La glòria de l’escudella en la tardor centreeuropea

Els dinars del club*samfaina (12)

Els ingredients i els arguments.

Et costa de pair, la tardor centreeuropea? T’aplana que sigui fosc a les cinc de la tarda? Et desinfla el fred, la humitat boirosa i la fosca? No et preocupis! El club*samfaina et regala la glòria de l’escudella catalana, pàtria del meu cor, qui de tu s’allunya, d’enyorança es mor.

Aquesta vegada els comensals es van emocionar davant el miracle de la transubstanciació del brou, van començar a recordar pares i mares i iaies, van començar a felicitar-se el Nadal i es van posar a cantar els Segadors… no, això últim és broma.

Però és cert que no hi pot haver un plat més perfecte per a la tardor i l’hivern centreeuropeu que l’escudella. Feliçment, per una vegada, el carnisser tenia costella de vedella. Amb el pollastre i el bou i el porc per a la pilota, tot local, la carn va quedar coberta. Això i el jelito, que com deveu saber és el més pròxim a la botifarra negra que té la cultura txeca, tot i que molt inconsistent, s’ha de posar realment els últims dos minuts perquè es desfà massa.

La part vegetal també és local i de més llocs, però es pot trobar tot als supermercats: patata, pastanaga, xirivia, col i coliflor, api, cigrons i la variant del bulb de fonoll va tenir un toc aromàtic benvingut. És important començar a bullir el dia abans perquè la carn de vedella quedi melosa i l’os de la costella faci el seu efecte màgic durant la nit.

Abans vam fer l’escalivada amanida marca de la casa que els sospitosos habituals ja s’han acostumat a esperar, i de postres peres en almívar, sorbet de mora i una cosa que es diu cantucci, i que amb bona voluntat acceptem com una aproximació italiana de Lidl al carquinyoli. Vi: Venècia, Xile, Lleó, Rioja. Olives i oli gentilesa de El Olivar.

L’escudella «fa Nadal», aquí hi va haver acord, encara que sigui un mes abans. Pel desembre farem pausa, perquè tothom està embolicat amb la família pròpia i/o a Catalunya. Pel gener està previst un dinar de Reis, però com sempre l’últim dissabte de mes. El cas és que l’escudella va agradar tant que es va plantejar l’oportunitat de tornar-hi el gener, contra l’esperit de varietat i innovació que ens caracteritza com a braç gastronòmic del casal catalanotxec.

Continuarem informant. Mentrestant, repetiu els nostres mantres: el nacionalisme (gastronòmic, si més no) NO es cura viatjant. Es pot viure sense cuinar? Sí, però malament.

___
Els del club*samfaina, un braç gastronòmic del Casal catalanotxec, continuen decidits a formar una bona tradició. Reunir-se en una casa particular, cuinar seriosament i no portar res, solament una contribució a les despeses, i quedar alliberat de retornar res és l’essència del crowdcooking, una idea de futur (podeu veure aquí de què va la cosa, però és l’últim dissabte de mes, la llista es tanca dijous a la nit, els límits són les 10-12 persones que caben en un pis còmodament, l’ordre d’entrada és l’ordre de demostració d’interès). La |REVISTA|KAMPA| és l’orgullós mediální partner de la idea. Publiquem íntegrament la nota de premsa que els samfaines ens envien després de cada dinar. Aquí la de novembre, després de la suspensió del dinar de l’octubre.

Taller de panellets i castanyada

El dissabte 5 de novembre vam fer castanyada i taller de panellets al càmping de Žižkov, en acte obert a tothom, anunciat a les xarxes socials.

Castanyes del Lidl, d’origen italià.


Es van fer castanyes, es va rostir i es va escalivar. La presència del Pep de les Guilleries assegura tècnicament el foc i allibera els urbanites incompetents en aquest sentit. Els més petits es van iniciar, vigilats per l’ull expert, en això tan divertit i fascinant de remoure el foc i cremar coses i pintar-se la cara de carbó. Mentrestant es va fer dinar cooperatiu (cadascú portar alguna cosa), amb el bar del càmping de Žižkov obert perquè cadascú demanés a voluntat.

Això sí que és concentració i expertesa. El talent organitzador del Dídac i el know-how del Pep de les Guilleries assegurant el foc i iniciant els petits en la diversió de fer foc i cremar coses.

A les tres de la tarda, en segona convocatòria, va començar el taller de panellets, i aquí de nou els petits, orientats per la Natàlia, van pastar i pastar i fer boletes, que d’això es tracta.

El plaer d’embrutar-se les mans i fer pastes i boles, en bona companyia.
El taller de panellets en ple procés creatiu. El càmping de Žižkov té instal·lacions adequades per a tot l’any.

Hi ha qui es permet un estrany sarcasme amb els panellets escolars: pobres de vosaltres. Amb uns ingredients mínimament cuidats, que vol dir sobretot amb una base d’ametlla molta i pinyons de veritat, els resultats són molt notables. Hi va haver farcellet per a tothom i el personal se’n va anar prou satisfet.

Panellets dels nens i les nenes.

Torna la Castanyada al Central Kamp de Zizkov

Ja tenim aquí la tardor i amb ella arriba la Castanyada. El Casal la vol celebrar fent panellets i torrant castanyes, com no podia ser d’una altra manera. El dia triat per la convocatoria és el dissabte 5 de novembre.

Una mostra dels panellets de l’any passat
Els nens també seran benvinguts al taller de panellets

Es farà al càmping Central Kamp de Zizkov, el mateix on es va gaudir de l’última calçotada. La convocatoria és a la 13h, per començar a fer el foc i torrar castanyes, i gaudir d’un dinar cooperatiu. Els que hi participin poden coure a les brases el que vulguin aportar, cooperativament: algú porta pa, algú hamburgueses vegetarianes, algú unes costelles de xai.

A les 15h es trobaran els que s’apuntin al taller de panallets. Us podeu inscriure a través del seu correu junta@casalcz.cz.

Les castanyes, el tast de panallets i les brases seran gentilesa del Casal.

El taller de panellets serà també gratuït pels socis però costarà 100kc pels no socis.

No cal inscripció per assistir a la castanyada però si per participar al taller de panallets, com hem indicat abans.

El tracte amb el càmping és que les begudes s’han de consumir del seu bar, comprant-les directament amb ells. Us recordem que disposen de parc infantil i menjador cobert. L’esdeveniment també ha sigut publicat al Facebook.

El cartell publicitari, en txec

El Casal us espera a tots a la voreta del foc, marrameu!

Setembre: exaltació dels bolets i el fricandó

Els dinars del club*samfaina (11)

Rovellons txecs? Petits? De botó? Pinatells? És igual, picada d’all i julivert i avall. Gentilesa d’un membre del club.

Fricandó de vedella txeca amb bolets de tres orígens: trompetes de la mort de La Selva, ceps txecs secs i mushrooms assortits del Marks and Spencer.

Amb la tardor arriben els bolets, i els txecs són boletaires obsessius. Per tant no és estrany que un membre del grup, amb dona txeca d’arrels rurals, ens porti una capsa de sabates plena d’uns diguem-ne rovellons (semblen rovellons), petits, potser a algú li sonen com «rovellons de botó», o potser són pinatells! Entre la traducció i que som de ciutat, ens perdem una mica. Però bé: una picada d’all i julivert i paella i avall. Cap queixa.

Continuem amb l’escalivada amanida marca de la casa, i després el fricandó. El gloriós fricandó. La carn de vedella a la República Txeca és una història. D’entrada no la podeu donar per descomptat. En tenen en dies concrets. Per tant val més que comproveu si la vostra carnisseria en té i quan. Si tenen el tall de vedella just, no demaneu filets. No els saben fer prims. “Prim” per al carnisser que ho-he-fet-tota-la-vida-qui-ets-tu-per-dir-me-com-tallar-la-carn doncs NO serà prou prim. El fricandó demana talls amples i prims. Probablement, el vostre carnisser és com un robot antiquat, que no sap sortir d’unes rutines. Compreu el tall, talleu-vos-el a casa.

Després els bolets. Ara aquí ens podríem posar estupends, que si tal o qual bolet. En realitat, si en trieu de dues o tres fonts anireu bé. En aquest cas van venir d’unes trompetes de la mort seques, restes d’una visita a Catalunya; uns bolets txecs secs, els ceps; una bossa de poti-poti de bolets congelats del Marks and Spencer. Va quedar prou bé.

Les postres tardorals eren poma amb mel i canyella al forn i nata muntada, però sona millor del que ha quedat, s’ha fet massa. No es pot tenir tot. El mes que ve, més. S’ha parlat de sarsuela, segons the one and only Maria Nicolau. Pel novembre, que ja farà fred, escudella.

Ens podríem canviar el nom de “club samfaina” a “club de fans de Maria Nicolau a Praga”, però seria excessiu. Avancem que el seu llibre passarà a ser molt important en la nostra iniciativa. Perquè sí, el nacionalisme (gastronòmic) no es cuina viatjant, i és veritat, és o cuina o barbàrie.

___
Els del club*samfaina, un braç gastronòmic del Casal catalanotxec, continuen decidits a formar una bona tradició. Reunir-se en una casa particular, cuinar seriosament i no portar res, solament una contribució a les despeses, i quedar alliberat de retornar res és l’essència del crowdcooking, una idea de futur (podeu veure aquí de què va la cosa, però és l’últim dissabte de mes, la llista es tanca dijous a la nit, els límits són les 10-12 persones que caben en un pis còmodament, l’ordre d’entrada és l’ordre de demostració d’interès). La |REVISTA|KAMPA| és l’orgullós mediální partner de la idea. Publiquem íntegrament la nota de premsa que els samfaines ens envien després de cada dinar. Aquí la de setembre, després de la pausa d’agost.

Juliol: pa amb tomàquet i pernil, escalivada, arròs negre

Els dinars del club*samfaina (10)

Una idea va pel bon camí quan els seguidors la milloren. El dinar de juliol l’han enriquit una recepta d’allioli ràpid i triomfal i l’aportació de pernil i una master class de pa amb tomàquet: tot ofert pels comensals.

Hem començat amb uns musclos al vi i amb la tradicional escalivada amanida del club, aquesta vegada amb un convidat especial: mozzarella txeco-italiana. Què vol dir, això? Doncs que són italians el know-how i el venedor eixerit i simpatiquíssim que te la ven al mercat i et fa tastar dues coses més, però en canvi el producte no és búfala sinó llet de vaca txeca. O sigui, un compromís intel·ligent. El pebrots de l’escalivada ens han dit al mercat que eren d’Hongria, que des d’aquí és quasi local.

Després ha arribar l’arròs negre. Què hem de dir. Volíem posar al títol “arròs racialitzat”, però després hem pensat que en aquests temps en què la realitat supera la paròdia algú ho podia trobar bé i fins i tot elogiar-nos.

Els ingredients venen del proveïdor habitual. Precisament en ingredients costosos, com el marisc, és on la idea del crowdcooking brilla, com una forma de cooperació perquè la suma sigui superior a les parts. La tinta és de la mateixa botiga.

L’allioli és un gra d’all trinxat, un ou sencer i 25 cl d’oli de girasol o d’oliva fluix. Un cop de batedora i es produeix la transubstanciació, el miracle, l’epifania. L’all txec té molts octans, o sigui que aneu amb compte i poseu-vos d’acord abans, sobretot en cas de sopar romàntic.

De postres meló, albercocs, préssecs, maduixes, tret del meló tot de per aquí. Vins: un tramín txec semidolç, gentilesa d’un dels comensals, rísling alemany i un sauvignon blanc wine of Spain, no deia d’on.

La tertúlia s’ha allargat molt. La ventilació creuada de la casa i efectes especials com vídeos de gavines i onades a You Tube provoquen un curiós efecte “passeig marítim” que tothom es pren irònicament, no cal dir-ho. El perfil dels comensals (empresarial, financer, matemàtic) ha assegurat una amanida de temes de gran interès, amb temps i tot per a parlar del nostre dissortat país.

No coregem eslògans, però recordeu que ens guien els principis “el nacionalisme (gastronòmic) no es cura viatjant” i “cuina o barbàrie”, seguint les ensenyances del llibre de l’any a Catalunya.

El mes d’agost tanquem la barraca, fins al setembre.

___
Els del club*samfaina, un braç gastronòmic del Casal catalanotxec, continuen decidits a formar una bona tradició. Reunir-se en una casa particular, cuinar seriosament i no portar res, solament una contribució a les despeses, i quedar alliberat de retornar res és l’essència del crowdcooking, una idea de futur (podeu veure aquí de què va la cosa, però és l’últim dissabte de mes, la llista es tanca dijous a la nit, els límits són les 10-12 persones que caben en un pis còmodament, l’ordre d’entrada és l’ordre de demostració d’interès). La |REVISTA|KAMPA| és l’orgullós mediální partner de la idea. Publiquem íntegrament la nota de premsa que els samfaines ens envien després de cada dinar. Aquí la de juliol.

Juny: paella per a celebrar que ha començat l’estiu i no s’acaba el món (de moment)


Els dinars del club*samfaina (9)

Recordeu que en els nostres dinars fem èmfasi en una certa naturalitat i en l’ingredient local? Bé doncs aquesta vegada ho hem ignorat i hem tirat dels musclos, les gambes i els calamars, tan lluny del mar com estem, per a fer una paella o arròs a la paella. Hem volgut tornar al plat icònic per celebrar que comença un altre estiu i que no s’ha acabat el món, si més no de moment.

(No, no entrem en polèmiques absurdes, perquè una de les formes més segures de reconèixer un subnormal irrecuperable deu ser quan algú diu «no és paella, és arròs amb coses».).

D’on ve la fauna de la paella mixta? Els musclos són de granges del mar del nord, les gambes poden ser de l’Atlàntic i del Pacífic, els calamars ves a saber.

El pollastre i el porc són locals i fàcilment accessibles, de conill costa trobar-ne a la carnisseria especialitzada de la cantonada. De fet en la societat txeca hi ha divisió d’opinions sobre la qüestió: penseu que per més d’un jardí dels suburbis pròspers va fent saltirons el conill disneyificat de la petita de la casa.

En els entrants musclos al vi, llorer i julivert i aquests clàssics de la cuina catalana que són l’empedrat i la verdura escalivada. L’empedrat amb mongetes bullides, barates i accessibles a les botigues d’alimentació mediterrània africana i oriental, i al Lidl mateix. Ceba, pebrots, cirerols, olives i julivert, tot tallat ben fi, etc.

L’escalivada (en realitat rostida al forn): pebrot vermell, albergínia i escalunyes. Però l’escalivada clàssica catalana és avorridota, ens agrada convertir-la en amanida, amb olives grosses, ruca i canonges, i una vinagreta d’oli, llimona, mel i herbes provençals. El vi alemany, blanc, sec, fred.

De postres fruita roja, maduixes i cireres del país, i una curiosa mutació mini de la síndria que es troba pels supermercats i fa gràcia, és com una piloteta, però de moment no estan al punt de dolçor.

Temes de conversa: entre altres el bitcoin, Ucraïna, i el nostre desgraciat país. Sobre el bitcoin podem aportar bibliografia, ens ha sortit el llibre La filosofía del bitcoin, una breu (cent pàgines) introducció, centrada en l’essencial.

O sigui bona taula i bona conversa, amb bibliografia i notes a peu de pàgina. Ja ens perdonareu si ens posem estupends, però és que a vegades, només uns moments, costa evitar-ho.

___
Els del club*samfaina, un braç gastronòmic del Casal catalanotxec, continuen decidits a formar una bona tradició. Reunir-se en una casa particular, cuinar seriosament i no portar res, solament una contribució a les despeses, i quedar alliberat de retornar res és l’essència del crowdcooking, una idea de futur (podeu veure aquí de què va la cosa, però és l’últim dissabte de mes, la llista es tanca dijous a la nit, els límits són les 10-12 persones que caben en un pis còmodament, l’ordre d’entrada és l’ordre de demostració d’interès). La |REVISTA|KAMPA| és l’orgullós mediální partner de la idea. Publiquem íntegrament la nota de premsa que els samfaines ens envien després de cada dinar. Aquí la de juny.

Sant Joan s přítelem i amb els amics gallecs i bascos

El Casal ja va apostar per un nou model de trobades gastroculturals, promovent que cada participant portés un amic autòcton, per fer-li conèixer la tradició i com vivim les dates assenyalades del costumari català.

Ara tornen amb Sant Joan, a més unint forçes anb les comunitats gallega i basca que també existeixen a Praga. Sant Joan es celebra a molts indrets, amb particularitats diverses però mantenint la base de fer xerinola al voltant del foc. Unir forces per a fer un bon sarau amb aquesta prova pilot de cooperació intercomunitària sembla una bona idea, i engrescadora!

També organitzen un taller de coca de Sant Joan divendres 24, a l’adreça Slezská 89, de la que trobareu tota la informació aquí: places limitades a 8 persones i inscripcions fins el 22 a les 20h!

Tots els detalls de la revetlla els detallem més avall i a l’esdeveniment del facebook dels amics organitzadors.

Informació pràctica:
 Quan: dissabte 25 a partir de les 16h i fins a esgotar la llenya. Si, una nit de Sant Joan tradicional seria dijous però la movem a dissabte per a anar sense cap pressa.
 On: zona de pícnic de Braník amb la parada Pobřežní cesta just al davant, inclòs servei nocturn.
 Què hi haurà: hi haurà graelles, foguera i brases. A més, gentilesa de l’organització, degustació de paella, sardines a la brasa i licors regionals.
 I típic d’una revetlla catalana?: els petards serien un bon embolic i no n’hi haurà. Però podrem portar un bocí de coca del taller del dia abans!
 Què he de fer: no cal confirmar, simplement porteu-vos la vostra beguda i menjar.
 Com puc ajudar: A l’esdeveniment del Facebook podeu trobar actualitzat què fa falta i amb què podeu ajudar.

Trobareu informació actualitzada sobre la revetlla a l’esdeveniment del Facebook dels přátele: https://fb.me/e/1NPr7g1nV

Taller de coques de Sant Joan

Inscripcions fins demà a les 20h!

El casal organitza a l’adreça Slezská 89 un taller per fer la vetllada de dissabte una mica més dolça: preparació de coques de pinyons i fruita confitada o similar.

Les places son limitades a 8 persones, així que poseu-vos de seguida en contacte per confirmar assistència. Inscripcions només fins el dia 22 a les 20h. El mateix dia 22 cal fer la comanda d’ingredients.

Coca de Sant Joan
La coca més clàssica, revisitada al taller

El preu del taller és de 30o kc pels que no son socis i 250 kc pels associats, i el podeu fer a dues mans o quatre. Els que hi participin s’enduran cap a casa una coca preparada per ells mateixos.

Si us plau tingueu en compte que la trobada mensual que cau el dia 24 (últim divendres del mes) es trasllada al dia 1 de Juliol!

QUAN? Divendres 24.06.2022 a partir de les 18h. Es prega puntualitat per seguir els temps de fermentació de la massa!

ON? Slezská 89, metro Flora, tranvia 10 o 16 Orionka.

PREU? 300 Kc no socis, 250 socis, a abonar al compte del casal

2800740559 / 2010
Des d’un compte estranger: IBAN: CZ4820100000002800740559

COM? Seguiran (amb variacions) aquesta recepta del Cuines. Aneu-la estudiant!

El Casalet busca nous monitors pel curs 2022-23

Oberta la convocatòria fins a finals d’Octubre

La secció infantil del Casal busca nous monitors per iniciar el curs de cara al Novembre. Els nostres benvolguts Joana i Arnau ja han tornat a Catalunya després de dos anys a Praga. Els volem agrair molt la feina feta, la paciència i les ganes que han dedicat tot aquest temps i hem de dir, sincerament, els trobarem molt a faltar i han deixat el llistó molt alt!

El Casalet continua a l’octubre amb nous engrescadors

Si voleu ser els seus successors perquè veniu a estudiar a Praga com ells no dubteu a presentar-vos a la convocatòria. Recordem que el Casalet necessita un parell de persones, preferiblement amb experiència amb quitxalla i/o carnet de monitoratge, i que la feina és remunerada a 300 kc/l’hora. Les sessions es porten a terme un cop per setmana a la sala Ulita, i la durada és d’hora i mitja, preveient mitja horeta extra de preparació per la classe. Els monitors també proporcionen una nota de veu a l’editor de la revista perquè surtin les cròniques de les sessions recollint material usat i temes tractats.

El propòsit és acostar als nens de la nostra comunitat (i a infants txecs que coneguin la llengua) tradicions i aspectes del nostre costumari, i també facilitar un espai d’immersió lingüística on tinguin exposició al català d’altres persones fora del seu entorn familiar. Per això treballem a través del joc i activitats aspectes com la castanyada, el Tió de Nadal, el carnestoltes i la quaresma, Sant Jordi, etc., i ho acostem a la comunitat txeca que ens envolta, obrim els tallers al públic i a infants companys dels membres del Casalet.

Si us plau envieu els vostres currículums directament a la presidenta del Casal, la Natàlia, que s’ocupa de l’organització del Casalet. La convocatòria fins el 31 d’Octubre i les entrevistes es faran durant aquest mes amb l’intenció d’iniciar el curs al Novembre.

Butlletí de Primavera

Enviat per correu a la llista de subscripció.

Bon dia, 

Reps això perquè vas fer els passos per a subscriure’t al butlletí de la |REVISTA|KAMPA|.  No havíem escrit des d’any nou. No ens podreu dir que abusem de la paciència del públic! 

Un bon mes de maig
Entrem en matèria. Aquest mes de maig ha anat molt bé, creix el Casal, creix la Revista, que amplia col·laboradors i temes. 
Ara mateix el Casal té un grup de dinars mensuals de pis, un grup d’excursions a la muntanya i un Casalet per als petits.  En conseqüència la Revista també creix en amplitud temàtica.

Proposem activitats familiars. L’Elisabet Molist ha celebrat la tornada dels mercats i les activitats familiars a l’aire lliure i, en tant que arquitecta, ens ha parlat del festival Open House de Praga

També intentem anticipar-nos, fer una mica d’agenda, i vam anunciar el Korso Krymská, la festa major d’aquest carrer icònic de Vršovice.

Envieu-nos coses, aquí hi ha les dades de contacte, al peu. Tant pot ser coses vistes (crònica) com coses per veure que voleu recomanar (agenda). No cal que sigui res acabat. Fem la feina de l’edició: fem articles a partir de notes de text, links, veu, vídeos i fotos. 

Continua llegint «Butlletí de Primavera»