Etiqueta: club*samfaina

El club*samfaina cancel·la el dinar de novembre

La situació actual de l’epidèmia a Txèquia porta el club*samfaina a cancel·lar el dinar de novembre. Un dels seus membres ho explica.

L’enèsima onada de la pandèmia de coronavirus escalfa motors i la incertesa es fa palesa en les nostres vides. Mai abans havia cancel·lat tantes reunions i al mateix temps me n’havien cancel·lat tantes a mi. Que els nens vagin a l’escola ja és una qüestió aleatòria. Però com, d’aleatòria?

Anem a posar números per a respondre a una pregunta tan quotidiana com «quina probabilitat tenim que si organitzem un dinar de quatre persones hi hagi almenys un infectat de coronaviru00s»?

Els últims dies hem arribat a fer a Txèquia 84.000 tests diaris [1], dels quals han esdevingut positius un 12,80% [2]. Aquestes dades encara capturen l’efecte del cap de setmana, quan es registren menys tests habitualment.

Entre setmana, però, la xifra de tests supera els cent mil de forma habitual. Perquè un feu una idea, el número de tests diaris supera amb escreix les persones enquestades quan hi ha eleccions [3]. La probabilitat de tenir almenys un infectat en un grup de N persones d’una població amb taxa de positivat concreta la computa l’anomenada distribució binomial, que podeu trobar a la Viquipèdia [4]. No l’escrivim aquí per no espantar el lector amb els numeros, pero us presentem un gràfic.

En el gràfic veiem que si es dina sol la probabilitat d’estar en contacte amb un infectat és la mateixa que la taxa de positivitat de la població. Pero, a mesura que augmentem el numero de convidats va pujant, fins que a partir de cinc persones, avui per avui, és mes probable que hi hagi un contacte estret que no que no n’hi hagi.

Xavier Martí és físic i enginyer.

[1] https://www.worldometers.info/coronavirus/, diferencia entre tests today i tests 2 days ago
[2] https://ourworldindata.org/, share of positive tests
[3] https://www.questionpro.com/es/calculadora-de-muestra.html
[4] https://en.wikipedia.org/wiki/Binomial_distribution
___
El club*samfaina és una iniciativa de fer dinars catalans de pis a Praga per crowdcooking. Vol dir que els assistents paguen una contribució a les despeses i no porten res i queden lliures de reciprocar. Es parteix de l’exaltació del subsistema català de la cuina mediterrània, però pot ser qualsevol cosa. Més informació aquí.

Els dinars del club*samfaina (3)

Els amics del club*samfaina ens fan arribar la següent “acta” del dinar d’octubre, que és una mica sui generis com a tal, però no deixa de ser un testimoni de l’activitat del grup, i la publiquem íntegra. La |RK| és mediální partner del club*samfaina, un grup de catalans a Txèquia que fa dinars de pis per crowdcooking.

Avui hem fet la tercera reunió del club*samfaina després de la paella inagural i el dinar patriòtic de l’11 de setembre. El menú ha estat de tardor.

Sopa de carbassa hokkaido d’origen txec, taronja, pipes de carbassa, gingebre, pela de taronja trinxada.
Escalivada entesa com una amanida, amb fulla i amaniment.
Gall d’indi a la catalana o “Catalan-style Turkey” segons Ferran Adrià, The Family Meal. London, Phaidon, 2011 (pàgs. 134-5). El gall d’indi és km 0. En comptes de vi ranci, que aquí no se’n troba, hem fet servir porto.
Peres txeques en almívar, sorbet de gerds Grom de l’Albert, galetes Sfogliatine Glassate del Lidl
pa: baguets perfectes, de Le Caveau
vins 2020 Riesling Reinhessen Lieblich, 2018 Ceo Mencía Bierzo, cafè Lavazza.
preu CZK 250 EUR 10

Avui l’epidèmia ens ha privat de l’assistència d’un membre molt fidel, que ens ha saludat per via telemàtica, i després li hem portat tot en tàpers.

Mai hem volgut ser molts, sabem que mai no serem molts perquè ens reunim en pisos, però les restriccions sanitàries ens han fet reduir l’aforament en les tres sessions que portem fins ara, i avui encara un dels nostres s’ha vist afectat pel puto virus! En fi. Sort que és un home com cal i està vacunat.

El crowdcooking permet a qui es pren seriosament la cuina pensar-ho TOT. Qui ve queda lliure de portar res i retornar res, gràcies al pagament d’una suma que cobreix el cost del cistell de la compra i prou, i que li ofereix més valor que el que trobaria al mercat.

Ara bé: més enllà de la freda comptabilitat, l’ingredient més valuós és intangible, és trobar-se i parlar català. El nacionalisme (gastronòmic) NO es cura viatjant.

Els dinars del club*samfaina (2)

La segona trobada del club*samfaina va coincidir amb la Diada Nacional, l’onze de setembre, i el menú va incloure escalivada, una recepta de pollastre amb prunes i panses i porto (és que de vi ranci no se’n troba), crema i vins de la Terra Alta i de València. Sempre amb la televisió pública catalana de fons i imatges de l’ocasió. Vam ser vuit persones, que per a un dinar domèstic amb aforament reduït ja és alguna cosa, i quan les condicions sanitàries ho permetin podem arribar a 12 persones.

Quines conclusions? A falta del restaurant català que no existeix a Praga (ni se l’espera), els aficionats ens ho podem compensar cuinant seriosament a les nostres cases i funcionant per la fórmula del crowdcooking, que vol dir a) pagar entre CZK 250-350, beneficiar-se de l’efecte multiplicador de col·laborar i obtenir molt més valor en els plans gastronòmic i afectiu, sentimental i de complicitats; b) no portar res; i c) alliberar-se de l’obligació implícita de la reciprocitat. El que sí que cal però és gent que cuini i/o posi la casa.

Dit això, quina és la futura orientació del club*samfaina, que impulsa, per cert, i entre altres, l’editor d’aquesta revista? N’estem parlant, però ara mateix no hi ha cap motiu per a no explorar el subsistema català de la cuina mediterrània, sense prejudici d’explorar també altres cuines mediterrànies, com la magrebina o la semítica. En principi anirem per aquí, però escoltarem qualsevol proposta.

Els dinars del club*samfaina (1)

Des de la |REVISTA|KAMPA| donem suport a la iniciativa club*samfaina (nom provisional) de crowdcooking per a expatriats catalans a Praga i ens convertim en seu mediální partner. El “crowdcooking”, com el nom potser indica, és cuinar a cases de gent i reunir-se a canvi d’una suma que cobreixi costos. Els comensals queden lliures de portar coses, sense el risc d’improvisar i la feina d’haver de coordinar-se, i tampoc cal que es comprometin a retornar res en dinars futuribles, etc. Avui explicarem de què va.

més