D’Anežka Kašpárkova a Maxim Velčovský: la porcellana blava txeca

Anežka Kašpárkova era una pagesa que va pintar la capella del seu poble fins als noranta anys, quan va traspassar, el 2018, i igual que ella va heretar el lloc una altra dona va continuar fent la feina. El poblet, de mil habitants, era i és Louka, a la comarca (okres) de Hodonin, al sud de Moràvia. Els motius de Kašpárkova, les flors i les plantes estilitzades en blau cobalt, venen directes de finals del segle XVII, i pel que sembla són una reinterpretació i adaptació popular d’estampats asiàtics portats pel comerç, per tant caríssims, inassolibles per a la immensa majoria.

La senyora Kašpárkova, treballant. Diuen que quan li deien que era una artista se’n reia.

Els motius blaus van passar a a la ceràmica i la porcellana. Al segle XVIII la producció s’industrialitza, i hi ha una empresa txeca de mitjans del segle XIX que fins avui està fent porcellana exactament igual, dita “cibulák”, és a dir “de la ceba”, a partir d’un error, quan l’exòtica i desconeguda magrana va ser confosa per una ceba. És un producte d’una qualitat eterna, es pot dir que en té com a mínim una peça tota família txeca, s’hereta de generació en generació, és la porcellana de l’àvia.

Maxim Velčovský (n. 1976) és un dels dissenyadors txecs més importants. Es va fer conegut jugant amb la porcellana blanca i els motius blaus. Amb molt bon criteri, va dir que els dissenyadors txecs de la nova etapa del capitalisme més que mirar gaire a l’estranger havien de fer el contrari, mirar la pròpia tradició. Va començar a fer variacions amb la porcellana blanca, a “provocar”, per exemple fent el got de plàstic de tota la vida però amb un material inesperat, la porcellana, que és el contrari que el plàstic, un dipòsit de valor, destinat a durar. A més d’això Velčovský també es va posar a aplicar lliurement els motius blaus.

El Lenin de l’estatuària del realisme socialista amb motius de porcellana blava, per Maxim Velčovský (designmag.cz)

És així com els motius blaus de la porcellana es poden seguir des del finals del segle XVIII, en les façanes de les capelles i les cases dels llogarrets de Moràvia, fins a avui mateix, en el treball i els invents dels dissenyadors més joves.

Agafar els motius de la ceràmica blava i reinterpretar-los és habitual en el disseny txec d’avui (czechdesign.cz)


CZemoji: qui perd els orígens perd identitat

La dissenyadora txeca Soňa Juríková ha fet (va fer, ja fa un parell d’anys) els emojis de la identitat txeca i els ofereix gratis a la seva web, on explica les possibilitats per a instal·lar-los i fer-los servir les diverses xarxes i sistemes. La identitat txeca en un tranvia, el cap de Havel, una gerra de mig litre de cervesa, un chlebíček i tantes altres coses. De definicions de nació n’hi ha diverses, més o menys solemnes, però això n’incorpora una altra: una nació és un grup humà que es reconeix en el mateix joc d’emojis. Relacionat amb això, recordeu els debats a Catalunya i Espanya sobre els emojis que falten al Whatsapp o aquí o allà: una bandera o altra, una paella, etc. Els txecs en canvi s’han fet els seus emojis. En episodis com aquest, de fer les coses tirant pel dret amb discreció, es pot dir que la txequitud brilla.

Venir a Praga a treballar amb contracte: Andrea Ribera, grafista.

Europa és ara mateix el tauler de joc dels joves professionals catalans. La crisi que ve els ho anirà fent entendre. Alguns ja hi són: l’Andrea Ribera (Barcelona, 1991) va arribar a Praga el gener “fitxada”, amb un contracte. Treballa a l’estudi de disseny que dona forma, entre altres coses, a envasos que es compra al supermercat qui ens llegeixi a Txèquia. 

més

Museu d’Arts Decoratives de Praga (Uměleckoprůmyslové Museum v Praze)

Del servei de publicacions (upm.cz)

És un museu petit i relativament fora dels circuits turístics, tot i estar al cor de la Ciutat Vella. Les arts decoratives o aplicades han tingut històricament un gran nivell a les terres de Bohèmia i Moràvia, de manera que és ell lloc on anar si voleu veure per on anava la moda, el grafisme, les joies, el mobiliari, etc., amb col·leccions permanents i exposicions temporals. Té biblioteca, una rica sèrie de publicacions, i una botiga amb llibres, ceràmica i objectes de disseny i reproduccions diverses.

Festival Uroboros, disseny alternatiu al Dox

El centre Dox (wikipedia.org)

El centre Dox és un lloc imprescindible en l’escenari de la cultura contemporània a Praga. Del 13 al 16 de maig emet en línia el Festival Uroboros de disseny crític. L’uroboros (uròbor) és el rèptil mitològic que es menja a sí mateix per la pròpia cua, considerat pel promotors del festival com un bon símbol del nostre temps. La iniciativa és d’un col·lectiu d’artistes i dissenyadors preocupats per poder continuar parlant d’art i disseny precisament en els temps que corren.

Així comença el manifest:

més