Anežka Kašpárkova era una pagesa que va pintar la capella del seu poble fins als noranta anys, quan va traspassar, el 2018, i igual que ella va heretar el lloc una altra dona va continuar fent la feina. El poblet, de mil habitants, era i és Louka, a la comarca (okres) de Hodonin, al sud de Moràvia. Els motius de Kašpárkova, les flors i les plantes estilitzades en blau cobalt, venen directes de finals del segle XVII, i pel que sembla són una reinterpretació i adaptació popular d’estampats asiàtics portats pel comerç, per tant caríssims, inassolibles per a la immensa majoria.
Els motius blaus van passar a la ceràmica i la porcellana. Al segle XVIII la producció s’industrialitza, i hi ha una empresa txeca de mitjans del segle XIX que fins avui està fent porcellana exactament igual, dita “cibulák”, és a dir “de la ceba”, a partir d’un error, quan l’exòtica i desconeguda magrana va ser confosa per una ceba. És un producte d’una qualitat eterna, es pot dir que en té com a mínim una peça tota família txeca, s’hereta de generació en generació, és la porcellana de l’àvia.
Maxim Velčovský (n. 1976) és un dels dissenyadors txecs més importants. Es va fer conegut jugant amb la porcellana blanca i els motius blaus. Amb molt bon criteri, va dir que els dissenyadors txecs de la nova etapa del capitalisme més que mirar gaire a l’estranger havien de fer el contrari, mirar la pròpia tradició. Va començar a fer variacions amb la porcellana blanca, a “provocar”, per exemple fent el got de plàstic de tota la vida però amb un material inesperat, la porcellana, que és el contrari que el plàstic, un dipòsit de valor, destinat a durar. A més d’això Velčovský també es va posar a aplicar lliurement els motius blaus.
És així com els motius blaus de la porcellana es poden seguir des del finals del segle XVIII, en les façanes de les capelles i les cases dels llogarrets de Moràvia, fins a avui mateix, en el treball i els invents dels dissenyadors més joves.
