Etiqueta: serveis

Moda no-nova

En un article sobre les noves vides dels objectes parlàvem de donar i trobar roba de segona mà a Thrift Store i Sue Ryder.

N’hi ha molt més. D’entrada s’ha de tenir present que la línia que separa la roba de segona mà de la roba especial és difusa.

Textil House té onze botigues a Praga també per Bohèmia i Moràvia. És molt gran, aposta pel volum i preus més baixos.

Després hi la roba “upcycled”. El que és un NOT amb un petit retoc passa a un HOT. Hi ha botigues més orientades al públic jove com 1981 o Leepa.

Jersei de llana, CZK 499 (1981.cz)

Aristokrat rescata moda que va dels estils del segle XIX fins a als anys seixanta del segle XX. Aquesta altra també té moda antiga, o sigui “vintage“, i també lloguen roba.

Aquesta altra té de tot, des de marques de luxe fins a coses més senzilles.

Boho rescata moda atemporal i l’exposa i la ven un cafè de Vinohrady. No és barat, però són peces úniques. Hi ha més propostes personals, com Kukmál Hilda (Facebook), Crashily, aquesta i aquesta altra.

(boho.cz)

Finalment, us presentem Punktura, un nom que es comenta sol, amb peces originals modificades i peces vintage.

Tot això és només una petita mostra de com s’ho fa la gent a Praga i a Txèquia (no solament les dones joves, sinó tothom) per resistir el dictat de les multinacionals de la moda fast-food i la inflació.

Si en sabeu més o teniu més referències recordeu que ens les podeu enviar per aquí i anirem fent una llista.

(Special thanks a la lectora A.F., sense tu aquest article no hauria estat possible.)

Knihobot, Thrift Store, Sue Ryder: les noves vides dels objectes

Maletes i bosses, peces d’abric, electrodomèstics petits que han envellit malament, plats i olles desaparellats, llibres que no llegireu mai més: probablement, tot el que us molesta a casa ho podeu regalar perquè tingui una nova vida i aprofiti algú altre. Inversament, buscant bé entre moltes coses lletges i estranyes podeu trobar coses originals i a bon preu.

Knihobot
Tres milions de llibres de segona mà, botiga electrònica en txec, i dels llibres en idiomes que no siguin txec hi ha sobretot títols en anglès. Tenen dues sucursals a Praga. Permet a l’usuari, no cal dir que a canvi d’una comissió, vendre els seus llibres, fer un saldo i cobrar-lo, o comprar nous llibres.

La seu de Knihobot a Holešovice ja sembla una llibreria acollidora.

Thrift Stores
N’hi ha tres a Praga, accepten donacions. Aquí podeu llegir el mission statement. La cosa va de reciclar, reusar, etc. Hi ha de tot, però costa bastant més orientar-se. És el lloc on acaba per exemple l’equipament dels nens petits, que creixen ràpidament i ja no serveix de res. Però s’hi pot trobar una peça d’abric, una estatueta decorativa, un peça de porcellana txecoslovaca, que si la cuideu us durarà tota la vida.

Sue Ryder
El mateix, però dedicat a ajudar la gent gran. Tenen vuit botigues a Praga. Sue Ryder va ser una filantropa anglesa que es va dedicar a ajudar gent amb malalties terminals després de la Segona Guerra Mundial. Aquí podeu llegir com es presenten.

La cultura de la venda de segona mà és molt important a Praga i a les ciutats del país. La tradició ve de la falta de béns de consum durant el comunisme: un jersei o uns texans portats d’Alemanya o “d’occident” tenien més valor i eren més bons. Avui el que hi ha darrere una confluència de la sensibilitat ecologista i l’empobriment provocat per la inflació.

Hi ha moltes botigues de segona mà, sobretot de roba. Si en coneixes alguna, envia’ns l’adreça per aquí i anirem fent una llista.

Contenidors d’andròmines

Com podeu llençar coses que no us caben a les escombraries, a Praga i altres ciutats.

Si voleu llençar el sofà o la nevera que ja no us fan servei, o qualsevol cosa que no us cap a les escombraries, els districtes de Praga tenen una estratègia pràctica i barata: posen contenidors perquè la gent ho porti, per tot el districte.

Praga 3 publica on es recolliran, dia a dia, en quina plaça o cantonada estarà exactament el contenidor, i en quin horari, en punts pensats estratègicament perquè tothom ho tingui a prop almenys un dia al mes, i perquè el districte s’estalviï el camió recorrent cada carrer. Aquí teniu el mateix a Praga 7, i també a Praga 8, per tant creiem que segurament passa a tot Praga.

Què passa si no voleu esperar? Si us voleu desfer del sofà vell *ARA*, i si ho podeu transportar, hi ha punts per tot Praga on portar-ho a llençar, són les deixalleries o “sběrné dvory”, literalment “patis de recollida”, aquí la llista, i aquí una altra llista que té Praga i altres ciutats de la república. Busqueu el vostre districte, si hi aneu és probable que us demanin on viviu i ho hagueu de demostrar, perquè són per a gent que viu a la zona que tenen assignada.
_____
Elaborat amb informació addicional aportada pels lectors M.S., J.M. i B.R.

Un document important: el certificat de domicili fiscal a Txèquia

Si residiu a Praga o a Txèquia i pagueu impostos aquí us pot interessar el certificat de domicili fiscal (CDF). És un document que certifica que viviu a Txèquia i sou contribuents aquí, i us pot servir contra l’agressivitat de la burocràcia espanyola.

Si voleu conèixer el problema aquí ja vam recollir testimonis de l’assetjament de la hisenda espanyola a catalans de la diàspora. Bàsicament és que a gent que està en transició entre els dos països, però ja treballa i paga a Txèquia, la hisenda espanyola sempre dispara primer i pregunta després, és a dir obliga a pagar en cas de dubte, i si de cas el contribuent ja s’ho farà reclamant, amb el que comporta de perdre temps, energies i diners.

El CDF us resol el problema. Pagar impostos aquí exclou pagar-ne allí. Sou residents fiscals a Txèquia si hi viviu 180 dies l’any com a mínim, la meitat de l’any i teniu feina i residència demostrables. Aquí teniu el formulari, que es pot dur personalment o enviar de forma telemàtica. Si demostreu que pagueu aquí els d’allà us han de deixar en pau.

Us demanem que feu arribar tota experiència rellevant sobre aquesta qüestió i l’anirem posant aquí i actualitzant la informació, al servei de la comunitat.

L’altra cuina mediterrània

Botigues de Praga amb ingredients de gastronomia del Magreb i el Mediterrani oriental

Publicat el 21.7.2021, actualitzat

Yazan Manjah (olakala.cz)

Yazan Manjah és un xef sirià a Praga. Promou la cuina àrab del carrer, fa classes a Ola Kala de cuina libanesa, entre altres. Si preferiu fer-ho a casa, hi ha unes quantes botigues al centre de Praga on comprar el tahini, el zatar, el xarop de magrana i tots els ingredients que us calen. Parlem de les altres cuines mediterrànies perquè el mare nostrum limita al sud amb Àfrica i a l’est amb Àsia. Les cuines del Magreb, Israel, Palestina, el Líban i Síria les coneixem poc, i és una llàstima perquè són tot un viatge.

més

Dormir en un refugi nuclear a Brno

Sembla d’un videojoc postapocalíptic, sembla que ha de sortir un zombie ferotge en qualsevol moment, però és un refugi atòmic real, dels anys quaranta i cinquanta, convertit en museu i alberg: l’exèrcit el va cedir a l’ajuntament de Brno, i aquests a determinats emprenedors socials, capaços a base de contactes adequats i subvencions de tot arreu, de partir els túnels amb un envà i fer habitacions d’alberg que generin ingressos, cosa que és d’una intel·ligència pràctica notable. Van obrir un alberg en un antic hospital, al qual li han posat el nom de Franza Kafka, com ja vam explicar, i sí, el nom de Kafka aquí és oportunisme de cara al turisme. Al búnquer (aquí la web) fan el mateix moviment de recuperar patrimoni de l’Estat, infrautilitzat. L’equipament militar està per tot arreu: impermeables, màscares, telèfons, cartells i senyals de l’època. Podeu fer-hi una visita virtual. La part museística és visitable, s’hi fan visites comentades, però si t’hi quedes a dormir és en llits espartans de soldat i sacs de dormir. Les dutxes també són de netejar-se la contaminació radioactiva. Amplien l’experiència a l’esmorzar. Oblideu-vos de tota pretensió gastronòmica: els ultraprocessats de la indústria alimentària durant el comunisme han generat una moda retro entre gent més jove, i així se serveixen uns iogurts i unes confitures que només es poden deglutir per raons sentimentals. El lloc té èxit, venen turistes hongaresos, bàltics, gent de trenta o quaranta anys amb nens petits, que no van viure el règim anterior. Iniciatives com aquesta mantenen el passat viu, o aquesta és la idea. No es perd l’humor: a la porta hi ha un cartell on diu que en cas d’atac nuclear l’allotjament és gratis.

Els residents catalans poden votar a les eleccions municipals a Txèquia

El 23 i 24 de setembre hi ha eleccions municipals a Txèquia i es renova una part del Senat. Us recordem que els residents podeu votar a la part municipal de les eleccions, des del municipi on esteu oficialment. De fet podríeu presentar-vos, tècnicament és dret al sufragi actiu i passiu. En aquesta pàgina del Ministeri de l’Interior hi ha una primera informació, però bàsicament haureu de trobar el lloc on inscriure-us a una llista de votants, que us servirà fins que canviï la vostra situació, per canvi d’adreça o per acabament de la residència a Txèquia. La inscripció es pot fer fins a 48 hores abans de les eleccions.

La hisenda espanyola reclama impostos a residents catalans a l’exterior

Una resident catalana a Txèquia denuncia un cas d’injustícia fiscal

La persona nascuda a Catalunya, que viu i treballa en qualsevol país de la Unió Europea, i hi paga els impostos, no ha de pagar ni cinc en concepte de renda del treball a la hisenda espanyola. És resident fiscal a Espanya qui està com a mínim 183 dies al territori de l’Estat dins de l’any natural. Pagarà impostos a Catalunya el no resident que per exemple hi tingui un patrimoni que generi obligacions, o hi rebi una herència. Però per la feina no.

La residència fiscal a Txèquia es demostra amb un document que es diu “daňový domicil” (“domicili fiscal”), que emeten les autoritats fiscals txeques. Hauria de ser suficient davant de qualsevol reclamació de la hisenda espanyola d’impostos pel rendiment de la feina.

És suficient sempre? Pot ser-ho. Tenim el cas concret d’una professional resident a Praga que es va veure en aquesta situació el 2015. Va presentar el “daňový domicil” a la hisenda espanyola i la van deixar tranquil·la.

Deus tant, tu primer paga i després ja veurem
Ara bé, el 2017 la mateixa hisenda espanyola diu que el “daňový domicil” no és suficient. Li han exigit 6000 euros, i li permeten reclamar, i ha de demostrar residència a Txèquia amb pagaments de lloguers i consums de 2017. Però el pagament està fet i ara toca esperar que el diner torni després de dos o tres anys de via judicial.

Per tant pot passar, la hisenda espanyola pot menystenir el “domicili fiscal” de les autoritats txeques, i pot exigir a la víctima que demostri que viu en un país de la Unió Europea. Si us passés, prepareu-vos a demostrar el rastre de pagaments de lloguers i consums i qualsevol cosa que demostra que viviu a un lloc.

Si treballeu a la Unió Europea no heu de pagar a Espanya impostos pel rendiment del treball. Si rebeu aquesta atenció indesitjada no us deixeu intimidar per l’actitud confiscatòria, pel menysteniment sistemàtic i impune del ciutadà que és tan propi de la cultura funcionarial espanyola. Armeu-vos de paciència: el dret europeu és al vostre favor.
___
Actualització: ens arriba un segon cas d’assetjament fiscal de la hisenda espanyola a una altra resident a Txèquia, que mantenim en l’anonimat per raons òbvies. A ella li demanaven 7000 euros, ho va solucionar de nou amb “domicili fiscal” i amb un document emès per l’organització on treballa, i amb moltes visites a la hisenda local quan estava en territori espanyol, i havent de pagar un gestor.

fortna, o els carmelitans descalços s’obren a la societat

El monestir dels carmelitans descalços de Hradčany obre les portes. És a la mateixa plaça del Castell. Hi podeu anar a seure en una butaca en silenci i us podeu interessar per diverses activitats terapèutiques i de meditació, individuals o en grup. La web està en anglès a títol informatiu, però les activitats de grup són en txec. Si això fa tendència serà una deriva molt interessant. Com se sap, la societat txeca és una de les més secularitzades del món, però el patrimoni immobiliari de l’església és molt superior als recursos humans i materials de la institució. Literalment no saben què fer amb tanta propietat i els costa Déu i ajuda, mai més ben dit, mantenir-la oberta, en bon estat i funcionant. Aquest «obrir-se a la societat» sembla pragmàtic i intel·ligent. Només anant-hi sols podeu provar el que és seure a un claustre al cor de la Praga històrica. El silenci és irreal, de com de fora d’aquest món.

fortna.eu