Torna el FebioFest

(febiofest.cz)

Aquest cap de setmana continua l’edició anual del FebioFest, que va començar divendres. El festival és un dels més consolidats del país i té l’ambició d’allargar-se per tot el territori txec, amb noves projeccions a les principals ciutats a partir de la setmana que ve. Enguany està organitzat per seccions, com ara pel·lícules de dones o una panoràmica de l’últim cinema de l’est, rus, romanès o serbocroata, entre altres.

“Zažít město jinák” o la festa major de Praga

(praha1.cz)

Al mig del mes de setembre arriba de nou “Zažít město jinák” (Viure la ciutat d’una altra manera), una profusió d’actes i festes de carrer, descentralitzats i independents entre ells, per tots els districtes de Praga, tot plegat amb un esperit que s’assembla a la festa major mediterrània. Aquí hi teniu tot el programa per buscar el que fan al vostre districte. Els promotors de la idea són “Automat”, una organització dedicada a l’ecologia urbana, és a dir a alliberar l’espai dedicat al cotxe, a fer que la gent urbanita deixi de pensar que respirar aire brut és normal i inevitable.

Vzlet, un centre cultural a Vršovice

(operaplus.cz)

El renaixement cultural i artístic dels barris de Praga no s’atura. A Vršovice funciona Vzlet, que vol dir “vol”, d’un ocell o d’un biplà de fusta i tela o d’un zèpelin. En principi hi ha un edifici antic, d’abans de la guerra. Tres organitzacions tan diferents com una companyia teatral, un grup de música antiga i un cinema es posen d’acord per organitzar un crowdfunding i demanar subsidis i el vell edifici torna a aixecar el vol. Vosto5 és una de les companyies més interessants del teatre txec d’ara. Collegium 1704 és una orquestra i una coral dedicades a reivindicar la música barroca. El Kino Pilotů és un cinema històric rehabilitat per una productora àudiovisual.

Dinar de la Diada. Cuina catalana domèstica a Praga. Crowdcooking.

La segona trobada del club*samfaina va coincidir amb la Diada Nacional, l’onze de setembre, i el menú va incloure escalivada, una recepta de pollastre amb prunes i panses i porto (és que de vi ranci no se’n troba), crema i vins de la Terra Alta i de València. Sempre amb la televisió pública catalana de fons i imatges de l’ocasió. Vam ser vuit persones, que per a un dinar domèstic amb aforament reduït ja és alguna cosa, i quan les condicions sanitàries ho permetin podem arribar a 12 persones.

Quines conclusions? A falta del restaurant català que no existeix a Praga (ni se l’espera), els aficionats ens ho podem compensar cuinant seriosament a les nostres cases i funcionant per la fórmula del crowdcooking, que vol dir a) pagar entre CZK 250-350, beneficiar-se de l’efecte multiplicador de col·laborar i obtenir molt més valor en els plans gastronòmic i afectiu, sentimental i de complicitats; b) no portar res; i c) alliberar-se de l’obligació implícita de la reciprocitat. El que sí que cal però és gent que cuini i/o posi la casa.

Dit això, quina és la futura orientació del club*samfaina, que impulsa, per cert, i entre altres, l’editor d’aquesta revista? N’estem parlant, però ara mateix no hi ha cap motiu per a no explorar el subsistema català de la cuina mediterrània, sense prejudici d’explorar també altres cuines mediterrànies, com la magrebina o la semítica. En principi anirem per aquí, però escoltarem qualsevol proposta.

Arrossada el 18 de setembre, dinars de pis per la Diada i Casalet presencial

S’acaba l’estiu i torna el Casal presencial. El 18 de setembre hi ha la tradicional arrossada. Aquesta vegada la junta proposa una nova localització a Žižkov, el Prague Central Camp. És una decisió amb molta intel·ligència pràctica perquè el lloc ofereix un espai natural i s’ocupa de les begudes a través d’un bar. Per tant els assistents poden consumir begudes segons els gustos individuals i l’organització se simplifica molt.

El Casal demana la creació de grups de treball, l’arrossada és l’ocasió de retrobar-se i demana la col·laboració de tothom. Trieu el vostre grup:

  • Paellers: els xefs de la paella, decideixen els  ingredients i el procés de cuinat
  • Ajudants de cuina: preparen els ingredients per la paella, entremesos, amanides…
  • Desparar taula: recullen i netegen els utensilis, llencen la brossa

El preu del dinar és de 200Kc (socis) o de 300kc (no socis o amb quota no pagada). Hi haurà un màxim de tres paelles, amb opció vegetariana. Recordeu que aquest any la quota individual de renovació és de només 150 corones.

La participació es tanca el 12 de setembre, la tria del grup de treball i el pagament. Cal registrar-se al formulari de la web del Casal.

Continua llegint «Arrossada el 18 de setembre, dinars de pis per la Diada i Casalet presencial»

Adolf Loos a Plzeň

(adolfloosplzen.cz)

A Plzeň reivindiquen Adolf Loos, un dels primers arquitectes de la modernitat, perquè es conserva i es promou una remarcable sèrie d’interiors en vuit apartaments, que es pot visitar. Loos va ser un arquitecte total, capaç de dissenyar des d’una cadira fins a una casa, i a més un teòric i quasi filòsof de l’arquitectura. A Plzeň va començar el 1907 i va acabar pràcticament quan es va morir, el 1933. Dels 13 interiors documentats se’n conservent vuit. Els clients van ser sobretot persones de la burgesia germanòfona jueva.

11 de setembre Viena/Catalunya

Ramon-Frederic de Vilana-Perles (wikimedia.org)

Quan Catalunya va ser annexada a Castella per via militar el 1714 van haver de fugir unes 25 mil persones, catalans i de les terres de la corona d’Aragó. Molts van anar a Viena. La delegació del govern català a Europa Central enllaça aquest 11 de setembre amb aquest episodi.

Se celebrarà l’agermanament d’Oliana, una població de dos mil habitants de l’Alt Urgell, i la població Biedermansdorff, una població de tres mil habitants de la Baixa Àustria. Es recordarà Ramon-Frederic de Vilana-Perles, que va néixer a la primera i va treballar i comprar terres i aixecar edificis a la segona. Va ser un alt funcionari al servei de l’emperador d’Àustria. Es considera que des d’aleshores cap català no ha tingut a Europa tant poder, proporcionalment.

L’acte institucional es farà dissabte 11 de setembre a Biedermansdorff. La delegació a Viena demana confirmació d’assistència abans del 3 de setembre (at@gencat.cat). L’historiador que ha estudiat l’exili austriacista a Viena és Agustí Alcoberro. És un episodi relativament poc conegut i fascinant.

El Café Louvre

Cafès i bistros originals de Praga (11)

El Café Louvre, una institució a Praga.

És un dels comptats espais que enllacen amb la tradició llegendària dels grans cafès d’abans la guerra, a Praga i a Europa Central. No està al nivell del carrer sinó en un segon pis, s’han de pujar escales però no té pèrdua, està al centre, al Passeig Nacional. L’espai actual és grandiloqüent, ampli, de sostre alt, ben il·luminat, i s’omple cada dia.

més

VýšeHrátky del 3 al 5 de setembre, festival infantil

Al parc de Výšehrad el cap de setmana que ve es fa un festival destinat als més petits, amb tot d’activitats. Amb una mica de sort el clima encara acompanyarà i el dia es podrà allargar en un pícnic. El parc de Výšehrad s’hi presta esplèndidament. Aquí teniu tot el programa.