El Grup Via, els excursionistes del Casal Catalanotxec, hem anat aquest diumenge al bosc a recollir bolets. Un èxit de participació i de troballes!
Diumenge al matí, però sense matinar, ens hem trobat a Strižkov per agafar un autobús tots junts a Želízy. Aquest poble està passat Mělník, on comença Kokořínsko.
El lloc l’ha recomanat l’Anežka, una amiga del casal que ens ha fet de guia autòctona experta en els bolets locals. Hem estat un grup heterogeni, meitat catalans, meitat amics de països variats que s’han volgut apuntar a la passejada pel bosc.
Fem una foto de grup d’inici de la jornada i ens posem mans a l’obra. Anem pentinant el bosc i de seguida algú troba els primers bolets. A més d’una jornada d’exercici suau, és educativa, i qui coneix millor els bolets explica als novells com identificar els comestibles.
Al cap d’un parell d’hores decidim que ja està bé. Els cistells són força plens amb cep (hřib) i molleric (kloužek) sobretot, però també uns quants de la família del rovelló i una gírgola que ha trobat el Pep que impressiona de grossa.
Davant la parada del autobús hi ha una hospoda de poble on dinem, revisem bolets i ens relaxem abans de tornar satisfets cap a casa.
Dídac Jabaloy Casal Catalanotxec|Grup Via
_____ El Grup Via és la secció excursionista del Casal Catalanotxec, publiquen aquí les notes del que van fent. Si estàs per Praga/Txèquia i t’interessa l’excursionisme, fes-te soci del Casal, entra al grup, proposa, participa.
Als Balcans hi ha una ruta circular de llarga distància, d’uns deu dies de recorregut, que travessa Albània, Montenegro i Kosovo. Es diu “Pics dels Balcans” i s’està popularitzant força, perquè ofereix una combinació d’alta muntanya de nivell accessible i el descobriment de països amb cost de vida relativament baix i turisme encara no massificat.
Inspirant-nos en aquesta travessia, aquest juliol hem fet una versió reduïda de tres dies, del 29 de juny a l’1 de juliol. Vam volar a Tirana, i vam conduir fins al poble de Theth per a fer la ruta. Per dormir vam buscar al moment cases d’hostes al arribar al poble de destí.
• Primer dia: Theth – Valbonë. Ruta popular amb molts punts d’avituallament • Segon dia: Valbonë – Vusanje. Aquest dia va ser dur. Vam fer un cim opcional que la va convertir en una ruta molt forta i a més no hi havia cap font d’aigua en molts quilòmetres. • Tercer dia: Vusanje – Theth. Dia ben variat, pujant suament la montanya amb canvis de paisatge i baixant per una tartera molt empinada.
_____ El Grup Via és la secció excursionista del Casal Catalanotxec, publiquen aquí les notes del que van fent. Si estàs per Praga/Txèquia i t’interessa l’excursionisme, fes-te soci del Casal, entra al grup, proposa, participa.
A Eslovàquia, molt recomenables les dues zones. Els Tatres com a alta muntanya ben maca i més assequible que els Alps. El paradís eslovac per a excursions originals per rius, plataformes i escales.Al Paradís Eslovac, escales i passarel·les per superar passos difícils.
4 dies efectius complets, del 12 al 17 de juny
anada i tornada amb tren nocturn
Sortida dimecres a la nit de Hlavní Nádraži i arribada a les 6:30 del matí a Poprad. El tren té preus molt econòmics compartint camarot o es pot pagar més en solitari.
El primer dia ens el vam prendre de descans per Štrbské pleso. Es un poblet turístic, com tots els de la zona, on s’arriba còmodament amb un trenet que surt de la mateixa estació de Poprad i vertebra tota aquella vesant de la serralada.
La primera excursió és per tant el segon dia. Intentem fer una ruta circular que surt del mateix poble. El camí puja sense pressa però sense pausa, canviant de bosc a prat, passant per una cascada, fins que va desapareixent l’herba i van arribant les roques nues i la neu.
A quasi la meitat del recorregut però encara a 200 metres verticals del punt més alt de la ruta, decidim abandonar fent marxa enrere, ja que les forces flaquegen i a l’alta muntanya convé la prudència de saber dir prou.
Enfilem cap a Poprad, i d’allí en taxi, perquè els busos son poc freqüents, cap a un càmping a Hrabušice, on comença el parc nacional del Paradís Eslovac. Aquesta zona natural és ben diferent dels Alts Tatres. Aquí les rutes destaquen per estar ben preparades, amb guixeta a l’entrada inclosa, per anar resseguint rius muntanya amunt.
Hi ha trams on s’ha de saltar de pedra en pedra i anar canviant de vora del riu. Quan es complica, hi ha instal·lades passarel·les i escales per a superar el desnivell. Les rutes son més assequibles físicament que no pas als Tatres, i ben divertides.
Allí passem els dos dies següents fent dues rutes, i descansant al càmping primer i visitant la ciutat de Spišská Nová Ves el segon dia. D’aquesta manera vam sopar i fer temps per agafar el tren que a les 11 de la nit ens portaria cap a Praga, on arribaríem a primera hora del matí.
_____ El Grup Via és la secció excursionista del Casal Catalanotxec, publiquen aquí les notes del que van fent. Si estàs per Praga/Txèquia i t’interessa l’excursionisme, fes-te soci del Casal, entra al grup, proposa, participa.
El 5 de novembre el Grup Via ha sortit a buscar bolets. Sortir a buscar bolets és físicament poc exigent. Està a l’abast d’aquells perfils als qui us provoca horror la idea de matinar el cap de setmana a passar fred i caminar, en excursions més dures, d’aficionats a la muntanya. Aquesta vegada els del Grup Via van anar a veure bosquets per la pintoresca població de Mníšek pod Brdy. Bolets, bolets poca cosa. Però és que els txecs també són boletaires obsessius i no deixen res a l’atzar i està tot molt buscat i es coneixen els seu boscos pam a pam. El grupet català diuen que van trobar pets de llop.
El primer cap de setmana d’octubre hem estat de ruta per la zona del llac Attersee, a Àustria. La recomano a qui busqui unes montanyes més altes que les txeques, sense haver d’anar tan lluny ni tan amunt com al cor dels Alps. El lloc és ben pintoresc, amb el llac de fons i unes parets granítiques imponents. Es poden fer rutes de nivell suau pel bosc o aumentar el nivell pujant al refugi Hochleckenhaus, on no es pot arribar sense pujar i baixar per uns camins ben costeruts. El refugi ens va semblar un pèl car per la qualitat de les instal·lacions i del menjar, però així són els preus austriacs. Vam anar-hi en cotxe, en menys de quatre hores s’hi arriba, però un de nosaltres hi va anar la setmana abans en transport públic, així que també és factible. Aquí i aquí la ruta de cada dia.
Al Grup Via, secció excursionista del Casal Catalanotxec, acabem l’estiu fent una petita excursió d’un dia a la zona sud de la regió de Český Ráj, Prachovské Skaly.
S’hi pot accedir còmodament, després de pagar el pàrquing, des de la localitat de Prachov. Començant allà també es passa per caixa per accedir al parc natural. No ens ho esperàvem, però tot sigui per la bona conservació del lloc.
És més una excursió de pujar esglaons que de caminar quilòmetres. És adient per a gent de totes les edats (sense problemes de genolls), molt pintoresca, plena de miradors on fer-se fotos amb les icòniques roques sorrenques.
En acabar vam anar a fer un petit tomb per Jičín, qué és a prop. Té l’esperable de qualsevol ciutat txeca, potser per damunt de la mitjana. Un dinar tardà de gastronomia txeca va arrodonir el dia abans de tornar a Praga.
Txèquia com sabem està còmodament situada al centre d’Europa, a prop de tot arreu, de manera que podem anar el cap de setmana a Polònia, encara que sigui per creuar la frontera i trepitjar la neu a l’altre costat i fer esquí de fons. Vam anar a Jakuszyce.
Vam sortir de Praga sense pressa, quasi a les 11 del matí el dissabte. Dues hores de cotxe i ja érem a l’estació d’esquí. El lloc era força ple i amb molta gent sense experiència. Deu ser perquè Polònia és poc muntanyosa i la gent no són esquiadors habituals com els txecs.
Així que vam fer una ruta d’11 quilòmetres, vam fer una parada per una sopa, i vam acabar quan la llum començava a escassejar. Vam anar a la ciutat de la zona, Jelenia Gora, a mitja hora, per passar la nit. El lloc té el seu encant i està ben comunicat.
El matí següent ens aixequem d’hora i a dos quarts de deu ja ens hem posat els esquís. Dos companys tenen una cursa a les 10, mentre els altres tres anem improvisant una ruta per la zona, sense pressa, admirant el paisatge pintoresc que deixa la neu acabada de caure. Al migdia, després d’haver esquiat 12 kilòmetres, dinem i cap a Praga
En general una sortida profitosa per a practicar l’esquí de fons, però no tot ha estat bonic. Ha fet fred i ha nevat la major part del temps. Algú ens va prendre uns bons bastons d’esquí aprofitant que estaven sense vigilar, recolzats als típics espais que hi ha a qualsevol bar de estació d’esquí. Un lladre o un despistat? Segurament no ho sabrem mai.
«Padesátka», una comèdia de 2015 ambientada en la popular cursa d’esquí de fons.
Bedřichov és una població del nord amb una llarga tradició de turisme d’esquí i de muntanya. (Aquí teniu la Viquipèdia i aquí la promoció). L’altre dia vam agafar el cotxe quatre i vam llogar el material allí mateix (CZK 300). Era precisament el dia d’una cursa molt popular al país, la «Jizerska padesátka», que està present en la cultura popular txeca, per exemple en una pel·lícula relativament recent. De tota manera vam trobar la zona molt tranquil·la. Potser va ser perquè vam decidir no matinar gaire i sortir de Praga a les 9 tocades. Així que sense pressa, ja que teníem al grup un nivell mig-baix d’esquí. Vam anar improvisant la ruta amb el mapy.cz, en funció de les forces restants (aquí teniu la ruta). Vam parar a fer un mos a un hotel de muntanya i cap a les tres de la tarda ja havíem tornat a la botiga de material d’esquí. Una anècdota: quan l’amo de la botiga va preguntar d’on érem ens va sorprendre dient que va sovint a Coma-ruga perquè té negocis amb alguna empresa de Santa Oliva. El món és molt petit.
El Grup Via és el braç excursionista del Casal catalanotxec i ens envien notes de les seves sortides, que reproduïm aquí. No, no escriuen gaire, és veritat, però es limiten a l’essencial. Si voleu participar en excursions organitzades escriviu a l’editor d’aquesta revista (l’adreça és al «qui» del menú). _____ Vam anar cinc excursionistes amb cotxe a fer un tomb pel Český ráj. La ruta va ser del castell de Valdštejn al de Hrubá Skála, on vam dinar i visitar el castell, i tornada al pàrquing a prop de Valdštejn . El lloc es curiós per les formacions rocoses que s’hi poden trobar, amb passadissos ben estrets i impressionants. El dia però no va ser el millor perquè hi havia molt boira i no vam poder apreciar gaire les vistes. Serà qüestió de tornar-hi a la primavera!
El Grup Via és el braç excursionista del Casal catalanotxec i ens envien notes de les seves sortides, que reproduïm aquí. No solament es limiten a anar per Txèquia, també poden fer sortides més llargues i complexes d’organitzar com aquesta de quatre dies a Eslovènia. Si voleu participar en excursions organitzades escriviu a l’editor d’aquesta revista (l’adreça és al «qui» del menú). _____
Ruta pels Karawanks: la tercera serralada en importància a Eslovènia i una cua dels Alps
Volíem fer una travessa de d’uns quants dies a Eslovènia i vam escollir els Karawanks. Tot i que podria semblar poca cosa que sigui la tercera serralada del país, les altres dues vam considerar que tenien una dificultat tècnica massa elevada, perquè demanaven fer vies ferrades força complexes.
A més aquesta ja té cims de 2000 metres i paisatges la mar de macos. La previsió del temps no era bona, però a l’alta muntanya ja se sap que s’ha d’anar preparat pel que pugui passar. Així que després de rebuscar pel mapy.cz, trobar refugis oberts i trobar unes rutes acceptables per a cada dia, vam tancar un pla.
Els quatre components de l’equip, tres homes i una dona, vam anar amb cotxe cap allà. Vam fer nit a la capital, a Ljubljana, i vam aprofitar l’ocasió per visitar el centre.
Quatre dies fent nit en refugis.
L’endemà a primera hora de la tarda vam començar la ruta. Només tocava pujar al primer refugi des de l’aparcament del pas fronterer on vam deixar el cotxe. Havíem de superar uns 500 metres de desnivell en dues hores per pista forestal, però a la meitat de l’equip se li va fer dur. Acostuma a passar: el primer dia la gent s’adona que porta la motxilla massa carregada.
El refugi era una caseta on ens va rebre una parella de jubilats eslovens. Molt amables i molt autèntic tot plegat, fins i tot la cuina era amb fogons de llenya, i amb comunicació limitada perquè els amfitrions parlaven eslovè i una miqueta de alemany.
Boira!
El segon dia tocava pujar fins la carena de la serra i, a grans trets, anar resseguint-la fins arribar al refugi d’aquell dia. Hi havia algun tros de via ferrada senzilla pel qual portàvem l’equip necessari. Però va començar a ploure lleugerament i també van arribar les primeres discussions de l’equip. Intentant bordejar una nova zona de via ferrada vam acabar separant-nos en dos grups.
El primer va arribar ben aviat al camí, però al segon li va costar ben bé un parell d’hores, molts nervis i més cansament del compte zigzaguejant una zona molt empinada i rocosa. Si hi ha alguna anècdota que ens ha de fer reflexionar per a gestionar millor la pròxima excursió és aquesta: a la muntanya no ens hem de separar ni de buscar camins per intuïció sense mirar el mapa. Un cop retrobats i arribats al refugi, aquesta vegada més de nivell hotel rural, ja ens vam poder relaxar i menjar bé.
Neu!
La tercera jornada era la forta. Tocava fer el cim més alt de la zona, el Stol (2237m). Vam deixar el no essencial al refugi i vam fer camí cap allà. A mig camí va començar a ploure amb ganes. Ja ens ho esperàvem, així que ens vam tapar i cap amunt. A l’ascensió final va començar a nevar, i ben fort.
Això ja no ens ho esperàvem tant. Veient que s’estava acumulant neu ràpidament, que la temperatura baixava i que fer els 500 metres que quedaven fins el cim per no veure cap vista no valia la pena, vam fer mitja volta i vam tornar al refugi. La idea era fer nit en un altre indret, però havent retornat glaçats i com que encara plovia, va decidir tornar a fer nit al mateix refugi.
L’últim dia era tranquil de caminada, només una hora i mitja de passeig per arribar al cotxe, però més intens de conducció. En unes vuit hores vam creuar Àustria i vam tornar a Praga.
En conclusió, va ser una travessa que no va quedar com ens hagués agradat pel mal temps i pel fet d’anar a final de temporada (a l’octubre ja s’ha d’anar amb material de neu i la immensa majoria de refugis ja són tancats). Però bé: ens agrada l’alta de muntanya, i vam satisfer les ganes d’aventura per aquest any.
