Enric Moner, un antifeixista català afusellat a Txèquia el 1945

Memòria de la Segona Guerra Mundial

Enric Moner (sites.google.com/view/memo-hradischko)

El 8 de maig és festiu a Txèquia, se celebra la revolta contra l’ocupant nazi (aquí en vam parlar), no podia ser el dia 9 perquè és la data que celebren els russos. Enric Moner va ser un figuerenc fill de pagesos afusellat a Txèquia pels alemanys el 1945. És una connexió catalana i antifeixista amb l’efemèride d’aquests dies.

La seva memòria, juntament amb la de més deportats, la revindica un grup de memòria històrica. L’Enric Moner va néixer l’any 1900, als vint anys va fugir a França, va tornar quan la República, se’n va anar a l’exili, va lluitar a la resistència francesa. Va tenir sis fills, dos nois i quatre noies. Podeu llegir aquí la seva vida.

L’11 d’abril es va fer un acte de record al crematori i cementiri de Strašnice a Praga (fotos). Els antifeixistes morts a Europa i els seus descendents van tenir més sort que els encara avui enterrats a les fosses comunes a Espanya. Gràcies a testimonis del crim, els Estats francès i l’alemany, que no necessiten proclamar contínuament que són democràcies exemplars, han reconegut pensions a les vídues, i més de setanta anys després envien militars uniformats a actes de pietat i memòria.

L’acte del dia 11 d’abril a Praga va tenir la combinació emotiva, per la presència dels descendents dels assassinats, i institucional i protocolària, per la presència de militars txecs, alemanys i francesos, donada la consideració de caiguts en combat dels homenatjats, més representants polítics i diplomàtics. Els militars espanyols van brillar per la seva absència, com si volguessin demostrar l’anomalia que és Espanya, l’única supervivència de l’Europa de Hitler i Mussolini. Només la circumstància temporal d’un govern de nacionalisme espanyol progressista a Madrid va permetre una petita presència tardana i oportunista de la diplomàcia espanyola.

El representant català va ser Vicenç Villatoro, escriptor i intel·lectual de llarga trajectòria, director del Memorial Democràtic. L’endemà, el 12 d’abril la comitiva va anar a Hradištko (fotos), el lloc del crim, una petita sucursal de camp de concentració. Amb motiu de l’aniversari del final de la guerra hi han renovat el memorial als antifeixistes caiguts. És un llogarret prop de Praga.

Vicenç Villatoro a Praga l’11 d’abril, és el cinquè per la dreta (enricmonercastell.blogspot.com)

Tres tramvies més

Els tramvies de Praga (4)

Tatra T6A5

Pel que sembla el Tatra T6A5 han desaparegut dels carrers de Praga. El 2019 ja era una rara avis, aquest està capturat des de la finestra del McDonald’s d’I.P. Pavlova (foto: autor)

Era un tramvia unidireccional de plataforma alta, poc accessible, fabricat entre el 1991 al 1998 amb quatre motors de 46,8kW i projectat per ser el successor dels T3, però no va poder ser, no el va sobreviure.

Tatra KT8D5R

(foto: autor)

Ara també coneguts com a KT8D5R.N2P, entre altres denominacions segons la versió d’actualització. Són alhora reconstruccions fetes entre el 2004 fins al 2017, dels models KT8D5 fabricats des del 1986 al 1993.

El KT8D5 és un bidireccional, excepte la flota de Praga. Porta vuit motors de 45kW que actuen sobre quatre bogis, vuit eixos en total, que suporten les tres plataformes altes articulades (el segon article s’aquesta sèrie explica què és un «bogi» de tramvia).

La modificació per convertir-los en KT8D5R va consistir en baixar la plataforma intermèdia per aconseguir una parcial accessibilitat. Per alguna raó difícil d’entendre per a l’observador que ve del món exterior els praguesos els anomenen «ànecs».

Škoda 14T

(foto: autor)

El tramvia Škoda 14T el va fabricar Škoda Transportation a Pilsen entre 2006 i 2009. Škoda Transportation (no confondre amb Škoda Auto del grup Volkswagen) és un fabricant de vehicles ferroviaris. Va iniciar la construcció de tramvies el 1998.

Porsche va dissenyar el 14T, i els va sortir raret en tots els aspectes. La participació d’aquest dissenyador de luxe trastoca una mica el concepte que tinc dels tramvies de Praga. És un tramvia unidireccional amb cinc seccions articulades sobre bogis no giratoris, pis parcialment baix i 6 motors de 90kW. Popularment se’ls diu «Porsche» encara que més tars i comercialment se’n va dir «Elektra».

Va rebre moltes crítiques, la més important és que els bogis fixos espatllen els rails i resulten sorollosos. Al meu parer la distribució dels seients dona una certa sensació d’estretor. DPP, l’empresa del transport públic de Praga, en va adquirir 60 unitats, lluny dels 125 que ha comprat dels dos models següents.

Antoni Molist (Barcelona)

relacionat
Podeu recuperar la sèrie sota l’etiqueta “tramvies”

Després del T3

Els tramvies de Praga (3)

El Tatra T3R.PLF. El primer vagó, modificat amb una plataforma més baixa afegida al mig, és més llarg, de manera que no es podia fer un un comboi de dos perquè seria massa llarg (foto: autor)

Als vells tramvies T3 els han anat renovant i modificant. Entre altres canvis els han instal·lat altres semiconductors de maniobra de motors, o els han dotat de més comoditat i seguretat als interiors.

Amb l’actualització els han canviat el nom. Els més moderns i nombrosos són els T3R.P, els últims T3 ja van sortir de fàbrica amb aquesta versió. No és fàcil distingir els diferents models de T3.

Tatra T3R.PLF
Els T3 arrosseguen el problema de l’accés. Costa pujar-hi, són alts. Per solucionar-ho parcialment van decidir aprofitar els T3R.P i muntar una plataforma més baixa al centre. Es van renovar entre el 2005 i el 2017, no fa tant.

Si recordem que els T3R.P poden ser T3 també reformats, ens podríem imaginar el Tatra T3R.PLF com un lífting perpetrat el 2017 sobre un xassís que va néixer el 1960, o almenys de concepte del T3.

Els T3R.PLF no es poden unir amb altres de la seva espècie, en tallar-los i tornar-los a enganxar van quedar una mica més allargats, de manera que el comboi de dos T3R.PLF seria massa llarg.

Quan esperes a l’andana amb un cotxet, és convenient posicionar-se per accedir per la porta central del primer vagó, maniobrar i aparcar-lo entre els altres cotxets, fent prevaldre el dret de prioritat del cotxet de la teva neta!

Antoni Molist (Barcelona)

relacionat
Podeu recuperar la sèrie sota l’etiqueta “tramvies”

Tatra T3, el tramvia llegendari

Els tramvies de Praga (2)

(foto: autor)

El Tatra T3 es va fabricar entre 1962 i 1997, amb 14.000 unitats és el tramvia més produït al món, es va distribuir a diferents països de l’est. A Praga avui és el més icònic i popular.

Com els seus predecessors, els T1 i T2, es basa en el concepte PCC: són tramvies unidireccionals sobre bogis. Un bogi és una plataforma amb dos o tres eixos i les rodes corresponents, unida al vehicle mitjançant un pivot vertical que permet que giri a dues bandes en els revolts i dona una certa suspensió.

Cadascun dels dos bogis del T3 té dos eixos motrius i dos motors de 40kW alimentats a 600V, que és la tensió de tota la xarxa de tramvies. Així, una unitat (un «vagó») T3 té quatre motors de 40kW: 160kW en total.

Un T3 no és una màquina estirant d’un vagó, són dues unitats motrius acoblades, malament aniria si la sincronització no fora perfecta. Cada comboi té 160kW per unitat, que són 320kW en la configuració més freqüent del comboi de dos. En algunes rutes amb menys necessitat de capacitat circula un únic vehicle, especialment els nocturns.

Continua llegint «Tatra T3, el tramvia llegendari»

Els Ringhoffer

Els tramvies de Praga (1)

(foto: autor)

La mirada del visitant a Praga acostuma a ser més curiosa que a casa. Potser per aquesta curiositat, o per intentar esbrinar si el proper tramvia seria d’aquells amb l’escala gairebé impossible pel cotxet de la neta, o per qualsevol altra raó, la primavera de 2019 em vaig començar a interessar pels tramvies de la ciutat.

Com en un safari fotogràfic em vaig llançar a caçar tots els models, segurament un símptoma més del trastorn que patim els col·leccionistes. La història comença amb els primers tramvies el 1875, estirats per cavalls, el primer tramvia elèctric arriba el 1891. A Barcelona per cert va ser molt semblant: el 1872 i el 1899.

Continua llegint «Els Ringhoffer»

El 28 d’octubre, dia de la Independència (txeca)

El calendari txec (4): 28 d’octubre

Proclamació de la independència de Txecoeslovàquia el 1918 a l’Avinguda Venceslau, a Praga.

El 28 d’octubre de 1918 es va proclamar la independència de Txecoslovàquia. La derrota d’Àustria a la Primera Guerra Mundial va crear un buit de poder que els independentistes van saber aprofitar. El país va durar 74 anys, fins al 1992, i avui a Txèquia es continua celebrant com un festiu oficial.

més

11 de setembre Viena/Catalunya

Ramon-Frederic de Vilana-Perles (wikimedia.org)

Quan Catalunya va ser annexada a Castella per via militar el 1714 van haver de fugir unes 25 mil persones, catalans i de les terres de la corona d’Aragó. Molts van anar a Viena. La delegació del govern català a Europa Central enllaça aquest 11 de setembre amb aquest episodi.

Se celebrarà l’agermanament d’Oliana, una població de dos mil habitants de l’Alt Urgell, i la població Biedermansdorff, una població de tres mil habitants de la Baixa Àustria. Es recordarà Ramon-Frederic de Vilana-Perles, que va néixer a la primera i va treballar i comprar terres i aixecar edificis a la segona. Va ser un alt funcionari al servei de l’emperador d’Àustria. Es considera que des d’aleshores cap català no ha tingut a Europa tant poder, proporcionalment.

L’acte institucional es farà dissabte 11 de setembre a Biedermansdorff. La delegació a Viena demana confirmació d’assistència abans del 3 de setembre (at@gencat.cat). L’historiador que ha estudiat l’exili austriacista a Viena és Agustí Alcoberro. És un episodi relativament poc conegut i fascinant.

Tešín: dues ciutats en una

Un pont sobre el riu que travessa la ciutat i una frontera estatal (foto: Vítek Groesl)

Těsín és una ciutat a l’extrem est de Txèquia partida per un riu, l’Olše. Un costat és Txèquia (Český Těšín), l’altre és Polònia (Cieszyn). En aquest article us en donarem algunes claus històriques i actuals.

Quan es va acabar la Primera Guerra Mundial l’Imperi Austrohongarès va deixar d’existir i d’una de les parts es va constituir en Txecoslovàquia. La creació del nou Estat va portar la necessitat d’una definició clara de la frontera. Per la història sabem que a cada metre se li dona massa importància, ningú el vol deixar a algú altre.

Těšínsko és la regió al voltant de Těšín, que n’és la capital. El 1918 des de feia segles hi havia viscut població txeca, polonesa i també alemanya o jueva. Sempre s’hi han parlat, fins a avui, diversos idiomes, molta gent avui hi parla una llengua que, simplificant, és alguna cosa entre el txec i el polonès.

més

El 17 de novembre i la democràcia txeca

El calendari txec (10)

Jan Opletal (wikipedia.org)

El 17 de novembre és el dia de la democràcia txeca. La tradició ve del 1939, quan aquest dia els nazis, que havien envaït el país la primavera abans, van esclafar la revolta dels estudiants, van tancar les universitats i van malferir l’estudiant de medicina Jan Opletal, que es va morir al cap d’uns dies. Avui té un carrer anodí dedicat a la seva memòria al centre de Praga, entre el cavall de Sant Venceslau i l’Estació Central del tren.

El 17 de novembre de 1989, en el context de la caiguda dels règims comunistes a Europa Occidental, l’oposició democràtica va convocar una manifestació en memòria, sobre el paper, dels fets de 1939. El règim comunista no s’hi podia negar sense provocar comparacions odioses, però si ho permetia donava ales a l’oposició democràtica, com va acabar passant. La policia antidisturbis va repartir llenya al Passeig Nacional i el canvi de règim es va precipitar.  

Més tard, els governs democràtics van institucionalitzar el dia. La revolta antifeixista del 39 va quedar diluïda i oculta en defenses abstractes de la democràcia i la llibertat, més digeribles per al neoliberalisme conservador triomfant. Avui la bandera del 17 de novembre i la democràcia l’agafa l’oposició al primer ministre Andrej Babiš.

més