El professor Vicent Beltran Calvo, dels Estudis de Filologia de la Universitat d’Alacant, ha preparat una comparació del català i el txec que et pot ser útil si estàs en un moment molt particular en la relació amb l’idioma: portes temps al país, saps que t’hi quedaràs, i t’agradaria fer un salt qualitatiu. L’anirem presentant en forma de deu articles o posts curts. Esperem que serveixi com una introducció al txec.
Per començar situarem els dos idiomes (català, txec) en el context europeu i mirarem què els uneix i què els separa.
El català és una llengua romànica, el txec és una llengua eslava. El tercer gran grup és el de les llengües germàniques.
Tot ve de l’indoeuropeu, una llengua reconstruïda o si ho preferiu inventada pels lingüistes com un hipotètic antecedent ancestral de totes les altres, per una mena d’enginyeria lingüística inversa.
Per exemple “heart” (anglès), “cor”, i “srdce” (txec) aparentment no tenen res a veure, però venen de l’indoeuropeu “kerd”. Els lingüistes escriuen lleis que expliquen com la “k” de l’indoeuropeu passa a ser una “h” en llengües germàniques (heart, Herz, hart, hjart, hjerte, hjärta), una “c” amb so de “k” en llengües romàniques (cor, coeur, cuore, corazón, coraçao) i una “s” a les llengües eslaves, com en txec “srdce”.
El mateix exercici es pot fer amb “hundred”, “cent”, “sto” i l’indoeuropeu “kmtom”. Això us serveix per aprendre txec? No, però és interesantíssim i us situa el txec en el sistema de les llengües europees, que és del que es tracta per començar.
____
Vicent Beltran Calvo és professor dels Estudis de Filologia de la Universitat d’Alacant. Aquestes notes es basen en la seva comparació del català i el txec presentada a la Universitat Masaryk de Brno el 23 d’octubre de 2020.
