Etiqueta: Viena

La delegació de la Generalitat a Viena ens demana que anunciem que es posa a disposició a la ciutadania catalana que es pugui trobar a Ucraïna o que, retirant-se de la zona, estiguin als països fronterers d’Europa Central i puguin necessitar suport.

Correu: emergencies.exteriors@gencat.cat

Telèfon d’emergència: +43 15123 819

[aquí us podeu inscriure a l’acte]

L’agència immobiliària més gran d’Europa és l’ajuntament de Viena. Des de Praga sentim Viena a prop, tant pel mapa com perquè hi ha la delegació del govern que ens toca. Divendres 4 de juny a les 9 a Zoom la delegació participa en aquest acte informatiu sobre l’habitatge públic a Viena, amb la Diputació de Girona i la Universitat de Girona.

Bàsicament: a Viena hi ha tants pisos públics que condicionen el mercat i limiten la màxima pujada possible. Cap al 60 per cent dels dos milions llargs de vienesos viuen en habitatge social. Això vol dir que cap lobby de rendistes impedeix que l’habitatge públic prevalgui. En conseqüència la població no es veu obligada a llogar en un mercat lliure.

A Viena van començar els ajuntaments d’esquerra d’entreguerres. Des d’aleshores hi ha un consens polític transversal i durador, que consisteix en fer efectiu el dret de l’habitatge per a la majoria. «Efectiu» en el sentit de real, amb efecte en la vida de la gent, tot el contrari de la lletra morta de constitucions i estatuts amb què els professionals cínics escriuen discursos. «Efectiu» comporta mantenir la decisió política de fer que la gent es gasti un 25 per cent de l’ingrés en l’habitatge, per exemple. Comporta construir habitatges, any rere any, molts anys, en comptes de qualsevol altra cosa.

És positiu que l’exemple de l’habitatge públic de Viena es conegui. No hi ha refutació més brutal de la mà invisible, la saviesa del mercat i altres mites del neoliberalisme com el que són, mentides interessades, per dir-ho amablement. A vegades les coses o són blanques, o són negres. O es tria un camí o se’n tria un altre.

La delegació de Viena ha organitzat un webinar sobre qüestions de mobilitat cap a Catalunya. El teniu tot al YouTube. En el moment de publicar això, pensant en el que pot tenir validesa anant de Txèquia a Catalunya, podem dir el següent:

1) Pugeu a l’avió amb la PCR negativa feta. L’accés a l’Estat, en general, es competència del govern espanyol, per tant podeu esperar que us demanin PCR negatius fets fins a 72 hores abans en el moment d’entrar a l’Estat per terra, mar o aire.

2) La prova TMA, sobre la qual s’ha especulat les últimes hores, no serveix.

3) Recordeu els certificats de responsabilitat personal de la normativa catalana. El PCR serveix per entrar a l’Estat, però segons els vostre cas i les vostres necessitats de circular per Catalunya els Mossos us poden demanar algun certificat. Hem posat el lloc des d’on demanar-los a la pàgina de recursos de la Covid.

4) Escriviu un correu al delegació de la Generalitat a Viena si teniu el convenciment que la vostra casuística és única. L’adreça és la pàgina de recursos de la Covid. Des d’allí ho faran arribar a Exteriors.

En un altre ordre de coses, el que no sembla que ningú estigui dient a la població expatriada és que més que esforçar-se en anar a Catalunya per Nadal potser valdria més concentrar els esforços en NO ANAR a Catalunya per Nadal, perquè NO PASSA RES si no es va a Catalunya per Nadal i s’hi va, per exemple, el febrer o el març, amb la vacuna posada. La situació que ha creat la pandèmia demana no moure’s: les casuístiques individuals són infinites, però algú ha de dir que la dinàmica de ciutadà indefens que demana aclarir el seu cas no és l’única possible. Cap normativa ho pot preveure tot, però sobretot, cap polític i buròcrata que posa en circulació normatives sembla capaç de tractar el públic com un adult i dir-li la veritat, que és molt senzilla: com menys gent es mogui i menys gent busqui l’excepció millor per a la comunitat.

La Delegació de Viena promou una Diada amb actes a Viena i Barcelona, que podem seguir des de Praga (Budapest, Bratislava). Comença el dia 10 a les 18:30, es retransmet per You Tube aquí. Parlarà la delegada, la Krystyna Schreiber. Seguirà l’estrena d’un documental produït especialment, entorn de com s’ha viscut el confinament a Barcelona, que tu que vius a Txèquia (Eslovàquia, Hongria) potser no has vist. Seguirà un debat sobre el que s’endevina com el futur, entès com una sèria especulacions sobre el món que ve, però vist des de la perspectiva de les regions europees. La Sala Parès presentarà art «confinat». Actuaran músics del conservatori del Liceu, amb una selecció de música catalana i d’Europa central. Actuarà finalment Alicia Edelweiss, una cantant jove de so indie, molt personal, influïda per una forma de cantar molt centroeuropea, recitativa. Una Diada per tant híbrida, presencial i virtual, entorn de la idea de la importància de la cultura i les arts en els temps que venen.