El 15 de juny, pocs després de la consagració de la torre de Jesús de la Sagrada Família, a Praga s’ha donat per acabada la catedral de Sant Vit, Sant Venceslau i Sant Adalbert (Katedrála sv. Víta, Václava a Vojtěcha). S’ha beneït i consagrat l’orgue, de Sant Vit (Svatovítské varhany), que ha esdevingut el símbol d’aquesta finalització. L’esdeveniment ha reunit polítics i membres de la jerarquia eclesiàstica txeca, mecenes i patrocinadors, i també la delegada del Govern a Europa Central, Krystyna Schreiber, convidada a l’acte per la família Grenzing i en representació de la Consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
L’orgue de la catedral de Praga ve de Catalunya
La història de l’orgue ens toca de prop als catalans residents en aquesta república, perquè el van dissenyar, forjar i muntar al Papiol (Baix Llobregat). Per entendre com una obra de tanta magnitud i amb un toc tan nostrat levita en l’espai gòtic de la catedral txeca, i gràcies a la coordinació de la delegada, ens hem assegut al Božská Lahvice amb el mestre orguener Gerhard Grenzing i la seva filla Natalie Grenzing Barbens.
El senyor Grenzing, en un català impecable, reconeix amb bonhomia que el seu ofici és vocació. De petit, al seu Hamburg natal, tenia clar que volia construir orgues. I va alimentar aquesta vocació amb una curiositat i una dedicació esmerçades, i amb una humilitat encomiable. Amb aquesta empenta va anar trobant professionals amb qui podia aprendre i créixer com a mestre orguener, i encara ara, amb tota l’experiència acumulada i els nombrosos projectes acomplerts, reconeix seguir aprenent i innovant en el seu àmbit: son capdavanters fusionant la tradició, la innovació i l’artesania amb la tecnologia.
Una vida de vocació: Mallorca, el Papiol
Gerhard és un mestre artesà que no ha deixat mai d’aprendre. La curiositat i fal·lera de formar-se el van portar el 1967 a Mallorca, per amarar-se del savoir-faire del mestre orguener Jordi Bosch, que havia construït l’orgue del Palacio Real de Madrid. A l’ illa va iniciar-se també en la restauració, i el 73 va mudar-se al Papiol, on va muntar el taller que ha acollit la construcció dels seus instruments més rellevants. Aquest primer taller era una antiga sala de cinema. Des de llavors, han creat 240 obres repartides per tres continents i van participar de la restauració d’importants orgues històrics, com ara l’orgue de la catedral de Mallorca i l’orgue de l’església de Santa Maria del Pi i del Palau de la Música Catalana, a Barcelona.
M’expliquen com la creació d’un orgue és una epopeia holística; cada projecte s’embarca de manera particular, per tenir en compte l’espai, l’acústica, els desitjos del client i requeriments tècnics dels organistes que el faran servir. Gerhard recalca que un orgue és una obra d’art representativa d’una època, i és unió entre la música i l’arquitectura. El veig com un Frank Gehry del món dels orgues.
Narrant la seva història i tots els instruments que van construir o restaurar, la Natalie posa èmfasi al fet que és la seva trajectòria i les seves obres que sempre han format part de la seva carta de presentació. Els mestres orgueners creen la seva reputació gràcies a la qualitat de les seves obres. I és per això que els van anar a trobar. Els orgueners palpen amb les seves pròpies mans aquesta qualitat i precisió.
L’encàrrec de l’arquebisbat de Praga
El 2016 el cardenal Dominik Duk de l’arquebisbat de Praga, recolzat per tota la fundació ja creada el 2014, la Nadacní fond Svatovítské varhany, els conviden a visitar la Catedral: volen un orgue que simbolitzi l’acabament del temple i que sigui magnificent per donar veu a una església de tals dimensions i que esdevingui un símbol del segle XXI i del seu país. El dia de Sant Jordi del 2017 es firmen els acords per començar la construcció. S’organitzen maratons televisats amb la Lucie Bila i altres celebritats, es fan concerts per recaptar fons, la fundació atrau mecenes i patrocinadors de grans empreses estatals.
Al Papiol el taller va fent i el 2019 l’orgue està muntat a la nau, per rebre la visita de l’arquebisbat, la fundació, la comissió i algun mecenes. M’aclareixen que els orgues es munten íntegrament a taller, i que cal provar-los, així que van fer-hi un concert per establir la qualitat de l’artefacte. La pandèmia i les complicacions esdevingudes per la crisi de l’incendi de Notre-Dame, que va exacerbar les precaucions tècniques, van deixar l’orgue al mig del seu taller durant cinc anys.
L’instrument es comença a muntar el 2025, i van trigar vuit mesos. Han calgut nou tràilers per traslladar-lo a peces cap a Txèquia. El nou orgue principal de la catedral continua el llegat d’un instrument excepcional del Renaixement i el Barroc. L’obra monumental combina una artesania magistral de l’orgue, una qualitat musical de primer nivell i un disseny contemporani, integrat amb sensibilitat en el valuós interior de la catedral.
En col·locar-lo a la galeria oest, l’instrument completa la conclusió del temple, i forma un contrapunt al presbiteri amb l’altar major. La idea arquitectònica i estètica de l’instrument es basa en el concepte de «tubs flotants» sota la rosassa. Quaranta-nou majestuosos tubs pengen al prospecte, que corresponen en les seves dimensions a la mida de la catedral, i els tubs més grans arriben a una longitud de gairebé deu metres. Els tubs del prospecte estan disposats en dues files i segueixen la forma de l’obertura de l’arc des de la pilastra sud fins a la nord de la galeria de música. El contorn de les boques dels tubs, que deliberadament no estan alineades en una forma harmoniosa, perfila el cercle inferior mitjà de la rosassa. Un toc de disseny delicat i sofisticat alhora. Els tubs creen una teranyina gràcies a un cert desordre de les diferents longituds dels cossos i les potes, i donen al prospecte dinàmica i claredat mitjançant un treball reflexiu amb profunditat i alçada, mantenint el ritme d’engruiximent i espaiament òptim per a la propagació del so des de l’interior de l’instrument. Meravellós.
L’obra conté un total de 5755 tubs de diversos tipus, grups i dissenys fets de metall d’orgue i fusta. Hi ha un total de 4525 tubs de metall, 321 tubs de fusta i 909 tubs de construcció de llengüeta. El més gran té una longitud total de 9,92 m, el cos del tub més petit només fa 7,5 mm de llarg. Els metalls utilitzats varien combinacions d’estany, aliatge o zinc pur els més grans. Els tubs de fusta són principalment d’avet.
Els tubs s’afinen un cop instal·lats però prèviament s’han d’educar, com els infants em recalca el mestre Grenzing, perquè tinguin la musicalitat que els pertoca, escoltant-los, com quan ell parava l’orella sentint educar el Català als seus fills per la Teresa, i aprenia ell també.
Per si la filigrana no fos prou majestuosa en sí mateixa, entre els tubs hi ha penjats ornaments de vidre fets amb tecnologia de bufat a mà a partir de cristall txec, de bohèmia, és clar. La instal·lació de cristall consta de 180 peces d’elements de vidre de tres tipus diferents amb una longitud d’aproximadament 80 cm. Cada element de vidre pesa entre 5 i 6 kg i està fixat a l’estructura de suport de l’orgue mitjançant una frontissa metàl·lica. Una trena de filferro feta de filferro prim d’acer inoxidable és un dels elements que garanteixen la seguretat d’aquesta decoració única, que culmina la peça.
L’estructura de suport de l’orgue és una combinació de fusta i acer i està ancorada a les parets del cor en cinc punts. L’estructura interna consta d’un esquelet per a la col·locació de les màquines individuals de l’orgue, que té tres plantes i mitja, escales i passarel·les d’accés a les màquines individuals, aire condicionat i altres elements mecànics i elèctrics. L’estructura interna compleix, entre altres coses, tots els requisits de resistència al foc i està dissenyada per dirigir el col·lapse de l’orgue en cas d’incendi, perquè com hem explicat es van prendre moltes mesures de seguretat després dels fets de Notre-Dame.
Quan els pregunto quina part del projecte els va resultar més difícil i quina part va funcional més bé, elogien el treball de l’equip del taller en harmonia excelsa, per sobrepassar les dificultats tècniques i els requeriments tant específics de control i seguretat, la pandèmia i altres peripècies. Amb un somriure em confessen que ha sigut el projecte més difícil pels elevats requeriments, doncs no totes les esglésies i catedrals per les que construeixen instruments estan a la seu del govern mateix, i els detalls i complexitats del projecte a Praga em fan pensar amb que de fet, aquí, estem ben carregats d’orgues. Ells en canvi, em donen la seva tarja de visita, una declaració d’intencions: l’orgue que hi figura, és el més petit dels que han creat mai.
Gràcies a la generositat del Mestre Grenzing i la seva família, alguns membres del Casal Catalanotxec assistiran demà i diumenge a algun dels concerts que estan esdevenint aquesta setmana a la Catedral. Des del Casal volem agrair el suport de la Delegació per fer la trobada possible, i la oportunitat brindada pel Gerhard i la Natalie.
Natàlia Soler Gonzàlez és presidenta del Casal Catalanotxec
