Quantics: la supremacia que atrau diners

Passegem fins a la llibreria Shakespeare and Sons, a Malá Strana, una llibreria icònica a Praga, entre el riu i el castell. Està molt ben dotada i els preus són moderadament superiors a Amazon, però permet una compra mil·lennial i tradicional alhora. Per un costat tenen un buscador online i pots saber si el llibre està en estoc «ara mateix», però per altra banda pots anar-hi caminant, tocar el llibre, olorar-lo, i pagar en efectiu.

Quantum Computing, how it works and why it could change the world, d’Amit Katwala, em va cridar l’atenció pel groc cridaner de la coberta, dins la secció de ciència, un cop ets dins, just passada la caixa, a l’esquerra.

És un llibre d’aquest mateix any, de 150 pàgines, en format butxaca, i es llegeix amb facilitat. És de la sèrie Wired, que edita a Penguin, dedicada a temes emergents en ciència i tecnologia. No té ni una sola equació matemàtica, per a no espantar l’audiència no especialitzada. La narrativa és més periodística que tècnica, i posa molt èmfasi en la cronologia i qui ha fet què, més que en l’explicació tecnocientífica detallada.

més

Kahneman i Taleb: probabilitat o supervivència?

Les llibreries de Praga us permeten el plaer de llegir seguits dos autors aclamats, amb grans vendes, i que entre ells dos no s’avenen gaire. Pols oposats, tots dos amb un erudit múscul oratori i llargues carreres professionals. A cap se’l pot desacreditar amb arguments simplistes. Tots dos han creat escola econòmica, han fet grans passes endavant en la comprensió dels mercats i han abordat temes molt propers.

Tot i així, són acarnissadament oposats, tant en la tinta com en debats a YouTube, on mantenen la distància amb diplomàcia. Els dos han nascut a la mateixa olla geopolítica, l’un a Israel i l’altre al Líban. Els dos han tingut èxit als Estats Units. Avui us recomanarem llibres de Daniel Kahneman i Nassim Nicholas Taleb.

D’entre unes bibliografies extenses ens fixem en dos títols emblemàtics i relativament breus, útils per a introduir-se en l’univers particular de cadascun: Thinking, fast and slow, de Kahneman, i Skin in the game, de Taleb.

més

S’ha mort Jan Schejbal

Jiří Pešek al seu blog es fa ressò en txec del traspàs de Jan Schejbal el proppassat 20 de juny. Aquí li vam fer una entrevista en profunditat sobre la seva vida i obra. El fet és que Schejbal va ser entre els anys seixanta i vuitant del segle passat l’únic traductor al txec de la literatura catalana. Pere Calders i Mercè Rodoreda, però també Quim Monzó i el Jaume Cabré relativament recent (Jo confesso, 2015) van sortir en txec gràcies al seu treball. Descansi en pau i que la terra li sigui lleu.

relacionat

Jaroslav Hašek i “El bon soldat Švejk”

Els llibres i els autors del canon txec (2)

Švejk segons Josef Lada

És un altre dels llibres que constitueixen la identitat txeca. Està traduït al català per Monika Zgustová, i se n’han fet pel·lícules i teatre. Brecht va adaptar al teatre l’original, que passa durant la Primera Guerra Mundial, a la Segona, i va fer que Švejk conegués Hitler. Encara es representa, com ara en aquest muntatge relativament recent d’un grup amateur català disponible a YouTube.

Švejk viu. En una web que recull l’idioma txec estrictament contemporani hi ha el verb “švejkovat” o “fer l’Švejk”. Vol dir: “evitar responsabilitats desagradables tot fent broma i fent-se l’idiota”. També perdura fora de la literatura i la llengua: hi ha una franquícia de restaurants tradicionals txecs entorn de la seva imatge.

Qui és Švejk i per què és etern, cent anys després de ser publicat? És un marginal de la Praga de l’època que s’allista a l’exèrcit d’Àustria durant la Primera Guerra Mundial. Sobreviurà fent veure que compleix les ordres amb més entusiasme que ningú, però de fet anant la seva, evitant tot risc innecessari.

més

Publiquen en txec Jo soc aquell que va matar Franco, de Joan-Lluís Lluís

La novel·la Jo soc aquell que va matar Franco, de Joan-Lluís Lluís, s’ha publicat en txec, traduïda per Michal Brabec, un traductor jove i brillant que va col·laborar a la |REVISTA|KAMPA| amb aquest article de tema històric. Aquí teniu la ressenya en txec de Jo soc aquell… a la web del distribuïdor. És una novel·la d’història alternativa, amb un participació imaginària de Catalunya en la Segona Guerra Mundial. L’editorial txeca, Bourdon, s’ha destacat per publicar Patrick Hartl, un novel·lista txec contemporani i comercial, amb gran èxit de vendes.

___

Article relacionat. Col·laboració de Michal Brabec a la |REVISTA|KAMPA|

El robot i l’intel·lectual humanista

R.U.R. robot d’un muntatge anglès o americà de 1928 (tackyracoons.com)

Acaben de publicar en català l’obra teatral R.U.R. del txec Karel Čápek. No és cap gran obra en si mateixa, però és immortal per haver creat la paraula “robot”. Aquesta rel lèxica és viva en les llengües eslaves: en txec “jdu do roboty” vol dir col·loquialment “vaig a pencar”. En eslovac “robiť” és “fer”.

L’obra es publica en català als cent anys de l’estrena al Teatre Nacional de Praga, i que Čápek sigui un autor de domini públic, és a dir que no cal pagar drets, segur que ajuda. El fet és que només dos anys després de l’estrena a Praga ja s’estrenava en anglès i la paraula “robot” va passar a tots els idiomes.

Curiosament, l’obra va més de “replicants”, en el sentit de Blade Runner, que no pas de robots tal com els entenem avui: no són éssers mecànics amb cargols i femelles, sinó muntats a partir de components orgànics, i que cadascú s’ho imagini com pugui: l’obra està escrita trenta anys abans dels primers descobriments que portarien a la comprensió que avui tenim de la genètica.

R.U.R. és actual? En part sí, tenint en compte que parla d’un Gran Tema com és la Condició Humana i el Lliure Albir. Però tampoc es pot obviar el context de l’època, allò que hi és però no ha de ser mencionat. És l’emergència del que acabaria sent una entelèquia, però aleshores feia por: l’home nou que havia de crear la revolució triomfant (és 1921). La fabricació de robots com una refinada analogia de la creació de masses deshumanitzades de proletaris o, éssers fàcils de controlar, simplement garantint-los els aspectes materials de l’existència, com l’aliment, el refugi i tot això tan prosaic.

més

La llavor de Brno

Els llibres sobre genètica comentats en aquest article.

Gràcies a les pantalles de què parlàvem en l’article anterior molts dels nostres fills ja deuen saber que els nens no venen de París. Havent resolt la part calenta de l’assumpte, avui suggerim una sèrie de llibres divulgatius per respondre a la pregunta: “per que tinc els ulls blaus i ni el papa ni la mama tenen els ulls blaus?”

Abans de trucar a l’advocat podria ser útil mirar els sogres a la cara, i també els propis pares, no pas per fugir endavant, sinó perquè la resposta fàcil segurament la trobareu mirant enrere. De fet, la podríeu trobar plantant un pèsol a casa.

És una activitat adequada per a nens en temps de pandèmia i estimula discussions que tard o d’hora haurem de tenir amb els fills. Un pèsol es una aplicació, un codi, que s’executa quan fas doble-clic posant aigua i exposant-lo al sol. Queda instal·lat en aquest envàs i anirà creixent. En podrem fer còpies i les podrem compartir amb amics i que les pugin als seus envasos. Per als més hackers, els podrem combinar com fa més de 150 anys va passar a Brno.

A Praga l’univers, a Brno la vida
Mentre que Praga va jugar un paper clau en entendre el nostre lloc a l’univers [1], Brno va jugar un paper clau en desemmascarar els mecanismes de la vida. Remenant pèsols en un racó d’un jardinet [2], el monjo Gregor Mendel va esdevenir el pare de la genètica. Mendel no va conèixer en vida l’èxit de col·legues contemporanis com Charles Darwin. Va morir ignorat i, fins a cert punt, plagiat.

més

Božena Němcová i “Babička”

Els llibres i els autors del canon txec (1)

El recordat muntatge del teatre Husa na Provázku, amb Jiří Peha en el paper de l’àvia, va reviure el clàssic com una paròdia el 1997 i el 2014 (gykovy.cz).

Božena Němcová és al currículum escolar i als bitllets de 500 corones perquè va publicar Babička (L’àvia) el 1855. És una novel·la curta que és important històricament perquè és la primera lectura en llengua txeca moderna que arriba en massa a la població.

Fins aleshores la recuperació de la llengua va poc més enllà de cercles militants d’intel·lectuals i erudits. El país és una província d’Àustria. L’elit econòmica i cultural parla alemany.

Per a la majoria el txec és l’idioma matern, del carrer, viu en la vida diària i en la cultura popular. Amb Babička la gent comença a veure que la seva llengua també pot aparèixer en un llibre i contar una història que pot arribar a commoure.

més

De pandèmies, pantalles i llibres

Els llibres comentats ens aquest article amb aguantallibres fets amb impressora 3D.

Els lectors ens envien textos sobre les seves lectures. A Praga la Shakespeare and Sons és del tot digital i anglòfona, però us troben qualsevol llibre. The Globe té un restaurant adjunt i activitats socials en anglès, com club de lectura i lectura de contes, ara tot tancat fins a nou avís. Aquest article comenta quatre llibres que interessaran sobretot, però no solament, els qui teniu criatures i us sentiu sols davant del perill, entre elles i les pantalles.

I a sobre fa fred. Estarem més hores tancats i els que tenim el goig de tenir jovenalla per casa podria ser que ens preguntéssim quantes hores és saludable que els fills i nosaltres mateixos passem davant de les pantalles.

Aquest interrogant es presta a respostes ràpides i absolutes, tot i que molts haurem deixat estratègicament els cunyats fora de la bombolla sanitària de la Covid-19. Aquí veurem algunes respostes en llibres que podeu trobar a les llibreries de Praga, a càrrec d’un doctor en neurociència [1], una filòsofa i doctora en psicologia [2], una doctora en matemàtiques [3] i una psicòloga forense especialitzada en el món digital [4].

Cretinisme digital
Si teniu pressa aneu a les conclusions del primer llibre. Michel Desmurget us desglossarà per edats quants minuts diaris està demostrat que no tenen efecte quantitatiu en el rendiment escolar i el desenvolupament cognitiu.

més