večerka

Es pot creuar Praga anant de večerka en večerka sense respirar? Doncs segurament que una bona part sí. La paraula ve de “večer” [ve txer], que aquí ens agrada traduir per “vespre” perquè sí, perquè comença per ve baixa, però de fet poden ser-hi fins a les nou, les deu o fins a les 12, a discreció de la direcció de cada negoci. Estan gestionades per vietnamites i altra gent de l’orient llunyà. A vegades a penes parlen el txec bàsic per dir els preus en veu alta. Però a vegades hi ha la descendència, nens, adolescents i joves escolaritzats a Txèquia, que parlen un txec impecable.

La il·luminació és trista, industrial, i la remor de les neveres domina sovint l’ambient. Hi ha sobretot alimentació: salsitxes i embotits en safates de plàstic, ous, iogurts, lactis, conserves de peix i de carn, fruita, pa. Begudes, piles d’ampolles de PET d’aigua, cartrons de sucs, llaunes de refrescos. Alcohol: cervesa freda i a temperatura ambient, vins barats o directament dolents, licors i coses sòrdides com xopets de vodka en gots de pàstic, i després tabac d’embolicar, cigarrets. Hi sol haver drogueria, però també una varietat infinita i imprevisible de coses: pegament, eines, calçat, gorres, joguines, roba interior, mitjons, flors, herbes fresques per cuinar, estris cuina i budes panxuts o gats maneki-neko saludant-vos amb el braç i desitjant-vos bona sort i prosperitat.

A la večerka és normal que hi treballin famílies senceres: es habitual veure adults descarregant el monovolum o el cotxe, sovint bo i car, de subministraments que han anat a buscar a la gran distribució. Després ho vendran a qui torna tard de la feina, o ha anat a comprar i s’ha deixat alguna cosa, o li fa mandra entrar al súper i fer cua per una compra petita.

El negoci funciona carregant una mica de marge i fent infinites hores. Molts es treuen un extra acceptant ser el punt de recollida de capses de cartró amb coses que els veïns compren a Internet. Si entrant en qualsevol večerka us trobeu que fa una forta olor de sopa és perquè heu enxampat la mestressa sopant al peu de la caixa. Quan fa bon temps us podeu trobar nens petits davant de la botiga dels pares, estirats a la vorera, dibuixant-hi dinosaures o autobusos amb guixos de colors.
_____

La txecopèdia de la |RK| és un curs urgent i accelerat de txequitud per a residents estrangers amb ganes de conèixer la cultura material i immaterial del país. Teniu totes les entrades sota l’etiqueta del mateix nom, “txecopèdia”.

Krteček

Es diu «Krteček» [cr te txec], diminutiu de «krtek», talp, fill predilecte del dibuixant, animador i il·lustrador Zdeněk Miler. Els Harry Potter i les princeses cursis de Disney van i venen, però ell regna en la imaginació dels nens txecs, els més petits de tots, els que encara no parlen, ni més ni menys que des del 1957, quan va guanyar el Lleó d’or a al festival de cinema de Venècia amb el primer curt. Diuen, segurament és apòcrif, que el va precedir un estudi on es va comprovar que el talp era l’única bestiola que Disney no va tocar. El fet és que les formes arrodonides, el ulls grossos i el nas vermell atrapen l’atenció del seu públic, els més petits l’adoren des fa ja set dècades, i continua triomfant generació rere generació. Els curts i els llibres van del Krteček i els amics, tot de bestioles del bosc, vivint aventures i transmetent valors optimistes i positius i ecologistes (si ho preferiu d’amor a la natura) i una sana alegria de viure. Als curts per cert les bestioles, tret dels primers que hi ha va haver, no parlen, de manera que no hi ha barrera lingüística. Al voltant del Krteček hi ha un sucós negoci de llicències de merxandatge, com podreu comprovar fàcilment a l’aeroport de Praga, entre altres llocs. Literalment qualsevol cosa es pot vendre si té el Krteček estampat.
_____

La txecopèdia de la |RK| és un curs urgent i accelerat de txequitud per a residents estrangers amb ganes de conèixer la cultura material i immaterial del país.

banánovka

La capsa del transport de bananes. Cartró. Forta. Resistent. Barata, i gratis: a l’hora de fer una mudança, la gent les ha buscat de tota la vida a la večerka més pròxima, on les regalaven. Els armaris, les golfes i els soterranis dels txecs estan plenes de banánovky on acumulen llibres morts i andròmines que no faran servir mai més i ja llençaran els fills quan els pares es morin. Durant el comunisme, la banana era un luxe exòtic. Arribava un dia concret i la gent feia cua. Avui es dona per descomptada, com tantes altres coses, i es poden comprar caixes i capses de tota mena a Ikea per guardar coses. Però la banánovka perviu.
_____

La txecopèdia de la |RK| és un curs urgent i accelerat de txequitud per a residents estrangers amb ganes de conèixer la cultura material i immaterial del país.