Una informació important per a tots els lectors que viviu a Txèquia i segurament sou uns panarres, que ja ens coneixem: hem trobat aquest pa, que és molt apte per al pa amb tomàquet. El teniu online a rohlik.cz, o el podeu comprar a Praga la fleca de la Pizzeria Nuova, al costat del Kotva, a Náměstí Republiky. És un pa que, ben llescat amb el ganivet del pa, és òptim per al pa amb tomàquet. Sobre la qüestió del tomàquet ja en parlarem, però de moment hem de dir que el canvi climàtic i l’escalfament del clima no ha de ser tot patiment, perquè per exemple els tomàquets txecs, igual que els vins blancs, han millorat molt.
Panellets o “boletes energètiques”?
Com passa amb les castanyes, no està clar per que mengem panellets per Tots Sants. Potser ve de la tradició de fer un àpat molt ritual després del traspàs d’un ésser estimat, o potser de les ofrenes que els fidels feien a l’església o a la tomba del difunt perquè no li manqués nodriment en el viatge al més enllà, cosa que encara fan els budistes, per cert. Lligaria amb el fet que el panellet és un dolç que es conserva molt, que no es fa malbé d’un dia per altre, i que amb un marketing intel·ligent podria ser no una “barreta” energètica sinó un “boleta” energètica, consumible tot l’any, en packaging individual, ben dissenyat. Però bé: ja s’ho farà la indústria pastissera. Avui interessa sobretot els petits: fer pastetes i boletes. Els adults ens hem afegit a un berenar de pa amb tomàquet i pa de fetge amb moniato i castanyes, portat d’estraperlo de la cansaladeria La Perla de La Garriga, i bull de fetge de la cansaladeria Can Oliveres, també del mateix indret.
Castanyada, ratafia, porrons, amics gallecs
Diuen que antigament, la nit de Tots Sants es tocaven les campanes per recordar als fidels la necessitat de pregar per les ànimes dels difunts. Els campaners, després de fer repicar les campanes una bona estona, reposaven i es menjaven un grapat de castanyes o qualsevol altra fruita del temps, que feien passar avall amb moscatell i ratafia. Com és fàcil de suposar, els campaners no devien estar sols en el ressopó, sinó amb família i amics, i així a finals del segle XVIII ja s’havia generalitzat això que avui en diem castanyada.
El 2 de novembre el Casal Catalanotxec, amb els amics gallecs, de Praga, ha fet la seva castanyada, a la zona de graellada pública del parc Parukářka. El Casal ha aportat les castanyes (dels supermercats d’aquí) i el beure (per internet), i aprofitant la brasa cadascú ha portat el que ha volgut. Hem gaudit per cert d’una estupenda opció de graellada vegetariana. Ha corregut el porró, ple de ratafia. Depèn del vostre background veure el porró com una essència ancestral o bé com un artefacte absurd, que serveix sobretot a la gent de comarques per enfotre-se’n dels urbanites.
Menú de tardor amb bolets, carbassa, castanyes, peres, ànec i altres sinergies.
Els dinars del club*samfaina (33)
Bolets recollits pel Grup Via han acabat al club*samfaina, o de com funcionen les sinergies entre els diferents nuclis del Casal Catalanotxec. Parlem d’una amanida de ceps (Boletus edulis) i mollerics (Suillus granulatus) saltats amb all, posats sobre rucola i canonges, grans de magrana (pel color), olives kalamata i un formatge de cabra neutral, amb vins blancs de Moràvia.
Després, una crema de carbassa amb curcuma, però pensada perquè tingui gust i gràcia. Es fregeixen uns talls petits de guanciale stagionato, es retiren, i sobre l’oli es fregeixen daus petits de poma àcida granny. Rostim carbassa i patata, fem brou de pollastre (pastiller), hi afegim la curcuma, tot per la batedora, els trossets de guanciale i poma per alegrar el plat. La recepta és de Marc Ribas.
Després, ànec rostit, amb pera i castanyes, que és una cosa molt francesa, però ens venia de gust. L’ànec és del mercat de Jiřího z Poděbrad i venia de Moràvia. El vam encarregar dimecres, a un senyor que té una espècie de caravana-botiga, perquè no es pot esperar que tinguin set trossos de cop. Bons trossos, pit, sense os, de 300-320 grams. Com tots els rostits, es comença fregint i segellant, es reserva. Sobre l’oli, una mica de mantega, base de ceba, vi blanc, farigola, peres tallades a quarts i castanyes rostides. S’hi retorna l’ànec, s’hi afegeix brou de pollastre, s’enforna. Estava fet ahir a la nit. Vi negre argentí. Aquí la gràcia sinèrgica és com la dolçor de la pera i la ceba combina amb la carn i el contrast de les castanyes rostides.
Continua llegint «Menú de tardor amb bolets, carbassa, castanyes, peres, ànec i altres sinergies.»Intent de llista de festivals de cinema a Praga i a Txèquia al llarg de l’any
La vida cultural a Praga i a Txèquia és intensa. Per poc que us hi fixeu, els txecs tenen una tendència natural a agrupar tres o quatre pel·lícules, fer un cartell i dir-ne “festival”.
Hem trobat VINT-I-NOU festivals de cinema al llarg de l’any. Comencen a Praga, però també intenten ampliar-ho a les ciutats.
Hi ha un festival de cinema cada mes de l’any (!) però la majoria són a la tardor. A l’octubre que ja s’acaba hem trobat sis festivals (!!), però és que al novembre n’hi ha set (!!!).
Us oferim un primer intent de llista al llarg de l’any, tant de festivals de cinematografies nacionals com festivals temàtics. El guardarem un lloc permanent, d’accés fàcil.
Tingueu present que tot pot canviar, que molts festivals comencen un mes i acaben el següent, i si no sou a Praga reviseu la vostra ciutat. Els festivals també s’acaben, alguns links poden ser no actuals.
No cal dir que si hi trobeu errors i mancances estarem encantats de rebre les vostres aportacions.
GENER
Cinema dels països escandinaus: scandifest.cz
Cinema iranià: https://www.praguereporter.com/home/tag/iranci-film-festival/
FEBRER
Cinema japonès: eigasai.cz
MARÇ
Cinema de viatges: expedicnikamera.cz
Cinema de sèrie B, sang i fetge, exploitation, animalades diverses: otrlydivak.cz
ABRIL
Festival de cinema de Krnov: www.krrr.cz
MAIG
Cinema d’animació a Liberec: www.anifilm.cz
JUNY
Festival de cinema dolent, acompanyat de consum de rom: filmfestnaruby.cz
JULIOL
Festival Internacional de Cinema de Karlovy Vary: kviff.com/en. És el festival internacional de país, de categoria A, amb tradició. Costa arribar-hi i allotjar-se, és car i complicat, però és pot fer.
Festival de cinema d’estiu dels cineclubs txecs, a Uherské Hradiště: lfs.cz. És una qüestió d’amor al cinema.
Cinema i documentals entorn dels drets humans: jedensvet.cz
AGOST
Festival de cinema negre, fora de Praga: noirfilmfestival.cz
SETEMBRE
Cinema israelià: kolnoa.cz
Cinema i arquitectura: filmarchitektura.cz
Cinema de ciència ficció: futuregate.cz
OCTUBRE
Cinema infantil: maleoci.cz
Cinema d’esports de neu: snowfilmfest.cz
Cinema documental a Jihlava: www.ji-hlava.cz
Cinema brasiler: kinobrasil.cz
Cinema argentí: cineargentino.cz
Cinema alemany: dasfilmfest.cz
Cinema espanyol: lapelicula.cz
NOVEMBRE
Cinema de temàtica lgtbietc. mezipatra.cz/en
Cinema francès, la grandeur: festivalff.cz
Cinema indi, Bollywood: bollywood.cz
Cinema d’Austràlia i Nova Zelanda: aussiefilmfest.cz/
Cinema d’Europa Central (Polònia, Txèquia, Eslovàquia, Hongria) 3kino.cz
DESEMBRE
Cinema italià: mittelcinemafest.cz/en
Cinema asiàtic: filmasia.cz/en
El Casal Catalanotxec organitza lectura de contes, xocolata i jocs per als més petits
El Casal Catalanotxec dona suport al Casalet Art, que són activitats infantils centrades en un taller d’art, de pagament. Ara amplia l’activitat a tallers gratuïts, sense ànim de lucre, de lectura de contes i berenar, amb beguda de xocolata, galetes i jocs. El lloc és el Mateřské Centrum, que és part del Komunitní Centrum de Kampa, una Ong amb el suport del municipi que manté espais per a les famílies al centre de la ciutat, contra la pressió depredadora i destructiva del turisme.
Els colors de l’estiu i la tardor
El primer i tercer dissabte d’octubre el Casalet d’art ha pintat colors del fons marí de l’estiu i de la tardor. S’ha jugat amb formes, colors i textures de la tardor, s’ha imprès amb fulles d’arbre, i s’ha assajat l’aquarel·la.
_____
El Casal Catalnotxec dona suport a tallers d’art teràpia per a nens i nenes de la comunitat. Per saber més sobre art teràpia i l’enfoc d’aquestes sessions podeu llegir aquest article.
Amanida de mozzarella i pesto de festucs, escalivada amanida, tagín de verdura, pollastre rostit amb prunes i orellanes.
Presentació del llibre “Popular Culture, Identity and Politics in Contemporary Catalonia”
Els dinars del club*samfaina (32)
El Casal Catalanotxec entra en la tardor organitzant un altre dinar de la seva secció gastroesnob, el club*samfaina, i aquesta vegada amb programa cultural, la presentació d’un llibre d’antropologia acadèmica sobre Catalunya. Anem per parts.
Hem introduït una amanida nova, que surt d’una recepta d’Ada Parellada adaptada a les condicions realment existents a Praga. L’estupendíssima cuinera catalana proposava trobar UN tomàquet, buidar-lo, pelar-lo (!), i omplir-lo, amb molt de compte, amb UNA burrata.
Nosaltres, quin remei, hem hagut d’adaptar la recepta: hem fet servir boletes de mozzarella de Gran Moravia i tomàquets txecs, una mica més grans que els cirerols. Hem de dir que gràcies al canvi climàtic (!) la qualitat del tomàquet txec ha millorat molt els últims deu, quinze anys. Hem partit els tomàquets per la meitat i els hem capgirat sobre tovallons de paper perquè alliberin aigua.
Les fulles d’enciam de base són de cors d’enciam. Les olives són kalamata del Billa, o sigui amb alguna personalitat, quan la recepta d’Ada Parellada proposava rodanxes d’oliva negra sense pinyol. La clau d’aquesta amanida però és un pesto de festuc, alfàbrega i julivert, més un trencadís de festuc, pinyons i pipes de carbassa.
La segona amanida ha estat la clàssica escalivada amanida. Rostim pebrot i albergínia, ho tallem en tires, ho combinem amb els mateixos tomàquets crus d’origen txec, olives kalamata, i hi afegim una vinagreta d’oli i sal, llimona i zatar. Què és zatar, us preguntareu? És orenga en àrab. És orenga molta, amb grans de sèsam.
Després d’una amanida vegetariana i una altra vegana, hem passat a un tagín de verdura, una sopa de verdura totalment vegana. La base és una ceba fregida. S’hi afegeixen les espècies: ras el hanout, comí molt, curcuma. Després, passata de tomàquet. Després, tot el que vulgueu: daus de patata, pastanaga, batata, carbassa, carbassó, cigrons, olives verdes. El tagín és una de les bases de la cuina mediterrània… marroquina. Al club*samfaina estem per la cuina mediterrània… però de tot el Mediterrani, també l’africà i també l’oriental.
Continua llegint «Amanida de mozzarella i pesto de festucs, escalivada amanida, tagín de verdura, pollastre rostit amb prunes i orellanes.»Sopar de la Diada a Praga
Hem mogut la celebració de la Diada de dimecres a divendres, hem fet un sopar amb bandera, basat en portar cadascú un plat. Sobrassada “coent” de Mallorca, de matança casolana; bunyols de bacallà, d’un que va arribar dimecres de Catalunya i el va portar de contraban; remenat de verdura tarragoní; gambes; cigrons i espinacs; pastís de patata i peix; una estupenda amanida amb figues fresques i formatge de cabra, la clàssica truita de patata, tagín de verdura, crema de carbassa, ales de pollastre a l’all; fetge i ceba. Tot ho fa possible gent que diu que “no cuina” (!).
De què va la conversa? Inevitablement, la política és una part, perquè un dia és un dia, però ningú no té esma d’entrar en detalls ni d’insistir en el nou “Psoe State of Mind” on els partits processistes han arrossegat el país. Mentrestant, la Natàlia ens ha fet la contracrònica de la celebració institucional a Viena, amb l’ambaixadora espanyola dient que l’onze de setembre és “a veri impórtan selebreixon for Catalonia an for Espein”. Després, la Xènia ha parlat de coses que el Casal prepara, i després la conversa ha derivat cap a allò que sempre acaba sortint, el curiós fenomen del Xoc Cultural Invers, o XCI
Continua llegint «Sopar de la Diada a Praga»La Diada a Viena
El Casal Catalanotxec, representat a la Diada institucional a Viena
La Diada institucional es va celebrar a Viena amb la influència visible del canvi de govern a Catalunya. Representants de l’escena política, empresarial i cultural d’Àustria i dels països de l’Europa Central van ser convocats a l’edifici emblemàtic de l’aquari de la ciutat, el Haus des Meeres, a l’últim pis de deu plantes, amb vistes privilegiades. El Casal Catalanotxec el va representar la presidenta, Natàlia Soler.
L’ambient va ser distès i festiu, obert a famílies dels casals austríacs, que també van poder visitar l’aquari. El vespre es presentava amb un concert i un pica-pica atès per cambrers circulant per la sala.
La celebració va començar amb la recepció dels convidats, amenitzada amb música de DJ i cava català. Krystna Schreiber, delegada del Govern a Europa Central, va començar l’acte agraint la presència de cares conegudes i d’altres de noves.
Seguidament va donar la paraula a l’ambaixadora espanyola a Àustria, que va assistir a la seva primera Diada perquè va assumir el càrrec aquest mes de juny. M. Aurora Mejía Errasquín va explicar la importància de la Diada tant per Catalunya com per Espanya, i va recordar les paraules del president Salvador Illa commemorant la importància de Catalunya com una de les més dinàmiques i actives d’Espanya.
Krystyna Schreiber va reprendre la paraula i durant el seu parlament va recordar que l’edifici era un antic búnquer, i va comparar els pobles austríacs i catalans, que van perdre una guerra i es van haver de refer repensant quin model de país volien per continuar endavant.
Continua llegint «La Diada a Viena»