Černý Petr (1963)

Cinema txec dels anys seixanta (7)


És la primera pel·lícula de Miloš Forman i se la considera l’inici de la nova onada del cinema txecoslovac. Rodada l’estiu de 1963, estrenada l’any següent, no té una història clara sinó que documenta un dia en la vida d’un noi de 16 anys en una ciutat petita. Viu de forma passiva, sota el pare autoritari i el capatàs del primer ofici, en una botiga, que no paren de dir-li fins a quin punt és un inútil, i els amics més asertius, com Čeněk, un aprenent de paleta, amb qui es disputa l’atenció i l’amor de la Pavla, interpretat per Vladimír Pucholt, que més tard va ser un dels actors icònics de l’època. Es van succeint escenes de la vida quotidiana, festes, petites baralles, mentre Petr va buscant afirmar-se, va buscant el seu lloc. La música és de Jiří Šlitr, que va ser, amb Jiří Suchý, el duo central del teatre Semafor, tota una institució clau de la cultura dels anys seixanta. L’impacte de la pel·lícula avui pot costar d’entendre, perquè està en una forma de filmar a la que ens hem acostumat: un estil quasi documental, d’una facilitat aparent, sota la qual hi ha un virtuosisme tècnic de talls abruptes, seqüències rodades a mà, diàlegs aparentment improvisats. La pel·lícula recull la vida de la gent i l’ambient de l’època, lluny de tot clixé ideològic. Referents, per comparar i situar: l’herència del neorealisme, el primer Godard o el primer Truffaut de Les quatre cents coups.

Tràiler de Černý Petr al Národní Filmový Archiv (YouTube)

Sedmikrásky (1966)

Cinema txec dels anys seixanta (6)

Dues amigues, Marie i Marie, arriben a la conclusió que el món està corromput, i per tant elles també es corrompran. Es passen el dia fent el gandul el pis que comparteixen, i els vespres sedueixen senyors més grans, es deixen convidar a sopar i els pregunten “Kdy vam to jede?”, és a dir “a quina hora surt?”, s’entén que el seu tren, senyor, passi-ho bé i moltes gràcies. Això les diverteix moltíssim.

més

Letní Filmová Škola a Uherské Hradiště

Cinema a la fresca al festival (lfs.cz)

Fa quasi cinquanta anys que va, és un festival que ve històricament de fer una escola d’estiu centrada en el cinema, organitzada per l’Associació de Cineclubs Txecs. Al principi era només per a membres, més tard es fa públic, avui posa en el mapa la ciutat morava d’Uherské Hradiště, a l’extrem sudest del país, tocant a Eslovàquia i Hongria. La ciutat té 25 mil habitants i el festival rep els últims anys 5000 visitants. La Letní Filmová Škola (LFŠ) és un festival cinèfil, amb pel·lícules noves i perles d’arxiu organitzades en diversos conceptes. Aquest any hi ha, entre altres, retrospectives d’Andrzej Wajda i Buster Keaton, es recorda el Free Cinema anglès i el país convidat és Israel. Es convida personalitats expertes rellevants al programa, per exemple amb la retrospectiva de Wajda ve un expert polonès. Es repassen aspectes de la història del cinema txec i les pel·lícules més recents. Es podria dir que la LFŠ és l’antítesi del festival de cinema de Karlovy Vary, a l’extrem oest del país, que és un festival clàssic de la lliga de Cannes, Sant Sebastià o Berlín. (Programa de la LFŠ.)

Deu pel·lícules actuals d’Europa Central i de l’Est, els Balcans, Rússia i Àsia central

«Guerra Freda», de Paweł Pawlikowski.

La Fundació Calvert 22 de Londres la va iniciar la economista russa a Londres Nonna Materkova per promoure el talent en «Eastern» Europe. Per als anglòfons la zona comença a l’est de Viena i Berlín, de manera que expulsen d’Europa Central Polònia, Txèquia, Eslovàquia i Hongria. La Fundació inclou a més en el seu àmbit d’interès tot l’Est, els Balcans, Rússia i Àsia central. En aquesta selecció les pel·lícules són de Polònia, Geòrgia, Macedònia de el Nord, Rússia, Sèrbia i Azerbaidjan. La de la foto que il·lustra aquesta nota, la polonesa «Guerra Freda», és una història d’amor i música commovedora, d’una gran bellesa i força. Les altres no les hem vist. Cada pel·lícula està comentada i s’indica en quina plataforma o web està. (Via Diego Fandos)

Havel, la pel·lícula: un bunyol

Tothom fumant, tota l’estona. Havel, la pel·lícula.

A Txèquia ja ha aparegut el primer biopic nostàlgic sobre Havel, el gran home: és un bunyol. Es queda a mig camí entre la biografia dramàtica i el documental (IMDB). No arriba enlloc. L’espectador veu la recreació filmada de fotos icòniques, una darrere l’altra. Una enorme atenció s’ha dedicat a cuidar les variacions del bigoti i el pentinat de l’actor que fa de Havel.

més

Kdo chce zabít Jessii? (1966)

Cinema txec dels anys seixanta (5)

A la Txecoslovàquia dels anys seixanta, durant el règim comunista, no arribava gaire còmic occidental i anava dedicat sobretot a nens i preadolescents, com ara el gos Pifík (de l’original francès Pifou) a la revista ABC o Sedmička pionýrů, per a joves. Les revistes Čtyřlístek i Kocour Vavřinec arribaven a uns tiratges massius.

El còmic de Kdo chce zabít Jessii? (Who Wants to Kill Jessie? a IMDB) era d’un estil més adult. L’autor era Karel Saudek, també il·lustrador i pintor. La diferència estava en l’erotisme o en la sensualitat de la protagonista, Olga Schoberová.

més

Limonádový Joe (1964)

Cinema txec dels anys seixanta (4)

Limonádový Joe

Limonádový Joe aneb Koňská opera (Joe Llimonada o una Òpera de Cavalls, Joe Lemonade a IMDB, i a la base de dades de l’spaghetti western) és una altra joia del cinema txec dels anys seixanta que us proposem descobrir. És una paròdia deliciosa del western clàssic. El dolent és un borratxo violent, lleig, cruel i mig idiota, va brut i fa pudor. El bo és més alt i més guapo, no perd mai la calma, va de blanc i net com una patena i és abstemi. Només beu un refresc de cola que promociona (en txec «limonáda» és el substantiu genèric del refresc no alcohòlic).

El tràiler de Limonádový Joe a YouTube.
més

Lásky jedné plavovlásky (1965)

Cinema txec dels anys seixanta (3)

Lásky jedné plavovlásky (Els amors d’una rossa, Loves of a Blonde a IMDB) es la segona pel·lícula txeca de Miloš Forman. El 1967 va ser una de les pel·lícules de parla no anglesa nominades a l’Òscar. La teniu en línia al cinema Aero. La rossa és l’Andula. És obrera en una fàbrica de sabates. Apareix un noi al ball diferent al tipus d’home casat que abunda a la fàbrica. És prim i refinat, du americana, toca el piano.

més

Kasárna Karlín: una història d’èxit (de moment)

Del dia de la inauguració, el 2017 (kasarnakarlin.cz)

Si viviu a Praga i coneixeu la Kasárna Karlín aneu-hi perquè igual enguany la tanquen. O no! Està per veure. Si no la coneixeu, descobriu-la. Hi ha bars, cafès, clubs, cinema d’estiu, sauna (!), vòlei platja, sorra per als menuts, galeria d’art, exposicions i més. Per què es podria acabar tot en un tres i no res? Perquè Matěj Velek, el kulturní developer i cap visible de l’equip promotor, és un rellogat del Ministeri de Justícia, que va comprar la caserna a l’Exèrcit pensant en fer-hi algun dia Tribunals i altres instal·lacions. Aquest article va de Kasárna Karlín com un cas de col·laboració público-privada en la gestió i la producció cultural a Praga.

més

Hoří, má panenko (1967)

Cinema txec dels anys seixanta (2)

Fotograma de «Hoří, má panenko».

La temporada de balls a l’hivern és una institució de la vida social txeca. En ciutats petites, la institució que fa el ball amb més poder de convocatòria són els bombers. Hi ha música de banda tocant polka i aires folkòrics (en txec «dechovka»), es fan tómboles i hi ha menjar i beure en abundància. Hoří, má panenko («The Firemen’s Ball» a IMDB) la tercera pel·lícula de Miloš Forman, és una comèdia agredolça. Comença amb els preparatius d’un d’aquests balls de bombers de poble. La teniu al cinema Aero en línia.

més