Una enorme cultura musical com la que hi ha Txèquia vol dir una penetració capilar de la música en la societat, a tots els nivells i fins a l’últim racó del país. L’educació musical dins de l’educació reglada permet descobrir i filtrar els talents, que després tindran una trajectòria determinada, o es dedicaran a altres coses però tocaran un instrument o cantaran a una coral, per plaer. Els instruments són àmpliament disponibles i de gran qualitat, i amb tradició més que centenària de fabricació pròpia.
L’anterior és per donar context a Petrof, una de les marques de pianos més reconegudes d’Europa, i un símbol del patrimoni musical a Txèquia. Fundada el 1864 per Antonín Petrof a Hradec Králové, la companyia ha evolucionat des d’un petit taller artesanal fins a convertir-se en el principal fabricant de pianos acústics d’Europa central i oriental, dirigit encara avui per descendents del fundador. Al cap i a la fi, encara avui els pianos es continuen fent en bona part a mà i un per un.
Antonín Petrof va aprendre l’ofici a Viena, va tornar a casa i va construir el primer piano de cua. L’enfocament meticulós i la passió pel so pur van establir les bases de l’empresa. Durant els segles XIX i XX, Petrof va guanyar prestigi internacional, va anar obtenint premis en exposicions universals i exportant pianos arreu del món. El catàleg va anar creixent per incloure una àmplia gamma d’instruments, apreciats per la qualitat artesanal, la calidesa del to i la resistència.
Vist el clima europeu i mundial, potser us interessarà saber que Txèquia, dins de la seva tradició industrial, té una llarga tradició d’excel·lència en armament.
Des d’armes de foc d’alta precisió fins a explosius potents i sistemes de radar d’avantguarda, alguns productes txecs de seguretat i la defensa han rebut un reconeixement mundial.
Pistoles de fama mundial
La CZ 75 (czub.cz)
Les pistoles han estat una de les contribucions txeques més reconegudes a les armes de foc. La ČZ 75, creada Česká zbrojovka, és una pistola semiautomàtica que ha guanyat popularitat per la seva fiabilitat, precisió i disseny ergonòmic.
Aquesta pistola l’han adoptat moltes forces de seguretat i exèrcits del món i és considerada una de les millors de la seva classe. Altres models com la ČZ P-10 C han ampliat la gamma de pistoles tals com la ČZ 97B en calibres més grans.
Česká zbrojovka té 1800 empleats i exporta a més de 90 països. Té 85 anys d’història.
Škorpion vz 61: el subfusell icònic
Un altre dels productes més reconeguts és el Škorpion vz 61, un subfusell compacte i lleuger, dissenyat originalment per a unitats especials i forces de seguretat.
Desenvolupat a la dècada de 1960 per Česká zbrojovka Uherský Brod, es va fer famós per la mida reduïda, la cadència de foc elevada i el maneig fàcil.
Malgrat el petit calibre (.32 ACP / 7.65 mm Browning), la fiabilitat i versatilitat l’han convertit en una arma de referència en moltes forces policials i militars del món.
Jules Eisenchteter a balkaninsight.com recull en aquest article la noció que el creixement econòmic a Txèquia es podia estar estancant, per l’anomenada “trampa dels ingressos mitjans”. Això vol dir, en essència, que el país es queda a mig camí entre els països de mà d’obra barata i els països d’ingressos més alts. El desitjat canvi de model econòmic és més difícil del que estava previst.
La trampa dels ingressos mitjans Eisenchteter aprofundeix en la situació econòmica a què s’enfronta Txèquia, un país considerat històricament com un important centre de muntatge per als fabricants estrangers. Tot i que ha gaudit de la prosperitat, s’enfronta a l’espectre imminent de la “trampa dels ingressos mitjans”. Aquesta trampa implica el fracàs d’un país d’ingressos mitjans per avançar cap a una economia d’ingressos alts a causa de les despeses creixents i la disminució de la competitivitat.
Categoritzar Txèquia, amb un PIB per càpita del 87% de la mitjana de la UE, com un país de renda mitjana pot ser discutible. Ara bé, el concepte és pertinent per diagnosticar els mals prolongats de l’economia. Durant les últimes dècades, l’èxit econòmic s’ha basat en importants inversions estrangeres directes, l’establiment de capacitats orientades a l’exportació, especialment en la indústria manufacturera, i una mà d’obra propícia, juntament amb un posicionament geogràfic avantatjós, obertura comercial i estabilitat macroeconòmica general.
A més, l’adhesió del país a la UE el 2004 va suposar un finançament substancial i oportunitats lucratives d’exportació sense duanes, impulsant encara més el creixement econòmic però alhora fomentant la dependència de factors externs, en particular la indústria manufacturera d’Alemanya.
Els límits del creixement Aquest model de creixement, però, ha assolit els seus límits amb el temps, i l’economia txeca s’enfronta ara al risc imminent de caure en el parany de la renda mitjana. S’ha recollit el fruit de l’avanç econòmic, fent que cada cop sigui més possible que Txèquia quedi atrapada en aquest llimb econòmic. Aquesta vulnerabilitat s’ha vist agreujada per les interrupcions de la cadena de subministrament global provocades per esdeveniments com la pandèmia de la COVID-19 i el conflicte a Ucraïna, que planteja greus desafiaments al sector de fabricació, que està impulsat per les exportacions, depèn d’Alemanya i té un consum intensiu d’energia.
L’article d’Eisenchteter destaca que el creixement econòmic no ha estat excepcional en comparació amb altres països d’Europa central i oriental. Durant l’última dècada, el creixement anual del PIB real va ser de mitjana del 2,2%, per darrere d’Eslovàquia, Polònia i Romania. A més, la dependència excessiva de Txèquia dels impulsors de creixement anteriors l’ha deixat especialment exposada a les recents crisis globals i a l’escassetat d’energia.
Els plans del govern Fiala Malgrat els reptes, el govern txec ha reconegut la urgència de la transformació econòmica i ha presentat plans destinats a modernitzar l’economia durant la propera dècada, invertint en sectors innovadors de gran valor. Tanmateix, no hi ha una solució única per escapar de la trampa dels ingressos mitjans, i Txèquia ha d’elaborar la seva pròpia estratègia per impulsar el creixement a curt termini alhora que desbloqueja noves perspectives de futur. Les vies potencials inclouen l’automatització, la digitalització, la transició verda, les biotecnologies i la ciberseguretat, totes les quals requereixen inversions inicials substancials i una mà d’obra especialitzada.
En conclusió, Eisenchteter analitza els obstacles econòmics de Txèquia i subratlla la necessitat de passar a indústries de major valor per evitar l’estancament i la trampa dels ingressos mitjans. Subratlla el paper fonamental de la visió estratègica i la determinació política en la configuració de la trajectòria econòmica del país.
Si residiu a Praga o a Txèquia i pagueu impostos aquí us pot interessar el certificat de domicili fiscal (CDF). És un document que certifica que viviu a Txèquia i sou contribuents aquí, i us pot servir contra l’agressivitat de la burocràcia espanyola.
Si voleu conèixer el problema aquí ja vam recollir testimonis de l’assetjament de la hisenda espanyola a catalans de la diàspora. Bàsicament és que a gent que està en transició entre els dos països, però ja treballa i paga a Txèquia, la hisenda espanyola sempre dispara primer i pregunta després, és a dir obliga a pagar en cas de dubte, i si de cas el contribuent ja s’ho farà reclamant, amb el que comporta de perdre temps, energies i diners.
El CDF us resol el problema. Pagar impostos aquí exclou pagar-ne allí. Sou residents fiscals a Txèquia si hi viviu 180 dies l’any com a mínim, la meitat de l’any i teniu feina i residència demostrables. Aquí teniu el formulari, que es pot dur personalment o enviar de forma telemàtica. Si demostreu que pagueu aquí els d’allà us han de deixar en pau.
Us demanem que feu arribar tota experiència rellevant sobre aquesta qüestió i l’anirem posant aquí i actualitzant la informació, al servei de la comunitat.
Els impostos són una de les grans qüestions que ocupen la primera part de l’any tant a Catalunya com a Txèquia i de fet a bona part del món. Si ens centrem en el nostre país d’origen i el país que ens acull i fem una mínima comparació veurem dues realitats europees ben diferents. Ens ajudarà a entendre amb força precisió d’on venim, com estem i cap on anem amb gran probabilitat.
Trobeu les diferències Per començar vegem l’IRPF i els tipus marginals màxims que mesuren la pressió fiscal als individus amb més rendes de treball i capital. A Catalunya és del 50% i a Txèquia del 23%.
A l’IVA no tenim grans diferències, estant el general al 21% amb petites excepcions en segments alimentari i cultural que baixen al 15% i el 10%.
Fabriquen a la Xina ganivets de cuina. El disseny, la selecció dels materials i la maquinària són txecs, i el que fabriquen té preus molt competitius. Tenen tota mena de ganivets de mà, des d’armes mortíferes fins a ganivets per tallar un bolet o un pal al bosc. Alhora importen tota mena de ganivets japonesos de gran qualitat, de molts fabricants, a un preu més alt. Val a dir que tenen katanes i tot. Hi ha servei d’esmolat professional, pagat segons la llargària de la fulla de l’estri esmolat. Tenen botiga a la web i diverses botigues físiques a Praga.
Veieu l’extintor? És el cercle vermell (amplla.com)
Una empresa de Hlinsko, prop de Pardubice, ha desenvolupat uns extintors revolucionaris. És un exemple perfecte de com la innovació crea valor: fa cent cinquanta anys que els extintors es pensen i es fabriquen com ampolles industrials, que es pengen i s’amaguen més o menys. Aquí van trencar el paradigma: han creat un cercle i dins té una capsa amb un joc d’equipació de salvament, amb diverses opcions de màscares, ulleres, un desfibrilador, etc. El disseny és ergonòmic i permet fer servir l’aparell amb un braç, com un escut, per mirar de protegir-se en un incendi. També han trencat amb el color vermell canònic a base d’altres acabats i recobriments, de manera que converteixen l’antic extintor convencional en un objecte central del disseny d’interiors. Podeu explorar la web aquí.
A Txèquia hi ha empreses de gran projecció i creiem que seria interessant seguir-les. Continuen amb una tradició més que centenària d’indústria lleugera, però estan perfectament orientades cap al futur i obertes al món. Una d’aquestes podria ser el fabricant de mobiliari urbà mmcité, a.s. Des d’un llogarret al sud de Moràvia, prop de Zlín, despleguen un catàleg molt ampli, amb intervencions a Itàlia, el Brasil i un munt de països. Molt recomanable també si us interessa aquesta part del disseny industrial.
Carlos Brunat, un consultor català amb experiència en Europa Central i de l’Est, i col·laborador d’aquesta revista (primer, segon i tercer article), modera un debat o webinari per a la consultora Induing, sobre indústria i energia a Europa, a la llum dels fets actuals. Hi participen Christoph Wolfrum, de l’ambaixada d’Alemanya a Madrid, que dona la visió institucional i la veu d’Alemanya. Leo Gago, un expert en el mercat energètic, prou honest per reconèixer la pròpia perplexitat dels mateixos experts davant dels fets. José Manuel Pazos, de la consultora Omega IGF, és un consultor expert en risc que dona una la visió financera i empresarial, i sosté que estan passant coses que ningú viu no recorda. Posa l’exemple del London Metal Exchange, que regula els preus dels metalls al món i està tancat perquè no «troba» els preus, i assumeix que la situació es pot estendre a l’economia mundial. El vídeo dura més d’una hora i mitja però tot té nivell i claredat. El debat es fa en espanyol.
Una resident catalana a Txèquia denuncia un cas d’injustícia fiscal
La persona nascuda a Catalunya, que viu i treballa en qualsevol país de la Unió Europea, i hi paga els impostos, no ha de pagar ni cinc en concepte de renda del treball a la hisenda espanyola. És resident fiscal a Espanya qui està com a mínim 183 dies al territori de l’Estat dins de l’any natural. Pagarà impostos a Catalunya el no resident que per exemple hi tingui un patrimoni que generi obligacions, o hi rebi una herència. Però per la feina no.
La residència fiscal a Txèquia es demostra amb un document que es diu “daňový domicil” (“domicili fiscal”), que emeten les autoritats fiscals txeques. Hauria de ser suficient davant de qualsevol reclamació de la hisenda espanyola d’impostos pel rendiment de la feina.
És suficient sempre? Pot ser-ho. Tenim el cas concret d’una professional resident a Praga que es va veure en aquesta situació el 2015. Va presentar el “daňový domicil” a la hisenda espanyola i la van deixar tranquil·la.
Deus tant, tu primer paga i després ja veurem Ara bé, el 2017 la mateixa hisenda espanyola diu que el “daňový domicil” no és suficient. Li han exigit 6000 euros, i li permeten reclamar, i ha de demostrar residència a Txèquia amb pagaments de lloguers i consums de 2017. Però el pagament està fet i ara toca esperar que el diner torni després de dos o tres anys de via judicial.
Per tant pot passar, la hisenda espanyola pot menystenir el “domicili fiscal” de les autoritats txeques, i pot exigir a la víctima que demostri que viu en un país de la Unió Europea. Si us passés, prepareu-vos a demostrar el rastre de pagaments de lloguers i consums i qualsevol cosa que demostra que viviu a un lloc.
Si treballeu a la Unió Europea no heu de pagar a Espanya impostos pel rendiment del treball. Si rebeu aquesta atenció indesitjada no us deixeu intimidar per l’actitud confiscatòria, pel menysteniment sistemàtic i impune del ciutadà que és tan propi de la cultura funcionarial espanyola. Armeu-vos de paciència: el dret europeu és al vostre favor. ___ Actualització: ens arriba un segon cas d’assetjament fiscal de la hisenda espanyola a una altra resident a Txèquia, que mantenim en l’anonimat per raons òbvies. A ella li demanaven 7000 euros, ho va solucionar de nou amb “domicili fiscal” i amb un document emès per l’organització on treballa, i amb moltes visites a la hisenda local quan estava en territori espanyol, i havent de pagar un gestor.
