Ara, bolets.

Hem tornat al mateix indret que l’any passat ens va proveïr d’un munt de bolets: Želízy, a Kokořínsko.

Amb un accés còmode per transport públic, a quasi una hora Praga, s’ha convertit en el meu referent boletaire per assegurar l’èxit de la sortida.

Aquesta vegada però era massa aviat per trobar pinetells (en txec ryzec pravý), i hem trobat sobretot mataparent clivellat (hrib zlutomasy o més popularment: babka), molleric de làrix (klouzek sličný), i el clàssic cep (hřib smrkový).

Com a bolet curiós del dia destaca la greixa (Kotrč kadeřavý), amb una pinta extranya però culinariament molt apreciat, amb alguns disposats a pagar milers de corones per quilo.

Sembla una esponja però no, és una greixa.

La temporada alta de bolets continua fins a finals d’octubre i hi tornarem segur. Esteu convidats! Feu-vos del Casal, seguiu el Grup Via. També organitzem sortides a la muntanya, a l’hivern i a l’estiu, en funció de la demanda.

Dídac Jabaloy
Casal Catalanotxec|Grup Via

_____
El Grup Via és la secció excursionista del Casal Catalanotxec, publiquen aquí les notes del que van fent. Si estàs per Praga/Txèquia i t’interessa l’excursionisme, fes-te soci del Casal, entra al grup, proposa, participa.

A caçar bolets!

El Grup Via, els excursionistes del Casal Catalanotxec, hem anat aquest diumenge al bosc a recollir bolets. Un èxit de participació i de troballes!

Diumenge al matí, però sense matinar, ens hem trobat a Strižkov per agafar un autobús tots junts a Želízy. Aquest poble està passat Mělník, on comença Kokořínsko.

El lloc l’ha recomanat l’Anežka, una amiga del casal que ens ha fet de guia autòctona experta en els bolets locals. Hem estat un grup heterogeni, meitat catalans, meitat amics de països variats que s’han volgut apuntar a la passejada pel bosc.

Després de 50 minuts d’autobús fins a Želízy, ens donen la benvinguda al bosc escollit dos caps gegants esculpits a la roca.

Fem una foto de grup d’inici de la jornada i ens posem mans a l’obra. Anem pentinant el bosc i de seguida algú troba els primers bolets. A més d’una jornada d’exercici suau, és educativa, i qui coneix millor els bolets explica als novells com identificar els comestibles.

Al cap d’un parell d’hores decidim que ja està bé. Els cistells són força plens amb cep (hřib) i molleric (kloužek) sobretot, però també uns quants de la família del rovelló i una gírgola que ha trobat el Pep que impressiona de grossa.

Davant la parada del autobús hi ha una hospoda de poble on dinem, revisem bolets i ens relaxem abans de tornar satisfets cap a casa.

Dídac Jabaloy
Casal Catalanotxec|Grup Via

_____
El Grup Via és la secció excursionista del Casal Catalanotxec, publiquen aquí les notes del que van fent. Si estàs per Praga/Txèquia i t’interessa l’excursionisme, fes-te soci del Casal, entra al grup, proposa, participa.

Travessa a Albània

Als Balcans hi ha una ruta circular de llarga distància, d’uns deu dies de recorregut, que travessa Albània, Montenegro i Kosovo. Es diu “Pics dels Balcans” i s’està popularitzant força, perquè ofereix una combinació d’alta muntanya de nivell accessible i el descobriment de països amb cost de vida relativament baix i turisme encara no massificat.

Inspirant-nos en aquesta travessia, aquest juliol hem fet una versió reduïda de tres dies, del 29 de juny a l’1 de juliol. Vam volar a Tirana, i vam conduir fins al poble de Theth per a fer la ruta. Per dormir vam buscar al moment cases d’hostes al arribar al poble de destí.

• Primer dia: Theth – Valbonë. Ruta popular amb molts punts d’avituallament
• Segon dia: Valbonë – Vusanje. Aquest dia va ser dur. Vam fer un cim opcional que la va convertir en una ruta molt forta i a més no hi havia cap font d’aigua en molts quilòmetres.
• Tercer dia: Vusanje – Theth. Dia ben variat, pujant suament la montanya amb canvis de paisatge i baixant per una tartera molt empinada.

_____
El Grup Via és la secció excursionista del Casal Catalanotxec, publiquen aquí les notes del que van fent. Si estàs per Praga/Txèquia i t’interessa l’excursionisme, fes-te soci del Casal, entra al grup, proposa, participa.

Viatget a Eslovàquia!

A Eslovàquia, molt recomenables les dues zones. Els Tatres com a alta muntanya ben maca i més assequible que els Alps. El paradís eslovac per a excursions originals per rius, plataformes i escales.
Al Paradís Eslovac, escales i passarel·les per superar passos difícils.
  • 4 dies efectius complets, del 12 al 17 de juny
  • anada i tornada amb tren nocturn

Sortida dimecres a la nit de Hlavní Nádraži i arribada a les 6:30 del matí a Poprad. El tren té preus molt econòmics compartint camarot o es pot pagar més en solitari.

El primer dia ens el vam prendre de descans per Štrbské pleso. Es un poblet turístic, com tots els de la zona, on s’arriba còmodament amb un trenet que surt de la mateixa estació de Poprad i vertebra tota aquella vesant de la serralada.

La primera excursió és per tant el segon dia. Intentem fer una ruta circular que surt del mateix poble. El camí puja sense pressa però sense pausa, canviant de bosc a prat, passant per una cascada, fins que va desapareixent l’herba i van arribant les roques nues i la neu.

A quasi la meitat del recorregut però encara a 200 metres verticals del punt més alt de la ruta, decidim abandonar fent marxa enrere, ja que les forces flaquegen i a l’alta muntanya convé la prudència de saber dir prou.

Enfilem cap a Poprad, i d’allí en taxi, perquè els busos son poc freqüents, cap a un càmping a Hrabušice, on comença el parc nacional del Paradís Eslovac.
Aquesta zona natural és ben diferent dels Alts Tatres. Aquí les rutes destaquen per estar ben preparades, amb guixeta a l’entrada inclosa, per anar resseguint rius muntanya amunt.

Hi ha trams on s’ha de saltar de pedra en pedra i anar canviant de vora del riu. Quan es complica, hi ha instal·lades passarel·les i escales per a superar el desnivell. Les rutes son més assequibles físicament que no pas als Tatres, i ben divertides.

Allí passem els dos dies següents fent dues rutes, i descansant al càmping primer i visitant la ciutat de Spišská Nová Ves el segon dia. D’aquesta manera vam sopar i fer temps per agafar el tren que a les 11 de la nit ens portaria cap a Praga, on arribaríem a primera hora del matí.

_____
El Grup Via és la secció excursionista del Casal Catalanotxec, publiquen aquí les notes del que van fent. Si estàs per Praga/Txèquia i t’interessa l’excursionisme, fes-te soci del Casal, entra al grup, proposa, participa.

Sortida boletaire, o aquesta era la idea

El 5 de novembre el Grup Via ha sortit a buscar bolets. Sortir a buscar bolets és físicament poc exigent. Està a l’abast d’aquells perfils als qui us provoca horror la idea de matinar el cap de setmana a passar fred i caminar, en excursions més dures, d’aficionats a la muntanya. Aquesta vegada els del Grup Via van anar a veure bosquets per la pintoresca població de Mníšek pod Brdy. Bolets, bolets poca cosa. Però és que els txecs també són boletaires obsessius i no deixen res a l’atzar i està tot molt buscat i es coneixen els seu boscos pam a pam. El grupet català diuen que van trobar pets de llop.

Excursió al llac d’Atersee, a Àustria

El primer cap de setmana d’octubre hem estat de ruta per la zona del llac Attersee, a Àustria. La recomano a qui busqui unes montanyes més altes que les txeques, sense haver d’anar tan lluny ni tan amunt com al cor dels Alps.
El lloc és ben pintoresc, amb el llac de fons i unes parets granítiques imponents. Es poden fer rutes de nivell suau pel bosc o aumentar el nivell pujant al refugi Hochleckenhaus, on no es pot arribar sense pujar i baixar per uns camins ben costeruts. El refugi ens va semblar un pèl car per la qualitat de les instal·lacions i del menjar, però així són els preus austriacs. Vam anar-hi en cotxe, en menys de quatre hores s’hi arriba, però un de nosaltres hi va anar la setmana abans en transport públic, així que també és factible. Aquí i aquí la ruta de cada dia.

Dídac Jabaloy
Casal Catalanotxec

Excursió a Český Ráj

Al Grup Via, secció excursionista del Casal Catalanotxec, acabem l’estiu fent una petita excursió d’un dia a la zona sud de la regió de Český Ráj, Prachovské Skaly.

S’hi pot accedir còmodament, després de pagar el pàrquing, des de la localitat de Prachov. Començant allà també es passa per caixa per accedir al parc natural. No ens ho esperàvem, però tot sigui per la bona conservació del lloc.

És més una excursió de pujar esglaons que de caminar quilòmetres. És adient per a gent de totes les edats (sense problemes de genolls), molt pintoresca, plena de miradors on fer-se fotos amb les icòniques roques sorrenques. 

En acabar vam anar a fer un petit tomb per Jičín, qué és a prop. Té l’esperable de qualsevol ciutat txeca, potser per damunt de la mitjana. Un dinar tardà de gastronomia txeca va arrodonir el dia abans de tornar a Praga.

Dídac Jabaloy
Casal Catalanotxec

Un cap de setmana d’esquí de fons a Polònia

Txèquia com sabem està còmodament situada al centre d’Europa, a prop de tot arreu, de manera que podem anar el cap de setmana a Polònia, encara que sigui per creuar la frontera i trepitjar la neu a l’altre costat i fer esquí de fons. Vam anar a Jakuszyce.

Vam sortir de Praga sense pressa, quasi a les 11 del matí el dissabte. Dues hores de cotxe i ja érem a l’estació d’esquí. El lloc era força ple i amb molta gent sense experiència. Deu ser perquè Polònia és poc muntanyosa i la gent no són esquiadors habituals com els txecs.

Així que vam fer una ruta d’11 quilòmetres, vam fer una parada per una sopa, i vam acabar quan la llum començava a escassejar. Vam anar a la ciutat de la zona, Jelenia Gora, a mitja hora, per passar la nit. El lloc té el seu encant i està ben comunicat.

El matí següent ens aixequem d’hora i a dos quarts de deu ja ens hem posat els esquís. Dos companys tenen una cursa a les 10, mentre els altres tres anem improvisant una ruta per la zona, sense pressa, admirant el paisatge pintoresc que deixa la neu acabada de caure. Al migdia, després d’haver esquiat 12 kilòmetres, dinem i cap a Praga

En general una sortida profitosa per a practicar l’esquí de fons, però no tot ha estat bonic. Ha fet fred i ha nevat la major part del temps. Algú ens va prendre uns bons bastons d’esquí aprofitant que estaven sense vigilar, recolzats als típics espais que hi ha a qualsevol bar de estació d’esquí. Un lladre o un despistat? Segurament no ho sabrem mai.

Esquí de fons cap a la banda de Bedřichov, el dia de la Jizerska Padesátka

«Padesátka», una comèdia de 2015 ambientada en la popular cursa d’esquí de fons.

Bedřichov és una població del nord amb una llarga tradició de turisme d’esquí i de muntanya. (Aquí teniu la Viquipèdia i aquí la promoció). L’altre dia vam agafar el cotxe quatre i vam llogar el material allí mateix (CZK 300). Era precisament el dia d’una cursa molt popular al país, la «Jizerska padesátka», que està present en la cultura popular txeca, per exemple en una pel·lícula relativament recent. De tota manera vam trobar la zona molt tranquil·la. Potser va ser perquè vam decidir no matinar gaire i sortir de Praga a les 9 tocades. Així que sense pressa, ja que teníem al grup un nivell mig-baix d’esquí. Vam anar improvisant la ruta amb el mapy.cz, en funció de les forces restants (aquí teniu la ruta). Vam parar a fer un mos a un hotel de muntanya i cap a les tres de la tarda ja havíem tornat a la botiga de material d’esquí. Una anècdota: quan l’amo de la botiga va preguntar d’on érem ens va sorprendre dient que va sovint a Coma-ruga perquè té negocis amb alguna empresa de Santa Oliva. El món és molt petit.