Praga – |REVISTA|KAMPA|

Comença el festival Letní Letná

Guixot de 8 presenta jocs interactius en el programa d’acompanyament

La segona meitat d’agost a Praga, fins a l’1 de setembre, la cita cultural més destacada és el Letní Letná, el festival de circ contemporani i teatre.

Va començar fa anys, dins de l’escena de la cultura alternativa, però veient l’èxit que tenia l’oficialisme de les corporacions i les institucions van córrer a fer-se’l seu. Avui el programa és ric i extens, i el patrocini institucional i corporatiu important, i les entrades a alguns espectacles no són barates, però a alguns altres sí. Aquí podeu veure el programa i treure conclusions.

El concepte paraigua és “circ contemporani”, és a dir oposat al clàssic, sense animals (caríssims de mantenir, no ètic amb la sensibilitat d’avui), dins d’una poètica romàntica de l’artista marginal, etc. del tot falsa, perquè tot és molt professional i multinacional.

Totes les arts i tècniques escèniques poden servir, tot s’aprofita: moviment, dansa, música, malabars, acrobàcia, el que sigui. Els espectacles tendeixen a tenir una barrera lingüística baixa o inexistent, per a vendre’ls millor en el circuit de festivals del món.

Guixot de 8, jocs interactius en català
Si no us interessa cap espectacle igualment podeu passejar i veure l’ambient de tot el recinte, i si teniu nens que parlen txec els podeu buscar tallers i activitats paral·leles. També si voleu parlar català: per exemple hi ha els estupends jocs interactius de Guixot de 8, una companyia catalana que fa fa anys que es presenta al programa d’acompanyament del Letní Letná.

(Special thanks a la lectora E.M. per informació addicional.)

Una victòria de la lloretització de Praga

Obren una catedral de l’horror kitsch al centre

En aquest mitjà modest que és la Revista Kampa, del Casal Catalanotxec, hem seguit amb admiració i simpatia l’evolució arquitectònica i urbanística de la capital de Txèquia, i hem parlat en general positivament dels esforços del legislador. Lamentablement, no sempre és així. El centre comercial conegut com Máj, a Národní Třída, ha tornat a obrir les portes després d’una rehabilitació a fons, i l’han convertit en una catedral del kitsch i del mal gust, en una repulsiva apoteosi de la vulgaritat, que acosta la capital txeca a una mena de Lloret centreeuropeu. Com que no podien obrir un altre centre comercial, perquè ja n’hi ha un altre allí mateix, iuxtaposat, algú ha decidit que les plantes de l’edifici es poden dedicar primer a restaurants, i després, la majoria, a allotjar sales jocs i entreteniment electrònic banal. Sempre amb el maleït fil musical, èxits del pop-rock cosmopolita sonant a tot drap, música mil vegades empassada, païda i regurgitada. La decoració és de pel·lícula porno dels anys setanta, vinga miralls i làmpades, tot pretensiós. Ni als ascensors us escapeu de l’infernal fil musical, els miralls i les pantalles. A dalt de tot hi ha terrasses, i es ven com un actiu del lloc les vistes, i les consumicions no cal dir que tenen un preu delirant. El personal humà a l’estiu és gent grassa i tatuada, lumpen anglès, russos i ucraïnesos, gent de la província alemanya que va a Praga perquè és barat, gent de la província txeca que va a “la capital”, gent de les classes mitjanes aspiracionals d’Àsia que van a “Europa”. Des d’aquí creiem que el nou centre de diversió, entreteniment i “experiències” al cor de la capital txeca és un horror, però sempre podeu anar-hi i comprovar-ho.

A Praga el tramvia torna a l’avinguda Venceslau

El mes d’agost, per als qui us quedeu a Praga, és normal aprofitar-lo per a fer obres de manteniment en el transport públic. Aquest any s’està treballant en fer arribar el tramvia fins a la mateixa avinguda Venceslau. Es podrà anar en tramvia fins al mateix cavall de Sant Venceslau, al cor de Praga, on queden privadament els txecs de tota la vida, i on es concentren per a tota mena de manifestacions públiques, des de l’entrada dels nazis el 1939, fins al cop d’estat dels comunistes de 1948, la invasió soviètica de 1968 o la caiguda del comunisme el 1989. Arribar a l’avinguda Venceslau en tramvia ja era possible en el passat, però la dictadura comunista ho va anul·lar, com una manera de controlar les masses i evitar que arribessin massa fàcilment al centre.

La renovació de l’entorn de l’Estació Central ja té projecte guanyador

El regidor de transport de l’Ajuntament de Praga, Zdeněk Hříb, acaba de presentar al seu X (@ZdenekHrib, d’on surten les fotos) el projecte guanyador de la renovació de l’Estació Central de ferrocarril de Praga. L’element dominant és una mena de pèrgola enorme que recorda una plantació de palmeres o bolets, tot de fusta.

El projecte guanyador ve d’un despatx d’arquitectura danès, Henning Larsen, que fa arquitectura, urbanisme i paisatge. La renovació de l’entorn és profunda, cauen un munt de barreres per arribar-hi a peu, s’hi farà arribar el tramvia.

L’arquitectura del nostre país d’adopció ens interessa especialment en aquesta revista. Podeu seguir el que hem tret en aquesta etiqueta. La renovació de l’entorn de l’Estació Central del ferrocarril a Praga és una mostra de dinamisme que ens omple d’orgull localista, és així com són les coses.

La nova seu de la Filharmònica a Praga

Visualització de la futura seu de la filharmònica i els vapors del Vltava. Serà a la zona de l’estació de metro Vltavská, a la part baixa de Holešovice. Les teulades seran terrasses accessibles a peu i faran de miradors (www.ceskafilharmonie.cz).

Vist des de dins. Molta de vidre i molta fusta de Šumava (www.ceskafilharmonie.cz).

Ens agrada seguir l’arquitectura de Praga, i un dels futurs projectes més interessants, destinats a ser icònic, és el nou auditori i seu de la Filharmònica. S’aixecarà a la zona de l’estació de Vltavksá, que ara mateix està molt deixada.

L’ambició és atraure aficionats a la música clàssica i públic en general. El disseny guanyador de l’estudi BIG preveu la construcció de tres sales, i acollirà el departament de música i el centre creatiu de la Biblioteca Municipal de Praga.

Els visitants poden esperar una cafeteria o un restaurant al terrat. La coberta serà la continuació de la plaça: la forma esglaonada permetrà pujar al cim sense haver d’entrar a l’edifici, per gaudir d’una vista panoràmica de tota Praga.

Els autors del disseny recorren a Šumava, a les fonts del riu Vltava: d’aquí hauria de provenir la fusta que es farà servir en la construcció. Els sostres de fusta s’impregnaran de l’exterior a l’interior, obrint simbòlicament l’obertura de la Sala Filharmònica de Moldava al seu entorn. També es posarà èmfasi en el vidre, un element típic de la República Txeca, que domina la façana.

L’edifici serà la seu de l’Orquestra Simfònica de Praga FOK i la Filharmònica Txeca. Les dues orquestres hi trobaran espais residencials adequats, però també instal·lacions per ampliar els seus programes educatius per al públic.

També participaran escoles de música de diferents nivells que podran utilitzar les instal·lacions de la Sala Filharmònica de Vltava per a fer docència. Tot això ve del concurs d’arquitectura, que es va fer amb representants de la Filharmònica Txeca i de l’Orquestra Simfònica de Praga FOK, així com de la Biblioteca Municipal de Praga.

Inauguren la passarel·la HolKa

Ja es pot creuar el riu a peu entre Karlín i Holešovice.

És un projecte que ens va enamorar des del primer dia. Fa quasi tres anys que li seguim el rastre, des del projecte guanyador fins a la notícia. L’havien anunciat per a l’any passat, però no ha arribat fins a aquest estiu. Ja es pot passar el riu a peu i en bicleta entre Karlín i Holešovice. Està per veure com afectarà la dinàmica de moviments de població entre les dues marges del riu, però ara per exemple si viviu a la marge dreta per la banda de Karlín, Žižkov o Vinohrady podreu anar a peu a comprar verduretes a Holešovice, per exemple.

La passarel·la HolKa és un perla de la moderna arquitectura i enginyeria de la ciutat. Està feta amb una mena de ciment o formigó que és blanc, per algun procediment innovador, i té detalls com aquesta barana.

La importància dels detalls (foto de la lectora N.S.).

L’autobús K per descobrir Praga 6

autobus K de Praga — L’autobús K per descobrir Praga 6 (www.dpp.cz)

Des del penúltim cap de setmana d’abril l’autobús K serveix per descobrir Praga 6 a través d’un circuit. Està fora de les tarifes del transport, val CZK 300 (200 amb descomptes) si voleu pujar i baixar diverses vegades. Surt de Strahov, els caps de setmana (horari), però també passa per Dejvické náměstí, el kulaťák. Praga 6 és un districte sobretot residencial de la ciutat, antic i ric, d’un urbanisme molt consolidat, i molt verd.

El pont HolKa quasi acabat

En vam parlar quan es va anunciar el projecte guanyador i ens vam fer ressò que estaria a punt a finals de 2022, però de moment el pont HolKa entre Holešovice i Karlín encara no està a punt tot i s’anuncia a finals de primavera i principis d’estiu.

De tota manera ja està molt avançat, es diria que només falta la connexió amb les dues ribes. Es pot apreciar que s’integra perfectament en el paisatge urbà. L’estructura sembla que tindrà una certa flexibilitat, i els materials utilitzats es declara que són d’alta qualitat i garanteixen una gran durabilitat.

El pont té una amplada de 4 metres i una longitud de 168 metres. Està dissenyat pensant en les persones amb discapacitats físiques. Té un ascensor que permet l’accés a persones amb cadires de rodes i persones amb més dificultat per moure’s.

El pont HolKa és una perla de l’arquitectura i l’enginyeria que molt aviat permetrà als habitants de Karlín, Žižkov i Vinohrady anar a peu i en bicicleta, per exemple, al magnífic mercat de la verdura de Holešovice, del qual vam parlar quan es va tornar a obrir després del confinament. L’hem visitat avui i podem assegurar que està bàsicament igual.

Els tramvies de Praga: una determinada idea de ciutat i país

Els tramvies de Praga (i 6)

Antigues cotxeres, museu del transport públic de Praga.

Una panoràmica de Praga millora amb un tramvia T3 pel mig, oi? Aquests vells vehicles donant servei em van captivar. I, sempre des de la perspectiva del visitant, vaig començar a imaginar-me que al darrere hi havia la voluntat de què hi continuïn funcionant. En cinc articles he mirat de repassar els principals tipus de tramvia.

Suposo que tant els responsables polítics i tècnics com la ciutadania poden arribar a tenir una gran estima per aquest patrimoni. Per exemple, és significatiu l’esforç per fer una mica més accessibles els vells tramvies i permetre que sobrevisquin. Desballestar un tramvia i construir-ne un de nou té un cost ambiental, de manera que reutilitzar i aprofitar les coses és molt lloable. Per saber-ne més podeu visitar el museu del transport públic.

No són només tramvies circulant per Praga, parlem de tramvies que són de Praga. Tots ells, també els Škoda construïts a Pilsen, van ser dissenyats per a Praga i els prototips van començar a provar-se en els seus carrers.

L’inconvenient dels tramvies és la complexitat tècnica de la xarxa, l’estructura, l’espai que ocupa i la incidència que provoca un vehicle aturat per averia o accident amb els canvis de rutes conseqüents. Per l’altra part, els tramvies són eficients energèticament i poc contaminants per on es mouen, una altra cosa és a on i com es genera l’electricitat que necessiten.

No puc evitar la comparació amb els autobusos de Barcelona. són moderns MAN, Volvo o Mercedes i no hi ha Ferrari perquè els 20 directius de TMB, amb sous superiors a 100.000€, no els han trobat. Desconec si l’empresa de transport de Praga té dèficit, però el de la Barcelona és enorme. També podríem comparar les tarifes i les freqüències de pas en una ciutat i l’altra. Tot en els tramvies de Praga, i la idea de ciutat i de país subjacents, em va semblar digne d’admirar i donar a conèixer.

Antoni Molist (Barcelona)

relacionat
Podeu recuperar la sèrie sota l’etiqueta “tramvies”

La resistència a l’especulació urbanística a Žižkov

Žižkov és un dels districtes cadastrals més coneguts de Praga, i sinònim de pubs, la torre de televisió i una certa brutícia. Ara bé, per molts praguesos, la meitat est és com si no en formés part: és més lluny del centre, més residencial i familiar, i allà Žižkov es dilueix i es transforma en petits barris com Vackov, Jarov, Balkán…

En aquesta meitat est de Praga 3 s’han construït prop de 2000 pisos nous en els últims 10 anys. Això ha donat un ús nou a solars, descampats i antigues fàbriques, però ha causat saturació en alguns serveis; a tall d’exemple, les escoles públiques de primària de la zona ja no poden absorbir tots els nens que hi viuen, i algunes famílies es veuen obligades a portar els fills a escoles que es troben a més de dos quilòmetres de distància.

Encara s’ha de construir més
El creixement de població causat per tota aquesta obra nova és una minúcia comparat amb el que es preveu en els propers deu anys a causa de la transformació de l’antiga estació de trens de càrrega, la famosa Nákladové nádraží Žižkov.

Inaugurada l’any 1936, va funcionar durant 66 anys abans de transformar-se en un lloc singular: una zona de 30 hectàrees en una localització privilegiada (pràcticament al centre geogràfic de la ciutat i a 12 minuts en tramvia del centre històric) que acull un grapat de petits negocis com ara botigues de mobles antics i pensions indignes d’un país desenvolupat.

Inevitablement, les grans constructores es van fixar en l’enorme potencial de la zona; després de molts anys de negociacions, compra-venda dels terrenys i incertesa, la seva transformació en un enorme barri nou de Žižkov ha començat.

Contra l’especulació
En tota l’àrea de Nákladové nádraží Žižkov, es preveu que es construeixin uns 7500 pisos nous on viuran unes 20000 persones, fet que suposarà un increment aproximat d’un 25 per cent sobre la població actual de Praga 3. Un 25 per cent!

Malgrat la promesa de les constructores involucrades d’introduir parcs i de revitalitzar l’antic edifici de l’estació i donar-hi finalitats no lucratives (galeries, centres culturals, oficines governamentals), la xifra inquieta els residents de la zona, que temen problemes associats com ara increments del trànsit o saturació dels serveis i de les zones verdes.

A dia d’avui, només estan aprovats els plànols de la cantonada nord-oest, així que veïns, partits polítics i organitzacions lluiten per aconseguir una distribució final que garanteixi un nou barri no massificat i amb serveis propis. Un nou centre popular de Praga 3 en comptes d’un barri-dormitori. En aquest enllaç es pot signar la petició de l’organització Arnika .

Maria Saumell (Praga)