Ha aixecat una gran polseguera en la conversa pública txeca. Alguns l’acusen de treure pes als crims del règim comunista, però no és veritat. En realitat, ha acabat amb el relat únic de la “Transició” txeca com una lluita anticomunista. Aquest article va de l’efecte Pullmann.
més
Les pancartes en honor de la memòria de Milada Horáková se suposa que honren la memòria del seu assassinat judicial per part del règim comunista el 1950. En realitat són part de la lluita de partits d’avui. L’oposició liberal conservadora recorre a un anticomunisme histèric, estèril, desconnectat de les preocupacions reals de la societat, perquè contempla impotent com el populisme d’Andrej Babiš arrasa a les enquestes, mentre ells estan dividits en un munt de partits, sense líders ni propostes. Les pancartes de Milada Horáková són un intent barroer de canviar aquest marc mental: posi vostè la pancarta, proclami el seu anticomunisme, sigui vostè dels millors, etc., i mentrestant no parlarem dels efectes de la pandèmia, dels sous baixos, de la carestia d’habitatge ni d’altres coses de mal gust o massa complicades, com el canvi climàtic i les migracions.
més
Escocesos, flamencs, catalans i molts altres europeus entenen la importància positiva de la cohesió dins de l’Estat i de les diferències entre els Estats. Envien a les alienades elits europees un missatge clar: els Estats sorgeixen i s’acaben per la voluntat de les nacions.
Ho deia Petr Robejšek. L’argument era la defensa d’una racionalitat en el nacionalisme, que és valenta perquè va en contra dels reflexos rutinaris de tants analistes contra la paraula. Robejšek citava de passada els catalans com una de les nacions sense estat.
Petr Robejšek (Praga, 1948) és un analista independent dels processos politicoeconòmics, assessor d’empreses i de governs. D’origen txec, treballa des d’Hamburg. S’especialitza en previsions a mig i llarg termini en l’esfera de la política i l’economia, amb un enfocament multidisciplinari (economia, politologia, sociologia, psicologia social), buscant procediments innovadors per reduir la complexitat i augmentar l’efectivitat de la presa de decisions (més a robejsek.com en txec, alemany).
L’article va sortir al diari E15 el set. de 2014.
mésEl president de Txèquia Miloš Zeman vol aprofitar el virus, Putin i els xinesos per realiniar el país i anul·lar el llegat de Václav Havel en política exterior, que és pràcticament tot el llegat que queda en vigor. Aquesta és la tesi del comentarista Martyn Fendrych, que podeu llegir en txec a aktualne.cz.
mésL’esquerra catalana defensa els palestins i fa veure que no veu la corrupció dels seus líders i les atrocitats inspirades pel fanatisme religiós musulmà. Per contra, certa dreta, que algú molt ocorrent va denominar «ciunista», admira la intel·ligència pràctica i la voluntat de guanyar dels jueus, i fa veure que no passa res si el soldat israelià tortura i mata nens palestins o els ensorra la casa, perquè al cap i la fi li van gasejar l’àvia a Treblinka i això fa mal.
La mirada txeca és molt diferent. No és una guerra de trinxeres consolidades, com a Catalunya. La línia del front no és tan nítida. Les causes són quatre: 1) En el món txec de la cultura i les arts no predomina el biaix progressista; 2) En els mitjans hi ha una hegemonia liberal conservadora; 3) A Txèquia hi ha tant una memòria viva de l’herència jueva com, 4) Una història pròpia de relacions amb Israel.
més
És una de les formulacions més clares del problema fiscal que Catalunya té amb Espanya. La va fer l’economista txec Pavel Kohout, el 31 de maig de 2012 al diari Lidové Noviny. És del tot vigent.
Kohout a Txèquia és un respectat economista «mediàtic» de la corda neoliberal: la democràcia i els drets humans són una vaga nebulosa, o no són la prioritat. El cas espanyol el feia servir en el context de la crisi grega, en una crítica al «federalisme pressupostari» al nivell de la Unió Europea, o la noció que les regions riques subvencionin indefinidament les pobres a costa de suportar impostos alts. L’article és breu i (en txec) és aquí i aquí. El títol, «Hold Katalánsku, verze 2012» vol dir «Homenatge a Catalunya, versió 2012», i sí, és una al·lusió al llibre d’Orwell.
més
L’1 de gener de 1993 Txecoslovàquia es va separar de forma pacífica en dos Estats, Txèquia i Eslovàquia. Això fascina el catalanisme com un exemple d’alta cultura política, perquè va ser exactament això. Ara bé, que tot allò va passar en circumstàncies molt diferents a la plurinacionalitat ibèrica no sorprendrà ningú. Aquest text prova de fer un esbós d’aquestes diferències, assumint que a Catalunya són poc conegudes.
més