Viena, des de Praga: pastissos, habitatge públic i civilitat

Notes disperses d’un turista accidental

Nové Město a Praga o Nußdorfer Str. a Viena? És la mateixa ciutat, l’única diferència són els rètols.

Si viviu a Praga prou temps, tard o d’hora acabeu anant a Viena, encara que sigui per curiositat i per la facilitat: és a 300 kilòmetres, només en autobús hi ha una trentena de connexions diàries.

Les dues ciutats són fenòmens comparables: 415 kilòmetres quadrats i dos milions d’habitants Viena, 500 i 1,4 a Praga. Tanmateix, Viena està satisfeta des de fa molts anys en el seu paper de metròpoli danubiana, creuada per grans avingudes i plena d’edificis immensos i pomposos, dels temps d’Àustria-Hongria, mentre que Praga és un eco provincià de tot allò encara avui, més d’un segle després d’obtenir la independència d’Àustria.

Malgrat les diferències d’escala, l’aire de família entre les dues ciutats perdura, i no és solament pels tramvies i l’omnipresència dels supermercats Billa. Hi ha parts de Viena amb façanes historicistes del segle XIX que són exactament iguals que la Praga consolidada la mateixa època, com parts de la Ciutat Nova i de la zona d’Anděl.

Pel centre històric reconeixeu la nomenclatura aristocràtica perquè heu sentit a Praga el nom de la residència que hi tenien els Palfy, Kinksy, Lobkowicz, Schwarzenberg i companyia. Però els vasos comunicants són socialment transversals: es calcula que el 1900 unes 450 mil persones, el 25 per cent de la població, eren txecs, els homes sobretot obrers de fàbrica i treballadors de la construcció, les dones i les filles al servei domèstic. Fins als anys trenta encara es demanava txec parlat als aspirants a policia en diversos districtes vienesos. Són moltes vides, i fins avui els cognoms txecs són per tot arreu (1).

A la ciutat vella, el negoci és el turisme…
La zona zero del turisme és un laberint medieval de carrers que sempre us porta a la “Stephansdom”, la imponent catedral de Sant Esteve, amb una agulla del campanar que us guiarà. Pels voltants hi ha les façanes historicistes i modernistes i les botigues de les multinacionals habituals del luxe. L’ambient fa pensar en el carrer Pařízská i adjacents de la capital txeca, però aquí és tot un sector, molt més ampli. Els voltants de la catedral també fan pensar en Na Prikopě, al centre de Praga, i és que no costa imaginar-se els constructors d’aquells edificis cridant els millors arquitectes, que necessàriament eren els que tenien obra a la capital.

A Viena també podreu, semblantment al que passa a Praga, veure passatges interiors amb botigues i restaurants, però en una lliga més rica i elegant. Igualment, senyors amb casaca us voldran captar per a dubtosos concerts de música clàssica. Ensumareu el tuf dels cavalls que arrosseguen carruatges per a turistes i sentireu les peülles contra el paviment.

També hi ha antiquaris, botigues de moda de disseny, amb peces úniques i atroçment cares, botigues de música, tant de discos com de partitures i instruments. Mozart us mira des de molts cartells, és la mascota, i si a Praga hi ha ninotets de Kafka, a Viena la mascota turística peculiar és Sigmund Freud, ni més ni menys.

En algun punt de la ciutat vella hi ha la primera pastisseria que va fer les “Mozartkugeln”, i encara són per tot arreu, i si no és el músic és algun senyorot amb perruca. L’empremta del segle XVIII perdura en la idea que la ciutat vol tenir de si mateixa.

Mozart o senyors amb perruca pintats a l’oli als aparadors d’un antiquari. L’empremta del segle XVIII perdura en la idea que la ciutat vol tenir de si mateixa.
Continua llegint «Viena, des de Praga: pastissos, habitatge públic i civilitat»

The Karlovy Vary experience

Si creieu que Europa és un continent envellit i mig mort, un museu, un parc temàtic de la humanitat, Karlovy Vary us acabarà de convèncer. El turista accidental experimenta una sensació aguda de dissociació o dislocació entre l’escenari arquitectònic i el personal humà visible. La mateixa sensació que devien tenir els revolucionaris bolxevics, bruts i rebregats, passejant cohibits i atònits pels palaus de l’aristocràcia, en els primers minuts d’ocupar-los, just després de matar tots els guardes.

És a dir: veureu sobretot façanes del segle XIX, pastitx historicista neobarroc, art nouveau i molt color pastel, però veureu també colles de jubilats russos i alemanys vestits amb xandall i xarrupant la tasseta de porcellana amb aigua termal, comprada per uns 10 euros en uns deu mil punts de venda que hi deu haver. L’omplen a les fonts i se la van bevent. Diuen que l’aigua, que surt calenta de la mare terra, té minerals i ves a saber quantes propietats, però té gust de clau rovellat i els jubilats no sembla que xarrupin amb gaire convicció.

També hi ha turistes xinesos, asiàtics, del subcontinent indi/paquistanès, o musulmans que es passegen la dona vestida amb la coneguda draperia medieval i misògina. Accentua la sensació d’estranyesa. Representa que són els més rics i exitosos dels seus països, i venen al museu Europa cremant tones de querosè a què? Flygskam, anyone?

El Grand Hotel Pupp, al fons. A partir de 130 euros la nit.

Karlovy Vary viu del passat, d’una llegenda. Per tot arreu hi ha plaques de visitants il·lustres que van venir a fer la cura d’aigües. Des de Karl Marx fins al tsar Pere el Gran o ni més ni menys que Kemal Ataturk. També hi ha visites il·lustres més contemporànies. En un restaurant la mestressa s’estarrufa de satisfacció i de plaer perquè Richard Gere va passar pel seu negoci, en relació amb el festival de cinema. La foto del moment és a l’aparador. Richard Gere sense maquillar, mal il·luminat i mal fotografiat té un aspecte anodí d’oficinista, però la mestressa està a punt de liquar-se i desfer-se de pura satisfacció pel dia que va estar tan a prop de l’estrella que la podia tocar.

En el passat la cura d’aigües era un luxe. El Grand Hotel Pupp té una tradició que es remunta a l’any 1701. Avui el preus per habitació comencen a 130 euros la nit, després hi ha tota la panòplia de serveis. És el consum ostentós de l’elit, és el cremar diners perquè sí, perquè pots, per enviar un missatge a la púrria, que és el 99 per cent de la humanitat que tens per sota. La web de promoció anuncia fins a dotze hotels excepcionals.

Això conviu, frec a frec, amb una de les regions més pobres del país: hi ha botigues portades per asiàtics que ofereixen un fotimer de productes barats, des d’unes plantofes fins a una maleta jumbo, amb dependents servicials i padrines xineses assegudes allí al mig, passant tranquil·lament la tarda entre converses animadíssimes.

Els banys municipals. Els falta un mà de pintura a la façana, però bé.

La democratizació del luxe
El que comença com un luxe després es democratitza: hi ha banys municipals, i com se sap la seguretat social txeca us pot receptar estades balneàries, però diuen que ja no és ni de lluny el que era, la llista d’espera és llarguíssima. L’hotel Thermal va ser la resposta funcionalista i comunista al luxe decadent i burgès. Hi ha una gran sala de cinema que avui és clau en el festival de cinema, hi ha una piscina termal, però al davant mateix hi ha un mercadillo bastant sòrdid amb uns formatges i uns embotits que no us menjaríeu ni regalats, i més piles d’accessoris fets a la Xina.

L’hotel Thermal, joia de l’arquitectura brutalista.

Cura d’aigües? Kurschatten!
La cura d’aigües és real, o és una llegenda? La llista de coses que us poden fer al cos combinant massatges i aigua i atenció mèdica és molt llarga, i no sempre està clar on s’acaba l’estètica i comença la salut. Segur que menjar, reposar, banyar-se i dormir fa bé. Però el concepte alemanya “Kurschatten”, que vol dir “la persona que és la teva ombra durant la cura”, ens dona una clau: era l’aventura de balneari i només de balneari, en el benentès que després cadascú continuava amb la seva vida. Milan Kundera també té un conte dels seus Amors ridículs ambientat a la ciutat balneària. L’eròtica del balneari té per tant una llarga tradició.

El servei pot ser fantàsticament dolent
En un espai central de Karlovy Vary hi ha aquest cafè, que sembla dissenyat per una Barbie amb amfetamines. Està dedicat al bluf més bluf de la gastronomia francesa: el macaron. A la porta tres dones adultes us faran pagar a l’acte i portar-vos vosaltres mateixos a la taula un capuccino de quasi quatre euros, on això sí no hi faltarà el puto cor d’escuma de llet. No costa imaginar-se les tres senyores fent reunions de treball, fent tempesta d’idees: com podem fotre i humiliar més el client?

La ciutat real
La part turística i balneària és només un petita part d’una ciutat de 50 mil habitants. És clarament una vall, estreta, per damunt de les façanes es veuen els boscos frondosos. És obvi que el sector turístic dona feina a molta població, i és significatiu que la regió sigui de les més pobres del país, confirmant que el turisme afavoreix una destribució més desigual de la riquesa, a favor d’oligarquies rendistes i propietàries. Entre tant de luxe i tant de kitsch hi ha també un cinema, un museu, fires d’artesans i mercats d’alimentació de proximitat, un programa cultural: a finals d’agost, per exemple, començava un festival de folklore, i els grups feien intervencions pel carrer.

Conclusions
Aneu a Karlovy Vary si la curiositat és forta, si voleu dir que ho heu vist. Amb una d’aquestes excursions d’un dia que venen per tot arreu en tindreu prou. Aneu-hi uns dies si us ve de gust la idea de l’spa, en solitari o en parella. Aneu-hi si sou molt cinèfils i esteu molt pendents dels festivals A, com Berlín, Cannes o San Sebastian. És a principis de juliol i costa trobar lloc per dormir, però es pot fer.

Comença el festival de folklore. Una coral de senyors dirigits per una senyora,
davant de la Národní dům de Karlovy Vary.

La Ciutat Vella (1)

Rutes per Praga (1). De la Casa Municipal a la plaça de la Ciutat Vella

Podeu escoltar un pòdcast en anglès basat en aquest article.

Vista frontal de la Casa Municipal (Obecní dům), un centre cívic municipal concebut i i construït amb grandesa a partir de 1905, exactament igual que el Palau de la Música a Barcelona.
Vista frontal de la Casa Municipal (Obecní dům), un centre cívic municipal concebut i i construït amb grandesa a partir de 1905, exactament igual que el Palau de la Música a Barcelona.

Iniciem una sèrie d’informació i servei al turista o el resident recent, per ajudar a anar descobrint Praga. El material està preparat amb intel·ligència artificial, limitada a una funció molt auxiliar i concreta: suggereix llocs importants i dona dades que estructuren mínimament el text.
______

La Casa Municipal (Obecní dům) és un edifici esplèndid, concebut i construït amb grandesa pel propi ajuntament de Praga de l’època. La idea era dotar la ciutat d’un palau de la música, el ball i la cultura. Per fer lloc es va enderrocar tot un palau reial que ja hi era des de la baixa edat mitjana, i entre 1905 i 1912 es va construir el que ara es pot veure. La direcció i la supervisió del projecte la van fer els arquitectes Antonín Balšánek i Osvald Polívka, però tot el millor del talent artístic de l’època hi va participar.

Per exemple, el gran mosaic de la façana és una al·legoria de Praga. Tot el programa icònic representa una culminació del renaixement cultural txec que venia del segle XIX. Només sis anys després de la inauguració s’hi va proclamar la independència de Txecoslovàquia, el 1918, a la Sala Smetana.

El nom ve de Bedřich Smetana (1824-1884), considerat el pare de la música txeca contemporània, el compositor de la renaixença cultural. La peça «La meva pàtria» (Má Vlast) és interpretada ritualment cada 12 de maig, l’aniversari del naixement del compositor, i assenyala el començament del festival de música clàssica Primavera de Praga (Pražské Járo), això des de 1946. El festival és un dels més prestigiosos del circuit. La sala va ser una fita de l’enginyeria i encara avui està entre els millors auditoris de la ciutat, amb 1250 seients i una acústica excel·lent. És la seu de l’Orquestra Simfònica de Praga (FOK).

A la Casa Municipal també hi ha altres sales menors dedicades a exposicions i actes socials, com la Sala Palacký, i a la planta baixa hi ha una restaurant francès. La decoració exuberant de tot és pròpia de l’art nouveau, que va ser un estil total, en el sentit que fins al detall més insignificant està pensat, dibuixat i fet pensant en el projecte. Només cal tenir present el Palau de la Música Catalana de Barcelona, que es comença a construir exactament el mateix any.

Continua llegint «La Ciutat Vella (1)»

L’autobús K per descobrir Praga 6

autobus K de Praga
L’autobús K per descobrir Praga 6 (www.dpp.cz)

Des del penúltim cap de setmana d’abril l’autobús K serveix per descobrir Praga 6 a través d’un circuit. Està fora de les tarifes del transport, val CZK 300 (200 amb descomptes) si voleu pujar i baixar diverses vegades. Surt de Strahov, els caps de setmana (horari), però també passa per Dejvické náměstí, el kulaťák. Praga 6 és un districte sobretot residencial de la ciutat, antic i ric, d’un urbanisme molt consolidat, i molt verd.

Com ensenyar el centre de Praga als amics de visita i quedar com un expert

Sou a Praga i us venen a veure amics, els voleu ensenyar el centre històric. Us direm on els podeu portar per quedar com uns experts. Aquest text s’anirà posant el dia. Per a una llista més extensa aneu a la nostra guia de Praga.

Per tant, rebreu visites. Els voldreu portar a menjar i beure a llocs mínimament autèntics, lluny d’aquestes coves del kitsch, cares i hostils, plenes de turistes morts per dins que s’empassen el que sigui. Us donem unes quantes idees. De molts llocs ja n’hem parlat: aquí us els posem tots junts.

Ciutat vella i Barri jueu
Qui ve a Praga per primer cop no pot no veure la plaça de la Ciutat Vella i el rellotge astronòmic. Un cop vist, camineu cap a l’esquerra, fins a la cantonada, i podreu entrar a un edifici dels escoltes txecs. Si pugeu per les escales arribareu al bar de l’Skautský Institut. Al final del carrer Parizksa, a mà dreta, trobareu Božská Lahvice, un cafè, botiga de vi i llibreria (txeca) amb programa cultural.

Malá Strana i cap al Castell
Un cop hagueu creuat el pont de Carles sou a Malá Strana. Hi ha un bistro al mateix carrer del pont, on es pot menjar alguna cosa simple i beure cervesa artesana, es diu Roesel. Molt a prop hi ha un lloc que és més un cafè, depèn de com us agafi, al carrer Mišenská. Venint de més avall, a la zona de Újezd, i ha el cafè V sedmém nebi, al setè cel.

Continua llegint «Com ensenyar el centre de Praga als amics de visita i quedar com un expert»

Franz Kafka Špital a Brno

(franzkafkaspital.cz)

A Brno han rehabilitat un hospital històric, l’han batejat Franz Kafka Špital i l’han convertit en un hostel, allotjament pensat per a estudiants i motxillers. Hi havia la filial de Brno de l’asseguradora on treballava Franz Kafka, que coneixia els col·legues de Brno i havia previst traslladar-se a la capital de Moràvia al final de la vida. En part és estirar el xiclet turístic de Kafka fins a la segona ciutat, però l’edifici, que els comunistes van convertir en hospital, era una baluerna que ha estat buida al mig del casc antic de Brno durant vint anys. Té finançament europeu de caràcter social, per a la integració de persones pobres i malaltes. Aquí un tour virtual del lloc.

L’arquitectura dels passatges

(YouTube.com #honestguide)

El canal del Honest Guide és la millor font d’informació per al turista a Praga. Aquest vídeo recent és remarcable perquè hi ha l’arquitecte Adam Gebrian, que dona consells per aprendre a mirar bé els passatges entorn de l’avinguda Venceslau, uns espais pels quals és fàcil passar sense acabar de veure tot el que són.

Descobrir la pintura de Stanislav Diviš al GASK de Kutná Hora

El color intens i vibrant de les flors imaginàries de Stanislav Diviš és la seva reacció a la descoberta dels finestrals de la catedral de Chartres, en concret de la seva vegetació ornamental, altament estilitzada. La gran exposició del GASK és una oportunitat per descobrir aquest artista, una personalitat clau de la pintura txeca contemporània, i de pas la institució. Hi ha temps fins al 13 de setembre.

més

Apunts per a una visita a Kutná Hora

Podeu contractar tours a Kutná Hora Pragueando i a Prg Tours. Consulteu la disponibilitat de guies en català.

Treballar en una mina de plata a l’Edat Mitjana deu quedar alt en la llista de coses horribles que és possible imaginar. L’experiència es pot reviure a Kutná Hora, al museu de les mines de plata i a la reconstrucció d’un pou. Des de la tètrica profunditat es pot passar a les altures lluminoses del gòtic tardà de la catedral de Santa Bàrbara. El centre històric d’aquesta vila de vint mil habitants és a la llista de l’Unesco desde 1995. L’esforç oficial de promoció turística es basa en recrear el vell esplendor baixmedieval i contrastar-lo amb la modernitat d’un museu d’art contemporani en un edifici històric recuperat. Tot a mig camí de Brno des de Praga, a vuitanta quilòmetres en cotxe, una hora, també ben comunicada en tren, fàcil de visitar en un dia.

Vídeo de Kutná Hora a czechtourism.com
més

Les biblioteques del Klementinum i Strahov

(Klementinum.com)

La biblioteca barroca del Klementinum la promouen com la més bonica del món i alguna cosa d’això hi deu haver. Té vint mil volums, algun dels quals ha digitalitzat Google, i es pot visitar. Es va fer a partir de l’agregació de biblioteques d’altres monestirs, quan al segle XVIII els monarques il·lustrats anaven perseguint ordres religioses i tancant els establiments. Tot el que hi ha Praga està molt fotografiat i filmat, totes aquestes fotografies «precioses» estan preses des d’uns angles on no es pot arribar fent el turista, de manera que són una hiperrealitat més impactant que allò que es veu a simple vista. Una altra gran biblioteca molt fotografiada és la del monestir de Strahov. Les sales de la biblioteca els visitants les poden veure des del llindar de la porta. Fa anys s’hi celebraven recepcions diplomàtiques i altres actes, però es va deixar estar perquè la respiració humana afectava els llibres exposats.