Tatra T3, el tramvia llegendari

Els tramvies de Praga (2)

(foto: autor)

El Tatra T3 es va fabricar entre 1962 i 1997, amb 14.000 unitats és el tramvia més produït al món, es va distribuir a diferents països de l’est. A Praga avui és el més icònic i popular.

Com els seus predecessors, els T1 i T2, es basa en el concepte PCC: són tramvies unidireccionals sobre bogis. Un bogi és una plataforma amb dos o tres eixos i les rodes corresponents, unida al vehicle mitjançant un pivot vertical que permet que giri a dues bandes en els revolts i dona una certa suspensió.

Cadascun dels dos bogis del T3 té dos eixos motrius i dos motors de 40kW alimentats a 600V, que és la tensió de tota la xarxa de tramvies. Així, una unitat (un «vagó») T3 té quatre motors de 40kW: 160kW en total.

Un T3 no és una màquina estirant d’un vagó, són dues unitats motrius acoblades, malament aniria si la sincronització no fora perfecta. Cada comboi té 160kW per unitat, que són 320kW en la configuració més freqüent del comboi de dos. En algunes rutes amb menys necessitat de capacitat circula un únic vehicle, especialment els nocturns.

Continua llegint «Tatra T3, el tramvia llegendari»

Els Ringhoffer

Els tramvies de Praga (1)

(foto: autor)

La mirada del visitant a Praga acostuma a ser més curiosa que a casa. Potser per aquesta curiositat, o per intentar esbrinar si el proper tramvia seria d’aquells amb l’escala gairebé impossible pel cotxet de la neta, o per qualsevol altra raó, la primavera de 2019 em vaig començar a interessar pels tramvies de la ciutat.

Com en un safari fotogràfic em vaig llançar a caçar tots els models, segurament un símptoma més del trastorn que patim els col·leccionistes. La història comença amb els primers tramvies el 1875, estirats per cavalls, el primer tramvia elèctric arriba el 1891. A Barcelona per cert va ser molt semblant: el 1872 i el 1899.

Continua llegint «Els Ringhoffer»

El 28 d’octubre, dia de la Independència (txeca)

El calendari txec (4): 28 d’octubre

Proclamació de la independència de Txecoeslovàquia el 1918 a l’Avinguda Venceslau, a Praga.

El 28 d’octubre de 1918 es va proclamar la independència de Txecoslovàquia. La derrota d’Àustria a la Primera Guerra Mundial va crear un buit de poder que els independentistes van saber aprofitar. El país va durar 74 anys, fins al 1992, i avui a Txèquia es continua celebrant com un festiu oficial.

més

11 de setembre Viena/Catalunya

Ramon-Frederic de Vilana-Perles (wikimedia.org)

Quan Catalunya va ser annexada a Castella per via militar el 1714 van haver de fugir unes 25 mil persones, catalans i de les terres de la corona d’Aragó. Molts van anar a Viena. La delegació del govern català a Europa Central enllaça aquest 11 de setembre amb aquest episodi.

Se celebrarà l’agermanament d’Oliana, una població de dos mil habitants de l’Alt Urgell, i la població Biedermansdorff, una població de tres mil habitants de la Baixa Àustria. Es recordarà Ramon-Frederic de Vilana-Perles, que va néixer a la primera i va treballar i comprar terres i aixecar edificis a la segona. Va ser un alt funcionari al servei de l’emperador d’Àustria. Es considera que des d’aleshores cap català no ha tingut a Europa tant poder, proporcionalment.

L’acte institucional es farà dissabte 11 de setembre a Biedermansdorff. La delegació a Viena demana confirmació d’assistència abans del 3 de setembre (at@gencat.cat). L’historiador que ha estudiat l’exili austriacista a Viena és Agustí Alcoberro. És un episodi relativament poc conegut i fascinant.

Tešín: dues ciutats en una

Un pont sobre el riu que travessa la ciutat i una frontera estatal (foto: Vítek Groesl)

Těsín és una ciutat a l’extrem est de Txèquia partida per un riu, l’Olše. Un costat és Txèquia (Český Těšín), l’altre és Polònia (Cieszyn). En aquest article us en donarem algunes claus històriques i actuals.

Quan es va acabar la Primera Guerra Mundial l’Imperi Austrohongarès va deixar d’existir i d’una de les parts es va constituir en Txecoslovàquia. La creació del nou Estat va portar la necessitat d’una definició clara de la frontera. Per la història sabem que a cada metre se li dona massa importància, ningú el vol deixar a algú altre.

Těšínsko és la regió al voltant de Těšín, que n’és la capital. El 1918 des de feia segles hi havia viscut població txeca, polonesa i també alemanya o jueva. Sempre s’hi han parlat, fins a avui, diversos idiomes, molta gent avui hi parla una llengua que, simplificant, és alguna cosa entre el txec i el polonès.

més

El 17 de novembre i la democràcia txeca

El calendari txec (10)

Jan Opletal (wikipedia.org)

El 17 de novembre és el dia de la democràcia txeca. La tradició ve del 1939, quan aquest dia els nazis, que havien envaït el país la primavera abans, van esclafar la revolta dels estudiants, van tancar les universitats i van malferir l’estudiant de medicina Jan Opletal, que es va morir al cap d’uns dies. Avui té un carrer anodí dedicat a la seva memòria al centre de Praga, entre el cavall de Sant Venceslau i l’Estació Central del tren.

El 17 de novembre de 1989, en el context de la caiguda dels règims comunistes a Europa Occidental, l’oposició democràtica va convocar una manifestació en memòria, sobre el paper, dels fets de 1939. El règim comunista no s’hi podia negar sense provocar comparacions odioses, però si ho permetia donava ales a l’oposició democràtica, com va acabar passant. La policia antidisturbis va repartir llenya al Passeig Nacional i el canvi de règim es va precipitar.  

Més tard, els governs democràtics van institucionalitzar el dia. La revolta antifeixista del 39 va quedar diluïda i oculta en defenses abstractes de la democràcia i la llibertat, més digeribles per al neoliberalisme conservador triomfant. Avui la bandera del 17 de novembre i la democràcia l’agafa l’oposició al primer ministre Andrej Babiš.

més

28 de setembre, dia de l’Estat txec

El calendari txec (9)

Sant Venceslau (martinosb.eu)
La mare de Venceslau, Ludmila, també una santa (santiebeati.it)

El 28 de setembre és la festivitat de Sant Venceslau, que és el sant patró de la nació txeca. El dia és un festiu oficial a Txèquia perquè se celebra el dia del fet estatal txec, del fet que la nació txeca està constituïda en Estat (státnosti), és a dir, com a subjecte polític indepent. La independència de 1918 és l’Estat txec modern, la consciència nacional moderna es va formant al segle XIX, dins de l’estructura confederal de l’Imperi Austríac. Venceslau va ser, segons les cròniques, un cabdill del segle X, del clan dels Premíslides, que van controlar el Castell de Praga i el poder, i van regnar a Bohèmia i Moràvia fins a principis del segle XIV. Venceslau té una molt bona reputació d’home sant: amb la mare, Ludmila, van ser instrumentals en la conversió al cristianisme de la tribu. A Venceslau el va matar el germà, per prendre-li el lloc. A la mare la va fer estrangular la jove, la dona de Venceslau, i també la van fer santa. El seu atribut és la bufanda amb què li van treure la vida. A ella està dedicada per exemple l’església neogòtica de Náměstí Míru, a Praga.

El barri de Vlasta, a Vršovice

Ens posarem ultralocals i descobrirem el barri de Vlasta, a Vršovice, que és una zona de Praga amb el nom de l’antiga vila absorbida. A Praga hi ha Jižní město o Černý most, a Plzeň Vinice, a Most hi ha Chánov, cada ciutat mitjana o gran txeca té barris coneguts a tot el país. Vlasta no és un d’ells, només l’identifiquen els veïns de Vršovice i poca cosa més.

El barri de Vlasta (cs.wikipedia.org)

«Vlasta» en txec és un nom de dona i s’assembla a  «vlast» (pàtria). Els noms dels carrers són Magnitogorská, Uzbecká, Kazašská, etc., topònims soviètics. La connexió amb el temps en què va ser construït dona la clau per a entendre associacions interessants.

més