ed. – |REVISTA|KAMPA|

Elogi del bistro vietnamita de guàrdia

Cafès i bistros originals de Praga (33)

Aquest està a la cantonada dels carrers Sázavská/Slezská de Vinohrady, però n’hi ha probablement milers per tot el país: és el bistro vietnamita de guàrdia. El que sempre hi és. Hem vist llocs asiàtics que proposen coses, com Field Rice o Teplá Kačka. Llocs on es va pel que són. En canvi el vietnamita de guàrdia és el que teniu més a prop de casa i s’hi va de tant en tant perquè sí, per variar, per l’avui no cuino. Amb la mestressa basada, simpàtica, efectiva, que et parla un txec simple, de poques frases, amb un accent característic, i et diu “pojďte dál!” (“passi!” ), “posaďte se!” (“segui!”), et porta el menú a l’insant, torna i et diu “máte vybrano?” (“ja ho té?”). Són més barats, estan plens de gent del país. Els decoren sempre amb el mateix estil, amb estàtues, plafons i decoració kitsch asiàtica de fàbrica, de colors vius i llampants. La carta és sempre la mateixa, la sopa, el “Pho”, de bou, porc o pollastre, i la variant amb tofu. Plats amb molt d’arròs i fideus, aromatitzats amb julivert, coriandre, gingebre. El servei és ràpid i amable, i va per feina. En resum, per si és de servei: 1) Busqueu un vietnamita sòlid a prop de casa, i 2) Adopteu-lo com el vostre bistro de guàrdia.

Rice Field, un restaurant vietnamita renovat

Té sentit un altre restaurant vietnamita a Praga, quan n’hi un cada cent metres? La gent de Rice Field va pensar que sí, però renovant el concepte. No som al sòlid vietnamita de tota la vida, barat i segur, amb la pho-levka de bou o pollastre i coses en plats individuals.

No, aquí demaneu entre quatre bàsics, amb pollastre, bou, porc i tofu, més una sèrie de complements, i us ve tot servit en una sèrie de cassoletes, bols i plats de ceràmica molt cuquis, pensat per acabar amb tota noció d’entrant, primer i segon, i anar fent, que tothom ho tasti tot.

Hi ha per exemple unes plàteres en forma de 1/6 de circumferència, de manera que podeu acabar formant un cercle si sou més de dos. Serveixen arròs blanc bàsic, brou, carn de porc amb salsa de soja, pollastre amb llimona, rotllets de marisc (està molt trinxat, te l’has d’imaginar una mica) i tota la proposta vietnamita fresca i saborosa, amb coriandre, molt de coriandre.

L’estètica del lloc està dominada a l’entrada per un bonic mural que evoca els camps d’arròs, i més cap a l’interior és d’un minimalisme elegant que es vol apartar del kitsch asiàtic habitual, i que per la mateixa lògica a algú li podria recordar la fredor d’un garatge. En resum, aneu-hi en parella o en grup no gaire gran si us ve de gust el sabor vietnamita amb una proposta renovada.

Ioga a Praga: breu introducció

La popularitat de les cultures asiàtiques s’estén al ioga, aquesta gimnàstica terapèutica, o teràpia gimnàstica, amb rerefons espiritual. Es diu “ioga” però és tot un món, aquí per exemple expliquen en anglès variacions, en què consisteixen i per tant per a qui són adequades.

Els beneficis del ioga són, segons la gent que el practica, l’augment de la flexibilitat de les articulacions i del cos, com una prevenció que eviti mals majors i haver de córrer al físio, i el fet que afavoreix la pau mental i ajuda a mitigar l’estrès, l’ansietat i patologies en aquesta línia que ens genera la civilització turbocapitalista.

A Praga ha anat creixent i consolidant-se tota una oferta difícil d’abraçar i entendre, amb totes les variants, horaris durant el dia després de la feina, estades de cap de setmana, etc. Si el txec us costa s’ha de dir que sembla que hi ha oferta en anglès.

Recollim una sèrie d’opcions a partir de l’experiència de la comunitat catalana, si en sabeu més i les voleu compartir envieu-les per aquí i anirem fent créixer la llista.

Karlín
Mood Yoga | Yoga Karlín

Holešovice
Mood Yoga

Vinohrady
Yoga Rest | YogALIVE

Žižkov
Yoga with Karina

svépomocí o “DIY”

“Svépomocí” de “své”, propi i “pomocí”, ajuda, vol dir amb els propis recursos, amb les pròpies forces. Es podria traduir com “autoajuda”, si no fos que la paraula ja està ocupada al voltant del negoci de la psicologia positiva, sobre la base del trauma i la superació del trauma.

A la fotografia veiem, en un carrer del centre de Praga, una furgoneta tunejada com una caravana, o una cabana construïda sobre una furgoneta. Una caravana DIY.

Durant el comunisme, els txecs es feien cases senceres amb les pròpies mans, segones residències, amb materials sovint arreplegats, robats o reaprofitats.

Des del segle XIX fins 1948 a Txèquia es desenvolupa una indústria lleugera d’entre les millors del món. El règim comunista acaba amb tot allò, però la inèrcia és poderosa i la capacitat de fer coses amb les mans perdura entre la població.

Precisament perquè no hi havia una indústria lleugera eficient, que produís bens de consum, ni tampoc serveis, la població va haver de recórrer a les pròpies forces. Cases i cabanes de segona residència, manteniment del jardí, mobles, reparacions de cotxes, roba, conserves d’aliments de cara a l’hivern.

Avui encara molta gent fa moltes coses amb les mans. Als afores de Praga i les ciutats hi ha moltes botigues de gran superfície amb eines i materials de construcció, per a tota mena de reparacions i reformes a casa i al jardí.

La gent continua igualment fent conserves, cuinant, es fa i es modifica roba. Les àvies han ensenyat a les netes a cosir i a cuinar. Els vells instints de la frugalitat pagesa han confluït amb els interessos de part de les noves generacions, que valoren això, la sostenibilitat.

_____
La txecopèdia de la |RK| la pots llegir aquí, és un curs urgent i accelerat de txequitud per a residents estrangers amb ganes de conèixer la cultura material i immaterial del país, des de l’àmbit de l’antropologia i la sociologia pop. Si creus que un concepte hi ha de ser tant sí com no ens ho pots enviar per aquí.

Pellegrini, nou president d’Eslovàquia

Guanya Moscou, perd Brussel·les

L’altre dia dèiem que la geopolítica a Europa Central (Polònia, Txèquia, Eslovàquia, Hongria) es pot entendre amb una plantilla simplificadora però molt útil: una mena de partida d’escacs en la qual a vegades guanyen els partidaris o seguidors locals de l’establishment occidental (Unió Europea, Otan), i a vegades altres xarxes locals, en un front heterogeni de descontents diversos, sempre acusats de ser manipulats per Putin, en el seu intent de desestabilitzar els primers.

Ara la presidència d’Eslovàquia ha caigut del bàndol dels segons. Peter Pellegrini és un home de 48 anys que des que va trepitjar la moqueta de la política, als 27, fent d’ajudant de diputat, no ha fet res fora del sistema. Ha estat president del Parlament i del Govern i ara arriba a la Presidència. Només ha estat polític professional. En aquest sentit ja és nova generació de la democràcia a la “nova” Europa postcomunista.

Un nou divorci txecoslovac?
Quan Petr Pavel va guanyar la presidència a Txèquia a Moscou ho van considerar una mala notícia. La presidenta eslovaca Čaputová va venir a felicitar-lo la mateixa nit. Ara s’ha girat la truita, i Eslovàquia està més a prop de ser un satèl·lit de Rússia, com Hongria.

Mentrestant els txecs van en la direcció exactament contrària. Remouen cel i terra per trobar municions per a l’exèrcit ucraïnès. Descobreixen una trama organitzada des de Praga de polítics que, a tot Europa, haurien cobrat de Putin per promoure narratives contràries al bel·licisme, i que entre molts altres inclou el violent ultradretà espanyol Herman Tertsch, de Vox.

La retòrica pacifista i què més
Pellegrini ja ha començat a parlar de pau. Curiosament la retòrica de la pau ja la feien servir els règims comunistes i ressonarà entre els més vells de cada lloc. També ha dit que cap soldat eslovac trepitjarà Ucraïna.

El previsible nou divorci txecoslovac no afectarà la vida diària de la majoria a cap dels dos països. La pau social és el bé que es vol preservar sempre, Eslovàquia ja té prou problemes de consum diari i és un país receptor net d’ajudes de la Unió Europea.

Caldrà veure què ofereixen a la població eslovaca un president i un govern sincronitzats, perquè amb retòrica pacifista no n’hi haurà prou.

Herman Tertsch, de Vox, ha cobrat de Putin, segons l’espionatge txec

La llista inclou Václav Klaus, antic president txec

Txèquia s’està revelant com un falcó en la lluita contra Putin. Pavel, el president de la República, un antic buròcrata militar de l’Otan, el primer ministre Fiala i l’alta governança de l’Estat remen en la mateixa direcció, a favor de l’Otan i de la Unió Europea, d’acord amb la divisió centreuropea en dos grans blocs de què vam parlar.

Txèquia és un dels països que més suport militar dona a Ucraïna d’acord amb el seu Pib i més refugiats acull en proporció poblacional. Ha remogut cel i terra i ha tirat d’antigues xarxes de la guerra freda per trobar municions per a l’exèrcit ucraïnès. Ara ha destapat aquesta xarxa de polítics europeus, organitzada des de Praga, que haurien rebut diners per promoure discursos i narratives contràries a l’Otan i favorables a Putin.

Continua llegint

Tanquem la temporada del calçot amb romesco de Budapest

Els dinars del club*samfaina – OFF Calçotada (27)

Els del club*samfaina, la secció gastroesnob del Casal Catalanotxec, hem fet la samfaina oficial de març l’últim DIUMENGE, no dissabte, perquè és Setmana Santa, hem estat pocs i ho hem acordat així. Però atenció: MAI MÉS canviarem la regla de l’últim dissabte.

Romesco de Budapest
Sí, el títol és un pescaclic. És romesco fet amb paprikrakém de botiga hongaresa, perquè els hongaresos són una nació obsessionada amb el pebrot i el pimentó i en tenen de totes les formes imaginables, per tant també en pasta. Si algú del subsistema tarragoní es mareja sabent que a Praga fem romesco de Budapest que segui, respiri fondo i es begui un gotet d’aigua.

1 / Xató amb romesco de Budapest i sardina bretona

A internet hi ha deu mil receptes de xató i moltes són bones i aprofitables (si llegiu “veritable” al títol, ni puto cas). La qüestió és barrejar la fulla i el xató de Budapest i fer una base. La fulla hauria de ser escarola. A Europa Central no en trobem, triem un mix de fulla d’amanida de supermercat. Per damunt, els contrastos: tires de pebrot rostit, olives negres turques, cogombrets txecs. Les sardines són bretones a l’huile d’olive extra vierge, d’una llauneta de botiga gourmet esnob, el Delmart. Però bé: podeu combinar segons el gust o el que hi hagi pel rebost conserves de peix i verdures confitades en sal i vinagre.

2/ Crema de calçots
El plat el teniu explicat en la sessió anterior, però és un brou de la part verda del calçot i julivert. Mentrestant es fregeixen els calçots fins que s’estoven, s’hi afegeix el brou, patata rostida i romesco, es trinxa tot. Els francesos ho colarien, però nosaltres tenim dret a trobar-ho un costum ridícul i ho podem ignorar tranquil·lament. Al plat s’hi afegeixen crostonets de pa fregit amb oli d’oliva condimentats amb vinagre blanc (de vi blanc, o de poma) i pimentó, juntament amb fulla de menta trinxada.

Continua llegint

Més coses de calçots després de la calçotada i invents per donar la benvinguda a la primavera

Els dinars de l’OFF-samfaina OFF-calçotada (26)

Una setmana després de la calçotada clàssica, més participativa i comunitària que mai, el club*samfaina, el braç gastroesnob del Casal Catalanotxec, prova més coses de calçots fora del ritual de la calçotada a l’aire lliure, i fora de la regla de l’últim dissabte de mes.

Hem pensat SIS plats.

1 Crema de calçots/VEGÀ

Fem un brou amb la part verda del calçot i julivert. Mentrestant, fem romesco, seguint les instruccions de l’immens gurú sudista que és Miquel Bonet, ho explica aquí. Això vol dir que rostim all, tomàquet… i patates. Després, fregim la part blanca del calçot. Quan tot estigui tou, trinxem amb la batedora el calçot, el brou, la patata rostida i el romesco, que dona a la crema el bonic color ataronjat. Es podria colar i filtrar, però no ens cal. La crema l’animem amb crostons de pa fregit amb un toc de pimentó i vinagre suau (poma, vi blanc) i fulla de menta trinxada.

2 Amanida d’hivern/VEGÀ
L’amanida és fulla clara, d’enciam petit, i per contrastar tocs de julivert meu com t’has quedat, més trossos de tomàquet sec, càpera, olives verdes, rave tallat en làmines fines. L’oli que conserva el tomàquet sec ja condimenta l’amanida.

Continua llegint

Manifestació de protesta contra el govern a Praga, eleccions presidencials a Eslovàquia.

Europa Central, entre la Unió Europea i l’atlantisme i els descontents.

Els “patriotes” porten banderes txeques i criden “Čechy Čechům” (“Txèquia pels txecs”), els “europeistes” porten banderes de la UE, dels Estats Units, de l’Otan, d’Ucraïna, i han vingut només per quedar-se aturats a un punt i onejar-les quan passi la manifestació dels altres.

Qualsevol observador del panorama centreuropeu (Polònia, Txèquia, Eslovàquia, Hongria) mínimament atent veu com la política de tots els països es pot explicar com una confrontació entre dos grans bàndols.

Uns són els partidaris de la confluència amb Brussel·les i l’Otan. Coincideixen demogràficament amb el que s’entén per les elits en un sentit ampli, i estan connectats globalment. En podríem dir «pro-EU». Els altres són més heterogenis, representen un conglomerat de descontaments molt diversos, i en podríem dir «anti-EU», per claredat i simplificació.

Uns i altres van perdent i guanyant eleccions, hi ha una mena d’equilibri i inestable i de moment sembla que l’edifici europeu aguanta a Europa Central. Ara bé, amb aquesta clau es pot anar entenent la política de la regió.

Per exemple el canvi de govern recent a Polònia, amb el retorn de Donald Tusk al poder, és un pas endavant del món polonès pro-EU. En canvi a Hongria Viktor Orban està fort. Consolida la seva xarxa clientelar i el control del país, qüestiona la narrativa bel·licista, l’acusen de ser un idiota útil de Putin i és molt contestat per l’oposició interna pro-EU, que va fent manifestacions.

Continua llegint

El documental “Fauna”, de Pau Faus, al festival “Jeden svět” a Txèquia

“Fauna”, de Pau Faus. Ramaderia i laboratoris a Catalunya, avui.

Arriba el festival Jeden Svět/One Word, dedicat als drets humans, que bàsicament vol dir una amplíssima selecció (aquí teniu el programa) de documentals i pel·lícules. Del 20 de març al 21 d’abril passa per Praga i 48 ciutats del país. Ho organitza Člověk v Tísni, una ONG que és molt poderosa en la comunitat política i acadèmica txeca de les relacions internacionals, i amb molts i importants contactes entre l’establishment polític i corporatiu. L’esforç de producció que és organitzar projeccions en tantes ciutats difícilment es pot finançar amb la venda entrades.

La programació conté documentals i pel·lícules que acostumen a tenir una qualitat documental en el tractament del contingut. “Fauna” de Faus, presentat aquí (en txec), netament en la categoria de documental, té una premissa simple, la confrontació de dos mons aparentment separats però que depenen l’un de l’altre, com són la ciència i el laboratori, d’una banda, i de l’altra la ramaderia urbana que proveeix animals als laboratoris. El primer és el futur potencial, el segon una activitat ancestral en extinció, però tot i així depenen l’un de l’altre. Es projecta a Praga el 22 i el 27 de març, en la primera està prevista la presència del director (detalls).
_____
Special thanks a la lectora M.S.