Etiqueta: cinema

Lgbt, centreeuropeu, australià/neozelandès, francès: al novembre, festivals de cinema per parar un tren.

Els cinèfils a Praga ho tenen bé. Hi ha una munt de festivals tot l’any, però el novembre sembla que es concentren. Us en presentem QUATRE en un mes. Fins al 9 de novembre teniu temps d’anar Mezipatra, el festival de cinema de temàtica Lgbt. A partir del 10 se’n van a Brno. No tenim temps ni capacitat d’explorar el contingut del festival ni veure fins a quin punt és d’interès militant o general.

Vídeo de presentació del festival de cinema lgbt Mezipatra (mezipatra.cz)

Un altre festival, del 6 a l’11, hi ha 3kino Film Fest, és de cinema centreeuropeu: en produccions i coproduccions el podeu entendre com una finestra a la vida a Polònia, Txèquia, Eslovàquia, Hongria, etc. Enguany és la 10a edició. El fa una organització entusiasta. Exploreu el programa. En anglès tenen només una presentació genèrica del festival.

Vídeo de presentació del festival de cinema centreeuropeu (3kino.cz)

Un altre festival de cinema que comença a tenir una certa trajectòria és el d’Austràlia/Nova Zelanda. És del 10 al 15 de novembre, a dos cines del centre de Praga, el Lucerna i l’Edison. Hi ha pel·lícules d’ara, mireu el programa, i clàssics contemporanis del cinema australià com Muriel’s wedding.

(aussiefilmfest.cz)

Finalment, del 23 al 29 de novembre arriben els francesos, la France, la grandeur. Hi ha una visió del cinema d’avui però també memòria, homenatges a clàssics com Godard. El festival arriba a Brno, Ostrava,České Budějovice i Hradec Králové, gentilesa del contribuent francès.

Dins del festival de cinema francès hi ha una retrospectiva a Godard i tornen a passar À bout de souffle (festivalff.cz/)

Cicle de cinema txec actual a Barcelona

Zátopek, sobre la vida del gran atleta txec, és una de les pel·lícules del cicle.

A partir del 30 d’octubre i fins al 12 de desembre es projecten setmanalment set pel·lícules de cinema txec actual a Barcelona, al Reial Cercle Artístic. La iniciativa és del Czech Center de Madrid, l’organisme públic que s’encarrega de promoure la cultura txeca a món. Aquí teniu informació sobre les pel·lícules en espanyol. Crida l’atenció la varietat de gèneres i l’amplitud d’interessos de la cinematografia txeca, que ve d’una gran tradició i conserva un molt bon nivell, en tots els gèneres.

Curts de cinema català a Praga

Veniu a veure cinema català a Praga. El Casal Catalanotxec organitza la projecció dels cinc curts, el 28 de febrer a les 19 hores, al carrer Řehořova 39, a l’espai prostor 39 de Žižkov. Són els finalistes de la setena edició el premi VOC d’Òmnium Cultural. En vuitanta minuts hi ha un documental, tres ficcions i un experiment avantguardista d’un minut. La iniciativa forma part de la campanya d’Òmnium a favor de l’audiovisual català, s’ha projectat a 80 municipis dels Països Catalans i arriba a Praga i nou ciutats més del món. Hi ha subtítols en anglès per arribar a més gent.

Els curts són una forma d’expressió artística plena, però també és lògic veure’ls com una mostra, un tast, una anticipació de pel·lícules que podrien venir, i de l’estat del talent creatiu del país. La factura tècnica és impecable, i l’escriptura dels guions aporta personatges ben definits i hi ha narració, s’expliquen històries. Ara bé, l’audiovisual ha de reflectir la societat tal com és o ha de vehicular la visió del món que tenen els creadors? La pregunta queda oberta, veniu a veure els curts i arribeu a la vostra pròpia conclusió. A Praga se’n projectaran cinc, dels quinze del catàleg. Hi ha molt de cinema català i molt camp per córrer.

Festival de cinema iranià

(iranci.cz)

Des d’avui fins diumenge hi ha un petit festival de cinema iranià a Praga (i la setmana que ve a Brno), que com no podia ser d’altra manera es fa ressò de la situació al país, sota el mateix lema de dona, vida i llibertat. El cinema iranià és una finestra a tot un món molt desconegut, d’una gran riquesa. Podeu veure-hi la pel·lícula Persepolis, de Marjane Satrapi, la mateixa autora que el comic, entre altres. Aquí tot el programa.

Il Boemo, el compositor, la música, les dones.

(pilot-film.cz)

Des d’octubre es projecta als cinemes del país “Il Boemo”, una pel·lícula sobre la vida de Josef Mysliveček. Va ser un músic txec immediatament precedent a Mozart, que el va conèixer personalment i el va reconèixer com una influència. A la pel·lícula hi surt un Mozart nen i hi ha una escena deliciosa entre ells. La pel·lícula us farà pensar en Amadeus per raons òbvies, però no hi el conflicte dramàtic entre dos personatges: són moments de la vida del compositor narrats retrospectivament en el moment de la mort, en la misèria i la malaltia.

La pel·lícula recull de forma fidedigna la vida del músic de l’època: insegura, errant, sempre a la recerca de patrocinadors. (En vam parlar aquí explicant la vida de l’Eduardo Garcia Salas, el músic català que ha descobert dades de la vida de Vivaldi.) El pitjor de la pel·lícula: com sol passar en aquesta mena de produccions, tot l’aparat de vestits i decorats i tota l’ambició narrativa (voler narrar massa coses) pesa massa i per moments és com si la pel·lícula s’enfonsés sobre el seu pes.

Tot i això és una molt bona pel·lícula: la lluita del compositor amb els seus dimonis i la relació amb les dones està molt ben recollida. Hi ha tres papers femenins, molt ben pensats, escrits i interpretats: una cantant, una aristòcrata llibertina, una dona intel·lectual que té una relació platònica amb el compositor. Això i la recreació de l’època, i com hi surten el teatre, l’òpera i la música: els interiors il·luminats amb espelmes, les perruques, els vestits, els maquillatges, i no cal dir que la música.

La pel·lícula és una coproducció, a la part txeca es destaca el protagonista, Vojtěch Dyk, un home molt guapo que recorda el Harrison Ford jove, competent i creïble. Mysliveček era de Praga, fill d’un moliner. El molí era a Kampa, i la casa de naixement no gaire lluny de Můstek. La Praga de l’època surt un moment a l’època com un decorat digital. Mysliveček va renunciar a tots els seus bens en favor del seu germà. La cultura txeca se’l fa seu, però va acabar abduït per la vida de músic a Itàlia.

Festival SCANDI de cinema escandinau

scandi.filmeurope.eu

Continuem seguint la programació dels festivals de cinema, que continuen sent una activitat finançada generosament pels Estats. Els primers de l’any són els escandinaus, el festival l’organitza una empresa de distribució de cinema, amb finançament públic txec i de les ambaixades corresponents. SCANDI serà del 19 al 25 de gener, a Praga però també a Plzeň, Olomouc, Brno, Ostrava i més ciutats, això i les formes no presencials que es van desplegar per la pandèmia i ara poc o molt quedaran. El focus està en oferir una panoràmica actual (programa), en tot el ventall de gèneres. El cartell del festival és d’una pel·lícula històrica, una superproducció danesa (en coproducció amb Suècia, Noruega, Islàndia, Polònia i Txèquia) centrada en Margrete, una reina danesa del segle XV. Però també hi ha, per exemple, una costa tan allunyada de l’anterior com un documental sobre el destí de Björn Andrésen, que va ser el bell adolescent Tadzio a la pel·lícula La mort a Venècia (1971), de Luchino Visconti.

cicle de cinema francès en interiors, que fa fred

En el continu de festivals de cinema de cara a la tardor i l’hivern vam arribar a temps de parlar-vos del de cinema lgtbi però ens va passar per alt el cinema alemany, que també té el seu festival. Tothom vol tornar a estar present, i és un no parar. Ara al novembre no falten els francesos, del 18 al 24 de novembre a Praga, amb programa també a Brno, České Budějovice, Hradec Králové i Ostrava. A Praga és al cinema de l’Institut Francès i al Lucerna, Světozor i Edison. És l’edició vint-i-quatre, per als francesos la cultura és una autèntica estructura d’Estat i ho demostren sempre.

Ponrepo, o la “filmoteca” a Praga

Tři oříšky pro popelku (1973), una versió de la Ventafocs, un clàssic del cinema txec contemporani, doblat al català.

Coneixeu el “Ponrepo”? És al carrer Bartolomějská 11, a la Ciutat Vella, i és la sala de projecció de l’Arxiu Nacional del Cinema (NFA). És l’equivalent txec a la Filmoteca. Es projecten pel·lícules (programa d’octubre), clàssics de tots el temps del cinema txec i internacional. L’NFA promou la publicació d’estudis, que es presenten adequadament, i la restauració de pel·lícules del cinema propi, més la subtitulació a l’anglès. Tot es ven a través de la botiga de rigor, més pel·lícules en suports físics i pòsters i productes per als més mitòmans o consumistes.