La Primera República (1918-1938) representa per als txecs d’avui una memòria de la democràcia, el capitalisme, la prosperitat i la plena integració al món occidental. Bona part del millor concepte que tenen els txecs de si mateixos, com una nació cultural, ve d’aquells temps, en què una burgesia moderna, efectiva i il·lustrada jugava un paper clau, amb elements com el constructor František Müller, capaç d’encarregar el xalet a un tal Adolf Loos. O bé l’oncle de Václav Havel, un dels productors de cinema més importants.
El 1918 és l’any de la independència, quan s’acaba la Primera Guerra Mundial i es dissol l’Imperi Austrohongarès. La cultura txeca, que portava més de cinquanta anys de teatre i llibre, amb l’Estat propi va arribar a l’esplendor.
En el teatre, dos actors com Jan Werich i Jiří Voskovec van fundar un Teatre Lliure, on es va representar l’avantguarda europea. Avui és un teatre municipal al centre de Praga. La televisió pública emet les seves pel·lícules i les cançons encara estan vives en qualsevol reunió d’amics.
L’efervescència cultural i creativa va arribar a tots els ordres. El 1925 es va fundar el PEN Club txec, només quatre anys després del primer. L’escriptor Karel Čapek en va ser el primer president. El president Masaryk li va donar suport, l’organisme va actuar com un element de representació internacional del nou Estat. Paul Válery, Chesterton, Thomas Mann, Rabindranath Tagore i molts altres van anar passant per Praga.
Čapek, que està traduït al català i a l’espanyol, va ser un escriptor i intel·lectual públic, mediàtic diríem avui, present a la premsa. Un ferm aliat del president Masaryk, un defensor dels valors humanistes, democràtics i burgesos, quan el context i l’època tendien al totalitarisme. La seva obra R.U.R. es va estrenar el 1921 al Teatre Nacional. En ella apareixen uns homes mecànics inventats per un savi boig, dotats de força, intel·ligència i memòria: els roboti. La paraula “robot” va passar a l’anglès i a les llengües del món. L’obra era una crítica al totalitarisme soviètic triomfant: les masses compactes i obstinades, els eslògans deshumanitzats. Es pot dir que anticipava en part la pel·lícula Metròpolis de Fritz Lang, que va aparèixer poc després (1926).
Čapek també feia bullir l’olla escrivint a la premsa. Viatjant i explicant el món als seu públic lector, el 1930 va passar per Barcelona i va explicar la sardana i Gaudí com un arquitecte fantastický. Poc més tard va ser molt actiu recaptant fons per a la República, que van pagar un hospital militar.
En plena guerra a Espanya, l’any 1938, una Mercè Rodoreda de 30 anys i Francesc Trabal (39) van llegir al PEN Club de Praga una salutació escrita per Carles Riba i una defensa de la República en perill:
«Catalunya arrisca en la lluita no solament el viure en llibertat o en servitud política, sinó la seva existència com a col·lectiu: en cas de ser derrotada, haurà de tolerar les més acarnissades incursions que hi hagi hagut en la història, la destrucció del seu poder econòmic, el seu nom, la seva personalitat, però sobretot el seu idioma, la seva forma centenària de pensar i sentir.»
Es van traçar paral·lelismes entre les dues nacions amenaçades per veïns poderosos i brutals, afectades per una crisi econòmica que havia creat injustícia social i masses insatisfetes.
El 15 de març de 1939, a penes dos mesos després de l’entrada de l’exèrcit franquista a Barcelona, els nazis desfilaven per Praga i acabaven de fet amb l’Estat txec independent de la Primera República i amb tota una època.