Història antiga: una terra massa bàrbara

Mort per estrangulació de Santa Ludmila, ordenada per Dragomira, la seva jove: les disputes amb la sogra, nivell medieval.

Bohèmia, la regió central i més gran de Txèquia, era la terra de la tribu celta dels boii a les cròniques romanes. A l’època del naixement de Crist, els legionaris romans de Vindobona (Viena) van creuar el Danubi i es van topar amb la tribu germànica dels marcomans, que havien desplaçat els celtes. Més tard els marcomans van tornar la visita i van arrasar Vindobona.

més

La separació de Txecoslovàquia: aspectes que el catalanisme no té en compte

ceskoslovensko3

L’1 de gener de 1993 Txecoslovàquia es va separar de forma pacífica en dos Estats, Txèquia i Eslovàquia. Això fascina el catalanisme com un exemple d’alta cultura política, perquè va ser exactament això. Ara bé, que tot allò va passar en circumstàncies molt diferents a la plurinacionalitat ibèrica no sorprendrà ningú. Aquest text prova de fer un esbós d’aquestes diferències, assumint que a Catalunya són poc conegudes.

més

27 de maig, l’atemptat contra Heydrich

El calendari txec (2): 27 de maig

Himmler i Heydrich (cdn.historycollection.co)

Heydrich, Drda i el principi superior

El dia 27 de maig, els txecs commemorem l’atemptat, executat el 1942, contra el Reinhard Heydrich, governador nazi del Protectorat de Bohèmia i Moràvia. La feta, a càrrec dels paracaigudistes txecoslovacs Jan Kubiš i Jozef Gabčík, no ens va apropar la pau, però, va fer que la Gran Bretanya revoqués (de totes maneres, ja massa tard) l’Acord de Munic, la qual cosa va assegurar la recuperació de les nostres fronteres d’avantguerra.

més

Jordi de Poděbrad i els reis de la dinastia Jagelló (1458-1526)

La plaça Jiřího z Poděbrady (Ondřej Žváček cs.wikipedia.org)

La plaça de Jordi de Poděbrad (náměstí Jiřího z Poděbrady) a Praga, entre els barris de Vinohrady i Žižkov, està plena de cafès i restaurants, té un mercat d’aliments de proximitat i la bella església del Sagrat Cor de Jesús (Kostel Nejsvětějšího Srdce Páně), construïda el 1929-32 per Jože Plečník, un arquitecte eslovè avançat al seu temps.

més

La connexió txeca de Trump

Donald i Ivana (usmagazine.com)

La primera dona de Trump, Ivana, és filla de Zlín, una ciutat industrial de Moràvia, la segona regió històrica de Txèquia. Als vint-i-vuit anys, el 1977, es va casar amb Donald Trump. Van tenir tres fills, Donald (1977), que parla txec, Ivanka (1981), que en té nocions, i Eric (1984), que ja no el parla. El 1992 es van divorciar. A ella li va quedar l’ús del cognom, 20 milions de dòlars i 350 mil dòlars l’any. Des d’aleshores s’ha dedicat als negocis, i ha associat el seu nom a productes de consum (llenceria, joieria) que es venen per televisió als Estats Units. S’ha tornat a casar diverses vegades, sempre breument i amb homes més joves. Viu a Nova York i té la ciutadania estadounidenca.

més

Documental sobre Brigadistes txecoslovacs a la Guerra Civil

La televisió pública txeca va emetre el 30 d’abril del 2019 un documental sobre la presència de brigadistes internacionals a la Guerra Civil, Infern sota el cel espanyol (Peklo pod španělský nebem), escrit, dirigit i presentat pel repòrter Stanislav Motl, de llarga trajectòria. Motl posa l’èmfasi en les històries personals de cada brigadista, sense entrar gaire en en el conflicte polític, que només hi està implícit. El documental està en txec a la web de la Ceská Televize.

Un emperador boig, alquimistes i astròlegs, un rabí i un humanoide de fang

L’emperador al logo dels antiquaris (asociace.com)

Una associació d’antiquaris txeca (Asociace starožitníků) té l’efígie de Rodolf II al logo. L’emperador instal·lat a Praga, a cavall dels segles XVI i XVII, va acumular una enorme quantitat d’obres d’art i objectes preciosos, d’aquí que tingui sentit que els anticuaris txecs el vegin com una mena de patró laic.

més

La cultura de la Primera República. Čapek a Barcelona i Rodoreda a Praga.

Mercè Rodoreda cap a 1938, quan va intervenir amb Francesc Trabal davant del PEN Club txec.

La Primera República (1918-1938) representa per als txecs d’avui una memòria de la democràcia, el capitalisme, la prosperitat i la plena integració al món occidental. Bona part del millor concepte que tenen els txecs de si mateixos, com una nació cultural, ve d’aquells temps, en què una burgesia moderna, efectiva i il·lustrada jugava un paper clau, amb elements com el constructor František Müller, capaç d’encarregar el xalet a un tal Adolf Loos. O bé l’oncle de Václav Havel, un dels productors de cinema més importants.

més