Rutes per Praga (1). De la Casa Municipal a la plaça de la Ciutat Vella
Iniciem una sèrie d’informació i servei al turista o el resident recent, per ajudar a anar descobrint Praga. El material està preparat amb intel·ligència artificial, limitada a una funció molt auxiliar i concreta: suggereix llocs importants i dona dades que estructuren mínimament el text.
______
La Casa Municipal (Obecní dům) és un edifici esplèndid, concebut i construït amb grandesa pel propi ajuntament de Praga de l’època. La idea era dotar la ciutat d’un palau de la música, el ball i la cultura. Per fer lloc es va enderrocar tot un palau reial que ja hi era des de la baixa edat mitjana, i entre 1905 i 1912 es va construir el que ara es pot veure. La direcció i la supervisió del projecte la van fer els arquitectes Antonín Balšánek i Osvald Polívka, però tot el millor del talent artístic de l’època hi va participar.
Per exemple, el gran mosaic de la façana és una al·legoria de Praga. Tot el programa icònic representa una culminació del renaixement cultural txec que venia del segle XIX. Només sis anys després de la inauguració s’hi va proclamar la independència de Txecoslovàquia, el 1918, a la Sala Smetana.
El nom ve de Bedřich Smetana (1824-1884), considerat el pare de la música txeca contemporània, el compositor de la renaixença cultural. La peça «La meva pàtria» (Má Vlast) és interpretada ritualment cada 12 de maig, l’aniversari del naixement del compositor, i assenyala el començament del festival de música clàssica Primavera de Praga (Pražské Járo), això des de 1946. El festival és un dels més prestigiosos del circuit. La sala va ser una fita de l’enginyeria i encara avui està entre els millors auditoris de la ciutat, amb 1250 seients i una acústica excel·lent. És la seu de l’Orquestra Simfònica de Praga (FOK).
A la Casa Municipal també hi ha altres sales menors dedicades a exposicions i actes socials, com la Sala Palacký, i a la planta baixa hi ha una restaurant francès. La decoració exuberant de tot és pròpia de l’art nouveau, que va ser un estil total, en el sentit que fins al detall més insignificant està pensat, dibuixat i fet pensant en el projecte. Només cal tenir present el Palau de la Música Catalana de Barcelona, que es comença a construir exactament el mateix any.
Continua llegint «La Ciutat Vella (1)»