Tornen a obrir el Jelení příkop

El Jelení příkop (Fossat dels cérvols) és l’antic fossat del Castell de Praga, al cantó nord. És un parc, molt bonic, soprenentment buit, tocant al bullici del Castell. Potser és perquè ha estat tancat per «raons tècniques», com es diu en txec. Ja no: han obert el cantó nord. S’hi entra per una portella a una tanca de fusta que hi ha a Nový Svět, que dona a una passera de fusta amb barana per a superar el pendent i descendir al fons.

El cantó nord del parc de Jelení příkop

Un cop a baix és un prat tranquil amb un rierol molt petit i enclotat, que sent més que es veu. El parc està dividit en dos sectors, només està obert el de dalt. Els separa el terraplè que hi ha per superar el fossat, és el pont entre la parada de tramvia que dona accés al segon pati del Castell (també es pot entrar al parc des d’aquí).

El cantó nord del parc. Al fons la porta al túnel de Pleskot (ara tancat) i el terraplè que uneix la parada del tramvia amb la porta al segon pati del Castell. Es veu que és un antic fossat, el nivell del terreny és baix i a dalt a la dreta, mig tapats pels arbres, es veuen murs del complex del Castell.

Perforant el terraplè per a unir la part nord i la part sud, amb sortida a Malá Strana, es va fer un túnel, a càrrec de l’arquitecte txec Josef Pleskot, que de moment encara està tancat. És senzill però molt efectiu, d’obra vista, amb una secció alta i oval i uns llums a ran de terra, que li donaven un aire espiritual, com d’església.

El túnel entre les dues parts del Jelení příkop, de Josef Peskot, ara mateix tancat (horydoly.cz)

Tres tramvies més

Els tramvies de Praga (4)

Tatra T6A5

Pel que sembla el Tatra T6A5 han desaparegut dels carrers de Praga. El 2019 ja era una rara avis, aquest està capturat des de la finestra del McDonald’s d’I.P. Pavlova (foto: autor)

Era un tramvia unidireccional de plataforma alta, poc accessible, fabricat entre el 1991 al 1998 amb quatre motors de 46,8kW i projectat per ser el successor dels T3, però no va poder ser, no el va sobreviure.

Tatra KT8D5R

(foto: autor)

Ara també coneguts com a KT8D5R.N2P, entre altres denominacions segons la versió d’actualització. Són alhora reconstruccions fetes entre el 2004 fins al 2017, dels models KT8D5 fabricats des del 1986 al 1993.

El KT8D5 és un bidireccional, excepte la flota de Praga. Porta vuit motors de 45kW que actuen sobre quatre bogis, vuit eixos en total, que suporten les tres plataformes altes articulades (el segon article s’aquesta sèrie explica què és un «bogi» de tramvia).

La modificació per convertir-los en KT8D5R va consistir en baixar la plataforma intermèdia per aconseguir una parcial accessibilitat. Per alguna raó difícil d’entendre per a l’observador que ve del món exterior els praguesos els anomenen «ànecs».

Škoda 14T

(foto: autor)

El tramvia Škoda 14T el va fabricar Škoda Transportation a Pilsen entre 2006 i 2009. Škoda Transportation (no confondre amb Škoda Auto del grup Volkswagen) és un fabricant de vehicles ferroviaris. Va iniciar la construcció de tramvies el 1998.

Porsche va dissenyar el 14T, i els va sortir raret en tots els aspectes. La participació d’aquest dissenyador de luxe trastoca una mica el concepte que tinc dels tramvies de Praga. És un tramvia unidireccional amb cinc seccions articulades sobre bogis no giratoris, pis parcialment baix i 6 motors de 90kW. Popularment se’ls diu «Porsche» encara que més tars i comercialment se’n va dir «Elektra».

Va rebre moltes crítiques, la més important és que els bogis fixos espatllen els rails i resulten sorollosos. Al meu parer la distribució dels seients dona una certa sensació d’estretor. DPP, l’empresa del transport públic de Praga, en va adquirir 60 unitats, lluny dels 125 que ha comprat dels dos models següents.

Antoni Molist (Barcelona)

relacionat
Podeu recuperar la sèrie sota l’etiqueta “tramvies”

Després del T3

Els tramvies de Praga (3)

El Tatra T3R.PLF. El primer vagó, modificat amb una plataforma més baixa afegida al mig, és més llarg, de manera que no es podia fer un un comboi de dos perquè seria massa llarg (foto: autor)

Als vells tramvies T3 els han anat renovant i modificant. Entre altres canvis els han instal·lat altres semiconductors de maniobra de motors, o els han dotat de més comoditat i seguretat als interiors.

Amb l’actualització els han canviat el nom. Els més moderns i nombrosos són els T3R.P, els últims T3 ja van sortir de fàbrica amb aquesta versió. No és fàcil distingir els diferents models de T3.

Tatra T3R.PLF
Els T3 arrosseguen el problema de l’accés. Costa pujar-hi, són alts. Per solucionar-ho parcialment van decidir aprofitar els T3R.P i muntar una plataforma més baixa al centre. Es van renovar entre el 2005 i el 2017, no fa tant.

Si recordem que els T3R.P poden ser T3 també reformats, ens podríem imaginar el Tatra T3R.PLF com un lífting perpetrat el 2017 sobre un xassís que va néixer el 1960, o almenys de concepte del T3.

Els T3R.PLF no es poden unir amb altres de la seva espècie, en tallar-los i tornar-los a enganxar van quedar una mica més allargats, de manera que el comboi de dos T3R.PLF seria massa llarg.

Quan esperes a l’andana amb un cotxet, és convenient posicionar-se per accedir per la porta central del primer vagó, maniobrar i aparcar-lo entre els altres cotxets, fent prevaldre el dret de prioritat del cotxet de la teva neta!

Antoni Molist (Barcelona)

relacionat
Podeu recuperar la sèrie sota l’etiqueta “tramvies”

Tatra T3, el tramvia llegendari

Els tramvies de Praga (2)

(foto: autor)

El Tatra T3 es va fabricar entre 1962 i 1997, amb 14.000 unitats és el tramvia més produït al món, es va distribuir a diferents països de l’est. A Praga avui és el més icònic i popular.

Com els seus predecessors, els T1 i T2, es basa en el concepte PCC: són tramvies unidireccionals sobre bogis. Un bogi és una plataforma amb dos o tres eixos i les rodes corresponents, unida al vehicle mitjançant un pivot vertical que permet que giri a dues bandes en els revolts i dona una certa suspensió.

Cadascun dels dos bogis del T3 té dos eixos motrius i dos motors de 40kW alimentats a 600V, que és la tensió de tota la xarxa de tramvies. Així, una unitat (un «vagó») T3 té quatre motors de 40kW: 160kW en total.

Un T3 no és una màquina estirant d’un vagó, són dues unitats motrius acoblades, malament aniria si la sincronització no fora perfecta. Cada comboi té 160kW per unitat, que són 320kW en la configuració més freqüent del comboi de dos. En algunes rutes amb menys necessitat de capacitat circula un únic vehicle, especialment els nocturns.

Continua llegint «Tatra T3, el tramvia llegendari»

Els Ringhoffer

Els tramvies de Praga (1)

(foto: autor)

La mirada del visitant a Praga acostuma a ser més curiosa que a casa. Potser per aquesta curiositat, o per intentar esbrinar si el proper tramvia seria d’aquells amb l’escala gairebé impossible pel cotxet de la neta, o per qualsevol altra raó, la primavera de 2019 em vaig començar a interessar pels tramvies de la ciutat.

Com en un safari fotogràfic em vaig llançar a caçar tots els models, segurament un símptoma més del trastorn que patim els col·leccionistes. La història comença amb els primers tramvies el 1875, estirats per cavalls, el primer tramvia elèctric arriba el 1891. A Barcelona per cert va ser molt semblant: el 1872 i el 1899.

Continua llegint «Els Ringhoffer»

Vzlet, un centre cultural a Vršovice

(operaplus.cz)

El renaixement cultural i artístic dels barris de Praga no s’atura. A Vršovice funciona Vzlet, que vol dir “vol”, d’un ocell o d’un biplà de fusta i tela o d’un zèpelin. En principi hi ha un edifici antic, d’abans de la guerra. Tres organitzacions tan diferents com una companyia teatral, un grup de música antiga i un cinema es posen d’acord per organitzar un crowdfunding i demanar subsidis i el vell edifici torna a aixecar el vol. Vosto5 és una de les companyies més interessants del teatre txec d’ara. Collegium 1704 és una orquestra i una coral dedicades a reivindicar la música barroca. El Kino Pilotů és un cinema històric rehabilitat per una productora àudiovisual.

La unió peatonal de Holešovice i Karlín, el 2022

El pont peatonal i ciclista entre Holešovice i Karlín, del qual vam parlar, ja té empresa constructora, pressupost (CZK 300M, EUR 12M) i estarà a punt a finals del 2022. Ho explica Daniel Kotula (en txec), un Api molt eixerit que promociona el seu negoci i fa vídeos amb molta informació regalada generosament, per exemple parla de com pisos per la zona poden costar entre CZK 10M i CZK 16M.

El pont HolKa farà exactament el mateix recorregut que ara fa la barqueta (prívoz) que uneix Karlín i Holešovice passant per l’illa de Štvanice. Tota la part del mercat de Holešovice que dona al riu es reformarà. Mentrestant, a l’altra riba, a tota l’illa de Rohan (Rohanský ostrov) en direcció al pont de Libeň es construeixen oficines i habitatges i està previst un parc dit Maniny, que serà tan gran com el de Vítkov o la Stromovka.

més

Un API ensenya Praga

Es diu Daniel Kotula i és agent de la propietat immobiliària a Praga. Si sabeu txec i us interessa Praga, els vídeos del seu canal de You Tube es poden interessar, perquè a més de les coses de l’ofici, ofereix molta informació tant històrica de certs barris com de projectes urbanístics previstos, fins al punt que els vídeos es poden seguir per sí mateixos. Ho fa amb entusiasme i energia positiva per donar i vendre.

Una nova joia funcionalista recuperada

(bubenska.cz)

Praga guanya una nova catedral del funcionalisme, precisament molt a prop del Veletržní Palác. És l’Edifici de les Empreses Elèctriques (Budova Elektrických podniků), construït entre 1927 i 1935. Una rehabilitació excel·lent dona més de 30 mil metres quadrats d’oficines i botigues, i terrasses amb vistes. És un moment icònic del procés de fer de Holešovice un nou Karlín, a partir de la sinergia de la inversió privada i la política pública, i amb l’apreciació conseqüent de la propietat immobiliària. És alhora una aposta per al món de després de la pandèmia: quan es diu que el teletreball ha vingut per a quedar-se es recupera un edifici espectacular que va en direcció contrària. És un testimoni d’una altra època, té una grandesa i una generositat amb l’espai i els materials, com no es tornaria a veure, i forma part d’un dels actius més importants de Txèquia com a país, que és intangible, i que és la nostàlgia de la Primera República.

relacionat

L’arquitectura dels passatges

(YouTube.com #honestguide)

El canal del Honest Guide és la millor font d’informació per al turista a Praga. Aquest vídeo recent és remarcable perquè hi ha l’arquitecte Adam Gebrian, que dona consells per aprendre a mirar bé els passatges entorn de l’avinguda Venceslau, uns espais pels quals és fàcil passar sense acabar de veure tot el que són.