Etiqueta: idioma txec

Introducció a la llengua txeca

Vols estudiar txec? Hem fet una pista d’aterratge a l’idioma. Una sèrie d’articles que et situaran en el que és l’idioma txec a partir de l’idioma català. La intenció, si tot va bé, és que comencis a estudiar txec amb més bon peu. O sigui, uns exercicis d’escalfament. La sèrie parteix d’una comparació dels dos idiomes a càrrec del professor Vicent Beltran Calvo, de la Universitat d’Alacant.

Per començar el txec és un idioma eslau. Tot i l’aparent dificultat per qui comença, té moltes paraules que s’escriuen i es llegeixen bé i no costen d’entendre.

Hem contat tretze diferències, coses que hi ha en txec i en català no:

més

Com començar en txec des del català (i 10)

Si penseu en els pronoms febles catalans, en txec podeu seguir fins a cert punt les mateixes estructures.

Així quan diem “me’l dona”, “me la dona” i “m’ho dona”, en txec es correspon exactament a mi ho, mi ji i mi to. Això es pot anar seguint en les tres persones i en singular i plural.

mi ho, mi ji, mi to	me’l, me la, m’ho	mně je, mi je	me’ls, me les
ti ho, ti ji, ti to	te’l, te la, t’ho	ti je	te’ls, te les
mu ho, mu ji, mu to (d’ell) jí ho, jí ji, jí to (d’ella)	li’l, li la, li ho/l’hi	mu je (d’ells) jí je (d’elles)	li’ls, li les

més

Com començar en txec des del català (9)

Avui tenim un paquet de tres parts petites i fàcils, i una torna. En primer lloc, l’hora es diu igual en txec i en català, pensant en l’hora següent a l’última hora en punt. A la mitja hora es diu l’ordinal de l’hora següent: en txec es diu “són dos quarts de la segona, tercera (hora)”, etc.

	quina hora és / kolik je hodin?
02:15/14:15	és un quart de tres / je čtvrt na tři (ha passat un quart d’hora de les tres)
o1:30/13:30	són dos quarts de dues / je půl druhé (en txec es van dient ordinals: segona, tercera hora, etc.)
1:45/13:45	són tres quarts de dues / jsou tři čtvrtě na dvě

més

Com començar amb el txec des del català (8)

(Reprenem aquesta sèrie d’introducció a la llengua txeca des de la catalana. La intenció és fer un pre-curs, o una pista d’aterratge a l’idioma. Va dirigit a qui ja ha pres la decisió de començar a estudiar txec, abans de la primera lliçó.)

En txec el verb reflexiu manté el pronom en totes les persones (se), mentre que en català es modifica segons la persona.

reflexius
jmenuji se	em dic
jmenuješ se	et dius
jmenuje se	es diu
jmenujeme se	ens diem
jmenujete se	us dieu
jmenují se	es diuen

En canvi, hi ha casos on el txec canvia els possessius, mentre que el català els manté iguals.

possessius
llegeix el meu llibre	čte mou knihu
llegeixo el meu llibre	čtu svou knihu

La diferència del possessiu txec ve de si el subjecte i el posseïdor de la cosa són el mateix. Jo puc llegir el meu llibre, i pot ser “meu” perquè l’he escrit jo i/o és un objecte de la meva propietat. També pot funcionar en les altres persones. Ell pot llegir el meu llibre, i direm “meu” perquè l’he escrit jo i/o li he deixat. En canvi en txec aquests dos possessius són diferents.

Vicent Beltran Calvo és professor dels Estudis de Filologia de la Universitat d’Alacant i és autor de la comparació del txec i el català darrere d’aquesta sèrie d’articles.

El txec s’escriu de forma quasi fonètica, que vol dir que la correspondència entre el so i la lletra és quasi total, o que tot allò que s’escriu es pronuncia.

Com es comparen les vocals i les consonants? Les vocals del txec són les proverbials cinc duplicades en una versió llarga: hi ha una “a” i una “aa”, que s’escriu “á”, i igual totes les altres vocals. També hi ha una “y/ý” semblant a la “i”.

Els diftongs són escassíssims, i els triftongs inexistents. L’únic diftong genuí és “ou” a mouka (farina) i kouř (fum). Hi ha els diftongs “au” i “eu”, però apareixen en paraules internacionals, que us agradaran perquè les entendreu a la primera, com autobus, astronaut, traumatologie, pneumatika, euro.

Les consonants del txec coincideixen majoritàriament amb les del català, n’hi ha de sordes i sonores. La “s” de prosím (si us plau) és sorda, la “z” de muzeum és sonora.

La hac s’aspira, per exemple a la salutació bàsica ahoj. La “j” es pronuncia de forma semblant a la i.

La diferència b/v existeix. Per exemple a bod (punt) i voda (aigua) la pronunciació de “b” i “v” es diferencia. La “g” txeca és la mateixa que en català, seguida de qualsevol de les cinc vocals.

El tret que més us pot cridar l’atenció de l’ortografia és un accent sobre algunes consonants, en forma de be baixa sobre la consonant “ˇ”. Allò que marca és la palatalització, les lletres amb aquest accent es pronuncien amb la llengua a la part alta del paladar.

La “š” és exactament igual que la xeix del català a caixa, i la “ž” és sonora com la ge de gerro, gironí, o la jota a joc, jeu, soja. La “c” sola en txec es pronuncia “ts”, com a potser, i quan té diacrític “č” és com “tx” en català a cotxe. L’ena amb diacrític “ň” sona igual que “ny” a canya.

El diacrític sobre la te, la de i l’ela gràficament sembla un apòstrof, i sona com una petita “i” darrere de la consonstant: “ť “, “ď “, “ľ ” us sonaran a “ti”, “di”, “li”, però és una subtilesa que podeu deixar per a més endavant.

Finalment hi ha l’erra amb diacrític o “ř”, que no sona com res conegut en català. Si l’arribeu a dominar us guanyareu l’admiració dels txecs del vostre entorn.

____

Vicent Beltran Calvo és professor dels Estudis de Filologia de la Universitat d’Alacant i és autor de la comparació del txec i el català darrere d’aquesta sèrie d’articles.

Avui veurem les últimes tres diferències, dues d’elles encara dins del sistema verbal.

11)
Una bona notícia, si ho entenem com una problema menys, és que en txec els verbs compostos són mínims, molt pocs, a diferència del català.

12)
Els pretèrits en català tenen persona i nombre. Això vol dir que distingim “vaig escriure” i “vam escriure”. En canvi en txec el singular “vaig escriure” és diferent si soc home “psal jsem” o dona “psala jsem”. Després també hi ha la diferència del singular i el plural.  

13)
Els numerals cardinals txecs tenen de l’1 al 5 variacions incomprensibles per als parlants d’un altre idioma, d’aquelles que els professors resolen dient “és així” perquè l’alumne accepti la realitat i tiri endavant. En català hi ha “un llibre” i després dos, tres, quatre llibres i fins a l’infinit. En txec hi ha “jedna kniha”; entre el 2 i el 4 hi ha “dvě knihy, tři knihy, čtyři knihy”, que és genitiu singular. A partir del 5 és “pět knih”, el genitiu plural.

____

Vicent Beltran Calvo és professor dels Estudis de Filologia de la Universitat d’Alacant i és autor de la comparació del txec i el català darrere d’aquesta sèrie d’articles.

Avui veurem tres diferències més de les tretze que vam trobar, relacionades amb els verbs.

8)
En txec l’esmorzar del dia en curs i el sopar d’ahir es diuen amb la mateixa forma verbal, és irrellevant la llunyania del passat en relació amb el moment present. Hi ha el passat, el present i el futur, i de temps compostos i perifràstics entre poc i gens.

9)
En català “beure” vi com un hàbit o “beure” vi en un moment donat, fins a acabar la copa o l’ampolla, són sempre la mateixa paraula. En txec en canvi és “pít” i “vypít”. Els verbs txecs tindran tot de partícules al principi, al final o incrustades dins per expressar aquests matisos.

10)
En txec els verbs de moviment tenen una forma diferent segons si l’acció passa en un moment donat o bé és recurrent. Una nena catalana “camina” ara mateix pel parc mentre el pare parla amb un amic, o bé direm que ja “camina” si l’últim cop que la vam veure anava a quatre grapes. En txec és “jít” quan la nena camina pel parc i “chodít” quan ja ha après a caminar pel seu compte: “dítě už chodí” vol dir que el nen, o la nena, ja camina. Igualment “jet” és el cotxe que va per la carretera ara mateix i “jezdit” és el que fa l’autobús que va, és a dir passa, cada mitja hora. Córrer en un moment donat és “běžet”, com la guilla que corre cap al campament perseguida per un eriçó, en una cançoneta infantil tradicional: “běží liška k táboru…”. Però córrer de forma regular, com l’atleta, és “běhat”.

____

Vicent Beltran Calvo és professor dels Estudis de Filologia de la Universitat d’Alacant i és autor de la comparació del txec i el català darrere d’aquesta sèrie d’articles.

Avui veurem quatre diferències més:

4)
En txec no hi ha articles. És cert que això és més un problema per als qui van en direcció contrària a vosaltres, els txecs que aprenen català: a molts els costa Déu i ajuda arribar a entendre i fer servir l’article determinat i l’indeterminat mínimament bé. En canvi vosaltres tot el que heu de fer és ignorar-lo.

5)
Consonants mutants: en català per exemple diem “pluja” i el plural “pluges”, “força” i “forces”. Canvia la lletra (j-g, ç-c) però es manté el so. En canvi en txec prepareu-vos a veure canviar no solament la lletra sinó el so: “pomáhat” vol dir “ajudar”, amb la primera “a” llarga i la hac aspirada. Però a “pomůžu”, que vol dir “ajudo”, la hac aspirada a canviat a “ž”, que sona com j-g a Josep, Girona.

6)
Els noms substantius txecs es declinen, que vol dir que canvien de forma segons la funció en la frase. Per exemple, nosaltres tenim sembre la mateixa “poma” tant si ens mengem una poma com si ens bevem un suc de poma, però en canvi en txec no.

7)
En txec l’adjectiu va normalment davant del nom, anteposar l’adjectiu no té cap funció poètica sinó que és el normal. El joc de “home pobre” i “pobre home” no es pot fer. En txec “persiana verda” es diu “zelená roleta”, i la primera paraula és l’adjectiu.

____

Vicent Beltran Calvo és professor dels Estudis de Filologia de la Universitat d’Alacant i és autor de la comparació del txec i el català darrere d’aquesta sèrie d’articles.

Hem comptat les diferències principals entre el català i el txec i ens en surten tretze. Repassem les primeres tres:

1) El txec té un tercer gènere, el neutre. El “miminko” és el “bebè”, que no té gènere , i “děti” és la denominació genèrica dels humans després de la lactància i abans de l’adolescència. Per tant tot això que s’estalvien els txecs en desdoblaments feixucs, tan de moda en català entre segons qui.

2) El txec té vocals llargues i curtes, per exemple “jim” vol dir “a ells”, però “jím” vol dir “menjo”. L’accent sobre la “i” i les vocals marca que són llargues, o sigui que duren més, us podeu imaginar que n’hi ha dues: “jiim”, però que per no escriure la “i” dos cops hi posen un accent.

3) Els txecs són capaços de dir “vlk” (llop), “krk” (coll), “mlč!” (calla!), “prst” (dit), “trn” (espina) i moltes més. És a dir, són capaços de pronunciar “l” i “r” dins de la síl·laba. En català necessitem la vocal al mig. És un aspecte que haureu de treballar: dir “vlk” sense perdre massa aire pel mig, no dir “valak”, “valk” o “vlak”, sinó “vlk”. Si perdeu massa aire podeu arribar a dir tota una altra cosa, per exemple “vlak” vol dir “tren”, i “valk” és quasi com “válka”, que vol dir “guerra”. De manera que si teniu un txec a mà li podeu dir que us digui en txec la frase “el llop se’n va la guerra en tren”. Sort!

Continuarà… 

____

Vicent Beltran Calvo és professor dels Estudis de Filologia de la Universitat d’Alacant i és autor de la comparació del txec i el català darrere d’aquesta sèrie d’articles.

L’idioma txec intimida l’estudiant que hi arriba des del català o qualsevol llengua romànica. Ara bé, hi ha un munt de paraules del txec que entén qualsevol. Per exemple:

Afrika
adopce
akce
akreditace
autobus
centrum
Evropa
funkce
geografie
hotel
historie
konzervatoř
koncert
konjugace
konverzace
metro
muzeum

més