“Svépomocí” de “své”, propi i “pomocí”, ajuda, vol dir amb els propis recursos, amb les pròpies forces. Es podria traduir com “autoajuda”, si no fos que la paraula ja està ocupada al voltant del negoci de la psicologia positiva, sobre la base del trauma i la superació del trauma.
A la fotografia veiem, en un carrer del centre de Praga, una furgoneta tunejada com una caravana, o una cabana construïda sobre una furgoneta. Una caravana DIY.
Durant el comunisme, els txecs es feien cases senceres amb les pròpies mans, segones residències, amb materials sovint arreplegats, robats o reaprofitats.
Des del segle XIX fins 1948 a Txèquia es desenvolupa una indústria lleugera d’entre les millors del món. El règim comunista acaba amb tot allò, però la inèrcia és poderosa i la capacitat de fer coses amb les mans perdura entre la població.
Precisament perquè no hi havia una indústria lleugera eficient, que produís bens de consum, ni tampoc serveis, la població va haver de recórrer a les pròpies forces. Cases i cabanes de segona residència, manteniment del jardí, mobles, reparacions de cotxes, roba, conserves d’aliments de cara a l’hivern.
Avui encara molta gent fa moltes coses amb les mans. Als afores de Praga i les ciutats hi ha moltes botigues de gran superfície amb eines i materials de construcció, per a tota mena de reparacions i reformes a casa i al jardí.
La gent continua igualment fent conserves, cuinant, es fa i es modifica roba. Les àvies han ensenyat a les netes a cosir i a cuinar. Els vells instints de la frugalitat pagesa han confluït amb els interessos de part de les noves generacions, que valoren això, la sostenibilitat.
_____
La txecopèdia de la |RK| la pots llegir aquí, és un curs urgent i accelerat de txequitud per a residents estrangers amb ganes de conèixer la cultura material i immaterial del país, des de l’àmbit de l’antropologia i la sociologia pop. Si creus que un concepte hi ha de ser tant sí com no ens ho pots enviar per aquí.
