Etiqueta: club*samfaina Praga

Els dinars del club*samfaina (46)

Hem tornat al febrer, i més decidits que mai a recuperar i reivindicar la cuina catalana. Per començar hem fet coca de recapte, amb verdura escalivada, sardines i tonyina.

“Recapte” vol dir “arreplegar el que trobis”, de manera que hi pot haver quasi de tot. Nosaltres hem preferit rostir pebrots i albergínes i posar-hi sardines i tonyina, i un raig d’oli abans d’enfornar. La base és farina, llevat, oli, sal i sucre, es remena es deixa créixer durant la nit, s’aplana amb un rodet (o amb una ampolla), i es deixa uns 15 min al forn a 200. Com que hem escalivat pebrot i albergínia, hem fet una amanida. L’amanida d’escalivada és un clàssic dels nostres dinars.

El plat principal, fideus a la cassola. El problema és trobar els fideus adequats. Hem dubtat entre trencar espaguetis (Alessandro, perdona’ns!) o posar uns fideus curts amb forat francesos, que al final hem triat, i el resultat és subòptim (continuarem provant).

El plat comença fregint salsitxes. A Praga tenim les salsitxes de xai de les botigues halal o la salsiccia toscana. Les reserveu i fregiu la costella de porc. Després ve la ceba i l’all. Deixeu que es faci tot, que se sostovi. Després ve el tomàquet i el concentrat de tomàquet. Després el vi ranci. El porto sec amb un 10 per cent de vinagre de vi és un substitut del vi ranci. Es cobreix amb aigua, s’hi afegeix sal, llorer, i que es faci. Si la costella té os, treieu-lo quan estigui bullida. Al final s’han de fer els fideus en l’aigua. Se serveix amb julivert. Si ho voleu estupendament explicat podeu anar a l’original.

____
Si ets català i vius a Praga o Txèquia i trobes a faltar menjar “normal” fes-te soci del Casal Catalanotxec i vine als dinars del club*samfaina, que són el seu braç gastroesnob. T’hi pots afegir a través del WhatsApp del Casal Catalanotxec. Es reuneixen en una casa particular l’últim dissabte del mes, o no, si així s’acorda. No s’hi porta res, solament una contribució a les despeses. Això allibera els comensals d’aquella sensació tan de la respectabilitat petitburgesa d’haver de dir “la pròxima a casa nostra”. També allibera de reciprocar qui no pot, perquè no té mitjans, que al cap i a la fi a Praga tots som població d’al·luvió i molta gent hi està de pas. Podeu veure aquí de què va. La |REVISTA|KAMPA| és mediální partner. Publiquem íntegrament cada nota de premsa que envien. Aquí, el dinar de febrer.

Els dinars del club*samfaina (45)

Hem fet una escudella-ramen, amb conchiglie italianes en comptes de galets i jelito txec en comptes de botifarra negra. Abans hem fet una amanida amb bolets i formatge de cabra.

També hem fet una amanida de tomàquet txec i olives kalamata.

De postres, gelat de festuc de Creme de la creme, que tot i el nom són txecs, amb trencadís de festuc i una paperina de bona galeta.

També hem continuat parlant de bitcoin i satoshis i de la situació, perquè el nivell no decau.

____
Si ets català i vius a Praga o Txèquia i trobes a faltar menjar “normal” fes-te soci del Casal Catalanotxec i vine als dinars del club*samfaina, que són el seu braç gastroesnob. T’hi pots afegir a través del WhatsApp del Casal Catalanotxec. Es reuneixen en una casa particular l’últim dissabte del mes, o no, si així s’acorda. No s’hi porta res, solament una contribució a les despeses. Això allibera els comensals d’aquella sensació tan de la respectabilitat petitburgesa d’haver de dir “la pròxima a casa nostra”. També allibera de reciprocar qui no pot, perquè no té mitjans, que al cap i a la fi a Praga tots som població d’al·luvió i molta gent hi està de pas. Podeu veure aquí de què va. La |REVISTA|KAMPA| és mediální partner. Publiquem íntegrament cada nota de premsa que envien. Aquí, el dinar de novembre, que excepcionalment ha passat de l’últim cap de setmana de novembre al primer de desembre.

Ho heu demanat TANT, fins i tot des de Viena, que al final ens hi hem hagut de posar. Hem compilat les receptes provades pel club*samfaina, la secció gastroesnob del Casal Catalanotxec, i ens ens surten 51. Està escrit pensant en qui ja s’orienta cuinant, es fia de les seves percepcions i sentit comú, i no li calen grams, minuts, etc.

Si ets a Praga i no ho coneixes, és una iniciativa de crowdcooking. Si ens llegeixes des d’altres llocs de la diàspora, t’animem a organitzar-ho: cuineu a casa regularment, compartint despeses. Aquí està explicat com es pot fer.

Els dinars del club*samfaina (44)

L’amic Jep T., un gurmet i enòfil digne de tota solvència, em diu això de l’ànec amb peres i castanyes:

És un plat plenament de tardor, on la dolçor natural de la fruita i la textura farinosa de la castanya equilibren el greix noble i aromàtic de l’ànec, creant un conjunt càlid i profund. En aquest context, un vi d’Amèrica Llatina és una elecció magnífica: per exemple, un Carmenère de Colchagua o del Maipo ofereix més cos, taní suau i matisos d’espècies dolces que dialoguen perfectament amb les peres i la calidesa de les castanyes.

Li he dit que segurament el Carmenère no serà de les valls de Colchagua o del Maipo, però que gràcies de tota manera. Ha preguntat com penso començar abans d’arribar a l’ànec, i li he dit una amanida d’hivern amb bolets a l’allada, olives negres, formatge de cabra, pinyons i espinacs tendres, amb glasejat de balsàmic. Ha comentat el següent:

Els dinars del club*samfaina (43)

Dilluns passat va començar la tardor, i de cop. Fa fresca, ens posem la gorra d’hivern i més capes de roba, s’escurcen els dies. El club*samfaina, l’incansable braç gastroesnob del Casal Catalanotxec, adapta els menús accordingly. La crema de carbassa i de coses taronja (batata, pastanaga) es fa passant-ho tot pel forn, perquè quan es rosteix s’asseca, i es desfà amb la batedora en un brou vegetal, de pastilla, sense manies. Si poseu massa brou us sortirà aigualit. El brou només ha de ser el mínim necessari per cobrir la part sòlida, així surt la textura vellutada que és part de la gràcia. Poseu-hi cúrcuma si en teniu, perquè sí (més color taronja). Al final llavors de carbassa, pela de taronja ratllada, raig d’oli d’oliva verge.

Abans, o alhora, hem fet l’escalivada amanida, o amanida d’escalivada, un clàssic: rostir pebrot i albergínia, afegir olives, fulla i una vinagreta d’oli, suc de llimona, mel, pebre negre i herbes (el que sigui).

També una bomba de burrata i tomàquet, però ai, no ha quedat fotografiable. La burrata havia d’anar dins del tomàquet buidat, però la relació amb el tomàquet és complicada a Europa central. Es fa un pesto d’alfàbrega, s’hi afegeixen pinyons, pipes de carbassa, olives negres, fulla. El cuiner s’ha descuidat el pesto i ha hagut d’improvisar trinxant festucs. Ho tornarem a provar.

Sobretaula d’immobiliari a Praga i la bombolla de la intel·ligència artificial.

Els dinars del club*samfaina (42)

El Casal Catalanotxec té una secció gastroesnob que es reuneix l’últim dissabte del mes a fer un bon dinar, i això és una regla gravada en pedra. Ara bé, com que a l’agost tot Déu es fora, ha passat fàcilment de l’últim dissabte d’agost al primer de setembre, perquè és important saber trencar les regles, i hem començat amb aquest gaspatxo amb crema d’alfàbrega, ara que l’estiu es va acabant, els dies es van escurçant, ja no fa tanta calor, però encara fa bon temps.

Sobretaula de noves aplicacions del xat Gpt, bitcoin, inversions i crònica negra lleidatana.

Els dinars del club*samfaina (41)

L’estiu avança a Praga, després de la calorada de juny el juliol acaba xafogós, estrany: el sol no apreta però fa calor, el dia està gris, hi ha humitat, acabarà plovisquejant. Tant se val: el Casal Catalanotxec no és mort, només fa la migdiada, i l’últim dissabte de mes la secció que agrupa els gastroesnobs es desperta i fa un dinar. Avui la novetat era sardineta fresca marinada amb cítrics.

“Com el ceviche”, ha dit algú. O com l’esqueixada: una preparació de peix cru. La sardina fresca ve del nostre peixater de referència, el David Lédl de Smíchov. S’ha de tallar en filets i marinar unes tres hores en oli, suc de llimona, pela de taronja i llimona rallada, julivert i menta picats, sal i pebre. El plat ha sorprès els comensals, potser per un biaix contra la humil i popular sardina, tot i el seu valor nutritiu? El gust de la sardina crua és “fort”, o si ho preferiu “intens”, però la gràcia aquí és el contrast cítric i herbal.

Extractes de la conversa: les aplicacions del xat Gpt que troba la gent són cada vegada més sorprenents. Ens l’estem començant a pagar i és un altre nivell. L’última i més sorprenent és que és capaç d’analitzar la teva cartera d’inversions a partir de captures de pantalla, descriure’t el que tens i donar-te consells segons el que vulguis fer.

La sardina és part del “Salmorejo DIY amb coses”. En el dinar de juny ja va sortir: aquí hem substituït la sardina en conserva per la fresca i marinada, i amb totes les altres peces.

Els dinars mensuals del Casal Catalanotxec arriben a quaranta.

Els dinars del club*samfaina (40)

Hem arribat a organitzar el quarantè dinar entre residents catalans a Txèquia, que vol dir sobretot Praga. Per exemple, què passa si es troben un joveníssim enginyer català que acaba d’arribar al país i un empleat de banca que, per família, ha triat jubilar-se al país?

L’entrant del dinar de juny és salmorejo amb coses: tonyina, sardina, anxova, olives kalamata, olives verdes amb condiment “provençal”, mongetes bullides, cors de carxofa, cebetes i cogombrets en vinagre, pebrot rostit, ou bullit trinxat amb càpera, prosciutto (sí, ja: no és pernil). El salmorejo, per si a algú li cal saber-ho, és un genial invent andalús que consisteix només en tomàquet pelat, sal, oli verge d’oliva, all, una llesca de pa, una mica d’aigua (el vinagre blanc el considerem opcional), tot trinxat i deixat a la nevera una hora. A partir d’aquí plat fondo i que cadascú es triï el que vulgui i es faci la sopa de tomàquet freda al seu gust.

Les coses que ens regalen els amics i els dinars creats col·lectivament

Els dinars del club*samfaina OFF-SAMFAINA (39)

El club*samfaina no és mort, estava dormint! (v. nota al peu)

Aquesta vegada, intentant conjurar l’estiu que no acaba d’arrencar, hem tornat a l’arròs, perquè sempre s’hi torna.

Ens ha inspirat també la feliç troballa al rebost de coses que ens han regalat amics, a partir del resultat de tot aquest anar i venir de viatges i paquets entre Catalunya i Praga: arròs bomba i sofregit de gamba de Palamós de la casa Antonio Izquierdo.

Una altra cosa important: no solament els amics regalen coses, sinó que avui el dinar té tres autors! El primer entrant és aquesta amanida de canonges, nous, formatge feta i magrana, amb una vinagreta canònica, amb mel i mostassa.

Després el musclos a la marinera, comprats al David Lédl d’Anděl, li venen de Dinamarca. La salsa té all i ceba, pimentó, 20 grams de farina, 70 grams de tomàquet. S’hi havia de posar picant, bitxo, però li hem posat harissa perquè és el que hi havia a casa. La salsa es liqua amb l’aigua dels musclos, dels quals s’ha de treure mitja closca, al final es barreja bé amb els musclos i s’escalfa un moment.