Teplá Kačka: interessantíssim bistro de fusió asiàtica a Holešovice

Cafès i bistros originals de Praga (20)

(teplakacka.cz)

Primer de tot un aclariment lingüístic. El nom del lloc vol dir, en txec, «ànec calent». L’ànec té un protagonisme en la cuina asiàtica. Alhora, «calent, calenta» (en txec «teplý, teplá») vol dir càlid o calent, però també, en argot, homosexual. La parella formada per dues dones que hi ha darrere del lloc va voler fer aquesta broma, però en el fons això no té cap importància.

La idea de fer fusió asiàtica a Praga és brillant. Xina, Japó, Corea, etc., tota l’Àsia diguem-ne budista, tot junt, en un sol establiment, amb una carta plena de termes incomprensibles, que el servei us aclarirà amb molt bona voluntat. Per la naturalesa dels ingredients i els processos, la cuina asiàtica no us la fareu mai a casa amb resultats ni remotament comparables als que obté qui s’hi dedica professionalment. Per tant, si teniu curiositat, aneu-hi. Des d’ànecs rostits per a grups fins a plats-mostra, amb tastets de moltes coses, ideals per a tastaolletes. El jardí, pati o terrassa interior és deliciós, les lones subjectes per cables us protegeixen del sol, hi ha heura, verdor, frescor i una estatueta d’un Buda panxut vetllant per tots els comensals.

Més sobre el gelat a Praga: Puro Gelato

(purogelato.cz)

A més d’Angelato i Crème de la crème, que vam veure l’altre dia, el panorama no estaria complet sense Puro Gelato, més gelat italià, amb moltes botigues per la ciutat i els serveis habituals, es pot comprar en línia, te’l porten. És excel·lent, l’única diferència és una comunicació visual vagament inspirada en els colors vius i les cafeteres cromades i les vitrines dels anys cinquanta.

Gelats a Praga: estat de la qüestió

Zlatko Kebakoski, Biljana Kebakoska, Bojan Dimitrijević, o el cor d’Angelato (angelato.cz)

L’oferta va fer un salt qualitatiu amb Angelato. Avui estan consolidats amb quatre botigues i també us ho porten a casa. Són gelats «amb història» i venen l’esperit de la producció local, artesana i familiar, amb ingredients naturals i lligats a les estacions. La llista de gustos i productes us farà la boca aigua. El nom de l’empresa és italianitzant, però ells són, pels cognoms, gent de l’antiga Iugoslàvia, és part de la llarga relació d’aquelles terres amb les terres txeques.

Honza Hochsteiger, el mestre gelater darrere Crème de la crème (cremedelacreme.cz)

Per acabar d’ampliar l’oferta i fer-nos feliços als llèpols va venir Crème de la crème. Tenen cinc gelateries i una oferta basada en molts més gustos i en coses insòlites, com gelat de fruites de bosc i ortigues, campari, prossecco i formatge parmesà (sí, formatge). L’estrella és Honza Hochsteiger, un home jove que ha dedicat la vida al gelat.

La cadena txeca tradicional, Ovocný Světozor, té fins a 15 botigues per tot Praga, locals més espaiosos i de colors vius, molt pop, que a més de la finestra del gelat per emportar permeten quedar-s’hi una estona, com en els cafès, perquè l’oferta inclou pastissos. Els gelats, a part dels sòlids de cullerada, inclouen točená zmrzlina o gelat d’aixeta, una certa tradició txeca d’un gelat més fluïd, que se serveix des d’un dipòsit amb aixeta directament al con de neula.

Hi ha més coses. A Vinohrady, a la part baixa del carrer Slezská, hi ha Zrmzlinář, un negoci més modest, d’una sola botiga, però amb gelats clàssics estupends. No gaire lluny, al cafè de la plaça Nám. Míru, la finestrella de gelats a peu de carrer és encara més modesta però no menys satisfactòria si teniu pressa.

Si esteu a la capital teniu més gelat del que us podreu acabar.

Juny: paella per celebrar que ha començat l’estiu i no s’acaba el món (de moment)


Els dinars del club*samfaina (9)

Recordeu que en els nostres dinars fem èmfasi en una certa naturalitat i en l’ingredient local? Bé doncs aquesta vegada ho hem ignorat i hem tirat dels musclos, les gambes i els calamars, tan lluny del mar com estem, per a fer una paella o arròs a la paella. Hem volgut tornar al plat icònic per celebrar que comença un altre estiu i que no s’ha acabat el món, si més no de moment.

(No, no entrem en polèmiques absurdes, perquè una de les formes més segures de reconèixer un subnormal irrecuperable deu ser quan algú diu «no és paella, és arròs amb coses».).

D’on ve la fauna de la paella mixta? Els musclos són de granges del mar del nord, les gambes poden ser de l’Atlàntic i del Pacífic, els calamars ves a saber.

El pollastre i el porc són locals i fàcilment accessibles, de conill costa trobar-ne a la carnisseria especialitzada de la cantonada. De fet en la societat txeca hi ha divisió d’opinions sobre la qüestió: penseu que per més d’un jardí dels suburbis pròspers va fent saltirons el conill disneyificat de la petita de la casa.

En els entrants musclos al vi, llorer i julivert i aquests clàssics de la cuina catalana que són l’empedrat i la verdura escalivada. L’empedrat amb mongetes bullides, barates i accessibles a les botigues d’alimentació mediterrània africana i oriental, i al Lidl mateix. Ceba, pebrots, cirerols, olives i julivert, tot tallat ben fi, etc.

L’escalivada (en realitat rostida al forn): pebrot vermell, albergínia i escalunyes. Però l’escalivada clàssica catalana és avorridota, ens agrada convertir-la en amanida, amb olives grosses, ruca i canonges, i una vinagreta d’oli, llimona, mel i herbes provençals. El vi alemany, blanc, sec, fred.

De postres fruita roja, maduixes i cireres del país, i una curiosa mutació mini de la síndria que es troba pels supermercats i fa gràcia, és com una piloteta, però de moment no estan al punt de dolçor.

Temes de conversa: entre altres el bitcoin, Ucraïna, i el nostre desgraciat país. Sobre el bitcoin podem aportar bibliografia, ens ha sortit el llibre La filosofía del bitcoin, una breu (cent pàgines) introducció, centrada en l’essencial.

O sigui bona taula i bona conversa, amb bibliografia i notes a peu de pàgina. Ja ens perdonareu si ens posem estupends, però és que a vegades, només uns moments, costa evitar-ho.

___
Els del club*samfaina, un braç gastronòmic del Casal catalanotxec, continuen decidits a formar una bona tradició. Reunir-se en una casa particular, cuinar seriosament i no portar res, solament una contribució a les despeses, i quedar alliberat de retornar res és l’essència del crowdcooking, una idea de futur (podeu veure aquí de què va la cosa, però és l’últim dissabte de mes, la llista es tanca dijous a la nit, els límits són les 10-12 persones que caben en un pis còmodament, l’ordre d’entrada és l’ordre de demostració d’interès). La |REVISTA|KAMPA| és l’orgullós mediální partner de la idea. Publiquem íntegrament la nota de premsa que els samfaines ens envien després de cada dinar. Aquí la de juny.

Sultan Food, nova botiga de cuina mediterrània oriental

Full volant clàssic.

Ens agrada la cuina mediterrània total, inclòs el nord d’Àfrica i Orient. Aquí vam parlar de l’altra cuina mediterrània i aquí de carn halal, i aquí de botigues de queviures turques. L’escena com és lògic va canviant, i per sort obren més coses. Com la botiga Sultan Food, que han obert fa poc. Són al carrer Opletalová, quasi tocant a Hybernská. És una botiga familiar, hi ha el pare i la mare. Ella és búlgara i és molt amable, cosa que no sorprèn en una botiga nova. Sultan Food té un domini a internet que surt en un modest full volant, però encara no hi ha web. Són forts en un munt d’opcions de tahini, humus ja fet, dàtils, ajvar, baba ganuix, formatges de cabra i ovella, i carn halal fresca, de moment sobretot pollastre. També tenen coses molt específiques, per exemple una llimona marinada típica d’aquesta cuina, que es fa servir per exemple per condimentar la carn picada i la canvia del tot.

Maig: ingredients de la primavera local i cuina d’aprofitament


Els dinars del club*samfaina (8)

risotto de remolatxa primaveral, amb pèsols i espàrrecs

El club*samfaina, el braç orgullosament gastroesnob del Casal Catalanotxec, ha celebrat el dinar de maig amb la menja icònica, una S*A*M* F*A*I*N*A feta el dia abans. Una autèntica samfaina SLOW FOOD en cassola de terrissa, dues o tres hores (el cuiner diu que no se’n recorda i que és igual). No podem estar segurs de l’origen del tomàquet, l’albergínia i la ceba, el pebrot segurament ve de la indústria horfofrutícula holandesa que arriba a la gran distribució alimentària a Praga. L’oli? De Jaén, de El Olivar, el porta un català de Praga, ja n’hem parlat: si viviu a Praga i li’n compreu viureu millor.

Després ha vingut el risotto de remolatxa, que ja coneixem, però enriquit amb espàrrecs verds i pèsols, que és primavera. Els espàrrecs eren italians, però ens consta que se’n fan a Mělník, i la humil i injustament menystinguda remolatxa és sempre local. Els pèsols ves a saber, però han decebut, n’han sortit molts d’esquifits i raquítics. Aquesta vegada, seguint la bona nova de la cuina popular i d’aprofitament, hem fet una sopa bullint, trinxant i colant les tavelles dels pèsols: en parla the one and only Maria Nicolau, la cuinera del moment a Catalunya, excel·lent professional i millor persona.

Continua llegint «Maig: ingredients de la primavera local i cuina d’aprofitament»

Skautský Institut Rybárna: nou centre i bar dels escoltes al riu

Cafès i bistros originals de Praga (19)

Els escoltes han obert un local acollidor a la vora del riu.

Els escoltes txecs van decidir a principis dels noranta que s’adaptarien als nous temps fent-se més presents en la societat, sortint del seu àmbit tradicional i obrint-se a la societat, a fi i efecte de guanyar nous adeptes i transmetre els valors del moviment, etc. Amb aquesta intenció van obtenir un edifici magnífic al cor de la Praga vella i el van convertir en una mena d’hotel d’entitats, amb un interessant programa cultural i no cal dir que el bar/bistro. En vam parlar aquí.

Ara han ampliat la idea i han obert amb la mateixa idea a l’illa de Kampa. Al pis de dalt hi ha un espai amb activitats diverses, però que semblen estar molt orientades al treball manual. Així hi ha pintura i ceràmica, però també reparació i reciclatge de tecnologia digital, enquadernació de llibretes, creació de composicions vegetals decoratives. Aquí teniu el programa, i no cal dir que les activitats són en txec.

Fora d’això, al marge de les activitats, podeu seure a la vora del riu, en taules i cadires o en bancs municipals, i beure la cervesa de qualitat habitual, alternatives nealko i menjars senzills i barats, pa amb coses i pastissos fets a casa d’algú, o això sembla, una teca bàsica molt de pis d’estudiants.

Kafe a Hrnky

Cafès i bistros originals de Praga (18)

La localització i l’estètica, això és tot.

Al carrer Nerudova 25, a la zona zero de l’horror turístic, hi ha una joia amagada, una combinació de cafè i taller de ceràmica. Heu d’entrar dins de la casa, baixar per unes escales, i sortiu a un pati interior tranquil, aïllat, amb una estètica antiga, d’estuc i pintura escrostonats als murs centenaris, amb herba, tauletes i cadires i un gran arbre. El que valorareu és la sensació de bombolla, de refugi. Els llocs favorits dels locals al centre de Praga acostumen a ser així, a tenir entrades discretes, amb cartells només en txec. L’oferta gastronòmica és l’habitual d’aquests llocs, senzilla i competent, bona cervesa, la dvanáctka de Plzeň, i malinovka, mores matxucades, aigua amb gas, menta. Després hi ha menjars senzills de bistro, pastisseria, etc., aquí teniu el menú, s’hi pot anar a fer el brunch, amén. L’altra «pota» del model de negoci és la ceràmica, que és totalment independent. A Txèquia hi ha una cultura ancestral de la terrissa, la porcellana, la ceràmica, i aquests és un altre dels llocs a Praga on podeu aprendre a fer i pintar la vostra ceràmica, si us interessa.

Abril: cuina o barbàrie (contra la inflació)

Els dinars del club*samfaina (7)

El club*samfaina és un braç gastronòmic del Casal catalanotxec, en el sentit que l’impulsa un soci del Casal (podeu veure aquí de què va la cosa, però en essència són dinars de pis pagant una contribució de CZK 300 i no portant RES). La |REVISTA|KAMPA| és el mediální partner de la idea. Publiquem íntegrament la nota de premsa que els samfaines ens envien després de cada dinar. Aquí el d’abril.

Som el club*samfaina perquè el nacionalisme (gastronòmic) NO es cura viatjant. Ens reunim per menjar bé i parlar en el nostre idioma de coses amb trellat. Que és cuina o barbàrie ho tenim clar des del primer dia. La magnífica Maria Nicolau acaba de publicar precisament Cuina! O barbàrie, i ho subscrivim punt per punt.

El dinar d’abril l’hem dedicat a la relació entre inflació i gastronomia. Concretament, com es pot treure partit de l’ingredient modest, relativament barat i si pot ser tan local com sigui possible.

Hem començat amb un tambor de risotto de remolatxa amb amanida. La remolatxa és local, barata i fàcilment accessible. La mantega del risotto també és local. La fulla de l’amanida acostuma a ser d’origen italià. Quant a la vinagreta, l’oli d’oliva verge era de l’Empordà, i la mel d’origen txec.

Hem seguit amb un tast de cigrons estofats amb espinacs baby. És difícil de saber d’on ve tot. Però esperem que, mentre no arribi la tercera guerra mundial o la fi del món, la cuina de llegum ens permeti anar fent. El llegum és sagrat.

Hem continuat amb fetge de gall d’indi amb ceba i un toc de mel, tot ingredients locals. En la cuina catalana es faria servir vi ranci. Aquí no hi ha vi ranci. El porto és innecessàriament car. Una cullerada de mel local va bé. L’oli és de girasol, d’origen hongarès, que no està tan lluny.

Al costat del fetge hem servit aletes de pollastre a l’allada, tot local tret de l’oli d’oliva de Jaén. Els txecs estan orgullosíssims dels octans que té l’all txec, i amb raó. Hi hem afegit una cullerada de la mateixa mel txeca que fem servir tota l’estona.

De postres hem servit maduixot andalús amb crema de xocolata. La consistència cremosa (espessa) l’obtindreu fàcilment barrejant la pols de cacau de l’Àfrica occidental que el distribuïdor holandès Albert posa al vostre abast, barrejat amb nata txeca del 30%. En comptes de sucre tenia dàtils del Lidl trinxats, procedents d’Algèria i Tunísia.

Vins: blanc jove de Baviera, negre de Castilla y León. Cafè: Lavazza.

Som el club*samfaina perquè el nacionalisme (gastronòmic) NO es cura viatjant. Ens reunim per menjar bé i parlar el nostre idioma de coses amb trellat. Que és cuina o barbàrie ho tenim clar des del primer dia. Continuarem informant.