Elogi del bistro vietnamita de guàrdia

Cafès i bistros originals de Praga (32)

Aquest està a la cantonada dels carrers Sázavská/Slezská de Vinohrady, però n’hi ha probablement milers per tot el país: és el bistro vietnamita de guàrdia. El que sempre hi és. Hem vist llocs asiàtics que proposen coses, com Field Rice o Teplá Kačka. Llocs on es va pel que són. En canvi el vietnamita de guàrdia és el que teniu més a prop de casa i s’hi va de tant en tant perquè sí, per variar, per l’avui no cuino. Amb la mestressa basada, simpàtica, efectiva, que et parla un txec simple, de poques frases, amb un accent característic, i et diu “pojďte dál!” (“passi!” ), “posaďte se!” (“segui!”), et porta el menú a l’insant, torna i et diu “máte vybrano?” (“ja ho té?”). Són més barats, estan plens de gent del país. Els decoren sempre amb el mateix estil, amb estàtues, plafons i decoració kitsch asiàtica de fàbrica, de colors vius i llampants. La carta és sempre la mateixa, la sopa, el “Pho”, de bou, porc o pollastre, i la variant amb tofu. Plats amb molt d’arròs i fideus, aromatitzats amb julivert, coriandre, gingebre. El servei és ràpid i amable, i va per feina. En resum, per si és de servei: 1) Busqueu un vietnamita sòlid a prop de casa, i 2) Adopteu-lo com el vostre bistro de guàrdia.

Rice Field, un restaurant vietnamita renovat

(ricefieldprague.cz)

Té sentit un altre restaurant vietnamita a Praga, quan n’hi un cada cent metres? La gent de Rice Field va pensar que sí, però renovant el concepte. No som al sòlid vietnamita de tota la vida, barat i segur, amb la pho-levka de bou o pollastre i coses en plats individuals.

No, aquí demaneu entre quatre bàsics, amb pollastre, bou, porc i tofu, més una sèrie de complements, i us ve tot servit en una sèrie de cassoletes, bols i plats de ceràmica molt cuquis, pensat per acabar amb tota noció d’entrant, primer i segon, i anar fent, que tothom ho tasti tot.

Hi ha per exemple unes plàteres en forma de 1/6 de circumferència, de manera que podeu acabar formant un cercle si sou més de dos. Serveixen arròs blanc bàsic, brou, carn de porc amb salsa de soja, pollastre amb llimona, rotllets de marisc (està molt trinxat, te l’has d’imaginar una mica) i tota la proposta vietnamita fresca i saborosa, amb coriandre, molt de coriandre.

L’estètica del lloc està dominada a l’entrada per un bonic mural que evoca els camps d’arròs, i més cap a l’interior és d’un minimalisme elegant que es vol apartar del kitsch asiàtic habitual, i que per la mateixa lògica a algú li podria recordar la fredor d’un garatge. En resum, aneu-hi en parella o en grup no gaire gran si us ve de gust el sabor vietnamita amb una proposta renovada.

Un restaurant al voltant de la patata

Això de fer girar el concepte del restaurant al voltant de la patata no acaba de quedar clar si és seriós o és irònic, però de fet és igual (bramborynapankraci.cz)

Es pot muntar un restaurant amb un concepte basat en la patata? El grup de restaurants Together creu que sí, i així han creat Brambory Na Pankraci, a Pankrác, una zona del sud de Praga amb moltes empreses i moltes oficines, semblant a Karlín.

El grup Together és gran i van forts. El restaurant Brambory és enorme, té moltes taules i molts llocs, i a partir del volum el preu és de 400-600 corones per cap, al voltant de les patates i la carn.

Brambory és una proposta guanyadora perquè parteix de la base de com el txec entén el menjar, que és carn i patates, i li dona un toc modern i divertit. Així, tenen una degustació de cinc maneres de fer la patata per acompanyar la carn que demaneu.

Si hi aneu aprendreu que existeixen diverses varietats de patata noms com longinus, grenaille, diego, laura, annabelle, cheyenne o jacky, entre altres, i que tenen propietats suposadament diferents. O no, perquè la proposta té una certa dimensió irònica, i el que compta és que tot està molt bé, des de la sopa de ceba amb cua de bou fins al pollastre rostit amb aquestes patates quintuplicades.

El servei és jove, amable i ben entrenat i es preocupa de la comoditat del client. És un lloc adequat per a trobades diguem-ne no íntimes, és a dir de grups grans i dinars i sopars d’empresa, i grups de turistes.

Bon: un bon japonès a Vinohrady, Smíchov i Letná

Cafès i bistros originals de Praga (26)

Ramen, udon, soba: japonès, fresc, simple, autèntic.

Donada la gran quantitat de llocs de cuina asiàtica que no paren de sortir per la ciutat orientar-se no és del tot fàcil. Vam parlar d’un bistro de fusió asiàtica a Holešovice, amb elements de diversos països. per això ens alegrem que als bons llocs els vagi bé i prosperen. Ara hem tornat al Bon, a Náměstí Míru, al costat del Teatre de Vinohrady. Fa temps que ofereix, en un lloc petit i acollidor, els bàsics japonesos udon-ramen-soba, amb un enfoc simple i bé de preu. Com passa sovint en els establiments que van bé es preocupen per créixer, i han saltat a l’altre costat del riu, a Anděl i a Letná. Els bols són potents, la pasta i els ingredients són frescos i gustosos. No, no us ho fareu a casa.

Teplá Kačka: interessant bistro de fusió asiàtica a Holešovice

Cafès i bistros originals de Praga (20)

(teplakacka.cz)

Primer de tot un aclariment lingüístic. El nom del lloc vol dir, en txec, «ànec calent». L’ànec té un protagonisme en la cuina asiàtica. Alhora, «calent, calenta» (en txec «teplý, teplá») vol dir càlid o calent, però també, en argot, homosexual. La parella formada per dues dones que hi ha darrere del lloc va voler fer aquesta broma, però en el fons això no té cap importància.

La idea de fer fusió asiàtica a Praga és brillant. Xina, Japó, Corea, etc., tota l’Àsia diguem-ne budista, tot junt, en un sol establiment, amb una carta plena de termes incomprensibles, que el servei us aclarirà amb molt bona voluntat. Per la naturalesa dels ingredients i els processos, la cuina asiàtica no us la fareu mai a casa amb resultats ni remotament comparables als que obté qui s’hi dedica professionalment. Per tant, si teniu curiositat, aneu-hi. Des d’ànecs rostits per a grups fins a plats-mostra, amb tastets de moltes coses, ideals per a tastaolletes. El jardí, pati o terrassa interior és deliciós, les lones subjectes per cables us protegeixen del sol, hi ha heura, verdor, frescor i una estatueta d’un Buda panxut vetllant per tots els comensals.

Restaurant Field, o l’estrella Michelin a Europa Central

(fieldrestaurant.cz)

Truita de riu, all negre, cogombre, fonoll. El restaurant Field, al cor de la Ciutat Vella de Praga, parteix de l’ingredient propi de la cuina centreeuropea, un peix d’aigua dolça, i el porta a altures d’estrella Michelin. L’estil el podeu veure en aquesta galeria de la web del restaurant. El segon entrant és un vellutat de sèrum de mantega o podmáslí, un subproducte de la mantega, ous, bolets i kopr, o anet (esp. eneldo, Anethum graveolens), que és semblant al fonoll i més propi d’Europa Central també.

més

Menjar herba del parc a casa (o al restaurant)

levain.cz

El xef Jason Le Gear del bistro Levain a Vršovice (web, Facebook, Instagram) proposa recollir segons quines plantes pels parcs i menjar-se-les. Per exemple, el sotabosc del turó de Petřín és ple d’Allium ursinum, una herba de fulles amb un gust delicat d’all, que va molt bé en amanides com la fulla forta, o en pestos.

més