Paella i optimisme, que és primavera

Els dinars del club*samfaina (47)

Per circumstàncies que no venen al cas hem hagut de canviar el programa i improvisar, i quan s’improvisa s’acaba en la paella –sempre es torna a la paella, el plat-sol que ens il·lumina des dels estius de la infantesa, i ve de gust ara que ja és primavera a Praga i ve el bon temps. Abans els entrants: musclos a la marinera, amanida bàsica de tomàquet, ceba de (color de la de) Figueres i olives kalamata, i salmorejo amb coses. Els vins blancs i secs, Veltlínské Zelené i Rulandské Šedé , i la cervesa Pilsner Urquell, o sigui els estàndards txecs.

Musclos a la marinera, detall. Sí, hem tingut millors fotos, d’una periodista amb talent i nocions de fotografia, però és el que passa en les comunitats de la diàspora, que quasi tots estem de pas.

Els musclos a la marinera es comencen obrint-los amb vi blanc i llorer. Vigileu-los i quan es comencin a obrir els treieu de l’olla i els treieu la meitat buida de la closca. Sí, us cremareu, però si reben massa calor minven i s’enxicleten. El brou que fa el vi i l’aigua dels musclos conserveu-lo. Mentrestant, trinxeu ceba i sofregiu-la, feu una picada d’all i julivert i afegiu-la a la ceba, afegiu pimentó i polpa de tomàquet, una cullerada de farina, i el brou del vi i l’aigua dels musclos. Xup-xup, trinxar amb la batedora, filtrar-ho amb el xinès, escalfar els musclos amb la salsa.

Salmorejo amb coses, detall. Hi ha ou bullit, sardina, tonyina i pebrot i tomàquet escalivat. L’estil de la fotografia és «realista», és a dir no hi ha escenificació ni food styling, però esperem que complementi bé el text.

El salmorejo és un meravellós invent andalús per a l’estació càlida de l’any. Heu de trinxar el tomàquet i colar-lo amb al xinès, i afegir-li oli i un toc de vinagre suau (el residu, la polpa que no es cola, l’aprofitareu al sofregit de l’arròs). Hi ha receptes que afegeixen pa ratllat, però no cal. El salmorejo sol seria una beguda, però hi afegim coses sòlides i ho convertim en una sopa freda. Avui pebrot i tomàquet escalivat, més olives kalamata, ous bullits, sardines, tonyina i gambes de supermercat, d’aquestes que venen pelades en safates. Podria ser molt més, però ho hem deixat aquí. Tot això se serveix separadament, i cada comensal es posa el que vol, com vol, primer el sòlid, després el tomàquet.

Tomàquet, ceba (del color de la) de Figueres, oliva. Tres ingredients, és poèticament simple.

L’amanida pot ser molt simple: el tomàquet tallat fi, les olives kalamata i talls fins de ceba (del color de la) de Figueres, oli, vinagre suau (poma, vi blanc). El tomàquet per a tot el dinar (set persones, tres quilos) és txec: el canvi climàtic té conseqüències positives inesperades, com és que a Txèquia, en plena Europa Central, ara hi ha tomàquet autòcton estupend, cosa que no passava fa deu anys. La gran distribució alimentària ja ho ha vist, i ha creat una marca pròpia, «Rajčeska». És un joc de paraules, amb «ráj», que vol dir paradís, i el nom del país «Česko». En txec el tomàquet 🍅 es diu «rajčata», que és la versió popular i oral de la denominació històrica, «rajské jablko», o sigui «poma del paradís» (en el dialecte vienès també es diu «Paradeiser»).

Es pot veure el tros de gamba llagostinera fresca al centre, i a dalt una gamba petita i pelada, tal com es ven al Lidl, en safates congelades. Cuinar mediterrani a Europa central comporta experimentar i fer compromisos amb el que hi ha realment disponible.

En la paella també hem experimentat amb els ingredients realment disponibles. Hem fet servir la gamba llagostinera fresca que trobem a Praga, més unes safates congelades de «Sea Food» del Lidl, on l’ingredient probablement està una mica massa trossejat pel que convé amb la paella, tot i que segurament és òptim per exemple per a l’arròs caldós. Els assistents, que sempre tenen la millor predisposició i voluntat, no entren en aquests tecnicismes. Ara canviem de tema: hem tingut un amic de la casa, l’antropòleg italià Alessandro Testa, cantant Roger Mas.

Ha tornat de ser visiting professor a Califòrnia. Parla català perquè ha estudiat els catalans, la tribu, i tenir-lo a dinar en un dinar de catalans et provoca la curiosa sensació de sentir-se objecte d’estudi (!), però ens ha obsequiat amb un cover abreujat de Roger Mas i els seus Goigs de la Mare de Déu del Claustre de Solsona, i després, atenció, dels Segadors (!!), una peça de la qual admira la qualitat d’himne, des del punt de vista estrictament musicològic.

Després ha agafat la guitarra la Patrícia, una visiting tieta catalanoargentinoamericana, concretament de Texas, i ha cantat Imagine. La sociologia dels dinars del club*samfaina està oberta a improvistos, improvisacions i sorpreses.

Falten les postres. Sempre són una nota lleugera amb gelat i/o fruita. Els cosins germans italians no ens fallaran mai, perquè en gastronomia ho fan tot bé i sempre tenen raó, de manera que hem trobat un «Mascarpone a espresso gelato» acompanyat amb «Cantuccini», que per entendre’ns són carquinyolis, tot de les botigues de Gran Moravia.

____
Si ets català i vius a Praga o Txèquia i trobes a faltar menjar “normal” fes-te soci del Casal Catalanotxec i vine als dinars del club*samfaina, que són el seu braç gastroesnob. T’hi pots afegir a través del WhatsApp del Casal Catalanotxec. Es reuneixen en una casa particular l’últim dissabte del mes, o no, si així s’acorda. No s’hi porta res, solament una contribució a les despeses. Això allibera els comensals d’aquella sensació tan de la respectabilitat petitburgesa d’haver de dir “la pròxima a casa nostra”. També allibera de reciprocar qui no pot, perquè no té mitjans, que al cap i a la fi a Praga tots som població d’al·luvió i molta gent hi està de pas. Podeu veure aquí de què va. La |REVISTA|KAMPA| és mediální partner. Publiquem íntegrament cada nota de premsa que envien. Aquí, el dinar d’abril.

Coca de recapte, escalivada amanida i fideus a la cassola.

Els dinars del club*samfaina (46)

Hem tornat al febrer, i més decidits que mai a recuperar i reivindicar la cuina catalana. Per començar hem fet coca de recapte, amb verdura escalivada, sardines i tonyina.

«Recapte» vol dir «arreplegar el que trobis», de manera que hi pot haver quasi de tot. Nosaltres hem preferit rostir pebrots i albergínes i posar-hi sardines i tonyina, i un raig d’oli abans d’enfornar. La base és farina, llevat, oli, sal i sucre, es remena es deixa créixer durant la nit, s’aplana amb un rodet (o amb una ampolla), i es deixa uns 15 min al forn a 200. Com que hem escalivat pebrot i albergínia, hem fet una amanida. L’amanida d’escalivada és un clàssic dels nostres dinars.

El plat principal, fideus a la cassola. El problema és trobar els fideus adequats. Hem dubtat entre trencar espaguetis (Alessandro, perdona’ns!) o posar uns fideus curts amb forat francesos, que al final hem triat, i el resultat és subòptim (continuarem provant).

El plat comença fregint salsitxes. A Praga tenim les salsitxes de xai de les botigues halal o la salsiccia toscana. Les reserveu i fregiu la costella de porc. Després ve la ceba i l’all. Deixeu que es faci tot, que se sostovi. Després ve el tomàquet i el concentrat de tomàquet. Després el vi ranci. El porto sec amb un 10 per cent de vinagre de vi és un substitut del vi ranci. Es cobreix amb aigua, s’hi afegeix sal, llorer, i que es faci. Si la costella té os, treieu-lo quan estigui bullida. Al final s’han de fer els fideus en l’aigua. Se serveix amb julivert. Si ho voleu estupendament explicat podeu anar a l’original.

____
Si ets català i vius a Praga o Txèquia i trobes a faltar menjar “normal” fes-te soci del Casal Catalanotxec i vine als dinars del club*samfaina, que són el seu braç gastroesnob. T’hi pots afegir a través del WhatsApp del Casal Catalanotxec. Es reuneixen en una casa particular l’últim dissabte del mes, o no, si així s’acorda. No s’hi porta res, solament una contribució a les despeses. Això allibera els comensals d’aquella sensació tan de la respectabilitat petitburgesa d’haver de dir “la pròxima a casa nostra”. També allibera de reciprocar qui no pot, perquè no té mitjans, que al cap i a la fi a Praga tots som població d’al·luvió i molta gent hi està de pas. Podeu veure aquí de què va. La |REVISTA|KAMPA| és mediální partner. Publiquem íntegrament cada nota de premsa que envien. Aquí, el dinar de febrer.

Pel desembre, escudella a Praga!

Els dinars del club*samfaina (45)

Hem fet una escudella-ramen, amb conchiglie italianes en comptes de galets i jelito txec en comptes de botifarra negra. Abans hem fet una amanida amb bolets i formatge de cabra.

També hem fet una amanida de tomàquet txec i olives kalamata.

De postres, gelat de festuc de Creme de la creme, que tot i el nom són txecs, amb trencadís de festuc i una paperina de bona galeta.

També hem continuat parlant de bitcoin i satoshis i de la situació, perquè el nivell no decau.

____
Si ets català i vius a Praga o Txèquia i trobes a faltar menjar “normal” fes-te soci del Casal Catalanotxec i vine als dinars del club*samfaina, que són el seu braç gastroesnob. T’hi pots afegir a través del WhatsApp del Casal Catalanotxec. Es reuneixen en una casa particular l’últim dissabte del mes, o no, si així s’acorda. No s’hi porta res, solament una contribució a les despeses. Això allibera els comensals d’aquella sensació tan de la respectabilitat petitburgesa d’haver de dir “la pròxima a casa nostra”. També allibera de reciprocar qui no pot, perquè no té mitjans, que al cap i a la fi a Praga tots som població d’al·luvió i molta gent hi està de pas. Podeu veure aquí de què va. La |REVISTA|KAMPA| és mediální partner. Publiquem íntegrament cada nota de premsa que envien. Aquí, el dinar de novembre, que excepcionalment ha passat de l’últim cap de setmana de novembre al primer de desembre.

Arriba el receptari del club*samfaina

Ho heu demanat TANT, fins i tot des de Viena, que al final ens hi hem hagut de posar. Hem compilat les receptes provades pel club*samfaina, la secció gastroesnob del Casal Catalanotxec, i ens ens surten 51. Està escrit pensant en qui ja s’orienta cuinant, es fia de les seves percepcions i sentit comú, i no li calen grams, minuts, etc.

Si ets a Praga i no ho coneixes, és una iniciativa de crowdcooking. Si ens llegeixes des d’altres llocs de la diàspora, t’animem a organitzar-ho: cuineu a casa regularment, compartint despeses. Aquí està explicat com es pot fer.

Menú de tardor amb discurs gastronòmic amb esteroides

Els dinars del club*samfaina (44)

Ànec amb peres i castanyes

L’amic Jep T., un gurmet i enòfil digne de tota solvència, em diu això de l’ànec amb peres i castanyes:

És un plat plenament de tardor, on la dolçor natural de la fruita i la textura farinosa de la castanya equilibren el greix noble i aromàtic de l’ànec, creant un conjunt càlid i profund. En aquest context, un vi d’Amèrica Llatina és una elecció magnífica: per exemple, un Carmenère de Colchagua o del Maipo ofereix més cos, taní suau i matisos d’espècies dolces que dialoguen perfectament amb les peres i la calidesa de les castanyes.

Li he dit que segurament el Carmenère no serà de les valls de Colchagua o del Maipo, però que gràcies de tota manera. Ha preguntat com penso començar abans d’arribar a l’ànec, i li he dit una amanida d’hivern amb bolets a l’allada, olives negres, formatge de cabra, pinyons i espinacs tendres, amb glasejat de balsàmic. Ha comentat el següent:

Continua llegint «Menú de tardor amb discurs gastronòmic amb esteroides»

Com organitzar dinars amb crowdcooking a les comunitats catalanes al món

MANUAL D’INSTRUCCIONS

Diem «crowdcooking» perquè amb la paraula en anglès queda més fi i crida l’atenció, però en essència consisteix en contribuir a un cistell de compra, una suma igual, i dinar un cop al mes, en grup.

A continuació una experiència exposada en indicacions, per si inspira altres comunitats catalanes al món.

No s’ha d’entendre com regles, és una exposició ordenada del que ha funcionat en l’experiència original. Cada comunitat s’ho adaptarà a la seva circumstància.

Beneficis comprovats

1) Reunions informals, d’esperit democràtic i transversal: gent de diverses generacions, procedències i perfils socioprofessionals, intercanviant experiències i informació pràctica.

2) Rebuda a gent que porta menys temps al país.

3) Parlar català, ambient relaxat.

4) Els dinars són més oberts a la participació que els sopars: no exclouen la gent amb nens petits i permeten als comensals disposar de la resta del dia.

5) Creació i enfortiment de vincles d’amistat i de comunitat, sobretot a partir de l’assistència reiterada.

Continua llegint «Com organitzar dinars amb crowdcooking a les comunitats catalanes al món»

Tardor: carbassa, rostit i satoshis

Els dinars del club*samfaina (43)

Dilluns passat va començar la tardor, i de cop. Fa fresca, ens posem la gorra d’hivern i més capes de roba, s’escurcen els dies. El club*samfaina, l’incansable braç gastroesnob del Casal Catalanotxec, adapta els menús accordingly. La crema de carbassa i de coses taronja (batata, pastanaga) es fa passant-ho tot pel forn, perquè quan es rosteix s’asseca, i es desfà amb la batedora en un brou vegetal, de pastilla, sense manies. Si poseu massa brou us sortirà aigualit. El brou només ha de ser el mínim necessari per cobrir la part sòlida, així surt la textura vellutada que és part de la gràcia. Poseu-hi cúrcuma si en teniu, perquè sí (més color taronja). Al final llavors de carbassa, pela de taronja ratllada, raig d’oli d’oliva verge.

Abans, o alhora, hem fet l’escalivada amanida, o amanida d’escalivada, un clàssic: rostir pebrot i albergínia, afegir olives, fulla i una vinagreta d’oli, suc de llimona, mel, pebre negre i herbes (el que sigui).

També una bomba de burrata i tomàquet, però ai, no ha quedat fotografiable. La burrata havia d’anar dins del tomàquet buidat, però la relació amb el tomàquet és complicada a Europa central. Es fa un pesto d’alfàbrega, s’hi afegeixen pinyons, pipes de carbassa, olives negres, fulla. El cuiner s’ha descuidat el pesto i ha hagut d’improvisar trinxant festucs. Ho tornarem a provar.

Continua llegint «Tardor: carbassa, rostit i satoshis»

Gaspatxo amb crema d’alfàbrega, amanida amb tonyina, sardina i escalivada, sarsuela i de postres pijama.

Sobretaula d’immobiliari a Praga i la bombolla de la intel·ligència artificial.

Els dinars del club*samfaina (42)

El Casal Catalanotxec té una secció gastroesnob que es reuneix l’últim dissabte del mes a fer un bon dinar, i això és una regla gravada en pedra. Ara bé, com que a l’agost tot Déu es fora, ha passat fàcilment de l’últim dissabte d’agost al primer de setembre, perquè és important saber trencar les regles, i hem començat amb aquest gaspatxo amb crema d’alfàbrega, ara que l’estiu es va acabant, els dies es van escurçant, ja no fa tanta calor, però encara fa bon temps.

Continua llegint «Gaspatxo amb crema d’alfàbrega, amanida amb tonyina, sardina i escalivada, sarsuela i de postres pijama.»

Salmorejo amb coses, ceviche de sardina cítric, musclos a la marinera, paella de gamba i calamar.

Sobretaula de noves aplicacions del xat Gpt, bitcoin, inversions i crònica negra lleidatana.

Els dinars del club*samfaina (41)

L’estiu avança a Praga, després de la calorada de juny el juliol acaba xafogós, estrany: el sol no apreta però fa calor, el dia està gris, hi ha humitat, acabarà plovisquejant. Tant se val: el Casal Catalanotxec no és mort, només fa la migdiada, i l’últim dissabte de mes la secció que agrupa els gastroesnobs es desperta i fa un dinar. Avui la novetat era sardineta fresca marinada amb cítrics.

«Com el ceviche», ha dit algú. O com l’esqueixada: una preparació de peix cru. La sardina fresca ve del nostre peixater de referència, el David Lédl de Smíchov. S’ha de tallar en filets i marinar unes tres hores en oli, suc de llimona, pela de taronja i llimona rallada, julivert i menta picats, sal i pebre. El plat ha sorprès els comensals, potser per un biaix contra la humil i popular sardina, tot i el seu valor nutritiu? El gust de la sardina crua és «fort», o si ho preferiu «intens», però la gràcia aquí és el contrast cítric i herbal.

Extractes de la conversa: les aplicacions del xat Gpt que troba la gent són cada vegada més sorprenents. Ens l’estem començant a pagar i és un altre nivell. L’última i més sorprenent és que és capaç d’analitzar la teva cartera d’inversions a partir de captures de pantalla, descriure’t el que tens i donar-te consells segons el que vulguis fer.

La sardina és part del «Salmorejo DIY amb coses». En el dinar de juny ja va sortir: aquí hem substituït la sardina en conserva per la fresca i marinada, i amb totes les altres peces.

Continua llegint «Salmorejo amb coses, ceviche de sardina cítric, musclos a la marinera, paella de gamba i calamar.»

Salmorejo amb coses, que fa calor, i arròs negre.

Els dinars mensuals del Casal Catalanotxec arriben a quaranta.

Els dinars del club*samfaina (40)

Hem arribat a organitzar el quarantè dinar entre residents catalans a Txèquia, que vol dir sobretot Praga. Per exemple, què passa si es troben un joveníssim enginyer català que acaba d’arribar al país i un empleat de banca que, per família, ha triat jubilar-se al país?

L’entrant del dinar de juny és salmorejo amb coses: tonyina, sardina, anxova, olives kalamata, olives verdes amb condiment «provençal», mongetes bullides, cors de carxofa, cebetes i cogombrets en vinagre, pebrot rostit, ou bullit trinxat amb càpera, prosciutto (sí, ja: no és pernil). El salmorejo, per si a algú li cal saber-ho, és un genial invent andalús que consisteix només en tomàquet pelat, sal, oli verge d’oliva, all, una llesca de pa, una mica d’aigua (el vinagre blanc el considerem opcional), tot trinxat i deixat a la nevera una hora. A partir d’aquí plat fondo i que cadascú es triï el que vulgui i es faci la sopa de tomàquet freda al seu gust.

Continua llegint «Salmorejo amb coses, que fa calor, i arròs negre.»