CZemoji: qui perd els orígens perd identitat

La dissenyadora txeca Soňa Juríková ha fet (va fer, ja fa un parell d’anys) els emojis de la identitat txeca i els ofereix gratis a la seva web, on explica les possibilitats per a instal·lar-los i fer-los servir les diverses xarxes i sistemes. La identitat txeca en un tranvia, el cap de Havel, una gerra de mig litre de cervesa, un chlebíček i tantes altres coses. De definicions de nació n’hi ha diverses, més o menys solemnes, però això n’incorpora una altra: una nació és un grup humà que es reconeix en el mateix joc d’emojis. Relacionat amb això, recordeu els debats a Catalunya i Espanya sobre els emojis que falten al Whatsapp o aquí o allà: una bandera o altra, una paella, etc. Els txecs en canvi s’han fet els seus emojis. En episodis com aquest, de fer les coses tirant pel dret amb discreció, es pot dir que la txequitud brilla.

Venir a Praga a treballar amb contracte: Andrea Ribera, grafista.

Europa és ara mateix el tauler de joc dels joves professionals catalans. La crisi que ve els ho anirà fent entendre. Alguns ja hi són: l’Andrea Ribera (Barcelona, 1991) va arribar a Praga el gener “fitxada”, amb un contracte. Treballa a l’estudi de disseny que dona forma, entre altres coses, a envasos que es compra al supermercat qui ens llegeixi a Txèquia. 

més

Museu d’Arts Decoratives de Praga (Uměleckoprůmyslové Museum v Praze)

Del servei de publicacions (upm.cz)

És un museu petit i relativament fora dels circuits turístics, tot i estar al cor de la Ciutat Vella. Les arts decoratives o aplicades han tingut històricament un gran nivell a les terres de Bohèmia i Moràvia, de manera que és ell lloc on anar si voleu veure per on anava la moda, el grafisme, les joies, el mobiliari, etc., amb col·leccions permanents i exposicions temporals. Té biblioteca, una rica sèrie de publicacions, i una botiga amb llibres, ceràmica i objectes de disseny i reproduccions diverses.

Festival Uroboros, disseny alternatiu al Dox

El centre Dox (wikipedia.org)

El centre Dox és un lloc imprescindible en l’escenari de la cultura contemporània a Praga. Del 13 al 16 de maig emet en línia el Festival Uroboros de disseny crític. L’uroboros (uròbor) és el rèptil mitològic que es menja a sí mateix per la pròpia cua, considerat pel promotors del festival com un bon símbol del nostre temps. La iniciativa és d’un col·lectiu d’artistes i dissenyadors preocupats per poder continuar parlant d’art i disseny precisament en els temps que corren.

Així comença el manifest:

més