La renovació de l’entorn de l’Estació Central ja té projecte guanyador

El regidor de transport de l’Ajuntament de Praga, Zdeněk Hříb, acaba de presentar al seu X (@ZdenekHrib, d’on surten les fotos) el projecte guanyador de la renovació de l’Estació Central de ferrocarril de Praga. L’element dominant és una mena de pèrgola enorme que recorda una plantació de palmeres o bolets, tot de fusta.

El projecte guanyador ve d’un despatx d’arquitectura danès, Henning Larsen, que fa arquitectura, urbanisme i paisatge. La renovació de l’entorn és profunda, cauen un munt de barreres per arribar-hi a peu, s’hi farà arribar el tramvia.

L’arquitectura del nostre país d’adopció ens interessa especialment en aquesta revista. Podeu seguir el que hem tret en aquesta etiqueta. La renovació de l’entorn de l’Estació Central del ferrocarril a Praga és una mostra de dinamisme que ens omple d’orgull localista, és així com són les coses.

La nova seu de la Filharmònica a Praga

Visualització de la futura seu de la filharmònica i els vapors del Vltava. Serà a la zona de l’estació de metro Vltavská, a la part baixa de Holešovice. Les teulades seran terrasses accessibles a peu i faran de miradors (www.ceskafilharmonie.cz).
Vist des de dins. Molta de vidre i molta fusta de Šumava (www.ceskafilharmonie.cz).

Ens agrada seguir l’arquitectura de Praga, i un dels futurs projectes més interessants, destinats a ser icònic, és el nou auditori i seu de la Filharmònica. S’aixecarà a la zona de l’estació de Vltavksá, que ara mateix està molt deixada.

L’ambició és atraure aficionats a la música clàssica i públic en general. El disseny guanyador de l’estudi BIG preveu la construcció de tres sales, i acollirà el departament de música i el centre creatiu de la Biblioteca Municipal de Praga.

Els visitants poden esperar una cafeteria o un restaurant al terrat. La coberta serà la continuació de la plaça: la forma esglaonada permetrà pujar al cim sense haver d’entrar a l’edifici, per gaudir d’una vista panoràmica de tota Praga.

Els autors del disseny recorren a Šumava, a les fonts del riu Vltava: d’aquí hauria de provenir la fusta que es farà servir en la construcció. Els sostres de fusta s’impregnaran de l’exterior a l’interior, obrint simbòlicament l’obertura de la Sala Filharmònica de Moldava al seu entorn. També es posarà èmfasi en el vidre, un element típic de la República Txeca, que domina la façana.

L’edifici serà la seu de l’Orquestra Simfònica de Praga FOK i la Filharmònica Txeca. Les dues orquestres hi trobaran espais residencials adequats, però també instal·lacions per ampliar els seus programes educatius per al públic.

També participaran escoles de música de diferents nivells que podran utilitzar les instal·lacions de la Sala Filharmònica de Vltava per a fer docència. Tot això ve del concurs d’arquitectura, que es va fer amb representants de la Filharmònica Txeca i de l’Orquestra Simfònica de Praga FOK, així com de la Biblioteca Municipal de Praga.

Inauguren la passarel·la HolKa

Ja es pot creuar el riu a peu entre Karlín i Holešovice.

És un projecte que ens va enamorar des del primer dia. Fa quasi tres anys que li seguim el rastre, des del projecte guanyador fins a la notícia. L’havien anunciat per a l’any passat, però no ha arribat fins a aquest estiu. Ja es pot passar el riu a peu i en bicleta entre Karlín i Holešovice. Està per veure com afectarà la dinàmica de moviments de població entre les dues marges del riu, però ara per exemple si viviu a la marge dreta per la banda de Karlín, Žižkov o Vinohrady podreu anar a peu a comprar verduretes a Holešovice, per exemple.

La passarel·la HolKa és un perla de la moderna arquitectura i enginyeria de la ciutat. Està feta amb una mena de ciment o formigó que és blanc, per algun procediment innovador, i té detalls com aquesta barana.

La importància dels detalls (foto de la lectora N.S.).

L’autobús K per descobrir Praga 6

autobus K de Praga
L’autobús K per descobrir Praga 6 (www.dpp.cz)

Des del penúltim cap de setmana d’abril l’autobús K serveix per descobrir Praga 6 a través d’un circuit. Està fora de les tarifes del transport, val CZK 300 (200 amb descomptes) si voleu pujar i baixar diverses vegades. Surt de Strahov, els caps de setmana (horari), però també passa per Dejvické náměstí, el kulaťák. Praga 6 és un districte sobretot residencial de la ciutat, antic i ric, d’un urbanisme molt consolidat, i molt verd.

El pont HolKa quasi acabat

El pont HolKa quasi acabat, vist des de Holešovice.

En vam parlar quan es va anunciar el projecte guanyador i ens vam fer ressò que estaria a punt a finals de 2022, però de moment el pont HolKa entre Holešovice i Karlín encara no està a punt tot i s’anuncia a finals de primavera i principis d’estiu.

De tota manera ja està molt avançat, es diria que només falta la connexió amb les dues ribes. Es pot apreciar que s’integra perfectament en el paisatge urbà. L’estructura sembla que tindrà una certa flexibilitat, i els materials utilitzats es declara que són d’alta qualitat i garanteixen una gran durabilitat.

El pont té una amplada de 4 metres i una longitud de 168 metres. Està dissenyat pensant en les persones amb discapacitats físiques. Té un ascensor que permet l’accés a persones amb cadires de rodes i persones amb més dificultat per moure’s.

El pont HolKa és una perla de l’arquitectura i l’enginyeria que molt aviat permetrà als habitants de Karlín, Žižkov i Vinohrady anar a peu i en bicicleta, per exemple, al magnífic mercat de la verdura de Holešovice, del qual vam parlar quan es va tornar a obrir després del confinament. L’hem visitat avui i podem assegurar que està bàsicament igual.

Els tramvies de Praga: una determinada idea de ciutat i país

Els tramvies de Praga (i 6)

Antigues cotxeres, museu del transport públic de Praga.

Una panoràmica de Praga millora amb un tramvia T3 pel mig, oi? Aquests vells vehicles donant servei em van captivar. I, sempre des de la perspectiva del visitant, vaig començar a imaginar-me que al darrere hi havia la voluntat de què hi continuïn funcionant. En cinc articles he mirat de repassar els principals tipus de tramvia.

Suposo que tant els responsables polítics i tècnics com la ciutadania poden arribar a tenir una gran estima per aquest patrimoni. Per exemple, és significatiu l’esforç per fer una mica més accessibles els vells tramvies i permetre que sobrevisquin. Desballestar un tramvia i construir-ne un de nou té un cost ambiental, de manera que reutilitzar i aprofitar les coses és molt lloable. Per saber-ne més podeu visitar el museu del transport públic.

No són només tramvies circulant per Praga, parlem de tramvies que són de Praga. Tots ells, també els Škoda construïts a Pilsen, van ser dissenyats per a Praga i els prototips van començar a provar-se en els seus carrers.

L’inconvenient dels tramvies és la complexitat tècnica de la xarxa, l’estructura, l’espai que ocupa i la incidència que provoca un vehicle aturat per averia o accident amb els canvis de rutes conseqüents. Per l’altra part, els tramvies són eficients energèticament i poc contaminants per on es mouen, una altra cosa és a on i com es genera l’electricitat que necessiten.

No puc evitar la comparació amb els autobusos de Barcelona. són moderns MAN, Volvo o Mercedes i no hi ha Ferrari perquè els 20 directius de TMB, amb sous superiors a 100.000€, no els han trobat. Desconec si l’empresa de transport de Praga té dèficit, però el de la Barcelona és enorme. També podríem comparar les tarifes i les freqüències de pas en una ciutat i l’altra. Tot en els tramvies de Praga, i la idea de ciutat i de país subjacents, em va semblar digne d’admirar i donar a conèixer.

Antoni Molist (Barcelona)

relacionat
Podeu recuperar la sèrie sota l’etiqueta “tramvies”

La resistència a l’especulació urbanística a Žižkov

Nákladové nádraží Žižkov (cs.wikipedia.org)

Žižkov és un dels districtes cadastrals més coneguts de Praga, i sinònim de pubs, la torre de televisió i una certa brutícia. Ara bé, per molts praguesos, la meitat est és com si no en formés part: és més lluny del centre, més residencial i familiar, i allà Žižkov es dilueix i es transforma en petits barris com Vackov, Jarov, Balkán…

En aquesta meitat est de Praga 3 s’han construït prop de 2000 pisos nous en els últims 10 anys. Això ha donat un ús nou a solars, descampats i antigues fàbriques, però ha causat saturació en alguns serveis; a tall d’exemple, les escoles públiques de primària de la zona ja no poden absorbir tots els nens que hi viuen, i algunes famílies es veuen obligades a portar els fills a escoles que es troben a més de dos quilòmetres de distància.

Encara s’ha de construir més
El creixement de població causat per tota aquesta obra nova és una minúcia comparat amb el que es preveu en els propers deu anys a causa de la transformació de l’antiga estació de trens de càrrega, la famosa Nákladové nádraží Žižkov.

Inaugurada l’any 1936, va funcionar durant 66 anys abans de transformar-se en un lloc singular: una zona de 30 hectàrees en una localització privilegiada (pràcticament al centre geogràfic de la ciutat i a 12 minuts en tramvia del centre històric) que acull un grapat de petits negocis com ara botigues de mobles antics i pensions indignes d’un país desenvolupat.

Inevitablement, les grans constructores es van fixar en l’enorme potencial de la zona; després de molts anys de negociacions, compra-venda dels terrenys i incertesa, la seva transformació en un enorme barri nou de Žižkov ha començat.

Contra l’especulació
En tota l’àrea de Nákladové nádraží Žižkov, es preveu que es construeixin uns 7500 pisos nous on viuran unes 20000 persones, fet que suposarà un increment aproximat d’un 25 per cent sobre la població actual de Praga 3. Un 25 per cent!

Malgrat la promesa de les constructores involucrades d’introduir parcs i de revitalitzar l’antic edifici de l’estació i donar-hi finalitats no lucratives (galeries, centres culturals, oficines governamentals), la xifra inquieta els residents de la zona, que temen problemes associats com ara increments del trànsit o saturació dels serveis i de les zones verdes.

A dia d’avui, només estan aprovats els plànols de la cantonada nord-oest, així que veïns, partits polítics i organitzacions lluiten per aconseguir una distribució final que garanteixi un nou barri no massificat i amb serveis propis. Un nou centre popular de Praga 3 en comptes d’un barri-dormitori. En aquest enllaç es pot signar la petició de l’organització Arnika.

Maria Saumell (Praga)

Els tramvies 15T de Škoda

Els tramvies de Praga (5)

Škoda 15T (foto de l’autor)

Škoda 15T

El tramvia Porsche va sortir malament, la crítica més important és que els bogis fixos (la plataforma on van les rodes) espatllen els rails i resulten sorollosos. Se’n van comprar menys del previst.

Continuem el repàs amb l’Škoda 15T, anomenat comercialment ForCity, fabricat entre el 2009 i el 2015. Corregint l’experiència negativa de les cinc seccions del 14T es va tornar a les tres plataformes articulades sobre quatre bogis, els dos bogis centrals suporten els enllaços de l’articulació, encara que recorda als Tatra KT8D5R i hi ha diferències importants. Són tramvies unidireccionals amb pis totalment baix i propulsat per 16 motors de 45kW.

Škoda 15T4

Škoda 15T4 (foto de l’autor)

Construïts del 2015 al 2019, són essencialment 15T amb aire condicionat, Wifi i altres petites variacions.

Antoni Molist (Barcelona)

relacionat
Podeu recuperar la sèrie sota l’etiqueta “tramvies”

Tornen a obrir el Jelení příkop

El Jelení příkop (Fossat dels cérvols) és l’antic fossat del Castell de Praga, al cantó nord. És un parc, molt bonic, soprenentment buit, tocant al bullici del Castell. Potser és perquè ha estat tancat per «raons tècniques», com es diu en txec. Ja no: han obert el cantó nord. S’hi entra per una portella a una tanca de fusta que hi ha a Nový Svět, que dona a una passera de fusta amb barana per a superar el pendent i descendir al fons.

El cantó nord del parc de Jelení příkop

Un cop a baix és un prat tranquil amb un rierol molt petit i enclotat, que sent més que es veu. El parc està dividit en dos sectors, només està obert el de dalt. Els separa el terraplè que hi ha per superar el fossat, és el pont entre la parada de tramvia que dona accés al segon pati del Castell (també es pot entrar al parc des d’aquí).

El cantó nord del parc. Al fons la porta al túnel de Pleskot (ara tancat) i el terraplè que uneix la parada del tramvia amb la porta al segon pati del Castell. Es veu que és un antic fossat, el nivell del terreny és baix i a dalt a la dreta, mig tapats pels arbres, es veuen murs del complex del Castell.

Perforant el terraplè per a unir la part nord i la part sud, amb sortida a Malá Strana, es va fer un túnel, a càrrec de l’arquitecte txec Josef Pleskot, que de moment encara està tancat. És senzill però molt efectiu, d’obra vista, amb una secció alta i oval i uns llums a ran de terra, que li donaven un aire espiritual, com d’església.

El túnel entre les dues parts del Jelení příkop, de Josef Peskot, ara mateix tancat (horydoly.cz)

Tres tramvies més

Els tramvies de Praga (4)

Tatra T6A5

Pel que sembla el Tatra T6A5 han desaparegut dels carrers de Praga. El 2019 ja era una rara avis, aquest està capturat des de la finestra del McDonald’s d’I.P. Pavlova (foto: autor)

Era un tramvia unidireccional de plataforma alta, poc accessible, fabricat entre el 1991 al 1998 amb quatre motors de 46,8kW i projectat per ser el successor dels T3, però no va poder ser, no el va sobreviure.

Tatra KT8D5R

(foto: autor)

Ara també coneguts com a KT8D5R.N2P, entre altres denominacions segons la versió d’actualització. Són alhora reconstruccions fetes entre el 2004 fins al 2017, dels models KT8D5 fabricats des del 1986 al 1993.

El KT8D5 és un bidireccional, excepte la flota de Praga. Porta vuit motors de 45kW que actuen sobre quatre bogis, vuit eixos en total, que suporten les tres plataformes altes articulades (el segon article s’aquesta sèrie explica què és un «bogi» de tramvia).

La modificació per convertir-los en KT8D5R va consistir en baixar la plataforma intermèdia per aconseguir una parcial accessibilitat. Per alguna raó difícil d’entendre per a l’observador que ve del món exterior els praguesos els anomenen «ànecs».

Škoda 14T

(foto: autor)

El tramvia Škoda 14T el va fabricar Škoda Transportation a Pilsen entre 2006 i 2009. Škoda Transportation (no confondre amb Škoda Auto del grup Volkswagen) és un fabricant de vehicles ferroviaris. Va iniciar la construcció de tramvies el 1998.

Porsche va dissenyar el 14T, i els va sortir raret en tots els aspectes. La participació d’aquest dissenyador de luxe trastoca una mica el concepte que tinc dels tramvies de Praga. És un tramvia unidireccional amb cinc seccions articulades sobre bogis no giratoris, pis parcialment baix i 6 motors de 90kW. Popularment se’ls diu «Porsche» encara que més tars i comercialment se’n va dir «Elektra».

Va rebre moltes crítiques, la més important és que els bogis fixos espatllen els rails i resulten sorollosos. Al meu parer la distribució dels seients dona una certa sensació d’estretor. DPP, l’empresa del transport públic de Praga, en va adquirir 60 unitats, lluny dels 125 que compraria de nous models de Škoda.

Antoni Molist (Barcelona)

relacionat
Podeu recuperar la sèrie sota l’etiqueta “tramvies”