Karel Čapek a La Lectora

Continua la sèrie sobre literatura txeca a la revista La lectora, escrita per Elena Casas, la lectora de català de Brno. La segona entrega està dedicada a Karel Čapek, un dels autors del cànon txec. Avui és un clàssic de domini públic, ja no s’han de pagar drets per publicar-lo, i llegit avui també sembla una veu sobretot antiga, un eco d’un món perdut. Ara bé, en vida va ser una de les estrelles de la vida cultural del seu temps. Durant la Primera República va ser el que avui en diríem un intel·lectual mediàtic, un defensor de la democràcia burgesa i liberal, molt lligat al poder de la jove república i en la lluita intel·lectual contra els totalitarismes que venien de l’est i de l’oest (aquí vam parlar de la cultura de la Primera República). Čapek es va comprometre públicament a favor de l’Espanya republicana, va animar campanyes de recollides de fons. El públic txecoslovac va arribar a pagar tot un hospital de campanya que es va posar disposició de la República Espanyola. L’Elena Casas fa una introducció a l’obra de Karel Čapek, que està traduït al català.

relacionat a la |REVISTA|KAMPA|
Franz Kafka | Jaroslav Hašek | Karel Čapek | Rodoreda a Praga, Čapek a Barcelona |Božena Němcová

Literatura txeca a La Lectora

L’Elena Casas, la lectora de català de Brno, comença a parlar de literatura txeca a la revista La lectora:

Aquesta definició del txec rialler, foteta i irònic contraposat al greu i turmentat caràcter alemany del personatge de Kafka és una fantàstica definició del tipus de literatura de què vull parlar i de la qual Hašek és el més gran representant.

continua

relacionat a la |REVISTA|KAMPA|
Franz Kafka | Jaroslav Hašek | Karel Čapek | Božena Němcová

S’ha mort Jan Schejbal

Jiří Pešek al seu blog es fa ressò en txec del traspàs de Jan Schejbal el proppassat 20 de juny. Aquí li vam fer una entrevista en profunditat sobre la seva vida i obra. El fet és que Schejbal va ser entre els anys seixanta i vuitant del segle passat l’únic traductor al txec de la literatura catalana. Pere Calders i Mercè Rodoreda, però també Quim Monzó i el Jaume Cabré relativament recent (Jo confesso, 2015) van sortir en txec gràcies al seu treball. Descansi en pau i que la terra li sigui lleu.

relacionat

Per Sant Jordi, Maria Barbal

Dins dels actes de Sant Jordi les delegacions del Govern de Catalunya a l’exterior proposen una conversa entre l’escriptora Maria Barbal, guardonada amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes 2021, i els seus traductors a l’italià, l’eslovè, l’anglès, el serbi, l’hongarès, l’occità, el castellà, el portuguès i el neerlandès. Els conferenciants parlaran sobre el procés de traducció de les obres, així com la situació de la literatura i la cultura catalana als països en qüestió. Moderarà el debat: Izaskun Arretxe, Directora de l’Àrea de Literatura de l’Institut Ramon Llull.
Quan: dimarts 20 d’abril a les sis de la tarda
Què: conversa amb Maria Barbal

Jaroslav Hašek i “El bon soldat Švejk”

Els llibres i els autors del canon txec (2)

Švejk segons Josef Lada

És un altre dels llibres que constitueixen la identitat txeca. Està traduït al català per Monika Zgustová, i se n’han fet pel·lícules i teatre. Brecht va adaptar al teatre l’original, que passa durant la Primera Guerra Mundial, a la Segona, i va fer que Švejk conegués Hitler. Encara es representa, com ara en aquest muntatge relativament recent d’un grup amateur català disponible a YouTube.

Švejk viu. En una web que recull l’idioma txec estrictament contemporani hi ha el verb “švejkovat” o “fer l’Švejk”. Vol dir: “evitar responsabilitats desagradables tot fent broma i fent-se l’idiota”. També perdura fora de la literatura i la llengua: hi ha una franquícia de restaurants tradicionals txecs entorn de la seva imatge.

Qui és Švejk i per què és etern, cent anys després de ser publicat? És un marginal de la Praga de l’època que s’allista a l’exèrcit d’Àustria durant la Primera Guerra Mundial. Sobreviurà fent veure que compleix les ordres amb més entusiasme que ningú, però de fet anant la seva, evitant tot risc innecessari.

més

Publiquen en txec Jo soc aquell que va matar Franco, de Joan-Lluís Lluís

La novel·la Jo soc aquell que va matar Franco, de Joan-Lluís Lluís, s’ha publicat en txec, traduïda per Michal Brabec, un traductor jove i brillant que va col·laborar a la |REVISTA|KAMPA| amb aquest article de tema històric. Aquí teniu la ressenya en txec de Jo soc aquell… a la web del distribuïdor. És una novel·la d’història alternativa, amb un participació imaginària de Catalunya en la Segona Guerra Mundial. L’editorial txeca, Bourdon, s’ha destacat per publicar Patrick Hartl, un novel·lista txec contemporani i comercial, amb gran èxit de vendes.

___

Article relacionat. Col·laboració de Michal Brabec a la |REVISTA|KAMPA|

El robot i l’intel·lectual humanista

R.U.R. robot d’un muntatge anglès o americà de 1928 (tackyracoons.com)

Acaben de publicar en català l’obra teatral R.U.R. del txec Karel Čápek. No és cap gran obra en si mateixa, però és immortal per haver creat la paraula “robot”. Aquesta rel lèxica és viva en les llengües eslaves: en txec “jdu do roboty” vol dir col·loquialment “vaig a pencar”. En eslovac “robiť” és “fer”.

L’obra es publica en català als cent anys de l’estrena al Teatre Nacional de Praga, i que Čápek sigui un autor de domini públic, és a dir que no cal pagar drets, segur que ajuda. El fet és que només dos anys després de l’estrena a Praga ja s’estrenava en anglès i la paraula “robot” va passar a tots els idiomes.

Curiosament, l’obra va més de “replicants”, en el sentit de Blade Runner, que no pas de robots tal com els entenem avui: no són éssers mecànics amb cargols i femelles, sinó muntats a partir de components orgànics, i que cadascú s’ho imagini com pugui: l’obra està escrita trenta anys abans dels primers descobriments que portarien a la comprensió que avui tenim de la genètica.

R.U.R. és actual? En part sí, tenint en compte que parla d’un Gran Tema com és la Condició Humana i el Lliure Albir. Però tampoc es pot obviar el context de l’època, allò que hi és però no ha de ser mencionat. És l’emergència del que acabaria sent una entelèquia, però aleshores feia por: l’home nou que havia de crear la revolució triomfant (és 1921). La fabricació de robots com una refinada analogia de la creació de masses deshumanitzades de proletaris o, éssers fàcils de controlar, simplement garantint-los els aspectes materials de l’existència, com l’aliment, el refugi i tot això tan prosaic.

més

Božena Němcová i “Babička”

Els llibres i els autors del canon txec (1)

El recordat muntatge del teatre Husa na Provázku, amb Jiří Peha en el paper de l’àvia, va reviure el clàssic com una paròdia el 1997 i el 2014 (gykovy.cz).

Božena Němcová és al currículum escolar i als bitllets de 500 corones perquè va publicar Babička (L’àvia) el 1855. És una novel·la curta que és important històricament perquè és la primera lectura en llengua txeca moderna que arriba en massa a la població.

Fins aleshores la recuperació de la llengua va poc més enllà de cercles militants d’intel·lectuals i erudits. El país és una província d’Àustria. L’elit econòmica i cultural parla alemany.

Per a la majoria el txec és l’idioma matern, del carrer, viu en la vida diària i en la cultura popular. Amb Babička la gent comença a veure que la seva llengua també pot aparèixer en un llibre i contar una història que pot arribar a commoure.

més

«Jo confesso» en txec: entrevista a Jan Schejbal

Jan Schejbal (nuvol.cat)

Jan Schejbal és el degà de la catalanística txeca. Recuperem una entrevista publicada el 2016, després de la seva traducció al txec de Jo confesso, de Jaume Cabré. En l’entrevista Schejbal explica amb una certa extensió els orígens i la trajectòria, el que era editar literatura durant el règim comunista. Al final hi ha una relació de les seves traduccions i altres treballs.

Com s’arriba a publicar en txec Jo confesso?

L’èxit editorial a Alemanya li dóna visibilitat davant el sector editorial txec. Una editorial nova, independent, portada per un matrimoni, vol publicar un llibre català, demanen la meva consulta, jo els presento el meu dossier de propostes d’edició, parlem de les possibilitats que hi ha gràcies a l’ajut a la traducció de l’Institut Ramon Llull i ells decideixen publicar Jo confesso. Després de 1989 s’ha traduït molta menys literatura catalana que durant el comunisme. El Jo confesso, si té èxit, pot obrir camí a noves traduccions.

més