Etiqueta: txecopèdia

Václav Havel es va morir el 2011 i a mesura que la data va quedant enrere va agafant un caràcter icònic, de sant laic. Se’n poden veure fotografies i imatges recreades per artistes en cafès petits i independents de Praga, i dona nom a l’aeroport de la capital.

Per a la generació txeca jove, la que va per la vintena, és un personatge del món dels pares. És una figura de la galeria de txecs il·lustres dels quals es parla a l’escola.

S’han fet pel·lícules, documentals i llibres sobre Havel. Hi ha merxandatge. De la pel·lícula en vam parlar: és un bunyol. En canvi hi ha un molt bon documental que recull la vanitat i la coqueteria de Havel en relació amb el poder i la teatralitat del poder, una cosa que ell, sent un brillant dramaturg i un home de teatre, va gaudir. Michal Žantovský va fer una biografia extraordinària, probablement definitiva.

La societat txeca avui no té res a veure amb la del temps de Havel. Incertesa geopolítica al marge, el país viu de portes endins el que serà recordat com una edat d’or.

No és que no hi hagi problemes, només faltaria. Però si es considera la plena ocupació i el nivell de consum el quadre és raonablement optimista. La natalitat, que al cap i a la fi és un un índex d’esperança, està també per sota del 2,1 de substitució com a tot Occident, però a 1,6 està molt per sobre que a Catalunya, on a penes supera l’1,1.

En aquest context d’optimisme relatiu i desmemòria cada cop costa més estirar el xiclet de l’anticomunisme banal que va impulsar els demòcrates txecs els anys noranta. Llavors el txec mitjà podia combregar amb el relat que Havel va “lluitar” per nosaltres.

“Cibule” en txec vol dir “ceba”. “Cibulák” és una porcellana guarnida amb motius de color blau que són el que sembla una ceba i flors i plantes estilitzades. El blau de cobalt és un pigment ancestral, present en ceràmiques i porcellanes a tot el món. La “ceba” que dona nom a la porcellana txeca en realitat era una magrana, però els artesans del segle XVII que van començar a copiar motius de les teles estampades que venien d’orient no es podien ni imaginar què era una magrana, i van decidir que era una ceba. Al segle XIX la producció es va industrialitzar, i fins avui: la porcellana del “cibulák” és a quasi totes les cases txeques, són plats i plàteres que l’àvia va rebre de la mare, i que ella també deixarà als que venen després. El “cibulák” és la porcellana dels àpats de Nadal i de les grans ocasions, i és una estupenda tradició de disseny i arts aplicades txeques perfectament viva, que ha experimentat el comentari irònic de dissenyadors txecs joves.

_____
La txecopèdia de la |RK| la pots llegir aquí, és un curs urgent i accelerat de txequitud per a residents estrangers amb ganes de conèixer la cultura material i immaterial del país, des de l’àmbit de l’antropologia i la sociologia pop. Si creus que un concepte hi ha de ser tant sí com no ens ho pots enviar per aquí.

“Svépomocí” de “své”, propi i “pomocí”, ajuda, vol dir amb els propis recursos, amb les pròpies forces. Es podria traduir com “autoajuda”, si no fos que la paraula ja està ocupada al voltant del negoci de la psicologia positiva, sobre la base del trauma i la superació del trauma.

A la fotografia veiem, en un carrer del centre de Praga, una furgoneta tunejada com una caravana, o una cabana construïda sobre una furgoneta. Una caravana DIY.

Durant el comunisme, els txecs es feien cases senceres amb les pròpies mans, segones residències, amb materials sovint arreplegats, robats o reaprofitats.

Des del segle XIX fins 1948 a Txèquia es desenvolupa una indústria lleugera d’entre les millors del món. El règim comunista acaba amb tot allò, però la inèrcia és poderosa i la capacitat de fer coses amb les mans perdura entre la població.

Precisament perquè no hi havia una indústria lleugera eficient, que produís bens de consum, ni tampoc serveis, la població va haver de recórrer a les pròpies forces. Cases i cabanes de segona residència, manteniment del jardí, mobles, reparacions de cotxes, roba, conserves d’aliments de cara a l’hivern.

Avui encara molta gent fa moltes coses amb les mans. Als afores de Praga i les ciutats hi ha moltes botigues de gran superfície amb eines i materials de construcció, per a tota mena de reparacions i reformes a casa i al jardí.

La gent continua igualment fent conserves, cuinant, es fa i es modifica roba. Les àvies han ensenyat a les netes a cosir i a cuinar. Els vells instints de la frugalitat pagesa han confluït amb els interessos de part de les noves generacions, que valoren això, la sostenibilitat.

_____
La txecopèdia de la |RK| la pots llegir aquí, és un curs urgent i accelerat de txequitud per a residents estrangers amb ganes de conèixer la cultura material i immaterial del país, des de l’àmbit de l’antropologia i la sociologia pop. Si creus que un concepte hi ha de ser tant sí com no ens ho pots enviar per aquí.

Es pot creuar Praga anant de večerka en večerka sense respirar? Doncs segurament que una bona part sí. La paraula ve de “večer” [ve txer], que aquí ens agrada traduir per “vespre” perquè sí, perquè comença per ve baixa, però de fet poden ser-hi fins a les nou, les deu o fins a les 12, a discreció de la direcció de cada negoci. Estan gestionades per vietnamites i altra gent de l’orient llunyà. A vegades a penes parlen el txec bàsic per dir els preus en veu alta. Però a vegades hi ha la descendència, nens, adolescents i joves escolaritzats a Txèquia, que parlen un txec impecable.

La il·luminació és trista, industrial, i la remor de les neveres domina sovint l’ambient. Hi ha sobretot alimentació: salsitxes i embotits en safates de plàstic, ous, iogurts, lactis, conserves de peix i de carn, fruita, pa. Begudes, piles d’ampolles de PET d’aigua, cartrons de sucs, llaunes de refrescos. Alcohol: cervesa freda i a temperatura ambient, vins barats o directament dolents, licors i coses sòrdides com xopets de vodka en gots de pàstic, i després tabac d’embolicar, cigarrets. Hi sol haver drogueria, però també una varietat infinita i imprevisible de coses: pegament, eines, calçat, gorres, joguines, roba interior, mitjons, flors, herbes fresques per cuinar, estris cuina i budes panxuts o gats maneki-neko saludant-vos amb el braç i desitjant-vos bona sort i prosperitat.

A la večerka és normal que hi treballin famílies senceres: es habitual veure adults descarregant el monovolum o el cotxe, sovint bo i car, de subministraments que han anat a buscar a la gran distribució. Després ho vendran a qui torna tard de la feina, o ha anat a comprar i s’ha deixat alguna cosa, o li fa mandra entrar al súper i fer cua per una compra petita.

El negoci funciona carregant una mica de marge i fent infinites hores. Molts es treuen un extra acceptant ser el punt de recollida de capses de cartró amb coses que els veïns compren a Internet. Si entrant en qualsevol večerka us trobeu que fa una forta olor de sopa és perquè heu enxampat la mestressa sopant al peu de la caixa. Quan fa bon temps us podeu trobar nens petits davant de la botiga dels pares, estirats a la vorera, dibuixant-hi dinosaures o autobusos amb guixos de colors.
_____

La txecopèdia de la |RK| és un curs urgent i accelerat de txequitud per a residents estrangers amb ganes de conèixer la cultura material i immaterial del país. Teniu totes les entrades sota l’etiqueta del mateix nom, “txecopèdia”.

Es diu «Krteček» [cr te txec], diminutiu de «krtek», talp, fill predilecte del dibuixant, animador i il·lustrador Zdeněk Miler.

Els Harry Potter i les princeses cursis de Disney van i venen, però ell regna en la imaginació dels nens txecs, els més petits de tots, els que encara no parlen, ni més ni menys que des del 1957, quan va guanyar el Lleó d’or a al festival de cinema de Venècia amb el primer curt.

Diuen, segurament és apòcrif, que el va precedir un estudi on es va comprovar que el talp era l’única bestiola que Disney no va tocar. El fet és que les formes arrodonides, el ulls grossos i el nas vermell atrapen l’atenció del seu públic, els més petits l’adoren des fa ja set dècades, i continua triomfant generació rere generació.

Els curts i els llibres van del Krteček i els amics, tot de bestioles del bosc, vivint aventures i transmetent valors optimistes i positius i ecologistes (si ho preferiu d’amor a la natura) i una sana alegria de viure. Als curts per cert les bestioles, tret dels primers que hi ha va haver, no parlen, de manera que no hi ha barrera lingüística.

Al voltant del Krteček ha crescut un sucosíssim negoci de llicències de merxandatge, com podreu comprovar fàcilment a l’aeroport de Praga, entre altres llocs. Literalment qualsevol cosa es pot vendre si té el Krteček estampat.
_____

La txecopèdia de la |RK| és un curs urgent i accelerat de txequitud per a residents estrangers amb ganes de conèixer la cultura material i immaterial del país.

La capsa del transport de bananes. Cartró. Forta. Resistent. Barata, i gratis: a l’hora de fer una mudança, la gent les ha buscat de tota la vida a la večerka més pròxima, on les regalaven. Els armaris, les golfes i els soterranis dels txecs estan plenes de banánovky on acumulen llibres morts i andròmines que no faran servir mai més i ja llençaran els fills quan els pares es morin. Durant el comunisme, la banana era un luxe exòtic. Arribava un dia concret i la gent feia cua. Avui es dona per descomptada, com tantes altres coses, i es poden comprar caixes i capses de tota mena a Ikea per guardar coses. Però la banánovka perviu.
_____

La txecopèdia de la |RK| és un curs urgent i accelerat de txequitud per a residents estrangers amb ganes de conèixer la cultura material i immaterial del país.