Haver de canviar de casa i moure mobiliari amunt i avall és una experiència amb què tard o d’hora es troba l’expatriat. A Praga els de Man With Van són del millor i més flexible que us podeu trobar. Tenen aquest formulari perquè expliqueu el que necessiteu. Treballen anglès per si teniu la barrera lingüística.
Si residiu a Praga o a Txèquia i pagueu impostos aquí us pot interessar el certificat de domicili fiscal (CDF). És un document que certifica que viviu a Txèquia i sou contribuents aquí, i us pot servir contra l’agressivitat de la burocràcia espanyola.
Si voleu conèixer el problema aquí ja vam recollir testimonis de l’assetjament de la hisenda espanyola a catalans de la diàspora. Bàsicament és que a gent que està en transició entre els dos països, però ja treballa i paga a Txèquia, la hisenda espanyola sempre dispara primer i pregunta després, és a dir obliga a pagar en cas de dubte, i si de cas el contribuent ja s’ho farà reclamant, amb el que comporta de perdre temps, energies i diners.
El CDF us resol el problema. Pagar impostos aquí exclou pagar-ne allí. Sou residents fiscals a Txèquia si hi viviu 180 dies l’any com a mínim, la meitat de l’any i teniu feina i residència demostrables. Aquí teniu el formulari, que es pot dur personalment o enviar de forma telemàtica. Si demostreu que pagueu aquí els d’allà us han de deixar en pau.
Us demanem que feu arribar tota experiència rellevant sobre aquesta qüestió i l’anirem posant aquí i actualitzant la informació, al servei de la comunitat.
Publicat el 21.7.2021, actualitzat
.jpg)
Yazan Manjah és un xef sirià a Praga. Promou la cuina àrab del carrer, fa classes a Ola Kala de cuina libanesa, entre altres. Si preferiu fer-ho a casa, hi ha unes quantes botigues al centre de Praga on comprar el tahini, el zatar, el xarop de magrana i tots els ingredients que us calen. Parlem de les altres cuines mediterrànies perquè el mare nostrum limita al sud amb Àfrica i a l’est amb Àsia. Les cuines del Magreb, Israel, Palestina, el Líban i Síria les coneixem poc, i és una llàstima perquè són tot un viatge.
mésSembla d’un videojoc postapocalíptic, sembla que ha de sortir un zombie ferotge en qualsevol moment, però és un refugi atòmic real, dels anys quaranta i cinquanta, convertit en museu i alberg: l’exèrcit el va cedir a l’ajuntament de Brno, i aquests a determinats emprenedors socials, capaços a base de contactes adequats i subvencions de tot arreu, de partir els túnels amb un envà i fer habitacions d’alberg que generin ingressos, cosa que és d’una intel·ligència pràctica notable. Van obrir un alberg en un antic hospital, al qual li han posat el nom de Franza Kafka, com ja vam explicar, i sí, el nom de Kafka aquí és oportunisme de cara al turisme. Al búnquer (aquí la web) fan el mateix moviment de recuperar patrimoni de l’Estat, infrautilitzat. L’equipament militar està per tot arreu: impermeables, màscares, telèfons, cartells i senyals de l’època. Podeu fer-hi una visita virtual. La part museística és visitable, s’hi fan visites comentades, però si t’hi quedes a dormir és en llits espartans de soldat i sacs de dormir. Les dutxes també són de netejar-se la contaminació radioactiva. Amplien l’experiència a l’esmorzar. Oblideu-vos de tota pretensió gastronòmica: els ultraprocessats de la indústria alimentària durant el comunisme han generat una moda retro entre gent més jove, i així se serveixen uns iogurts i unes confitures que només es poden deglutir per raons sentimentals. El lloc té èxit, venen turistes hongaresos, bàltics, gent de trenta o quaranta anys amb nens petits, que no van viure el règim anterior. Iniciatives com aquesta mantenen el passat viu, o aquesta és la idea. No es perd l’humor: a la porta hi ha un cartell on diu que en cas d’atac nuclear l’allotjament és gratis.
El 23 i 24 de setembre hi ha eleccions municipals a Txèquia i es renova una part del Senat. Us recordem que els residents podeu votar a la part municipal de les eleccions, des del municipi on esteu oficialment. De fet podríeu presentar-vos, tècnicament és dret al sufragi actiu i passiu. En aquesta pàgina del Ministeri de l’Interior hi ha una primera informació, però bàsicament haureu de trobar el lloc on inscriure-us a una llista de votants, que us servirà fins que canviï la vostra situació, per canvi d’adreça o per acabament de la residència a Txèquia. La inscripció es pot fer fins a 48 hores abans de les eleccions.
La persona nascuda a Catalunya, que viu i treballa en qualsevol país de la Unió Europea, i hi paga els impostos, no ha de pagar ni cinc en concepte de renda del treball a la hisenda espanyola. És resident fiscal a Espanya qui està com a mínim 183 dies al territori de l’Estat dins de l’any natural. Pagarà impostos a Catalunya el no resident que per exemple hi tingui un patrimoni que generi obligacions, o hi rebi una herència. Però per la feina no.
La residència fiscal a Txèquia es demostra amb un document que es diu “daňový domicil” (“domicili fiscal”), que emeten les autoritats fiscals txeques. Hauria de ser suficient davant de qualsevol reclamació de la hisenda espanyola d’impostos pel rendiment de la feina.
És suficient sempre? Pot ser-ho. Tenim el cas concret d’una professional resident a Praga que es va veure en aquesta situació el 2015. Va presentar el “daňový domicil” a la hisenda espanyola i la van deixar tranquil·la.
Deus tant, tu primer paga i després ja veurem
Ara bé, el 2017 la mateixa hisenda espanyola diu que el “daňový domicil” no és suficient. Li han exigit 6000 euros, i li permeten reclamar, i ha de demostrar residència a Txèquia amb pagaments de lloguers i consums de 2017. Però el pagament està fet i ara toca esperar que el diner torni després de dos o tres anys de via judicial.
Per tant pot passar, la hisenda espanyola pot menystenir el “domicili fiscal” de les autoritats txeques, i pot exigir a la víctima que demostri que viu en un país de la Unió Europea. Si us passés, prepareu-vos a demostrar el rastre de pagaments de lloguers i consums i qualsevol cosa que demostra que viviu a un lloc.
Si treballeu a la Unió Europea no heu de pagar a Espanya impostos pel rendiment del treball. Si rebeu aquesta atenció indesitjada no us deixeu intimidar per l’actitud confiscatòria, pel menysteniment sistemàtic i impune del ciutadà que és tan propi de la cultura funcionarial espanyola. Armeu-vos de paciència: el dret europeu és al vostre favor.
___
Actualització: ens arriba un segon cas d’assetjament fiscal de la hisenda espanyola a una altra resident a Txèquia, que mantenim en l’anonimat per raons òbvies. A ella li demanaven 7000 euros, ho va solucionar de nou amb “domicili fiscal” i amb un document emès per l’organització on treballa, i amb moltes visites a la hisenda local quan estava en territori espanyol, i havent de pagar un gestor.
El monestir dels carmelitans descalços de Hradčany obre les portes. És a la mateixa plaça del Castell. Hi podeu anar a seure en una butaca en silenci i us podeu interessar per diverses activitats terapèutiques i de meditació, individuals o en grup. La web està en anglès a títol informatiu, però les activitats de grup són en txec. Si això fa tendència serà una deriva molt interessant. Com se sap, la societat txeca és una de les més secularitzades del món, però el patrimoni immobiliari de l’església és molt superior als recursos humans i materials de la institució. Literalment no saben què fer amb tanta propietat i els costa Déu i ajuda, mai més ben dit, mantenir-la oberta, en bon estat i funcionant. Aquest «obrir-se a la societat» sembla pragmàtic i intel·ligent. Només anant-hi sols podeu provar el que és seure a un claustre al cor de la Praga històrica. El silenci és irreal, de com de fora d’aquest món.
Està per veure si aquesta revista trobaria a Praga una sèrie de comerços singulars, però aquesta botiga de corda segur que hi hauria de ser. El comerç digital ja se sap que pot ser fred, compulsiu, anònim, però avança perquè alguna demanda satisfà. Aquesta botiga, en canvi, és tot el contrari. Té tota mena de cordes i cordills, és a Malá Strana, a Újezd, i és un exemple de com el comerç minorista pot sobreviure. Un local exquisit, de només 90 metres (aquí teniu la reforma explicada pels arquitectes que la van fer). Una gran especialització: hi ha més cordes de les que és possible imaginar-se, hi ha fins i tot xarxa, per a hamaques i porteries de futbol. Finalment, una senyora molt amable que ho sap tot i sempre té raó (sobre cordes). Direu que no passa sovint, que es necessiti comprar corda. Però el client praguès o txec està acostumat a fer-se moltes coses amb les mans, i l’oferta d’aquesta botiga és imbatible, i si (per exemple) teniu gent petita corrent per casa i volguéssiu fer el gronxador al jardí o a la chalupa hauríeu de passar per aquí. Diguem-ne que hi entreu per una corda i us fa venir ganes de comprar-ne més, perquè són ben boniques.
A mesura que els preus de l’energia vagin pujant potser surt cada cop més a compte fer la bugada a la bugaderia, tranquil·lament, amb wifi, i en una hora fins a quinze quilos de roba nets i eixuts. La cadena Lavor va obrint sucursals per Praga, també es va expandint com una franquícia. N’hi ha més però aquesta seria la que més es veu. Entre el públic, en una observació subjectiva, sembla que hi ha sobretot la gent jove i professional. Aquests locals permeten, si cal, viure prescindint de la rentadora i del manteniment de la rentadora. Val la pena estudiar-ho.
Un interessant concepte de fleca txeca està progressant per Praga i per les regions del nord. Es diu Vaše Pekárna, i si viviu a la capital ja en deveu haver vist alguna, aquí tenen la llista de fleques. Són locals de diverses dimensions, però pensats i dirigits des d’un centre, per funcionar també com cafeteries i llocs acollidors. Són franquícies, en diverses formes. Aquí hi ha una llista de productes, hi ha diversos pans i pastisseria tradicional (koláč, etc.). És de destacar per exemple el pa de sègol, sense llavors ni coses, només la farina de sègol, més fosca, que pel que sembla és més sana que la farina refinada blanca de blat.