Tanquem la temporada del calçot amb romesco de Budapest

Els dinars del club*samfaina – OFF Calçotada (27)

Els del club*samfaina, la secció gastroesnob del Casal Catalanotxec, hem fet la samfaina oficial de març l’últim DIUMENGE, no dissabte, perquè és Setmana Santa, hem estat pocs i ho hem acordat així. Però atenció: MAI MÉS canviarem la regla de l’últim dissabte.

Romesco de Budapest
Sí, el títol és un pescaclic. És romesco fet amb paprikrakém de botiga hongaresa, perquè els hongaresos són una nació obsessionada amb el pebrot i el pimentó i en tenen de totes les formes imaginables, per tant també en pasta. Si algú del subsistema tarragoní es mareja sabent que a Praga fem romesco de Budapest que segui, respiri fondo i es begui un gotet d’aigua.

1 / Xató amb romesco de Budapest i sardina bretona

A internet hi ha deu mil receptes de xató i moltes són bones i aprofitables (si llegiu “veritable” al títol, ni puto cas). La qüestió és barrejar la fulla i el xató de Budapest i fer una base. La fulla hauria de ser escarola. A Europa Central no en trobem, triem un mix de fulla d’amanida de supermercat. Per damunt, els contrastos: tires de pebrot rostit, olives negres turques, cogombrets txecs. Les sardines són bretones a l’huile d’olive extra vierge, d’una llauneta de botiga gourmet esnob, el Delmart. Però bé: podeu combinar segons el gust o el que hi hagi pel rebost conserves de peix i verdures confitades en sal i vinagre.

2/ Crema de calçots
El plat el teniu explicat en la sessió anterior, però és un brou de la part verda del calçot i julivert. Mentrestant es fregeixen els calçots fins que s’estoven, s’hi afegeix el brou, patata rostida i romesco, es trinxa tot. Els francesos ho colarien, però nosaltres tenim dret a trobar-ho un costum ridícul i ho podem ignorar tranquil·lament. Al plat s’hi afegeixen crostonets de pa fregit amb oli d’oliva condimentats amb vinagre blanc (de vi blanc, o de poma) i pimentó, juntament amb fulla de menta trinxada.


Continua llegint «Tanquem la temporada del calçot amb romesco de Budapest»

Més coses de calçots després de la calçotada i invents per donar la benvinguda a la primavera

Els dinars de l’OFF-samfaina OFF-calçotada (26)

Una setmana després de la calçotada clàssica, més participativa i comunitària que mai, el club*samfaina, el braç gastroesnob del Casal Catalanotxec, prova més coses de calçots fora del ritual de la calçotada a l’aire lliure, i fora de la regla de l’últim dissabte de mes.

Hem pensat SIS plats.

1 Crema de calçots/VEGÀ


Fem un brou amb la part verda del calçot i julivert. Mentrestant, fem romesco, seguint les instruccions de l’immens gurú sudista que és Miquel Bonet, ho explica aquí. Això vol dir que rostim all, tomàquet… i patates. Després, fregim la part blanca del calçot. Quan tot estigui tou, trinxem amb la batedora el calçot, el brou, la patata rostida i el romesco, que dona a la crema el bonic color ataronjat. Es podria colar i filtrar, però no ens cal. La crema l’animem amb crostons de pa fregit amb un toc de pimentó i vinagre suau (poma, vi blanc) i fulla de menta trinxada.

2 Amanida d’hivern/VEGÀ
L’amanida és fulla clara, d’enciam petit, i per contrastar tocs de julivert meu com t’has quedat, més trossos de tomàquet sec, càpera, olives verdes, rave tallat en làmines fines. L’oli que conserva el tomàquet sec ja condimenta l’amanida.

Continua llegint «Més coses de calçots després de la calçotada i invents per donar la benvinguda a la primavera»

Arròs amb conill i pebrot de l’abuela Teresa

Els dinars de l’OFF-samfaina (25)

El pebrot reduït i confitat un parell d’hores, el conill fet en l’oli barrejat amb els sucs del pebrot, l’arròs fet en l’aigua calenta.

Eh que érem estrictes amb la regla de l’últim dissabte de mes? Bé, doncs ens l’hem petat i ens hem trobat el PRIMER dissabte, perquè ha aparegut un cuiner nou, amb el seu estil i el seu bagatge, i hem assajat noves tècniques i tecnologies, com un difusor de fogons de gas que assegura magnífics arrossos i fideuàs per a Samfaines futures. Això és l’OFF-Samfaina, fora de les reunions regulars, per experimentar. Però TAMBÉ ens trobarem l’últim dissabte de mes com sempre, si Déu vol.

Continua llegint «Arròs amb conill i pebrot de l’abuela Teresa»

El pollastre rostit és fabulós

Els dinars del club*samfaina (24)

Pollastre rostit amb prunes, orellanes i pinyons, un clàssic del corpus de la cuina catalana.

La primera samfaina de l’any després de la pausa de Nadal ha transcorregut entre la placidesa del retrobament i l’agradable rutina de tenir algun punt de referència a la ciutat. Es comenten les últimes coses de la feina de cadascú, i sentint parlar l’expat català a Praga es constata una cosa que no per sabuda deixa de sorprendre: la quantitat de psicòpates tarats i degenerats que es poden trobar en els nivells alts dels organigrames a les multinacionals i les organitzacions governamentals.

A més de les dinàmiques de la feina, el segon gran centre d’interès és una mena de consultori fiscal i residencial, és a dir es parla molt d’impostos i de lloguers i de com es passen els propietaris de Praga, que estan desbocats. En general avui dia al món s’exalta la innovació i l’emprenedoria, però de fet el parasitisme rendista és de fet una de les activitats econòmiques més rellevants.

La conversa continua amb sociologia i antropologia pop, perquè els membres del club*samfaina tenen, per regla general, un interès sincer pel país i van amb els ulls oberts, intentant entendre on són. A partir d’aquí s’intercanvien experiències, històries i anècdotes. El patró es va repetint i en aquest cas la gràcia està en el repetició.

Quant al menú, avui ha anat tal com s’explica a continuació.

Sopa de cigrons, tomàquet i pa / VEGETARIÀ
Oli i ceba i bulb de fonoll, en làmines, una estona curta. Després pastanaga i branca d’api, en rodanxes, una estona curta.

Quan està tot tou, passata de tomàquet, una altra estona curta. Un quart de litre de vi blanc, una estona més. Compreu tomàquet en conserva sencer, el talleu a trossos, l’afegiu. Herbes: llorer, farigola, julivert, orenga. Tot ha de bullir en un litre de brou de verdura, una mitja hora.

Els últims minuts uns cigrons bullits. Xafeu-ne uns quants per espessir, però la majoria han de quedar sencers. Finalment crostons de pa, millor de massa mare, passats pel forn.

La sopa es condimenta amb una cullerada de pesto d’alfàbrega, que pot ser comprat o fet a casa: alfàbrega fresca, un toc d’all, avellanes, oli d’oliva i formatge gran Moravia o similars (o pecorino, o parmesà). Font: Ottolenghi.

Continua llegint «El pollastre rostit és fabulós»

Escudella!


Els dinars del club*samfaina (23)

Dinar i sobretaula, total cinc hores. El club*samfaina us alegra la vida a Praga.

El fred de novembre a Praga l’hem combatut amb la clàssica escudella, i ja està. Els convidats han començat a arribar i a omplir la casa de perfum i de colors a la una i han marxar a les sis. La vedella, el porc i el pollastre i tota la verdura són locals. Els cigrons són de les botigues musulmanes de Praga, i a la pilota hi hem afegit “baharat”, que és una barreja d’espècies també musulmana. Els galets els va aportar un entusiasta del club, el J.C. Però de tota manera si no hi ha galets sempre hi ha un equivalent italià. El postre va ser flam amb nabius i mores, segons la recepta de la M.O. que va venir el dia del fricandó nacional.

Es pot viure sense cuinar? Sí, però malament. Aquesta vegada hem hagut de deixar gent fora, perquè un pis normal arriba fins on arriba. Cuineu a casa, convideu gent, compartiu les despeses: ja veureu com tot anirà bé.

Flam, mores, nabius.

______
Us podeu afegir al club*samfaina a través del WhatsApp del Casal Catalanotxec. Són el seu braç gastroesnob. Es reuneixen en una casa particular, cuinen amb alguna pretensió de seriositat i no s’hi porta res de menjar o beure, solament una contribució a les despeses. Això allibera els comensals d’aquella sensació tan de la respectabilitat petitburgesa d’haver de retornar res i dir “la pròxima a casa nostra”. Aquí no cal. Podeu veure aquí de què va. La |REVISTA|KAMPA| és l’orgullós mediální partner de la idea. Publiquem íntegrament la nota de premsa que els samfaines ens envien després de cada dinar. Aquí el dinar de novembre.

Trinxat amb pancetta i més influències italianes


Els dinars del club*samfaina (22)

Les influències italianes són un efecte inevitable de l’èxit de la potent indústria agroalimentària d’aquell país, que fa arribar a tot arreu el seus productes excel·lents.

Sopa de verdures amb galets, trinxat, escalivada amanida
El dinar d’octubre ha començat amb un brou de verdura i galets i un trinxat fet amb kapusta, la varietat de col verda i amb fulla arrugada (no és el zelí), que només hem trobat en un mercat com el de Jiřího z Poděbrad. És el tercer trinxat del grup, després d’intensos debats tècnics i de transferència de know-how. Hem fet servir pancetta, disponible a les botigues Gran Moravia.

Botifarra rostida amb mongetes i allioli
La botifarra és, en realitat, la salsiccia de la T0scana, per les mateixes raons indicades, i del mateix proveïdor. La botifarra està feta reptint la recepta del rostit de setembre: amb brandy, amb ceba blanca (no roja) i molt lentament, moltes hores. Slow Food. Mongetes d’una botiga d’alimentació oriental, allioli. Postres: poma al forn, gelat de vainilla. Vins: Rioja, Ribera.
___
Us podeu afegir al club*samfaina a través del WhatsApp del Casal Catalanotxec. Són el seu braç gastroesnob. Es reuneixen en una casa particular, cuinen amb alguna pretensió de seriositat i no s’hi porta res de menjar o beure, solament una contribució a les despeses. Això allibera els comensals d’aquella sensació tan de la respectabilitat petitburgesa d’haver de retornar res i dir “la pròxima a casa nostra”. Aquí no cal. Podeu veure aquí de què va. La |REVISTA|KAMPA| és l’orgullós mediální partner de la idea. Publiquem íntegrament la nota de premsa que els samfaines ens envien després de cada dinar. Aquí el dinar d’octubre.

Rostit triomfal a Praga (visca Catalunya lliure)

Els dinars del club*samfaina (21)

El dinar de setembre del club*samfaina, la secció gastronòmica del Casal Catalanotxec, ha estat un homenatge al rostit, aquesta tècnica fonamental de la cuina catalana.

Espatlla de porc, llata de vedella, pollastre, salsiccia toscana en el paper de botifarra…

Espatlla de porc, llata de vedella, cuixa de pollastre, salsiccia toscana en el paper de la botifarra, disponible a les botigues Gran Moravia: tot fregit, rossejat, fins que perdi el color de cru, amb oli i llard. Després, un raig de brandy. Sí, idealment seria vi ranci, però a Txèquia no en trobem. El brandy pot ser del supermercat, marca nothifixis. Després hi hem afegit ceba txeca del color de la ceba de Figueres, tallada en làmines.

Quan la ceba està tova s’hi afegeix una mica d’aigua. Els sucs que deixa anar la carn i la ceba, l’oli, el llard, més l’aigua, tot ha de fer xup-xup amb el foc al mínim. S’hi ha estat CINC HORES, per etapes, dins d’un marc de 24 hores.

Aquí SLOW FOOD és el concepte clau. El rostit és LENT, va contra la barbàrie de la barbacoa, aquest invent ianqui: fer foc, fer flama animada amb algun producte derivat de la gasolina, cremar carn a la flama, ràpid, ràpid, ignorant les partícules carcinògenes de carbó.

A la merda la barbacoa. Barba-coa és quasi com barbà-rie. El rostit és civilització. El rostit és SLOW FOOD.

Cuina catalana a Praga, nivell iaia
Avui al club*samfaina hem degustat carn melosa amb melmelada de ceba. Hem tingut una crítica gastronòmica filla d’un comensal, de quatre anys d’edat: s’ha posat els ditets als llavis, s’hi ha fet un petó i ha obert la mà.

Més: una sopa de galets, una amanida amb escalivada, és a dir, amb albergínia i pebrot rostit. Podria ser “amanida amb escalivada” com “escalivada amb amanida”. Vi: xilè.

De postres hem fet una “redundància de sorbet de maduixa amb maduixa”. Sona a nom de plat de restaurant car i esnob, però és broma: vol dir sorbet de maduixa acompanyat de maduixa, de la fruita.

Es pot viure sense cuinar? Sí, però malament.
Cuinar no és difícil. Està a l’abast de tothom. Només demana compromís, temps, energies.

Catalans de Praga, de Txèquia: la inflació i la vulgaritat de l’hostaleria del país no us han de limitar si cuineu a casa, si convideu els amics. Esforceu-vos-hi, val la pena. És l’esperit del club*samfaina.

___
Us podeu afegir al club*samfaina a través del WhatsApp del Casal Catalanotxec. Són el seu braç gastroesnob. Es reuneixen en una casa particular, cuinen amb alguna pretensió de seriositat i no s’hi porta res de menjar o beure, solament una contribució a les despeses. Això allibera els comensals d’aquella sensació tan de la respectabilitat petitburgesa d’haver de retornar res i dir “la pròxima a casa nostra”. Aquí no cal. Podeu veure aquí de què va. La |REVISTA|KAMPA| és l’orgullós mediální partner de la idea. Publiquem íntegrament la nota de premsa que els samfaines ens envien després de cada dinar. Aquí el dinar de setembre.

Diada i fricandó a Praga, botifarra catalana de premi i flam d’ou casolà.

Els dinars del club*samfaina |ESPECIAL|DIADA| (20)

Barcelona, Mallorca, Baix Llobregat, Vallès Oriental, Guilleries, Empordà, Girona… Diversitat territorial de procedències, però acord en el fricandó.

El Casal Catalanotxec és una idea que vetlla per la qualitat de vida dels catalans a Praga i a Txèquia, però això sí, sempre a partir del nivell i la capacitat de compromís i autoorganització que siguin capaços d’aportar. Nosaltres, els del club*samfaina, som la secció gastroesnob (hi ha seccions que organitzen excursions, activitats per a nens, anar a veure el Barça, etc.).

O sigui, els del club*samfaina som gent que s’ocupa de cuinar i dinar amb un mínim de serietat. Ens trobem l’últim dissabte del mes en un pis, que vol dir 10-12 persones. No perdem temps buscant un dia que vagi bé a tothom, qui primer arriba seu, sense explicacions de qui no vol venir o pregunta qui ve. Dit això, hem trencat la regla de l’últim dissabte i hem organitzat un sopar per la Diada, al voltant d’un plat tan icònic de la cuina catalana com és el fricandó (no vol dir que NO dinem l’últim dissabte de setembre!).

El fricandó és vedella, bolets, ceba i tomàquet, i ja està. La ceba no és problema a Txèquia. El tomàquet fresc és d’hivernacle i arriba per la gran distribució, o bé és de llauna, a la manera italiana. Una tercera opció és el tomàquet fresc txec. El canvi climàtic fa que cada cop n’hi hagi més, però és molt de l’estiu, és massa car i no s’ho val. La vedella és local, però atenció: heu d’anar a carnissers (o sigui, no la trobareu al súper), i els heu de tenir controlats, perquè els arriba en dies concrets. El tall, la “cuixa”, en txec es diu “kyta“, i “cuixa de vedella” és “telecí kyta“. Compreu el tall sencer, no els demaneu que us el tallin, els carnissers, segons la nostra experiència acumulada, no conceben que es puguin fer talls fins, de tres o quatre mil·límetres.

Els bolets els hem tret de dues fonts: hem trobat “funghi porcini” italians secs al Lidl, que són els ceps (en txec “hřib“). Hem trobat gírgoles a la gran distribució (no diu de quin arbre). Els bolets secs s’han de posar en remull, i faran un aigua que farem servir com un brou. La gírgola fresca s’ha de saltar a la paella.

Abans de servir el fricandó hem servit entrants. Hem tastat la millor botifarra catalana de Catalunya, que ve de La Garriga, aportada per la presidenta del Casal, que també ve de La Garriga. Hem fet samfaina (ceba, pebrot, albergínia, tomàquet) i uns quants entrants de la Mediterrània oriental, que tant ens agrada. Si el fricandó segueix les directrius de Maria Nicolau, els entrants són de Yotam Ottolengghi: pasta de carbassa rostida, tahini i iogurt escorregut (combina MOLT bé amb la samfaina); amanida de remolatxa al forn, porro bullit, nous, ruca; cigrons al cardamom i el comí i amanida de pebrot, tomàquet, cogombre, menta, julivert; allbergínia rostida amb grans de magrana i fulla de menta i julivert.

De postres una de les comensals ens ha portat un flam d’ou casolà estupend, de nivell iaia, que hem guarnit amb talls fins de maduixot belga de la večerka. Els vins: blanc austriac i una variació de primitivo, del Lidl.

Tenint en compte la Diada hem pensat si calia culminar el sopar amb una tertúlia política, però al final ningú no ha tingut esma de dir res.

___
Us podeu afegir al club*samfaina a través del WhatsApp del Casal Catalanotxec. Són el seu braç gastroesnob. Es reuneixen en una casa particular, cuinen amb alguna pretensió de seriositat i no s’hi porta res de menjar o beure, solament una contribució a les despeses. Això allibera els comensals d’aquella sensació tan de la respectabilitat petitburgesa d’haver de retornar res i dir “la pròxima a casa nostra”. Aquí no cal. Podeu veure aquí de què va. La |REVISTA|KAMPA| és l’orgullós mediální partner de la idea. Publiquem íntegrament la nota de premsa que els samfaines ens envien després de cada dinar. Aquí l’edició especial DIADA 2023, que per un cop va sortir de la regla “dinar últim dissabte del mes” i va fer un sopar per celebrar la Diada.

A l’agost, cuina Mediterrània oriental

Els dinars del club*samfaina (19)

L’albergínia rostida o escalivada de tota la vida amb suc de llimona, julivert i menta frescos i grans de magrana. Ho coneixeu tot però no ho hauríeu combinat mai. La cuina mediterrània (oriental) està plena de receptes com aquesta.

Hem dedicat la samfaina d’agost a la cuina mediterrània oriental de la mà del xef israelià Yotam Ottolenghi i el seu llibre Jerusalem, del qual és coautor amb el xef palestí Sami Tamimi.

El humus és un bàsic, és com el pa, s’ha de donar per descomptat, és banalment fàcil de fer. Si de cas no poseu el tahini als cigrons: l’heu de barrejar amb suc de llimona, perquè faci emulsió i creixi, i és la barreja el que es posa als cigrons (aquí ho hem après de grans).

Coses que no hi ha hagut temps de fer: amanida de remolatxa rostida, nous i ruca, una; amanida de cigrons calents al comí i el cardamom amb verdura crua, menta i julivert. No es pot fer tot.

No hi ha primers plats ni segons, es van posant coses. Però sí que la carn va al final. Ja hi arribarem. Una altra amanida: talleu en fils pastanagues, remolatxa, xirivies i api (pelat de l’exterior més fibrós), feu una vinagreta i afegiu-hi una cullerada de iogurt cremós (grec, Holandia) però escorregut abans, perquè perdi l’aigua. Un iogurt dens s’escorre bé en un d’aquells col·ladors dits “xinès”.

Més: a l’albergínia rostida de tota la vida, la que va a l’escalivada, li donem un toc amb el raig d’oli, el suc de llimona, més fulles de julivert i menta i grans de magrana.

El tahini és molt més que l’ingredient clau de l’humus: el podeu barrejar amb el mateix iogurt escorregut i un toc d’all i després amb carbassa rostida. Millor fer servir una forquilla, la batedora ho deixa massa desfet. Unes gotes de xarop de dàtil (en venen a l’Albert) i un polsim de grans de sèsam.

Els plats de tall són dos: pollastre (no cal que sigui halal!) posat a marinar la nit abans en mandarines, talls de fonoll, anís estrellat, suc de taronja i llimona, mostassa amb grans i ouzo. Hi havia ouzo (l’anís grec) perquè l’hem trobat aquest estiu fent turisme. Si no en teniu, compreu-vos qualsevol vodka, afegiu-hi fonoll, anís estrellat, llavors de fonoll i sucre i deixeu-ho uns dies.

Després mandonguilles. De què? De bou i xai en una proporció de dos a una, amb un ou, pa rallat, julivert trinxat i baharat. La paraula vol dir “espècies” en àrab, però aquí parlem d’una barreja de pebre negre, llavor de coriandre, canyella, clau, comí, cardamom, nou moscada i pebre de jamaica, vuit espècies, tot molt.

Les mandonguilles es fregeixen, s’aparten. Després van amb pèsols i boles de soja crua (en venen com “eda mame” a les botigues de menjar asiàtic). Podrien ser faves, per què no. Un bull en brou de pollastre, d’acord amb la verdura que hi poseu, i al final s’hi afegeixen les mandonguilles una estona més, perquè tot quedi ben conjuntat. Les mandonguilles xuclen el brou, no val a badar, que no us quedi eixut, tingueu una mica de brou de reserva. Més fulles de julivert tallades al final.

Hem begut amb moderació l’agradable el veltlin austríac d’aquest estiu i per a les postres no ha quedat espai vital. Ho podríem ampliar a te i pastetes orientals, però sembla que als comensals no els queda lloc. Si de cas més endavant.

___
Us podeu afegir al club*samfaina a través del WhatsApp del Casal Catalanotxec. Són el seu braç gastroesnob. Es reuneixen en una casa particular, cuinen amb alguna pretensió de seriositat i no s’hi porta res de menjar o beure, solament una contribució a les despeses. Això allibera els comensals d’aquella sensació tan de la respectabilitat petitburgesa d’haver de retornar res i dir “la pròxima a casa nostra”. Aquí no cal. Podeu veure aquí de què va. La |REVISTA|KAMPA| és l’orgullós mediální partner de la idea. Publiquem íntegrament la nota de premsa que els samfaines ens envien després de cada dinar. Aquí la d’agost.

Paella, etc.

Els dinars del club*samfaina (18)

A l’estiu és inevitable. Sempre acabem tornant a la paella, la gamba de ves a saber a on a Europa Central. L’amanida, els riesling austriac fresquet. Les maduixes són locals, de Predměřice nad Jizerou. Servides amb sorbet de maduixa Grom, els de “il gelato come un volta”. Quina mandra, escriure, a vegades.

___
Us podeu afegir al club*samfaina a través del WhatsApp del Casal Catalanotxec. Són el seu braç gastroesnob. Es reuneixen en una casa particular, cuinen amb alguna pretensió de seriositat i no s’hi porta res de menjar o beure, solament una contribució a les despeses. Això allibera els comensals d’aquella sensació tan de la respectabilitat petitburgesa d’haver de retornar res i dir “la pròxima a casa nostra”. Aquí no cal. Podeu veure aquí de què va. La |REVISTA|KAMPA| és l’orgullós mediální partner de la idea. Publiquem íntegrament la nota de premsa que els samfaines ens envien després de cada dinar. Aquí el dinar de juny.