El Taiko Ramen Bar és un japonès de Žižkov que us seduirà amb conceptes tan essencials com un bon brou cremós, com a base del ramen, en un local decorat amb fanals i flors de cirerer sintètiques.
Hem tastat aquests brous cremosos, són estupends i no us els fareu a casa. El menú és ric però hem començat per un bol de ramen, aquí el teniu:
El Taiko Ramen de Žižkov us ofereix una esplèndida mostra de cuina japonesa.
Ho tenim comprovat. El tió és un seductor. Un avi txec va fer un tió per a les netes, perquè el fill es va enamorar d’una catalana. Un txec divorciat amb filles s’enamora d’una altra catalana, i la idea de fotre bastonades a un tronc i rebre regals a les nenes txeques les fascina. Mentrestant, la canalla creix: mentre alguns es fan massa grans per continuar creient, n’arriben de nous, petitons, disposats a bastonejar el tió i rebre regals. A Praga tenim el tió que va fer l’avi txec i el cosí que va venir de Catalunya a donar-li un cop de mà.
Hem fet una escudella-ramen, amb conchiglie italianes en comptes de galets i jelito txec en comptes de botifarra negra. Abans hem fet una amanida amb bolets i formatge de cabra.
També hem fet una amanida de tomàquet txec i olives kalamata.
De postres, gelat de festuc de Creme de la creme, que tot i el nom són txecs, amb trencadís de festuc i una paperina de bona galeta.
També hem continuat parlant de bitcoin i satoshis i de la situació, perquè el nivell no decau.
____ Si ets català i vius a Praga o Txèquia i trobes a faltar menjar “normal” fes-te soci del Casal Catalanotxec i vine als dinars del club*samfaina, que són el seu braç gastroesnob. T’hi pots afegir a través del WhatsApp del Casal Catalanotxec. Es reuneixen en una casa particular l’últim dissabte del mes, o no, si així s’acorda. No s’hi porta res, solament una contribució a les despeses. Això allibera els comensals d’aquella sensació tan de la respectabilitat petitburgesa d’haver de dir “la pròxima a casa nostra”. També allibera de reciprocar qui no pot, perquè no té mitjans, que al cap i a la fi a Praga tots som població d’al·luvió i molta gent hi està de pas. Podeu veure aquí de què va. La |REVISTA|KAMPA| és mediální partner. Publiquem íntegrament cada nota de premsa que envien. Aquí, el dinar de novembre, que excepcionalment ha passat de l’últim cap de setmana de novembre al primer de desembre.
Tips de l’abús de les companyies aèries amb les maletes? Doncs no en factureu més. Envieu-vos paquets.
Anant i venint entre Catalunya i Europa Central, si teniu adreça a Praga (Viena, Bratislava, Budapest, etc.) envieu-vos paquets un dia o dos abans d’agafar l’avió de tornada.
Teniu opcions. Una empresa catalana a Praga us por fer arribar etiquetes, que us haureu d’imprimir i portar a una sucursal de DHL. Per demanar l’etiqueta us haureu de posar en contacte [aquí].
Una altra opció: fa un any vam parlar de Nova Post, una empresa de paqueteria ucraniana amb implantada a bona part d’Europa. A Txèquia, Eslovàquia, Àustria i Hongria estan presents, i a més països.
Enviar-se caixes surt per sumes comparables a facturar maletes, però sense la llauna d’haver d’esperar equipatge, etc.
La capsa arriba al cap de dos o tres dies, us la porten a casa i us queda el plaer de l’unboxing (!).
El Casalet ha sortit d’excursió o passeig de diumenge a Divoká Šárka, aquest parc natural a Praga mateix, en el que sembla un perfecte dia de la tardor més fotogènica: pluja però no massa, fred però no gaire i tota la gamma de verds, marrons i ocres. Hi ha hagut temps de picar unes castanyes (fetes en forn domèstic), en nom de les dates i la tradició, i s’ha acabat dinant per la zona.
___ El Casalet és la secció del Casal Catalanotxec de famílies amb canalla petita. Fan un Casalet d’Art amb manualitats dos cops al mes (tret de l’estiu), el Tió quan toca i més activitats. Si ets a Praga o a Txèquia fes-te del Casal i participa.
Una reflexió sobre la importància del Barça en la vida de la diàspora catalana al món
Avui que el Barça viu una etapa de reconstrucció profunda —esportiva, econòmica, institucional i simbòlica—, volem recordar una de les veus de la comunitat blaugrana, la dels que vivim fora.
Per a la diàspora catalana, ha estat també molt més que un club: un pont cultural i identitari que obre converses i crea complicitats. El Barça ens ha servit més d’una vegada per trencar el gel: des de conèixer nous amics fins a sortir airosos d’un control policial o d’una frontera.
Per tant, saben de primera mà que el Barça és una de les institucions més potents i reconeixibles del soft power de Catalunya arreu del món.
Avui, des de Txèquia, a la diàspora catalana observem la reconstrucció profunda del Barça amb la mateixa barreja d’esperança i passió que des de casa.
Un club malalt? En un article recent, Roger Vinton critica durament la gestió de Joan Laporta. Segons ell, el Barça continua amb pèrdues estructurals, viu de vendes de patrimoni i de les anomenades “palanques”, i acumula un deute de més de 2,5 miliards d’euros. Laporta ha fracassat en l’objectiu de revertir el llegat de Bartomeu. Ha convertit el club en un pacient crònic, dependent de maniobres comptables i decisions de risc que posen en perill el seu futur.
Vinton tracta el Barça com una empresa normal, sense entendre que és una entitat atípica, amb actius intangibles que no surten al balanç i una marca global que viu de centenars de milions de seguidors internacionals, de la televisió, del marxandatge i dels patrocinadors globals. El Barça no pot ser analitzat com una societat anònima; és un club amb un valor simbòlic i emocional que condiciona totes les seves decisions econòmiques.
Ha arribat la tardor a Praga, i és una fantàstica oportunitat per treballar amb els colors càlids. Hem descobert que, si mirem els arbres des del terra cap amunt, sembla que les branques es vulguin tocar, com en un contrapunt harmoniós de formes i llums. Com sempre, cada criatura hi ha posat una part del seu imaginari.
_____ El Casal Catalnotxec dona suport a tallers d’art teràpia per a nens i nenes de la comunitat. Et pots fer del Casal Catalanotxec aquí i dones suport a la idea. Per saber més sobre art teràpia i l’enfoc d’aquestes sessions pots llegir aquest article.
Ho heu demanat TANT, fins i tot des de Viena, que al final ens hi hem hagut de posar. Hem compilat les receptes provades pel club*samfaina, la secció gastroesnob del Casal Catalanotxec, i ens ens surten 51. Està escrit pensant en qui ja s’orienta cuinant, es fia de les seves percepcions i sentit comú, i no li calen grams, minuts, etc.
Si ets a Praga i no ho coneixes, és una iniciativa de crowdcooking. Si ens llegeixes des d’altres llocs de la diàspora, t’animem a organitzar-ho: cuineu a casa regularment, compartint despeses. Aquí està explicat com es pot fer.
El govern impulsa un estudi per analitzar l’experiència amb el vot exterior per part dels catalans residents a l’estranger. La intenció declarada és veure la incidència en el dret de vot a l’exterior dels canvis en les normes de vot, especialment els que recull la Llei orgànica del règim electoral general (LOREG). Probablement deu voler dir si la gent vota més, menys o si fa no fa igual, després de la fi de l’obligació de demanar el dret de vot. Si hi voleu col·laborar hi ha aquesta enquesta, és un moment.
L’amic Jep T., un gurmet i enòfil digne de tota solvència, em diu això de l’ànec amb peres i castanyes:
És un plat plenament de tardor, on la dolçor natural de la fruita i la textura farinosa de la castanya equilibren el greix noble i aromàtic de l’ànec, creant un conjunt càlid i profund. En aquest context, un vi d’Amèrica Llatina és una elecció magnífica: per exemple, un Carmenère de Colchagua o del Maipo ofereix més cos, taní suau i matisos d’espècies dolces que dialoguen perfectament amb les peres i la calidesa de les castanyes.
Li he dit que segurament el Carmenère no serà de les valls de Colchagua o del Maipo, però que gràcies de tota manera. Ha preguntat com penso començar abans d’arribar a l’ànec, i li he dit una amanida d’hivern amb bolets a l’allada, olives negres, formatge de cabra, pinyons i espinacs tendres, amb glasejat de balsàmic. Ha comentat el següent:
