El contingut de la |REVISTA|KAMPA| està ordenat de forma temàtica i accessible en aquesta guia de Praga. Hem arribat a les 200 referències de bars, bistros, restaurants, botigues d’alimentació, cinemes, teatres, museus, llibreries i l’oferta d’oci i cultura de la capital. Per tant és aquesta part de contingut (no la part enciclopèdica, ni la de notícies). Sabem que 200 referències és ben poc en una ciutat com Praga, però tampoc és una mostra negligible. Esperem que si sou relativament nous a la ciutat o si esteu de pas us pugui servir. La informació és tan actual com pot ser, que aquí anem amb una sabata i una espardenya. Podeu escriure a l’editor (l’adreça és al «qui» del menú) amb qualsevol crítica, suggeriment o comentari.
Reps això perquè vas fer els passos per a subscriure’t al butlletí de la |REVISTA|KAMPA|. No havíem escrit des d’any nou. No ens podreu dir que abusem de la paciència del públic!
Un bon mes de maig Entrem en matèria. Aquest mes de maig ha anat molt bé, creix el Casal, creix la Revista, que amplia col·laboradors i temes. Ara mateix el Casal té un grup de dinars mensuals de pis, un grup d’excursions a la muntanya i un Casalet per als petits. En conseqüència la Revista també creix en amplitud temàtica.
També intentem anticipar-nos, fer una mica d’agenda, i vam anunciar el Korso Krymská, la festa major d’aquest carrer icònic de Vršovice.
Envieu-nos coses, aquí hi ha les dades de contacte, al peu. Tant pot ser coses vistes (crònica) com coses per veure que voleu recomanar (agenda). No cal que sigui res acabat. Fem la feina de l’edició: fem articles a partir de notes de text, links, veu, vídeos i fotos.
La |REVISTA|KAMPA| us desitja bon any nou i el newsletter ha tornat després de tres mesos. Si el voleu rebre abans al correu us hi podeu subscriure aquí.
El butlletí fa tres mesos que arriba, però hem continuat sortint. Repassem-ho.
CASALET El Casalet, per als qui teniu criatures petites, és una realitat. La Joana Camps i l’Arnau Bosch fan una molt bona feina. S’ha trobat un lloc òptim a Žižkov, una aula ben equipada. Aquí podeu seguir les sessions i les activitats, a càrrec de la Natàlia Soler.
CLUB SAMFAINA La colla dels dinars de pis de cuina catalana (aquí expliquen de què van, i ho trobareu tot sota l’etiqueta «gastronomia») convoca el DISSABTE 22 DE GENER a dinar escudella… si Déu vol que el virus vulgui, esclar. Si us interessa contesteu aquest correu. Les places són limitadíssimes.
Aquesta revista fa un any i mig que va. Comencem a tenir material acumulat. Hem començat a treure enllaços als articles de la revista ordenats com en una guia de Praga, per si els voleu recuperar. Ho completem a enllaços a webs d’empreses, entitats i organitzacions. Hi ha prop de 150 entrades. Tenim la intenció de posar-ne més, fins a ves a saber quantes.
Posar-se a fer una guia així obliga a fer-se preguntes. Què posar? Hi ha una orientació a l’oci i la cultura que reflecteix la línia de la revista: cinemes, llibreries, galeries, etc. Però també a la gastronomia. Si es posa un bistro i un cafè, què és què? Quins restaurants? De fet ens guiarem per tal com es presenta el lloc: a la pràctica, distingir el cafè del petit restaurant (bistro) és difícil.
Això per no parlar de la quantitat: a Praga s’estima que hi ha més de 5000 locals d’hostaleria, de totes les categories. Si es posa gastronomia, per què no posar botigues gurmet, amb ingredients de tot el món?
Una altra cosa és si pensem en residents o pensem en visitants. Per exemple, a Praga hi ha cent parcs infantils, segons una web que ho segueix. Una dada així interessarà residents amb fills petits. En realitat no distingim entre residents i visitants, perquè tots els residents hem estat visitants. Si pensem en els residents, per què no posar dades de l’administració? Com es fa el trasllat de la cotització quan es tanquen uns anys de vida laboral a Txèquia?
El que sí que és la guia és una experiència col·lectiva: recull aportacions de diversos residents. Sempre serà arbitrària i limitada, però serà un bon tros de la vida en aquesta ciutat.
Ara des la |REVISTA|KAMPA| ens hem decidit a publicar la nostra guia de Praga. Comencem amb només 50 entrades. Ja ho ampliarem. Hi trobareu articles que ja han sortit a la revista més links directes a webs d’institucions, entitats, empreses, etc. Per exemple ja hi ha el programa dels principals cinemes independents al centre de la ciutat. Esperem que us serveixi, i també que ho comenteu, critiqueu i ens feu arribar el que hi trobeu a faltar i voldríeu veure.
Entre l’agost i el setembre hem vist el canvi d’estació i sembla que la remissió de la pandèmia als nostres dos països (toquem fusta, tot i que en el moment d’escriure això sembla que els números tornen a pujar a Txèquia).
A la pàgina de recursos sobre la Covid teniu accés als formularis que el ministeri de sanitat de cada Estat us fa omplir per tenir-vos localitzats quan entreu a l’Estat.
TERRITORI TXEC, ARQUITECTURA, URBANISME Ens costa molt (!), però fem el que podem per compensar el nostre centralisme praguès. Així, el Vítek GROESL ens va acostar a Český Těšín amb un article molt interessant, sobre una ciutat que funciona com a tal però és a la frontera, una part és Txèquia i l’altra és Polònia, separades pel riu.
El mes passat no hi va haver butlletí, aquest mes és doble. Si els vols rebre al correu una mica abans t’hi has de subscriure.
Hola a tothom!
Voleu celebrar l’11 de setembre amb un dinar de pis a Praga? Amb receptes catalanes, perquè el nacionalisme (gastronòmic) NO es cura viatjant? Doncs confirmeu contestant aquest correu. Places limitadíssimes. Més avall s’explica el primer projecte de menú.
El juny i el juliol han tingut un marcat caràcter gastronòmic a la |RK|. D’entrada aquests dinars, per trobar-nos, parlar i passar una bona estona. Per cert es fan per “crowdcooking”: el club*samfaina va començar així l’11 de juliol, amb la primera paella, on s’explica la idea. A la |RK| serem un orgullós mediální partner de la idea.
La vall de Schladming a Estíria (Àustria): els nens petits i la potència pedagògica de la frugalitat i el detox digital inherents a l’acompada. Llegiu-ho a la Revista Kampa, ho ha compartit un lector.
Per cert: deveu haver notat que el mes passat no hi va haver butlletí: és que no es pot arribar sempre a tot. Mentrestant l’estiu va passant, i ens porta coses com les paelles que acabem de mencionar i les vacances. En aquest sentit, un lector ha anat amb la dona i els dos fills petits d’acampada a Àustria i ens explica un interessant experiment educatiu en la frugalitat, els límits i el detox digital d’estar uns dies a l’aire lliure.
Recordeu que a la |RK| estem a la vostra disposició si voleu compartir coses de les vostres vacances que puguin servir als altres. No ha de ser contingut elaborat, n’hi ha prou amb algun comentari, enllaços i fotos, i des d’aquí ho editarem.
Mentrestant l’actualitat més habitual també ens ocupa. A Txèquia com sabeu ara mateix està la cosa més tranquil·la amb el virus i la vacunació que progressa adequadament. Hem posat algun enllaç més a la pàgina de la |RK| amb recursos sobre la Covid, amb un formulari que podeu omplir i enviar des dels vostres telèfons quan torneu «a casa» (a Txèquia) de vacances.
Comencem a deixar enrere la pandèmia, en part perquè la vacunació progressa adequadament, en part perquè tothom n’està bàsicament fart i el temps d’aquests dies llargs de maig i juny acompanya. Les restriccions es van afluixant, com ja sabeu, i tothom esperem que arribi el moment de deixar de parlar-ne.
L’habitatge social de Viena… El 4 de juny la delegació de Viena ha participat en un acte amb la Universitat de Girona i les Entitats Catalanes d’Acció Social sobre l’exemple de l’habitatge públic de Viena. L’agència immobiliària més gran d’Europa és l’Ajuntament de Viena: ningú gestiona més apartaments. Gràcies a això els preus del mercat no van més enllà d’un màxim. El dret a l’habitatge es fa efectiu. Que al darrere hi ha una història de decisió política no cal dir-ho. Que la decisió política a Catalunya i a Espanya és exactament la contrària, beneficiar el propietari i el rendista, tampoc no cal dir-ho.
En farem més, de rutes, fins i tot quan torni la normalitat-que-ja-no-serà-igual. Molts culs de cafè vocacionals, com el redactor que us escriu, hem redescobert la passejada o la caminada de mig dia, d’entre dues i tres hores i deu i quinze quilòmetres, i molt bé.
Mireu la foto que il·lustra aquest missatge. Feta amb el telèfon, sense cap pretensió. Aprecieu el blanc dels cumulonimbus i el blau del cel. L’icònic blanc i roig de les torres d’alta tensió, com les dibuixaria Hergé en un àlbum de Tintín. La verdor del conreu acabat de brotar. Sembla o no sembla un fons d’escriptori?
Doncs és ben real, i és a pocs minuts d’autobús i a peu d’un dels carrers més bulliciosos de Praga, infestat de cotxes i gent. És d’una ruta per la vall de Šárka que sortirà a l’abril.
Ah, per cert: agraïm molta la lectora M.S. la informació que ens va fer arribar sobre més rutes!
