amplla, extintors revolucionaris

Empreses txeques interessants (2)

Veieu l’extintor? És el cercle vermell (amplla.com)

Una empresa de Hlinsko, prop de Pardubice, ha desenvolupat uns extintors revolucionaris. És un exemple perfecte de com la innovació crea valor: fa cent cinquanta anys que els extintors es pensen i es fabriquen com ampolles industrials, que es pengen i s’amaguen més o menys. Aquí van trencar el paradigma: han creat un cercle i dins té una capsa amb un joc d’equipació de salvament, amb diverses opcions de màscares, ulleres, un desfibrilador, etc. El disseny és ergonòmic i permet fer servir l’aparell amb un braç, com un escut, per mirar de protegir-se en un incendi. També han trencat amb el color vermell canònic a base d’altres acabats i recobriments, de manera que converteixen l’antic extintor convencional en un objecte central del disseny d’interiors. Podeu explorar la web aquí.

mmcité, mobiliari urbà

Empreses txeques interessants (1)

Els bancs Stack de mmcité (mmcite.com)

A Txèquia hi ha empreses de gran projecció i creiem que seria interessant seguir-les. Continuen amb una tradició més que centenària d’indústria lleugera, però estan perfectament orientades cap al futur i obertes al món. Una d’aquestes podria ser el fabricant de mobiliari urbà mmcité, a.s. Des d’un llogarret al sud de Moràvia, prop de Zlín, despleguen un catàleg molt ampli, amb intervencions a Itàlia, el Brasil i un munt de països. Molt recomanable també si us interessa aquesta part del disseny industrial.

Taula rodona econòmico-empresarial sobre la situació a una Europa en guerra.

Carlos Brunat, un consultor català amb experiència en Europa Central i de l’Est, i col·laborador d’aquesta revista (primer, segon i tercer article), modera un debat o webinari per a la consultora Induing, sobre indústria i energia a Europa, a la llum dels fets actuals. Hi participen Christoph Wolfrum, de l’ambaixada d’Alemanya a Madrid, que dona la visió institucional i la veu d’Alemanya. Leo Gago, un expert en el mercat energètic, prou honest per reconèixer la pròpia perplexitat dels mateixos experts davant dels fets. José Manuel Pazos, de la consultora Omega IGF, és un consultor expert en risc que dona una la visió financera i empresarial, i sosté que estan passant coses que ningú viu no recorda. Posa l’exemple del London Metal Exchange, que regula els preus dels metalls al món i està tancat perquè no «troba» els preus, i assumeix que la situació es pot estendre a l’economia mundial. El vídeo dura més d’una hora i mitja però tot té nivell i claredat. El debat es fa en espanyol.

La hisenda espanyola reclama impostos a residents catalans a l’exterior

Una resident catalana a Txèquia denuncia un cas d’injustícia fiscal

La persona nascuda a Catalunya, que viu i treballa en qualsevol país de la Unió Europea, i hi paga els impostos, no ha de pagar ni cinc en concepte de renda del treball a la hisenda espanyola. És resident fiscal a Espanya qui està com a mínim 183 dies al territori de l’Estat dins de l’any natural. Pagarà impostos a Catalunya el no resident que per exemple hi tingui un patrimoni que generi obligacions, o hi rebi una herència. Però per la feina no.

La residència fiscal a Txèquia es demostra amb un document que es diu “daňový domicil” (“domicili fiscal”), que emeten les autoritats fiscals txeques. Hauria de ser suficient davant de qualsevol reclamació de la hisenda espanyola d’impostos pel rendiment de la feina.

És suficient sempre? Pot ser-ho. Tenim el cas concret d’una professional resident a Praga que es va veure en aquesta situació el 2015. Va presentar el “daňový domicil” a la hisenda espanyola i la van deixar tranquil·la.

Deus tant, tu primer paga i després ja veurem
Ara bé, el 2017 la mateixa hisenda espanyola diu que el “daňový domicil” no és suficient. Li han exigit 6000 euros, i li permeten reclamar, i ha de demostrar residència a Txèquia amb pagaments de lloguers i consums de 2017. Però el pagament està fet i ara toca esperar que el diner torni després de dos o tres anys de via judicial.

Per tant pot passar, la hisenda espanyola pot menystenir el “domicili fiscal” de les autoritats txeques, i pot exigir a la víctima que demostri que viu en un país de la Unió Europea. Si us passés, prepareu-vos a demostrar el rastre de pagaments de lloguers i consums i qualsevol cosa que demostra que viviu a un lloc.

Si treballeu a la Unió Europea no heu de pagar a Espanya impostos pel rendiment del treball. Si rebeu aquesta atenció indesitjada no us deixeu intimidar per l’actitud confiscatòria, pel menysteniment sistemàtic i impune del ciutadà que és tan propi de la cultura funcionarial espanyola. Armeu-vos de paciència: el dret europeu és al vostre favor.
___
Actualització: ens arriba un segon cas d’assetjament fiscal de la hisenda espanyola a una altra resident a Txèquia, que mantenim en l’anonimat per raons òbvies. A ella li demanaven 7000 euros, ho va solucionar de nou amb “domicili fiscal” i amb un document emès per l’organització on treballa, i amb moltes visites a la hisenda local quan estava en territori espanyol, i havent de pagar un gestor.

Economia circular: experiències pràctiques

La Delegació del Govern a Europa Central organitza una nova taula rodona empresarial en la línia de l’acte del 12 de març. Dimecres 16 de juny a les 16:30. L’àmbit d’aquesta ocasió és l’economia circular. Els ponents són:
Friedl, Harald: CE Advisory Board, World Economic Forum  
Cañella Grifoll, Mireia: Head of the Sustainable Development Unit, Ministry of Territory and Sustainability 
Martinuzzi, Andre: Professor and Head of the Institute for Sustainability Management, Vienna University for Business & Economics 
Yaneva, Elena: Co-Founder, Hempstatic
Abans de participar-hi cal registrar-se a at@gencat.cat.

Křetínský compra mig Caprabo

Daniel Křetínský (forbes.cz)

Ahir Vilaweb recollia, citant l’ACN, que el fons del milionari txec Daniel Křetínský ha comprat mig Caprabo, en el que sembla una injecció de capital en una empresa molt endeutada però amb potencial. La històrica empresa catalana era propietat del grup Eroski.

Daniel Křetínský era el tercer txec més ric, amb una fortuna de 78 miliards de corones (segons la revista Forbes), però ara probablement pujarà al segon lloc per la mort recent de Petr Kellner. Entre les propietats de Křetínský, que ha invertit sobretot en comerç minorista, es destaca el club de futbol Sparta, que és important i icònic a Praga. Comprar clubs de futbol és també a Txèquia una forma que tenen el senyors amb molts diners de guanyar influència i renom. L’altre, a Txèquia, seria comprar mitjans de comunicació, com el primer ministre Andrej Babiš o un altre milionari, Zdeněk Bakala.

La notícia d’inversions importants txeques a Catalunya marca fins a quin punt els temps han canviat. Quan es va publicar que la riquesa per càpita dels txecs superava Espanya i Itàlia es va provocar una certa sorpresa a Espanya i a Catalunya. Aquí vam publicar una sèrie més matisada comparant les economies txeca i catalana (un, dos, tres articles). Però sens dubte, que el capital txec entri així en la distribució alimentària a Catalunya és significatiu de com s’ha girat la truita, sobretot per qui recordi els anys noranta i aquell cofoisme gastronòmic de les empreses espanyoles i catalanes, de quan arribaven a Txèquia a guanyar mercats amb el producte, el vi, l’oli, les taronges i el pernil.

Txèquia i Catalunya: dues economies davant del món després de la Covid (3)

Les economies txeca i catalana són d’una magnitud similar. En un primer article hem vist que tenen un cert paral·lelisme històric, des de la primera industrialització al segle XIX passant per un període de foscor al segle XX culminat amb l’accés a la Unió Europea. En canvi la dinàmica demogràfica és del tot diferent: la població txeca s’ha estancat al segle XX, metre que a Catalunya s’ha triplicat.

En un segon article hem comparat aspectes d’estructura econòmica. Txèquia té a favor la proximitat geogràfica al centre d’Europa, una millor posició en deute públic i atur, més cohesió social i menys desigualtat. Tant a Txèquia com a Catalunya hi ha dependència de les grans economies veïnes i unes infrastructures de comunicació terrestre insuficients.

Per acabar ens fixarem en les perspectives, reptes i els riscos de les dues economies en el context actual: amb la quarta revolució industrial en curs, quan Europa ja no lidera el món, assistim al declivi de l’imperi americà i a l’emergència de la Xina com a potència mundial. En aquest context, el potencial de dues economies petites com la txeca i la catalana és molt limitat.

Tecnologia i talent
Una variable clau per al món del futur es la tecnologia. Txèquia inverteix més percentatge del PIB en recerca i desenvolupament que Catalunya. El 2018 va arribar a l’1,9 per cent, mentre que a Catalunya era de l’1,5 per cent. Aquest factor és molt preocupant per a Catalunya.

D’altra banda, el talent és una altra variable clau per al futur. Catalunya té millors universitats que Txèquia, i ofereix una qualitat de vida que històricament ha atret talent internacional, sobretot emprenedors. Des de l’entrada a la Unió Europea Txèquia ha atret talent de mànagers lligats a inversions sobretot productives. Aquests mànagers, en general, venen a Txequia uns anys, formen els locals i marxen. En general, Txèquia no ha atret grans emprenedors internacionals i aquí Catalunya i sobretot Barcelona han excel·lit de manera significativa.

D’una banda, des de fa dècades, al voltant de Barcelona hi ha hagut un «hype» que ha fet de la ciutat un referent mundial. D’altra banda, Barcelona ha esdevingut una capital d’empreses emergents o «start-up» al sud d’Europa. Ha estat capaç de construir tota una indústria lligada a les comunicacions, que ha crescut molt com un ecosistema al voltant del Mobile World Congress.

més

Txèquia i Catalunya: dues economies davant del món després de la Covid (2)

En l’article anterior vam veure els paral·lelismes i les diferències històriques entre les economies txeca i catalana. En l’article present veurem com des del punt de vista de d’estructura econòmica actual Catalunya i Txèquia s’enfronten el futur des de posicions diferents.

Geografia i connectivitat
La Unió Europea ha portat un gran avenç tant a Txèquia com a Catalunya. Ara bé, Txèquia és al centre de la Unió, mentre que Catalunya és a la perifèria. Txèquia és a 350 kilòmetres del centre geogràfic de la Unió Europea després del Brexit, que és a la població de Gadheim, a Baviera. Barcelona és a 1.400 kilòmetres d’aquest centre. Si considerem el centre econòmic (al voltant del riu Rin), polític (entre Brussel·les, Estrasburg i Luxemburg) i financer (Frankfurt), Txèquia també és més a prop.

A la Unió Europea les economies més afavorides són les situades més al centre, en relació amb les perifèriques, perquè les primeres poden participar millor dels intercanvis comercials. Per tant, el factor geografic és clau.

Ara bé, més important que els quilòmetres és la distància en temps real de transport. Les infrastructures són clau a l’hora de fer possible la conectivitat entre mercats. Catalunya té aeroports de primera magnitud europea, que són ràpids, però suposen una connectivitat menys flexible. Catalunya també té ports marítims importants, que Txèquia no té perquè que no ha sabut aprofitar els ports que ha tingut a Hamburg, segons el tractat de Versailles, després de la Primera Guerra Mundial. 

més

Txèquia i Catalunya: dues economies davant del món després de la Covid (1)

En una sèrie de tres articles veurem els antecedents històrics de les economies txeca i catalana, factors de l’estructura econòmica i social actual i algunes perspectives de futur.

Txèquia va tenir el 2019 un PIB per càpita superior al d’Espanya calculat en paritat de poder de compra, tal com va recollir la Revista Kampa. Ara bé, més enllà del simbolisme d’una dada estadística aïllada, és més revelador mirar factors estructurals i comparar dues economies d’un volum similar, com són Txèquia i Catalunya.

Pioners industrials
Les dues economies van ser pioneres en la primera revolució industrial, van tenir una evolució demogràfica molt diferent i van passar un llarg període fosc al segle XX, fins a tornar a l’Europa on pertanyien. Ara s’enfronten al món de després de la Covid des de posicions diferents en el social, l’econòmic, la connectivitat territorial, els intercanvis la captació de talent, entre altres.

Històricament Txèquia es va avançar a Catalunya des de la primera revolució industrial. Podem dir que la mecanització txeca va arribar el 1797 amb Johann Josef Leitenberger. A Barcelona en canvi la primera fàbrica és del 1832, la dels germans Bonaplata. El primer trajecte en tren Břeclav-Brno és de 1838, mentre que Barcelona-Mataró és de 1848.

més

Un economista va aturar la primera onada a Txèquia amb un Excel

Pavel Řehák (seznamzpravy.cz)

Pavel Řehák, un directiu del sector de les assegurances, economista de formació, va fer al principi de l’epidèmia un model senzill, en un document d’Excel, per preveure l’evolució que podia tenir a Txèquia. El model era molt pitjor, en el sentit de molt més dur, que qualsevol altre, i va ser atacat per catastrofista, i perquè venia d’un outsider de la política. Tanmateix el model va arribar a la taula del primer ministre Babiš. Quan es va veure que les previsions es complien va ser adoptat, i per tant va ser clau perquè Txèquia se’n sortís tan bé de la primera onada, tancant i confinant molt d’hora. Pavel Řehák no tenia cap experiència professional en la sanitat, ni cap interès ni militància política reconeguda, ni de fet cap interès en ser conegut. Aquesta seria una de les revelacions d’un llibre sobre pandèmia a Txèquia que acaba de sortir. Podeu llegir més sobre el cas aquí (en txec).