Que en qualsevol ciutat d’Europa i haurà catalans fent coses és un fet que sorprèn qui el descobreix.
Passa cada any: arriba el febrer i donen senyals de vida. Demanen, amb emoció a penes continguda, si hi haurà calçotada. Es declaren disposats a ajudar en el que sigui, a pagar el que toca.
Se’ls explica que es dona prioritat als socis del Casal… i desapareixen com llàgrimes en la pluja. Són, ai, els individualistes.
El que passa és que la calçotada es fa perquè hi ha gent que regala temps i feina. Cal posar un cotxe per anar a comprar, anar a comprar, assegurar el lloc, fer la salsa, atendre les graelles, netejar.
Segona sessió del festival de cinema català a Praga
Trenc d’alba, d’Anna Llargués.
La segona i última sessió del festival de cinema català d’Òmnium a Praga ens confirma en el que dèiem de la primera la setmana passada, sobre la dificultat de barrejar ficció i documental i material molt heterogeni. La segona sessió es titula “Monstres de llum”, i diu el text promocional: “Diferents formes d’enfrontar els temors més antics: la por d’estar sol, la por als monstres i les bèsties, la por a la mort dels qui estimem i dels llocs que habitem. Tot i que, de vegades, la por no fa tanta por i els monstres poden arribar a ser entranyables”. Això té sentit per qui es vulgui creure que paper ho aguanta tot, però en realitat no en té.
Abans d’entrar en matèria, demanem humilment a les escoles de cinema de Catalunya una moratòria de cinc anys prohibint o limitant dràsticament a l’alumnat les imatges fosques, on no es veu res, les imatges de la bellesa i la innocència infantil, les imatges de gent rentant-se les dents i les imatges de granulat gruixut i enfocament inestable de les filmacions familiars. També cal insistir que l’ofici és més que encadenar imatges boniques.
Primera sessió del festival de cinema català a Praga
Blava terra, de Marine Auclair
El festival de cinema d’Òmnium és un encert en el fonamental: és una finestra de la creació a Catalunya, busca maximitzar els retorns de la inversió i va creixent. Els casals catalans ajudem a fer-lo córrer pel món: tenim l’opció de rebre un paquet de contingut de qualitat a punt de ser projectat, per modest que sigui l’acte.
La primera sessió es titula oficialment “De tu i de mi” i va de vincles entre persones. El paper en teoria ho aguanta tot, però el motiu és massa genèric, no hi ha frase enginyosa que sostingui que material massa diferent té coses en comú.
De cara a futures edicions, Òmnium potser hauria de considerar estalviar-se la presentació del president de l’entitat. És cert que és educadament breu, però veure un senyor fent bàsicament el mateix discurs cada any, dient vaguetats sobre el cinema, és redundant. També seria elegant no fer promoció de l’entitat, i estaria bé deixar de barrejar documentals i ficció. Potser fer dos festivals, o deixar documentals fora.
Assemblea del Casal Catalanotxec 2025: continuïtat, renovació i calçotada.
Està bé fer reunions a les les set amb sopar perquè la gent té gana i s’afanyen a fer els tràmits: repassar la memòria, constatar que hi ha (una mica més de) socis i renovar la junta, amb continuïtats i noves incorporacions de joventut brillant. Tot seguit es va parlar de la calçotada que ve.
En aquesta època de l’any a l’expat català li brillen els ulls i es posa líric somiant en els calçots i la salsa romesco. També els passa als catalans unionistes, que sovint viuen la identitat de forma més folklòrica i acomplexada. És igual: al Casal hi ha lloc per a tothom que vulgui ser-hi i aportar.
Hi haurà calçotada? El grup de whats ha començat a fer xup-xup. Confiem en el know-how col·lectiu i en l’experiència acumulada. Estàs per Praga i t’agradaria formar-ne part? Fes-te soci. És irrellevant que estiguis per Txèquia mesos o anys.
Si només t’interessa la gent de la teva generació, professió, orientació ideològico-gastronòmico-sexual, etc.; si no vols gastar ni cinc si no t’ho pots menjar o no et distreu; si no vols donar ni un minut del teu temps; llavors no et facis del Casal.
Vol dir això que “cada” persona catalana et resultarà rellevant automàticament? Esclar que no, i si aquí ho portem a l’altre extrem ridícul és perquè ja ens coneixem, oi? Ja coneixem el vici llatí de la desmesura dialèctica.
El que fa el Casal és crear l’espai perquè passin coses, i les coses passen a l’espai entremig, obert, on no tot és blanc o negre, allí on els italians parlen de la sfumatura.
No siguis gandul: prova a veure què passa explorant el potencial que dona la identitat compartida, el temps que la vida et porti per aquestes latituds.
El gegant calçot de Valls té alguna cosa inquietant, sembla un deliri sortit d’una pel·lícula de David Lynch. Cal preguntar-se si el nen o nena de la foto, que se’l mira amb aquest angle, després no va tenir malsons.
L’Assemblea tindrà lloc el proper Divendres 28 de Febrer a les 19:00 a la “seu social” del Casal a Slezska 89, Praga 3 (casa del Toni, timbre “Ferrando”) i es podrà seguir en línia per videoconferència. El format serà reunió-sopar “jo porto”; els que s’hi arribin hauran de dur un mos per compartir amb la resta.
A la reunió en Dídac, en Toni, la Xènia i la Natàlia us posaran al dia de l’estat dels comptes, de les activitats que es van dur a terme el passat 2024 i dels plans de futur.
Com recordareu, les quotes de socis les renovem a principi d’any coincidint amb la celebració de l’Assemblea. Si us plau poseu-vos al dia de la quota 2025 per continuar donant-nos suport i tenir veu i vot durant l’Assemblea.
Fins el dia de l’Assemblea podeu ingressar 300 kc o 500 kc (quota familiar) indicant “Quota 2025”:
Des d’un compte txec: 2800740559 / 2010 Des d’un compte estranger: IBAN: CZ4820100000002800740559 BIC kód/SWIFT: FIOBCZPPXXX
Les memòries anuals seran distribuïdes per ser aprovades durant l’Assemblea, i les penjarem en aquest article un dia abans, així com l’enllaç a la reunió en línia. També us presentarem la candidatura de la Junta actual.
Enguany en Dídac causa baixa de la Junta, així que més que mai necessitem gent activa i eixerida que en vulgui formar part! Ens calen reforços, si no volem que el Casal desaparegui!!! Si voleu materialitzar propostes i teniu més idees i moltes ganes de portar la iniciativa, contacteu-nos a junta@casalcz.cz o connecteu directament amb la presidenta, Natalia Soler (la.nataliii@gmail.com o whatsapp).
IMPORTANT! – SI US PLAU envieu un missatge al grup de Whatasapp amb el tema “VINDRÉ ASSEMBLEA” per confirmar assistència. Si sou socis i no hi podeu assistir, connecteu-vos en línia o delegueu el vot indicant-nos el nom de l’escollit.
Si encara no ets soci i vols participar, si us plau envia’ns el formulari d’inscripció. Vine a l’Assemblea i participa!
El tió de Barcelona al pont Carles, amb el Castell al fons.
Hola! El meu cosí de Praga m’ha convidat a fer una visita i una sessió amb els nens i nenes de la comunitat catalana, i he dit per què no. M’ha agradat la ciutat, és molt bonica, molt caminable, sobretot quan tens un camàlic humà que et carrega, i amb un transport públic impecable. La gent pel carrer m’ha reconegut, tot i que algun ximple mal informat m’ha dit “cagatió”.
La mainada catalanotxeca de Praga ens ha bastonejat a mi i al cosí a base de bé, tot i que als ha costat entrar en calor a l’hora de cantar. Però al final entre el cosí i jo ens hem repartit quatre rondes. M’han dit que hi ha hagut unes quantes baixes per malaltia. N’hem tingut de molt petits, que aquest any han començat, i de més grandets, sobretot una noia, que ja ens començava a mirar amb més escepticisme, però que encara li encanta ser-hi quan es reparteixin regals i mandarines. Ens hem caigut en gràcia, perquè aquestes coses són mútues, i al final passaré les festes convidat a casa d’aquesta família mixta de Praga, i jo encantat.
Els transports públics de Praga són impecables. El tió ha pujat i baixat dos o tres cops les escales de l’estació de la Ciutat Vella.
Com passa amb les castanyes, no està clar per que mengem panellets per Tots Sants. Potser ve de la tradició de fer un àpat molt ritual després del traspàs d’un ésser estimat, o potser de les ofrenes que els fidels feien a l’església o a la tomba del difunt perquè no li manqués nodriment en el viatge al més enllà, cosa que encara fan els budistes, per cert. Lligaria amb el fet que el panellet és un dolç que es conserva molt, que no es fa malbé d’un dia per altre, i que amb un marketing intel·ligent podria ser no una “barreta” energètica sinó un “boleta” energètica, consumible tot l’any, en packaging individual, ben dissenyat. Però bé: ja s’ho farà la indústria pastissera. Avui interessa sobretot els petits: fer pastetes i boletes. Els adults ens hem afegit a un berenar de pa amb tomàquet i pa de fetge amb moniato i castanyes, portat d’estraperlo de la cansaladeria La Perla de La Garriga, i bull de fetge de la cansaladeria Can Oliveres, també del mateix indret.
Diuen que antigament, la nit de Tots Sants es tocaven les campanes per recordar als fidels la necessitat de pregar per les ànimes dels difunts. Els campaners, després de fer repicar les campanes una bona estona, reposaven i es menjaven un grapat de castanyes o qualsevol altra fruita del temps, que feien passar avall amb moscatell i ratafia. Com és fàcil de suposar, els campaners no devien estar sols en el ressopó, sinó amb família i amics, i així a finals del segle XVIII ja s’havia generalitzat això que avui en diem castanyada.
El 2 de novembre el Casal Catalanotxec, amb els amics gallecs, de Praga, ha fet la seva castanyada, a la zona de graellada pública del parc Parukářka. El Casal ha aportat les castanyes (dels supermercats d’aquí) i el beure (per internet), i aprofitant la brasa cadascú ha portat el que ha volgut. Hem gaudit per cert d’una estupenda opció de graellada vegetariana. Ha corregut el porró, ple de ratafia. Depèn del vostre background veure el porró com una essència ancestral o bé com un artefacte absurd, que serveix sobretot a la gent de comarques per enfotre-se’n dels urbanites.
El primer i tercer dissabte d’octubre el Casalet d’art ha pintat colors del fons marí de l’estiu i de la tardor. S’ha jugat amb formes, colors i textures de la tardor, s’ha imprès amb fulles d’arbre, i s’ha assajat l’aquarel·la.
_____ El Casal Catalnotxec dona suport a tallers d’art teràpia per a nens i nenes de la comunitat. Per saber més sobre art teràpia i l’enfoc d’aquestes sessions podeu llegir aquest article.
El Grup Via, els excursionistes del Casal Catalanotxec, hem anat aquest diumenge al bosc a recollir bolets. Un èxit de participació i de troballes!
Diumenge al matí, però sense matinar, ens hem trobat a Strižkov per agafar un autobús tots junts a Želízy. Aquest poble està passat Mělník, on comença Kokořínsko.
El lloc l’ha recomanat l’Anežka, una amiga del casal que ens ha fet de guia autòctona experta en els bolets locals. Hem estat un grup heterogeni, meitat catalans, meitat amics de països variats que s’han volgut apuntar a la passejada pel bosc.
Fem una foto de grup d’inici de la jornada i ens posem mans a l’obra. Anem pentinant el bosc i de seguida algú troba els primers bolets. A més d’una jornada d’exercici suau, és educativa, i qui coneix millor els bolets explica als novells com identificar els comestibles.
Al cap d’un parell d’hores decidim que ja està bé. Els cistells són força plens amb cep (hřib) i molleric (kloužek) sobretot, però també uns quants de la família del rovelló i una gírgola que ha trobat el Pep que impressiona de grossa.
Davant la parada del autobús hi ha una hospoda de poble on dinem, revisem bolets i ens relaxem abans de tornar satisfets cap a casa.
Dídac Jabaloy Casal Catalanotxec|Grup Via
_____ El Grup Via és la secció excursionista del Casal Catalanotxec, publiquen aquí les notes del que van fent. Si estàs per Praga/Txèquia i t’interessa l’excursionisme, fes-te soci del Casal, entra al grup, proposa, participa.
