|REVISTA|KAMPA|EUROPA|CENTRAL| – Comunitats catalanes i residents de Txèquia, Àustria, Eslovàquia i Hongria

Hongria entre l’Oest i l’Est

Geopolítica més enllà de les eleccions

L’icònic edifici del Parlament a Budapest, vist des del Bastió dels Pescadors (Ervin Lukacs unsplash.com)

Durant segles, Hongria ha estat descrita com situada entre l’Oest i l’Est. Això no és només una observació geogràfica, sinó una realitat estructural: Hongria se situa entre diferents sistemes de poder.

La geopolítica té dos components principals. El primer és estructural: la geografia. Canvia molt poc, encara que la tecnologia i les infraestructures poden modificar-ne els efectes. El segon és la dinàmica de poder—la interacció de forces internes i externes. Aquesta dimensió és flexible i evoluciona amb el temps.

Entre aquests dos elements es desenvolupa la història. Es pot entendre en tres capes: fets, és a dir, esdeveniments que es poden verificar; interpretació i narrativa, sovint modelades pels qui tenen poder; i memòria històrica, que influeix en la identitat, la percepció i el comportament polític.

Les eleccions formen part d’aquesta segona capa. Poden influir en la direcció de les polítiques, les prioritats i les aliances a curt termini. Tanmateix, operen dins de limitacions estructurals. En països com Hongria, on la geografia i la història condicionen fortament les relacions exteriors, els resultats electorals ajusten el rumb, però no redefineixen la posició de fons.

El territori: la conca dels Carpats i el Danubi
La geopolítica d’Hongria comença amb la geografia. Està situada a la conca dels Carpats, una zona plana i oberta que és fàcil de travessar. Aquesta conca connecta Europa Central amb els Balcans i més enllà cap a Àsia. El riu Danubi travessa el país i és el principal corredor nord-sud. Connecta Europa occidental amb el mar Negre i continua cap a Istanbul. El riu ha estat sempre una via clau per al comerç, els exèrcits i la comunicació.

Per això, Hongria ha estat més un espai de pas que no pas una destinació. Budapest es troba en un punt de pas principal del Danubi i ha estat durant molt de temps un punt estratègic on es poden controlar els fluxos. El país ha estat sovint un corredor, una zona tampó i un camp de batalla entre potències més grans.

Aquest paper ja existia en època romana. Els romans van establir la seva frontera al llarg del Danubi. La part occidental de l’actual Hongria formava part de Pannònia, connectada amb els sistemes militars i comercials romans. Aquincum es va convertir en un important centre de frontera. El Danubi marcava la línia entre el món romà i els territoris exteriors.

Aquest patró va continuar més tard. Europa occidental tenia dues rutes principals cap a Anatòlia: una ruta marítima vinculada a Venècia i una ruta terrestre a través d’Hongria i els Balcans al llarg del Danubi. L’eix Budapest–Belgrad–Istanbul es va convertir en una connexió terrestre clau entre sistemes occidentals i orientals.

La identitat hongaresa
La identitat hongaresa és distintiva dins d’Europa. No és ni eslava ni germànica. La llengua és finoúgrica i no indoeuropea, cosa que la diferencia dels països del voltant. Aquesta identitat es basa en alguns elements principals. Primer, els orígens: els magiars van arribar a la conca dels Carpats a finals del segle IX des de l’estepa eurasiàtica. Segon, l’assentament a llarg termini en aquesta conca, que ha estat el territori central durant més de mil anys. Tercer, la creació d’un estat cristià sota Esteve I d’Hongria cap a l’any 1000, que va vincular Hongria amb Europa occidental.

Aquests elements creen una identitat dual: orígens i llengua no europeus, però alineació política i religiosa europea. Aquesta dualitat continua present avui.

Continua llegint

Modelar i coure

Fotografies penjades aquí, sense més comentari. Després del modelatge, la cocció.

_____
El Casal Catalnotxec dona suport a tallers d’art teràpia per a nens i nenes de la comunitat. Et pots fer del Casal Catalanotxec aquí i dones suport a la idea. Per saber més sobre art teràpia i l’enfoc d’aquestes sessions pots llegir aquest article.

Eleccions a Hongria 2026: un resultat incert

Anàlisi

Sis mesos d’avantatge sòlid de Tisza sobre Fidesz (politico.eu)

Hongria vota aquest diumenge 12 d’abril a unes eleccions que molts observadors consideren entre les més rellevants d’Europa aquest any. No solament són importants per al futur immediat del país, sinó també perquè en poden marcar la continuïtat o una possible reorientació després de setze anys de govern de Viktor Orbán (Fidesz).

Durant aquests anys, Orbán i Fidesz han mantingut una relació sovint tensa amb la Unió Europea i amb Brussel·les. Els principals punts de fricció han girat al voltant de l’estat de dret, de la situació dels mitjans de comunicació i de la justícia, dels moviments migratoris, dels ajuts a Ucraïna i les sancions contra Rússia i també dels fons europeus congelats. Orbán ha intentat articular una “tercera via”: continuar dins de la UE per beneficiar-se del mercat i dels recursos europeus, i alhora mantenir una política sobiranista amb apertura cap a Rússia i la Xina, que s’ha vist reforçada per l’administració Trump als Estats Units.

El rival més fort en anys
El principal rival d’Orbán és Péter Magyar (Tisza), considerat per molts analistes el rival més fort que ha tingut en setze anys. El legitima i dona credibilitat el coneixement que té del sistema, a conseqüència dels anys que ell mateix ha format part del nucli dur de Fidesz, ben proper a Orbán. Magyar no es presenta com un progressista clàssic ni com un liberal d’esquerres, sinó més aviat com una figura nacional, reformista, centrada en la lluita contra la corrupció i en la reconstrucció institucional de l’Estat. Això li permet ser vist com una alternativa patriòtica orientada a regenerar el país i no com una figura disruptiva i desestabilitzadora.

Cal tenir en compte que Fidesz i Tisza comparteixen el nacionalisme i no pretenen ser projectes postnacionals o cosmopolites. La diferència és que Fidesz articula aquest nacionalisme en clau sobiranista, amb un discurs de defensa d’Hongria davant Brussel·les, la immigració i les pressions externes, mentre que Tisza utilitza un nacionalisme més reformista i patriòtic, centrat en la regeneració de l’estat.

Així, una de les principals línies divisòries és la continuïtat davant d’una proposta de canvi polític: Fidesz defensa el sistema construït per Orbán des del 2010, mentre que Tisza fa campanya sobre la necessitat de canvi polític, lluita contra la corrupció i reparació institucional.

Continua llegint

Cavall Fort i la diàspora centreeuropea

La revista reacciona al que passa a Viena

L’onze de març ens fèiem ressò de com la Montserrat Vilar, a Viena, anunciava que les filles se li havien fet grans, i que regalava els Cavalls Forts a qui els volgués. El Casal Català de Viena va reaccionar, ho va fer córrer per les seves xarxes i de seguida els exemplars que haurien pogut acabar en el paper reciclat es van repartir en lots, que van anar a vuit famílies catalanes de la ciutat. Als de la revista els va arribar, i han publicat una reacció a X:

L’episodi demostra, per qui ho vulgui veure, que els catalans a Europa Central som una realitat que ha de ser reconeguda, més enllà del límit que imposa l’estat.

La publicació d’aquesta notícia ha fet córrer, dins del grup intern de WhatsApp de la RKEC, que circulen no solament Cavalls Forts, sinó Sàpiens i Tatanos, la revista dels més petits.

En el cas d’aquesta última probablement serà més difícil transmetre’ls a generacions futures, perquè sovint els exemplars acaben estripats, guixats i tacats de menjar…

L’episodi demostra la utilitat de la RKEC. Si ens presentem com una plataforma txeca, eslovaca, austriaca i hongaresa, que miri més enllà del local, tindrem el crèdit de poder unir tant els grups de cada país com la gent que s’estima més anar per lliure.

Mentrestant, la web de Cavall Fort us ofereix accés a la botiga amb les subscripcions a Tatano i el Cavall Fort, un munt de llibres i a més material descarregable gratuïtament.

La natalitat, entre 1,28 i 1,36

La natalitat entre els nostres quatre estats està en un nivell molt similar. A Txèquia 1,28, Àustria 1,30, Hongria 1,31 i Eslovàquia 1,36. Potser és més baixa del que es podria pensar, considerant que Viena i Praga surten a les llistes com ciutats amb bones condicions per criar la canalla. Eslovàquia, que probablement és l’estat més pobre, és el que la té més alta, tot i que per poc. Geo.universe és un compte d’Instagram fet per un junkie dels mapes i les estadístiques. Entenem les estadístiques com una mera indicació, com un apunt per a la conversa, per començar a conèixer la regió. N’anirem pescant d’aquí i d’allà. L’etiqueta “estadístiques” reuneix totes les entrades en aquesta línia.

Es crea l’agenda catalana a Europa Central

Avui dilluns de Pasqua s’ha presentat una agenda catalana a Europa Central. Les entitats i els residents a Txèquia, Àustria, Eslovàquia i Hongria tenen a disposició una agenda comuna, una eina per difondre i promoure les seves activitats. La iniciativa és privada i sense ànim de lucre i la coordina el Casal Catalanotxec des de Praga i aquesta revista. Hi podeu accedir des del menú.

En principi pot semblar contraintuïtiu, perquè la majoria de la gent de la diàspora es quedarà la majoria de les vegades en les iniciatives locals. Però Europa Central té característiques especials.

Si ets a Brno (Txèquia) o a Bratislava (Eslovàquia), Viena (Àustria) et queda a prop. Els autòctons van a Àustria i Viena per feina i oci, i Viena, Bratislava i Budapest estan unides pel Danubi. La geografia i la història importen. L’herència austrohúngara i la realitat del continu administratiu que fa la Unió Europea també importen.

A Europa central els catalans, valencians i balears som quasi quatre mil persones. Cadascú es quedarà a casa seva la majoria de les vegades, però potser és hora de començar a pensar que potser som més del que sembla.

Si voleu publicar a l’agenda, escriviu-nos.

Una connexió entre Gaudí, Praga i Viena (erudita, rebuscada)

Hi ha una obra de Gaudí a Sarrià-Sant Gervasi, relativament menys coneguda, que és la Torre Bellesguard. En ella, un element apunta, en una línia recta imaginària, fins a Praga, fins a l’església del monestir de San Gabriel, a Smíchov. Si en voleu saber més aquest article explica la connexió.

El context és el pensament catòlic de finals del segle XIX. Temps d’esforços de religiosos, intel·lectuals i artistes per renovar l’espiritualitat, davant de la sensació de crisi provocada per la modernitat, la secularització i els problemes i els reptes relacionats. Volien refundar el món de la fe i les seves formes, i en general renovar la cultura europea. Va ser un caldo de cultiu amb gent implicada per tot Europa.

Avui és un material dens, a l’abast d’especialistes com Carles Rius Santamaria, que proposa aquesta connexió gaudiniana amb Europa Central. És filòsof i historiador de l’art, professor a la Universitat de Barcelona. Ha estudiat la influència del pensament alemany en Gaudí i té un vessant de divulgador i conferenciant, per si el voleu seguir a You Tube.

Bellesguard: la reinterpretació d’un lloc en clau nacional
Gaudí era profundament català i estava plenament compromès amb els ideals de la Renaixença del país, per molt que avui no faltin els sospitosos habituals, disposat a robar-lo o banalitzar-lo, quedant-se en el clixé idiota del “geni”.

Bellesguard és un nom de lloc, alt, des d’on es contempla un paisatge bell. El rei Martí l’Humà, l’últim rei de la casa de Barcelona, hi va tenir un castell, on va viure fins a poc abans de morir-se. Des d’allí veia tot el pla, la ciutat i el port. Podeu apreciar les vistes a la web actual del lloc.

La Torre Bellesguard que va fer Gaudí té un pinacle amb la bandera catalana hel·licoidal, un corona de Martí l’Humà i una creu quatre braços orientats als quatre punts cardinals. Les ruïnes del castell són allí mateix, i Gaudí va ser plenament conscient del valor històric i simbòlic del lloc.

Una geometria divina
Segons Rius, Gaudí tenia un pensament estètic propi, i estudiar-lo permet entendre millor les seves obres. L’arquitecte va tenir moltes inquietuds, va llegir molt, al voltant de la història antiga i el sentiment religiós. El bisbe Grau, un amic personal, el va introduir als llibres de Prosper Guéranger, un monjo benedictí francès que era part d’aquests renovadors de l’església.

Guéranger, al seu torn, va influir en uns altres benedictins del sud d’Alemanya, que van aplicar les seves idees a les arts plàstiques, i van desenvolupar una escola artística dita de Beuron. En essència van fer un art molt simbòlic i geomètric, inspirat en l’art egipci, bizantí i paleocristià, com volent tornar a impressionar l’espectador amb una nova estètica.

Guéranger va desenvolupar tot un sistema de simbolisme geomètrico-teològic. La idea era, ni més ni menys, fer servir la geometria per reconstuir el llenguatge amb què Déu va crear el món.

Totes aquestes idees van influir en Gaudí, i el professor Rius ho “llegeix” en la planta i la realització de la Torre Bellesguard. En aquest sentit, tot en la casa apunta al seu centre geomètric, i al pinacle que simbolitza el renaixement de Catalunya.

Tot, tret d’un sol element, que és d’on surt una recta imaginària que va fins a Smíchov, a Praga, on els pintors de l’escola de Beuron van decorar una basílica de dues naus coneguda com Sant Gabriel, entre 1893 i 1898 (a la Viquipèdia txeca està ben fografiat i s’aprecia l’art de Beuron.) Dos anys després, el 1900 Gaudí començaria a Bellesguard. El professor Rius ha documentat semblances entre elements Sant Gabriel a Smíchov i la Torre Bellesguard a Barcelona.

Mentrestant, a Viena…
Els de Beuron van guanyar un cert ressò en el tombant del segle XIX al XX. A Viena van arribar el 1905, amb una exposició a la Wiener Secession. Allí, un tal Richard von Kralik , un intel·lectual austríac catòlic, també amb ànsies renovadores, va voler impulsar la construcció d’una església decorada segons l’estil de Beuron. La iniciativa no es va arribar a materialitzar, probablement per falta de suport i perquè el context artístic dominant no era favorable.

La connexió centreeuropea de Gaudí, esbossada en aquestes línies, s’explica molt millor als primers quaranta minuts del vídeo.

L’habitatge: percentatge d’ingrés mensual per llogar 100 m2

Per a sorpresa de ningú, guanya Viena

Al mapa s’aprecia bé que l’èxit de Viena i d’Àustria en la qüestió. Bratislava, tan a prop, ja és més cara, i a Budapest sembla que és la pitjor situació. No hi ha dades per a tot Hongria. A Txèquia hi ha regions del nord per damunt i alhora per sota de la mitjana del país.

Primavera, colors, flors.

Era més dur fa anys, però l’hivern centreeuropeu encara és prou dur com per celebrar més l’arribada de la primavera i els colors de les flors. El Casalet d’Art, com de costum, ho recull. Si voleu, escolteu com us ho expliquen. No cal afegir ni una paraula més.

Calçotada oberta o tancada, dos models per als casals

Des de Praga us expliquem com fer una calçotada i no morir en l’intent

Els catalans de Praga hem fet calçotada el 29 de març. Escurant el límit de la temporada. Ha anat d’un pel que no trobem calçots.

Probablement, el millor de les calçotades a la diàspora es veure pares de parelles mixtes adoctrinant la canalla des d’una edat ben tendra. Fill meu, digues “calçot”. Digues “romesco”. Digues “Barça”. Tres anyets, té el campió. La mare és eslovaca i li farà halušky, i ben fet que farà. Però el pare compleix les obligacions d’adoctrinament patriòtic.

La calçotada és important en el calendari de qualsevol casal català de la diàspora.

Però si es fan calçotades és perquè hi ha gent que hi aporta treball voluntari i el preu només va a cobrir costos.

A Praga hem arribat a la conclusió que limitar l’aforament de calçotada i fer pagar més els no socis és un bon compromís. La calçotada per tant no pot ser oberta, ha de ser tancada. Expliquem-ho.

La calçotada ha de ser un esdeveniment valuós, únic. S’han d’esgotar les entrades. Qui badi s’ha de quedar fora.

Per què? Perquè si feu la calçotada oberta us vindrà molta gent perquè el preu serà relativament barat, però no donareu a conèixer el vostre casal, ni us el valoraran. S’aprofitaran del vostre treball voluntari.

Avui tothom vol agradar i ser cuqui, empàtic i positiu. En realitat, a molta gent no li fa vergonya comportar-se com un paràsit oportunista que es creu que té drets de consumidor. Els evitareu limitant la calçotada, fent pagar més a no socis. Eleveu el preu del no soci sense miraments. Que es fan socis només per la calçotada? No passa res.

Tècnicament és primavera, però encara fa fred.

Hem recollit experiències de calçotada a Berlín, Praga i Viena. A Berlín, més de cent persones. Tot organitzat amb precisió germànica. Excels perfectes. Què passa? El treball voluntari està assegurat perquè hi ha més gent disposada a estirar del carro. Però el centenar de persones se subdivideix en grups més petits, i no hi ha massa connexió real. Es fa perquè el casal del lloc considera que s’ha de fer i perquè hi ha prou treball voluntari, i ja està.

Mentrestant, l’experiència de Viena és una no-calçotada. No s’hi han vist en cor. Els que ofereixen treball voluntari no volen treballar tant per a tanta gent. Es veu que a Viena abans hi havia calçotades multitudinàries, ara no. Però tan legítim és fer la calçotada com no fer-la.

A Praga, modestament i amb tot el respecte, creiem haver arribat un compromís. Limiteu la calçotada. Feu pagar més, sense miraments, als no socis. Feu rentar els plats als assistents. Tothom ha d’entendre que és un esforç col·lectiu, comunitari.

La calçotada oberta és un model esgotat. La calçotada tancada és el camí. La calçotada tancada pot créixer si la vostra organització creix de forma orgànica, amb gent que està present de veritat, i que treballa de veritat. Si no, no val la pena. Val més ser vint que dos-cents.