La natalitat entre els nostres quatre estats està en un nivell molt similar. A Txèquia 1,28, Àustria 1,30, Hongria 1,31 i Eslovàquia 1,36. Potser és més baixa del que es podria pensar, considerant que Viena i Praga surten a les llistes com ciutats amb bones condicions per criar la canalla. Eslovàquia, que probablement és l’estat més pobre, és el que la té més alta, tot i que per poc. Geo.universe és un compte d’Instagram fet per un junkie dels mapes i les estadístiques. Entenem les estadístiques com una mera indicació, com un apunt per a la conversa, per començar a conèixer la regió. N’anirem pescant d’aquí i d’allà. L’etiqueta “estadístiques” reuneix totes les entrades en aquesta línia.
Avui dilluns de Pasqua s’ha presentat una agenda catalana a Europa Central. Les entitats i els residents a Txèquia, Àustria, Eslovàquia i Hongria tenen a disposició una agenda comuna, una eina per difondre i promoure les seves activitats. La iniciativa és privada i sense ànim de lucre i la coordina el Casal Catalanotxec des de Praga i aquesta revista. Hi podeu accedir des del menú.
En principi pot semblar contraintuïtiu, perquè la majoria de la gent de la diàspora es quedarà la majoria de les vegades en les iniciatives locals. Però Europa Central té característiques especials.
Si ets a Brno (Txèquia) o a Bratislava (Eslovàquia), Viena (Àustria) et queda a prop. Els autòctons van a Àustria i Viena per feina i oci, i Viena, Bratislava i Budapest estan unides pel Danubi. La geografia i la història importen. L’herència austrohúngara i la realitat del continu administratiu que fa la Unió Europea també importen.
A Europa central els catalans, valencians i balears som quasi quatre mil persones. Cadascú es quedarà a casa seva la majoria de les vegades, però potser és hora de començar a pensar que potser som més del que sembla.
Al mapa s’aprecia bé que l’èxit de Viena i d’Àustria en la qüestió. Bratislava, tan a prop, ja és més cara, i a Budapest sembla que és la pitjor situació. No hi ha dades per a tot Hongria. A Txèquia hi ha regions del nord per damunt i alhora per sota de la mitjana del país.
El castell i el Danubi al capvespre a Bratislava, capital d’Eslovàquia (Dronepicr / Wikimedia Commons)
Si arribes a Eslovàquia i no en saps res, o quasi res, aquest article és una pista d’aterratge. Té 5,4 milions d’habitants i una economia d’uns 120 mil milions d’euros. Això el fa un dels tretze estats de la Unió Europea amb menys població que Catalunya i un dels catorze amb una economia més petita.
Situat al cor de l’Europa central, entre Àustria, Txèquia, Polònia, Hongria i Ucraïna, el país té un pes industrial alt: prop d’un quart del PIB prové de la indústria, una de les proporcions més altes de la Unió.
L’estat eslovac és independent només des del 1993, quan es va separar de l’antiga Txecoslovàquia. El procés, conegut com el “divorci de vellut”, es va produir sense violència i va cridar l’atenció a Catalunya perquè va ser una independència negociada. En vam parlar.
Tot i la joventut política, el territori té una història llarga: durant segles va formar part del regne d’Hongria, dins la monarquia dels Habsburg.
La capital, Bratislava, és una de les més petites d’Europa. Situada al Danubi i a menys d’una hora de Viena, funciona com un pont natural entre l’Europa central germànica i el món eslau.
Vista aèria del Castell de Spiš, gran fortalesa medieval d’Eslovàquia (Jakub Hałun / Wikimedia Commons)
Muntanyes, castells, excursionisme, esquí Els Tatres Alts dominen el paisatge del nord, la part més elevada dels Carpats, amb llacs glacials i rutes marcades. Hi ha una gran densitat de fortaleses medievals: més de 180 castells, entre els quals destaca el castell de Spiš. Aquest patrimoni natural i històric alimenta una part dels serveis: el turisme rural, el senderisme i les estacions d’esquí dels Carpats atrauen cada any visitants d’Europa central. (Aquí el testimoni d’una excursió de muntanya).
Línia de muntatge d’automòbils a la planta de Volkswagen a Bratislava, símbol del pes de la indústria al país. (Volkswagen AG / Wikimedia Commons)
Una potència discreta de la indústria europea Aquesta Eslovàquia rural i històrica conviu amb un país modern i industrial. Després del comunisme el 1989, l’economia es va transformar ràpidament gràcies a les privatitzacions i a la inversió estrangera, fins a convertir-se en una peça important de la indústria europea.
Tips de l’abús de les companyies aèries amb les maletes? Doncs no en factureu més. Envieu-vos paquets.
Anant i venint entre Catalunya i Europa Central, si teniu adreça a Praga (Viena, Bratislava, Budapest, etc.) envieu-vos paquets un dia o dos abans d’agafar l’avió de tornada.
Teniu opcions. Una empresa catalana a Praga us por fer arribar etiquetes, que us haureu d’imprimir i portar a una sucursal de DHL. Per demanar l’etiqueta us haureu de posar en contacte [aquí].
Una altra opció: fa un any vam parlar de Nova Post, una empresa de paqueteria ucraniana amb implantada a bona part d’Europa. A Txèquia, Eslovàquia, Àustria i Hongria estan presents, i a més països.
Enviar-se caixes surt per sumes comparables a facturar maletes, però sense la llauna d’haver d’esperar equipatge, etc.
La capsa arriba al cap de dos o tres dies, us la porten a casa i us queda el plaer de l’unboxing (!).
A Eslovàquia, molt recomenables les dues zones. Els Tatres com a alta muntanya ben maca i més assequible que els Alps. El paradís eslovac per a excursions originals per rius, plataformes i escales.Al Paradís Eslovac, escales i passarel·les per superar passos difícils.
4 dies efectius complets, del 12 al 17 de juny
anada i tornada amb tren nocturn
Sortida dimecres a la nit de Hlavní Nádraži i arribada a les 6:30 del matí a Poprad. El tren té preus molt econòmics compartint camarot o es pot pagar més en solitari.
El primer dia ens el vam prendre de descans per Štrbské pleso. Es un poblet turístic, com tots els de la zona, on s’arriba còmodament amb un trenet que surt de la mateixa estació de Poprad i vertebra tota aquella vesant de la serralada.
La primera excursió és per tant el segon dia. Intentem fer una ruta circular que surt del mateix poble. El camí puja sense pressa però sense pausa, canviant de bosc a prat, passant per una cascada, fins que va desapareixent l’herba i van arribant les roques nues i la neu.
A quasi la meitat del recorregut però encara a 200 metres verticals del punt més alt de la ruta, decidim abandonar fent marxa enrere, ja que les forces flaquegen i a l’alta muntanya convé la prudència de saber dir prou.
Enfilem cap a Poprad, i d’allí en taxi, perquè els busos son poc freqüents, cap a un càmping a Hrabušice, on comença el parc nacional del Paradís Eslovac. Aquesta zona natural és ben diferent dels Alts Tatres. Aquí les rutes destaquen per estar ben preparades, amb guixeta a l’entrada inclosa, per anar resseguint rius muntanya amunt.
Hi ha trams on s’ha de saltar de pedra en pedra i anar canviant de vora del riu. Quan es complica, hi ha instal·lades passarel·les i escales per a superar el desnivell. Les rutes son més assequibles físicament que no pas als Tatres, i ben divertides.
Allí passem els dos dies següents fent dues rutes, i descansant al càmping primer i visitant la ciutat de Spišská Nová Ves el segon dia. D’aquesta manera vam sopar i fer temps per agafar el tren que a les 11 de la nit ens portaria cap a Praga, on arribaríem a primera hora del matí.
_____ El Grup Via és la secció excursionista del Casal Catalanotxec, publiquen aquí les notes del que van fent. Si estàs per Praga/Txèquia i t’interessa l’excursionisme, fes-te soci del Casal, entra al grup, proposa, participa.
L’altre dia dèiem que la geopolítica a Europa Central (Polònia, Txèquia, Eslovàquia, Hongria) es pot entendre amb una plantilla simplificadora però molt útil: una mena de partida d’escacs en la qual a vegades guanyen els partidaris o seguidors locals de l’establishment occidental (Unió Europea, Otan), i a vegades altres xarxes locals, en un front heterogeni de descontents diversos, sempre acusats de ser manipulats per Putin, en el seu intent de desestabilitzar els primers.
Ara la presidència d’Eslovàquia ha caigut del bàndol dels segons. Peter Pellegrini és un home de 48 anys que des que va trepitjar la moqueta de la política, als 27, fent d’ajudant de diputat, no ha fet res fora del sistema. Ha estat president del Parlament i del Govern i ara arriba a la Presidència. Només ha estat polític professional. En aquest sentit ja és nova generació de la democràcia a la “nova” Europa postcomunista.
Un nou divorci txecoslovac? Quan Petr Pavel va guanyar la presidència a Txèquia a Moscou ho van considerar una mala notícia. La presidenta eslovaca Čaputová va venir a felicitar-lo la mateixa nit. Ara s’ha girat la truita, i Eslovàquia està més a prop de ser un satèl·lit de Rússia, com Hongria.
Mentrestant els txecs van en la direcció exactament contrària. Remouen cel i terra per trobar municions per a l’exèrcit ucraïnès. Descobreixen una trama organitzada des de Praga de polítics que, a tot Europa, haurien cobrat de Putin per promoure narratives contràries al bel·licisme, i que entre molts altres inclou el violent ultradretà espanyol Herman Tertsch, de Vox.
La retòrica pacifista i què més Pellegrini ja ha començat a parlar de pau. Curiosament la retòrica de la pau ja la feien servir els règims comunistes i ressonarà entre els més vells de cada lloc. També ha dit que cap soldat eslovac trepitjarà Ucraïna.
El previsible nou divorci txecoslovac no afectarà la vida diària de la majoria a cap dels dos països. La pau social és el bé que es vol preservar sempre, Eslovàquia ja té prou problemes de consum diari i és un país receptor net d’ajudes de la Unió Europea.
Caldrà veure què ofereixen a la població eslovaca un president i un govern sincronitzats, perquè amb retòrica pacifista no n’hi haurà prou.
Europa Central, entre la Unió Europea i l’atlantisme i els descontents.
Els “patriotes” porten banderes txeques i criden “Čechy Čechům” (“Txèquia pels txecs”), els “europeistes” porten banderes de la UE, dels Estats Units, de l’Otan, d’Ucraïna, i han vingut només per quedar-se aturats a un punt i onejar-les quan passi la manifestació dels altres.
Qualsevol observador del panorama centreuropeu (Polònia, Txèquia, Eslovàquia, Hongria) mínimament atent veu com la política de tots els països es pot explicar com una confrontació entre dos grans bàndols.
Uns són els partidaris de la confluència amb Brussel·les i l’Otan. Coincideixen demogràficament amb el que s’entén per les elits en un sentit ampli, i estan connectats globalment. En podríem dir «pro-EU». Els altres són més heterogenis, representen un conglomerat de descontaments molt diversos, i en podríem dir «anti-EU», per claredat i simplificació.
Uns i altres van perdent i guanyant eleccions, hi ha una mena d’equilibri i inestable i de moment sembla que l’edifici europeu aguanta a Europa Central. Ara bé, amb aquesta clau es pot anar entenent la política de la regió.
Per exemple el canvi de govern recent a Polònia, amb el retorn de Donald Tusk al poder, és un pas endavant del món polonès pro-EU. En canvi a Hongria Viktor Orban està fort. Consolida la seva xarxa clientelar i el control del país, qüestiona la narrativa bel·licista, l’acusen de ser un idiota útil de Putin i és molt contestat per l’oposició interna pro-EU, que va fent manifestacions.
L’esquerra catalana defensa els palestins i fa veure que no veu la corrupció dels seus líders i les atrocitats inspirades pel fanatisme religiós musulmà. Per contra, certa dreta, que algú molt ocorrent va denominar «ciunista», admira la intel·ligència pràctica i la voluntat de guanyar dels jueus, i fa veure que no passa res si el soldat israelià tortura i mata nens palestins o els ensorra la casa, perquè al cap i la fi li van gasejar l’àvia a Treblinka i això fa mal.
La mirada txeca és molt diferent. No és una guerra de trinxeres consolidades, com a Catalunya. La línia del front no és tan nítida. Les causes són quatre: 1) En el món txec de la cultura i les arts no predomina el biaix progressista; 2) En els mitjans hi ha una hegemonia liberal conservadora; 3) A Txèquia hi ha tant una memòria viva de l’herència jueva com, 4) Una història pròpia de relacions amb Israel.
L’1 de gener de 1993 Txecoslovàquia es va separar de forma pacífica en dos Estats, Txèquia i Eslovàquia. Això fascina el catalanisme com un exemple d’alta cultura política, perquè va ser exactament això. Ara bé, que tot allò va passar en circumstàncies molt diferents a la plurinacionalitat ibèrica no sorprendrà ningú. Aquest text prova de fer un esbós d’aquestes diferències, assumint que a Catalunya són poc conegudes.
