Enviar i rebre paquets, un canvi benvingut en la vida de l’expatriat

És fàcil i relativament barat: un paquet de dos quilos amb torrons triga (a principis de desembre) tres dies en anar de Barcelona a Praga, per 30 euros. L’empresa és Nova Post, són ucraïnesos, funciona impecablement. Exploreu els preus i els serveis, tant a la web catalana com a la web txeca. Us ho podeu fer portar a casa o anar-ho a buscar, a Praga tenen una oficina prop de Florenc.

La normalització de la paqueteria és una bona notícia per exemple per als avis remots que vulguin fer arribar regals a nets, o per evitar-vos facturar maletes des de Catalunya. És més barat o comparable enviar segons quin paquet que facturar una maleta, això per no parlar de la comoditat de viatjar sense maletes. Es pot enviar quasi de tot, des de llibres fins a bacallà envasat al buit, per al menjar el límit són quantitats raonables, de consum personal. El límit és la vostra imaginació: us revisaran i pesaran la capsa abans de tancar-la i enviar-la.

A l’oficina de Florenc tot el personal és ucraïnès, i quan la visitem, també ho són quasi totes les persones de la clientela, que fan cua per recollir i enviar paquets, en silenci respectuós. Els empleats van uniformats amb la mateixa roba còmoda, l’oficina està perfectament dissenyada amb el vermell corporatiu. Gent d’aspecte modest envia a Ucraïna capses plenes de te i xocolata i petits regals guarnits de Nadal.

Un pa a Txèquia apte per al pa amb tomàquet

Una informació important per a tots els lectors que viviu a Txèquia i segurament sou uns panarres, que ja ens coneixem: hem trobat aquest pa, que és molt apte per al pa amb tomàquet. El teniu online a rohlik.cz, o el podeu comprar a Praga la fleca de la Pizzeria Nuova, al costat del Kotva, a Náměstí Republiky. És un pa que, ben llescat amb el ganivet del pa, és òptim per al pa amb tomàquet. Sobre la qüestió del tomàquet ja en parlarem, però de moment hem de dir que el canvi climàtic i l’escalfament del clima no ha de ser tot patiment, perquè per exemple els tomàquets txecs, igual que els vins blancs, han millorat molt.

S’obre una biblioteca catalana a Praga

El Casal Catalanotxec i el centre Letohradská 10 obren una biblioteca catalana a Praga amb servei de préstec.

En concret és una secció de la Biblioteca Popular Pablo de Rokha (un poeta xilè), que té llibres sobretot en espanyol. Letohradská 10 és un centre cultural i residència artística que pren el nom del carrer i el número on està situat, a Praga 7. Els promotors són Kolektyvole, un grup de persones d’Amèrica Llatina arrelades a Txèquia, i mantenen un ric programa de concerts i activitats.

Quins llibres hi ha ara?
El fons bibliogràfic té un 800 títols. Pel que fa a llibres en català, oferim una trentena llarga de títols, sobretot de narrativa i la literatura infantil. Aquí hi ha el catàleg complet. Esperem fer créixer els fons a base de donacions, cessions i adquisicions.

Com funciona?
La condició de soci del Casal implica, de manera automàtica, l’accés als serveis de préstec de la BPPR. Per formalitzar el primer préstec, els usuaris hauran d’identificar-se com a socis del Casal. Al final d’aquest text hi ha un reglament de préstec detallat.

Puc donar llibres?
Pots donar llibres i també els pots cedir, és a dir deixar-los a la biblioteca per un temps conservant-ne la propietat.

Hi ha més coses de llibres, a part del préstec de llibres?
El Casal Catalanotxec prepara activitats literatura i contes per a la canalla. Anirà sortint per les xarxes i els canals habituals.

Aquesta biblioteca és una iniciativa del Casal Catalanotxec dirigida a prestar servei la comunitat catalana i persones afins. És important dir que no és una mera prestatgeria amb llibres, sinó que s’integra en el teixit de les activitats d’un centre i d’una comunitat. La biblioteca és fruit de la valuosa col·laboració amb Letohradská 10. Creiem que, davant les dificultats del tercer sector, buscar la sinergia amb altres entitats obre una una via interessant de creixement i desenvolupament. Esperem que aquesta biblioteca catalana de Praga que comença us agradi i sobretot que us serveixi. Com sempre benvinguts siguin els vostres comentaris, observacions, crítica i feedback en general.


Annex: Reglament de préstec

  • Per a fer servir el servei de préstec cal estar registrat com a soci de la biblioteca.
  • Estan exclosos del préstec les obres de consulta, els materials d’ús intern i els periòdics.
Continua llegint «S’obre una biblioteca catalana a Praga»

Rice Field, un restaurant vietnamita renovat

(ricefieldprague.cz)

Té sentit un altre restaurant vietnamita a Praga, quan n’hi un cada cent metres? La gent de Rice Field va pensar que sí, però renovant el concepte. No som al sòlid vietnamita de tota la vida, barat i segur, amb la pho-levka de bou o pollastre i coses en plats individuals.

No, aquí demaneu entre quatre bàsics, amb pollastre, bou, porc i tofu, més una sèrie de complements, i us ve tot servit en una sèrie de cassoletes, bols i plats de ceràmica molt cuquis, pensat per acabar amb tota noció d’entrant, primer i segon, i anar fent, que tothom ho tasti tot.

Hi ha per exemple unes plàteres en forma de 1/6 de circumferència, de manera que podeu acabar formant un cercle si sou més de dos. Serveixen arròs blanc bàsic, brou, carn de porc amb salsa de soja, pollastre amb llimona, rotllets de marisc (està molt trinxat, te l’has d’imaginar una mica) i tota la proposta vietnamita fresca i saborosa, amb coriandre, molt de coriandre.

L’estètica del lloc està dominada a l’entrada per un bonic mural que evoca els camps d’arròs, i més cap a l’interior és d’un minimalisme elegant que es vol apartar del kitsch asiàtic habitual, i que per la mateixa lògica a algú li podria recordar la fredor d’un garatge. En resum, aneu-hi en parella o en grup no gaire gran si us ve de gust el sabor vietnamita amb una proposta renovada.

Ioga a Praga: breu introducció

captura de https://karina.yoga

La popularitat de les cultures asiàtiques s’estén al ioga, aquesta gimnàstica terapèutica, o teràpia gimnàstica, amb rerefons espiritual. Es diu “ioga” però és tot un món, aquí per exemple expliquen en anglès variacions, en què consisteixen i per tant per a qui són adequades.

Els beneficis del ioga són, segons la gent que el practica, l’augment de la flexibilitat de les articulacions i del cos, com una prevenció que eviti mals majors i haver de córrer al físio, i el fet que afavoreix la pau mental i ajuda a mitigar l’estrès, l’ansietat i patologies en aquesta línia que ens genera la civilització turbocapitalista.

A Praga ha anat creixent i consolidant-se tota una oferta difícil d’abraçar i entendre, amb totes les variants, horaris durant el dia després de la feina, estades de cap de setmana, etc. Si el txec us costa s’ha de dir que sembla que hi ha oferta en anglès.

Recollim una sèrie d’opcions a partir de l’experiència de la comunitat catalana, si en sabeu més i les voleu compartir envieu-les per aquí i anirem fent créixer la llista.

Karlín
Mood Yoga | Yoga Karlín

Holešovice
Mood Yoga

Vinohrady
Yoga RestYogALIVE

Žižkov
Yoga with Karina

Moda no-nova

En un article sobre les noves vides dels objectes parlàvem de donar i trobar roba de segona mà a Thrift Store i Sue Ryder.

N’hi ha molt més. D’entrada s’ha de tenir present que la línia que separa la roba de segona mà de la roba especial és difusa.

Textil House té onze botigues a Praga també per Bohèmia i Moràvia. És molt gran, aposta pel volum i preus més baixos.

Després hi la roba “upcycled”. El que és un NOT amb un petit retoc passa a un HOT. Hi ha botigues més orientades al públic jove com 1981 o Leepa.

Jersei de llana, CZK 499 (1981.cz)

Aristokrat rescata moda que va dels estils del segle XIX fins a als anys seixanta del segle XX. Aquesta altra també té moda antiga, o sigui “vintage, i també lloguen roba.

Aquesta altra té de tot, des de marques de luxe fins a coses més senzilles.

Boho rescata moda atemporal i l’exposa i la ven un cafè de Vinohrady. No és barat, però són peces úniques. Hi ha més propostes personals, com Kukmál Hilda (Facebook), Crashily, aquesta i aquesta altra.

(boho.cz)

Finalment, us presentem Punktura, un nom que es comenta sol, amb peces originals modificades i peces vintage.

Tot això és només una petita mostra de com s’ho fa la gent a Praga i a Txèquia (no solament les dones joves, sinó tothom) per resistir el dictat de les multinacionals de la moda fast-food i la inflació.

Si en sabeu més o teniu més referències recordeu que ens les podeu enviar per aquí i anirem fent una llista.

(Special thanks a la lectora A.F., sense tu aquest article no hauria estat possible.)

Knihobot, Thrift Store, Sue Ryder: les noves vides dels objectes

Maletes i bosses, peces d’abric, electrodomèstics petits que han envellit malament, plats i olles desaparellats, llibres que no llegireu mai més: probablement, tot el que us molesta a casa ho podeu regalar perquè tingui una nova vida i aprofiti algú altre. Inversament, buscant bé entre moltes coses lletges i estranyes podeu trobar coses originals i a bon preu.

Knihobot
Tres milions de llibres de segona mà, botiga electrònica en txec, i dels llibres en idiomes que no siguin txec hi ha sobretot títols en anglès. Tenen dues sucursals a Praga. Permet a l’usuari, no cal dir que a canvi d’una comissió, vendre els seus llibres, fer un saldo i cobrar-lo, o comprar nous llibres.

La seu de Knihobot a Holešovice ja sembla una llibreria acollidora.

Thrift Stores
N’hi ha tres a Praga, accepten donacions. Aquí podeu llegir el mission statement. La cosa va de reciclar, reusar, etc. Hi ha de tot, però costa bastant més orientar-se. És el lloc on acaba per exemple l’equipament dels nens petits, que creixen ràpidament i ja no serveix de res. Però s’hi pot trobar una peça d’abric, una estatueta decorativa, un peça de porcellana txecoslovaca, que si la cuideu us durarà tota la vida.

Sue Ryder
El mateix, però dedicat a ajudar la gent gran. Tenen vuit botigues a Praga. Sue Ryder va ser una filantropa anglesa que es va dedicar a ajudar gent amb malalties terminals després de la Segona Guerra Mundial. Aquí podeu llegir com es presenten.

La cultura de la venda de segona mà és molt important a Praga i a les ciutats del país. La tradició ve de la falta de béns de consum durant el comunisme: un jersei o uns texans portats d’Alemanya o “d’occident” tenien més valor i eren més bons. Avui el que hi ha darrere una confluència de la sensibilitat ecologista i l’empobriment provocat per la inflació.

Hi ha moltes botigues de segona mà, sobretot de roba. Si en coneixes alguna, envia’ns l’adreça per aquí i anirem fent una llista.

Contenidors d’andròmines

Com podeu llençar coses que no us caben a les escombraries, a Praga i altres ciutats.

Si voleu llençar el sofà o la nevera que ja no us fan servei, o qualsevol cosa que no us cap a les escombraries, els districtes de Praga tenen una estratègia pràctica i barata: posen contenidors perquè la gent ho porti, per tot el districte.

Praga 3 publica on es recolliran, dia a dia, en quina plaça o cantonada estarà exactament el contenidor, i en quin horari, en punts pensats estratègicament perquè tothom ho tingui a prop almenys un dia al mes, i perquè el districte s’estalviï el camió recorrent cada carrer. Aquí teniu el mateix a Praga 7, i també a Praga 8, per tant creiem que segurament passa a tot Praga.

Què passa si no voleu esperar? Si us voleu desfer del sofà vell *ARA*, i si ho podeu transportar, hi ha punts per tot Praga on portar-ho a llençar, són les deixalleries o “sběrné dvory”, literalment “patis de recollida”, aquí la llista, i aquí una altra llista que té Praga i altres ciutats de la república. Busqueu el vostre districte, si hi aneu és probable que us demanin on viviu i ho hagueu de demostrar, perquè són per a gent que viu a la zona que tenen assignada.
_____
Elaborat amb informació addicional aportada pels lectors M.S., J.M. i B.R.

Man with Van: moure el mobiliari

Haver de canviar de casa i moure mobiliari amunt i avall és una experiència amb què tard o d’hora es troba l’expatriat. A Praga els de Man With Van són del millor i més flexible que us podeu trobar. Tenen aquest formulari perquè expliqueu el que necessiteu. Treballen anglès per si teniu la barrera lingüística.