Bullerbyn i la connexió escandinava

Cafès i bistros originals de Praga (14)

Interior càlid del Bullerbyn, de fusta, rajola hidràulica, plantes.

Un bistro i un bar de Vinohrady en memòria dels nens de Bullerbyn, uns llibres d’Astrid Lindgren i una sèrie de pel·lícules. L’escriptora sueca és la creadora de Pippi Langstrump, una nena lliure, àcrata, que va fer les delícies dels nens del anys setanta, que avui són el que s’entén per boomers. Bullerbyn i Pippi Langstrum són part del mateix món creatiu de l’autora, els mateixos valors d’exaltació de la llibertat personal, l’amistat i l’alegria de viure. Hi ha una connexió entre el món txec i el món escandinau: intercanvi cultural durant el comunisme, part de l’exili txec va anar a Escandinàvia. Per als txecs d’avui, com per als europeus en general, Escandinàvia és disseny i sèries més o menys populars. Els motius de la decoració del Bullerbyn són escandinaus en la decoració, en la nostàlgia de la generació que potser va veure els nens de Bullerbyn a la televisió. Però la proposta de cuina és eclèctica i senzilla, això vol dir txeca, índia, vietnamita, i va variant, i a més de la cervesa de rigor hi ha vi, vermut, whisky i imaginació alcohòlica. La decoració i el concepte es completen amb plantes, paper pintat selvàtic, i al fons a mà dreta una ala més tranquil·la i apta per a nens petits, amb alguna joguina i algun peluix. Això a la pràctica vol dir que s’hi pot anar a dinar, amb la família a la tarda, o bé més tard, de copes.

Paper pintat selvàtic.

Petrohradská, a Vršovice: cafè, galeria, cinema…


Cafès i bistros originals de Praga (13)

restu.cz/kafeopetro

Al carrer Petrohradská, a Vršovice, hi passen coses, hi ha un xup-xup d’iniciatives d’oci, art i cultura. Hi ha un cafè/bistro amb rajoles blanques i una gran taula, i l’habitual oferta de bistro de cafès cuidats, cervesa excel·lent i bols d’aliments sans, senzills i assequibles. Al cap i a la fi la clientela són sobretot estudiants. A la taula gran podeu seure al costat (per exemple) de dos nois que comenten un projecte d’arquitectura. Això mentre feu temps per anar al cinema, a una sala de només 58 cadires, o a veure alguna exposició del “kolektiv” d’artistes que treballa allí mateix.

cuina catalana de tardor, ingredients txecs i salutacions telemàtiques

Acta del dinar d’octubre del club*samfaina

Els amics del club*samfaina ens fan arribar la següent “acta” del dinar d’octubre, que és una mica sui generis com a tal, però no deixa de ser un testimoni de l’activitat del grup, i la publiquem íntegra. La |RK| és mediální partner del club*samfaina, un grup de catalans a Txèquia que fa dinars de pis per crowdcooking.

Avui hem fet la tercera reunió del club*samfaina després de la paella inagural i el dinar patriòtic de l’11 de setembre. El menú ha estat de tardor.

Sopa de carbassa hokkaido d’origen txec, taronja, pipes de carbassa, gingebre, pela de taronja trinxada.
Escalivada entesa com una amanida, amb fulla i amaniment.
Gall d’indi a la catalana o “Catalan-style Turkey” segons Ferran Adrià, The Family Meal. London, Phaidon, 2011 (pàgs. 134-5). El gall d’indi és km 0. En comptes de vi ranci, que aquí no se’n troba, hem fet servir porto.
Peres txeques en almívar, sorbet de gerds Grom de l’Albert, galetes Sfogliatine Glassate del Lidl
pa: baguets perfectes, de Le Caveau
vins 2020 Riesling Reinhessen Lieblich, 2018 Ceo Mencía Bierzo, cafè Lavazza.
preu CZK 250 EUR 10

Avui l’epidèmia ens ha privat de l’assistència d’un membre molt fidel, que ens ha saludat per via telemàtica, i després li hem portat tot en tàpers.

Mai hem volgut ser molts, sabem que mai no serem molts perquè ens reunim en pisos, però les restriccions sanitàries ens han fet reduir l’aforament en les tres sessions que portem fins ara, i avui encara un dels nostres s’ha vist afectat pel puto virus! En fi. Sort que és un home com cal i està vacunat.

El crowdcooking permet a qui es pren seriosament la cuina pensar-ho TOT. Qui ve queda lliure de portar res i retornar res, gràcies al pagament d’una suma que cobreix el cost del cistell de la compra i prou, i que li ofereix més valor que el que trobaria al mercat.

Ara bé: més enllà de la freda comptabilitat, l’ingredient més valuós és intangible, és trobar-se i parlar català. El nacionalisme (gastronòmic) NO es cura viatjant.

Martin’s, un bistro a Vinohrady


Cafès i bistros originals de Praga (13)

(martinsbistro.cz)

Voleu dinar xai rostit amb mel i castanyes, i condimentat amb menta i julivert frescos, i grans de magrana? El Martin’s bistro és un lloc senzill i alhora sofisticat, perquè sense sortir de la zona del menú diari i l’àpat casual a EUR 10 o CZK 250 ofereix una experiència gastronòmica sofisticada. Tècnicament és un bistro, és a dir un restaurant senzill, de carta reduïda, però alhora està inspirada en tota la Mediterrània exòtica i treballat a consciència. Consulteu el menú, que es renova contínuament, i si sou a prop ja ho sabeu.

Myšák

Cafès i bistros originals de Praga (12)

(www.mysak.ambi.cz)

Myšák és un cafè, pastisseria i bar d’esmorzar al centre de Praga, fundat el 1911 i gestionat avui pel grup ambiente, un dels més importants del país. El nom (que en txec vol dir «ratolí») és el cognom del fundador. El lloc va ser tan famós durant la Primera República que va continuar treballant després del cop comunista de 1948 i treballant per a l’Estat, el 1958 va participar a l’exposició universal de Brussel·les. L’oferta és àmplia i variada, amb tot el que és dolç: xocolata, gelat, pastes, més esmorzars, i té botiga. La decoració és molt cuidada i estilitzada, recrea l’estil antic, una variació de l’art deco dels anys vint i trenta. Es reinventa el lloc, per a remetre a la tradició, a la memòria històrica de la ciutat. El que no és avui no és un lloc barat i popular, ni té l’abast ampli i interclassista d’un establiment com el Louvre, per exemple.

Dinar de la Diada. Cuina catalana domèstica a Praga. Crowdcooking.

La segona trobada del club*samfaina va coincidir amb la Diada Nacional, l’onze de setembre, i el menú va incloure escalivada, una recepta de pollastre amb prunes i panses i porto (és que de vi ranci no se’n troba), crema i vins de la Terra Alta i de València. Sempre amb la televisió pública catalana de fons i imatges de l’ocasió. Vam ser vuit persones, que per a un dinar domèstic amb aforament reduït ja és alguna cosa, i quan les condicions sanitàries ho permetin podem arribar a 12 persones.

Quines conclusions? A falta del restaurant català que no existeix a Praga (ni se l’espera), els aficionats ens ho podem compensar cuinant seriosament a les nostres cases i funcionant per la fórmula del crowdcooking, que vol dir a) pagar entre CZK 250-350, beneficiar-se de l’efecte multiplicador de col·laborar i obtenir molt més valor en els plans gastronòmic i afectiu, sentimental i de complicitats; b) no portar res; i c) alliberar-se de l’obligació implícita de la reciprocitat. El que sí que cal però és gent que cuini i/o posi la casa.

Dit això, quina és la futura orientació del club*samfaina, que impulsa, per cert, i entre altres, l’editor d’aquesta revista? N’estem parlant, però ara mateix no hi ha cap motiu per a no explorar el subsistema català de la cuina mediterrània, sense prejudici d’explorar també altres cuines mediterrànies, com la magrebina o la semítica. En principi anirem per aquí, però escoltarem qualsevol proposta.

El Café Louvre

Cafès i bistros originals de Praga (11)

El Café Louvre, una institució a Praga.

És un dels comptats espais que enllacen amb la tradició llegendària dels grans cafès d’abans la guerra, a Praga i a Europa Central. No està al nivell del carrer sinó en un segon pis, s’han de pujar escales però no té pèrdua, està al centre, al Passeig Nacional. L’espai actual és grandiloqüent, ampli, de sostre alt, ben il·luminat, i s’omple cada dia.

més

L’altra cuina mediterrània: instruccions d’ús.

Yazan Manjah (olakala.cz)

Yazan Manjah és un xef sirià a Praga. Promou la cuina àrab del carrer en demostracions com la que va fer el 23 de juliol al Kampus Hybernska. Si preferiu indoor food, fa classes a Ola Kala de cuina libanesa, entre altres. Si preferiu fer-ho a casa, hi ha unes quantes botigues al centre de Praga on comprar el tahini, el zatar, el xarop de magrana i tots els ingredients que us calen. Parlem de les altres cuines mediterrànies perquè el mare nostrum limita al sud amb Àfrica i a l’est amb Àsia. Les cuines del Magreb, Israel, Palestina, el Líban i Síria les coneixem poc, i és una llàstima perquè són tot un viatge.

més

Pantumaka, kalsotada, orčata i trinčat: Hugo Hromas, el cuiner txec enamorat de la cuina catalana

El “trinčat” i la “kalsotada” explicats al públic txec.

Hugo Hromas (aquí el teniu) és cuiner des del 1999, té un currículum admirable, i avui va per lliure, treballa en celebracions privades i per tant no és a l’abast de qualsevol butxaca si el voleu tenir al vostre jardí. Tot i amb això fa llibres, aquest de la imatge és el tercer. Està centrat en el Mediterrani, però en les dues ribes, tant l’europea com l’africana. Conté molta lírica, ja se sap que els cuiners volen ser escriptors, gurús, artistes, etc., però bé, què seria de nosaltres sense la gent que creu apassionadament en allò que fa. Hromas es veu que està molt influït o impressionat per la cuina catalana, i si llegiu en txec i us fa gràcia llegir “kalsotada” no us perdeu aquest llibre. Té també “achoblanko” i “mocho pikon”, i Occitània, Itàlia i el Magreb i el Mediterrani Oriental.