacionalisme (gastronòmic) no es cura viatjant!

___
Us podeu afegir al club*samfaina a través del WhatsApp del Casal Catalanotxec. Són el seu braç gastroesnob. Es reuneixen en una casa particular, cuinen amb alguna pretensió de seriositat i no s’hi porta res de menjar o beure, solament una contribució a les despeses. Això allibera els comensals d’aquella sensació tan de la respectabilitat petitburgesa d’haver de retornar res i dir “la pròxima a casa nostra”. Aquí no cal, perquè això va de crowdcooking, una idea de futur. Podeu veure aquí de què va, però és l’últim dissabte de mes, la llista es tanca dijous a la nit, els límits són les 10 persones que caben en un pis còmodament, l’ordre d’entrada és l’ordre de demostració d’interès. La |REVISTA|KAMPA| és l’orgullós mediální partner de la idea. Publiquem íntegrament la nota de premsa que els samfaines ens envien després de cada dinar. Aquí la de març.

El Casal ja té grup del Barça

El grup del Barça del Casal és simplement posar-se d’acord per anar a veure el Barça. Sembla mentida com hem pogut estar tant de temps sense grup del Barça, però és que ha de sortir algú que coordini, i ja ha sortit, els detalls els teniu aquí, al menú a mà dreta (a sota si ens veieu per telèfon). Està obert a més propostes de futbol català. Si hi sou feu propostes.

Per Sant Josep, dia del pare, torna la calçotada

El 19 de Març, dia de Sant Josep, dia del pare, torna la calçotada! Recordeu el Casal fa un temps que va revisitar-ne el format i en diuen “Calçotada s přítelem” (amb amic) amb la intenció de fer arribar les nostres tradicions a gent del país que ens acull. Engresquen als participants a convidar a algun amic del seu entorn proper, que no conegui la calçotada.

Els valents calçotaires, en plena acció i promovent la tradició als přítele

Atenció, recordeu que les places son limitadíssimes i cal inscriure’s a través del formulari de la web com a màxim fins el 16 de març!

Es farà a Žižkov, al Prague Central Camp, els preus són populars (250 Kč socis a partir de 12 anys, 350 Kč pels no socis o amb quota no pagada, nens 8-12 anys 150 Kč, gratuït pels menors de 8) i es crearan grups de treball per ajudar a organitzar l’acte. Sense la col·laboració dels assistents l’acte no seria possible.

Com a novetat, avançen que hi haurà també un concurs-taller d’allioli, i que el que els porti una crema de Sant Josep, ben catalana, tindrà premi especial de la Junta! S’haurà de veure!

Als inscrits se’ls enviarà més informació pràctica el dia 17.

A sucar, que no faltarà romesco!

Borstx; pollastre amb poma, prunes, albercocs i escalunyes; sorbet de mores amb mores, nabius i neules.

Els dinars del club*samfaina (14)

El boršč és ric, complet, econòmic, sa i permet variacions infinites.

El borstx és una sopa eslava fonamental: per a russos, ucraïnesos i polonesos el borstx és la vida, la cuina de la mama i de la iaia. N’hi ha infinites variacions a cada poble i família, i que cadascú creu que la seva és la millor no cal ni dir-ho. És cuina popular: sana, nutritiva, econòmica. És que ho té tot.

Heu de bullir col, patata i pastanaga tallat petit. Mentrestant sofregiu ceba, bolets, tomàquet, la passata italiana ja està bé i remolatxa tallada en daus. Afegiu-hi llorer, anet, pimentó, pebre de jamaica. Quan el tomàquet ha reduït i tot està ben fet i barrejat el contingut de la paella s’aboca a l’olla on ha bullit la col, la patata i la pastanaga, i hi afegiu mongetes vermelles d’aquelles que es venen ja bullides i un tros de sagí (aka llard de porc), es barreja tot bé, es deixa bullir una estoneta i l’endemà estarà boníssim. Se serveix amb una cullerada de nata àcida o kyselá smetana, i se salpebra a gust.

De segon hem fet un pollastre txec més mediterràniament. Es rosseja a la paella, s’hi afegeix un toc de sagí, llimona, oli d’oliva i vi blanc, més poma groga, si pot ser àcida, tallada en quarts, més prunes i albercocs secs i escalunyes, i cap al forn. Ho hem servir amb pebrots escalivats i amanits, o sigui barrejats amb ruca i altres fulles, olives i una vinagreta d’oli, llimona, mel i pebre negre.

De postres hem fet el sorbet de mores Grom que ens té el cor robat amb mores i nabius amb les excel·lents neules artesanes Sant Tirs, resistents i irresistibles. El vi blanc, fred de balcó, Grüner Veltliner austríac.

Sorbet industrial però bo, nabius, mores, neules del Berguedà: el gastroporno és indispensable.

La novetat del dia és que tenim gent nova, que ens ha llegit a Catalunya i que acaba d’arribar a Praga, per feina, i s’afegeix a la causa amb entusiasme (diuen coses com pollastre amb prunes, com a casa, fa diumenge, fa festa), i sabeu què? Ens encanta. També hi som per això.

___
Els del club*samfaina, un braç gastronòmic del Casal catalanotxec, continuen decidits a formar una bona tradició. Reunir-se en una casa particular, cuinar seriosament i no portar res, solament una contribució a les despeses, i quedar alliberat de retornar res és l’essència del crowdcooking, una idea de futur (podeu veure aquí de què va la cosa, però és l’últim dissabte de mes, la llista es tanca dijous a la nit, els límits són les 10-12 persones que caben en un pis còmodament, l’ordre d’entrada és l’ordre de demostració d’interès). La |REVISTA|KAMPA| és l’orgullós mediální partner de la idea. Publiquem íntegrament la nota de premsa que els samfaines ens envien després de cada dinar. Aquí la del febrer.