Juny: paella per celebrar que ha començat l’estiu i no s’acaba el món (de moment)


Els dinars del club*samfaina (9)

Recordeu que en els nostres dinars fem èmfasi en una certa naturalitat i en l’ingredient local? Bé doncs aquesta vegada ho hem ignorat i hem tirat dels musclos, les gambes i els calamars, tan lluny del mar com estem, per a fer una paella o arròs a la paella. Hem volgut tornar al plat icònic per celebrar que comença un altre estiu i que no s’ha acabat el món, si més no de moment.

(No, no entrem en polèmiques absurdes, perquè una de les formes més segures de reconèixer un subnormal irrecuperable deu ser quan algú diu «no és paella, és arròs amb coses».).

D’on ve la fauna de la paella mixta? Els musclos són de granges del mar del nord, les gambes poden ser de l’Atlàntic i del Pacífic, els calamars ves a saber.

El pollastre i el porc són locals i fàcilment accessibles, de conill costa trobar-ne a la carnisseria especialitzada de la cantonada. De fet en la societat txeca hi ha divisió d’opinions sobre la qüestió: penseu que per més d’un jardí dels suburbis pròspers va fent saltirons el conill disneyificat de la petita de la casa.

En els entrants musclos al vi, llorer i julivert i aquests clàssics de la cuina catalana que són l’empedrat i la verdura escalivada. L’empedrat amb mongetes bullides, barates i accessibles a les botigues d’alimentació mediterrània africana i oriental, i al Lidl mateix. Ceba, pebrots, cirerols, olives i julivert, tot tallat ben fi, etc.

L’escalivada (en realitat rostida al forn): pebrot vermell, albergínia i escalunyes. Però l’escalivada clàssica catalana és avorridota, ens agrada convertir-la en amanida, amb olives grosses, ruca i canonges, i una vinagreta d’oli, llimona, mel i herbes provençals. El vi alemany, blanc, sec, fred.

De postres fruita roja, maduixes i cireres del país, i una curiosa mutació mini de la síndria que es troba pels supermercats i fa gràcia, és com una piloteta, però de moment no estan al punt de dolçor.

Temes de conversa: entre altres el bitcoin, Ucraïna, i el nostre desgraciat país. Sobre el bitcoin podem aportar bibliografia, ens ha sortit el llibre La filosofía del bitcoin, una breu (cent pàgines) introducció, centrada en l’essencial.

O sigui bona taula i bona conversa, amb bibliografia i notes a peu de pàgina. Ja ens perdonareu si ens posem estupends, però és que a vegades, només uns moments, costa evitar-ho.

___
Els del club*samfaina, un braç gastronòmic del Casal catalanotxec, continuen decidits a formar una bona tradició. Reunir-se en una casa particular, cuinar seriosament i no portar res, solament una contribució a les despeses, i quedar alliberat de retornar res és l’essència del crowdcooking, una idea de futur (podeu veure aquí de què va la cosa, però és l’últim dissabte de mes, la llista es tanca dijous a la nit, els límits són les 10-12 persones que caben en un pis còmodament, l’ordre d’entrada és l’ordre de demostració d’interès). La |REVISTA|KAMPA| és l’orgullós mediální partner de la idea. Publiquem íntegrament la nota de premsa que els samfaines ens envien després de cada dinar. Aquí la de juny.

Com conciliar: les activitats extraescolars

(mothergood.cz)

S’acosta el final de curs escolar, venen les vacances i pares i mares ja hem de començar a organitzar el pròxim curs. Les activitats extraescolars ajuden a conciliar. Qui té fills ja sap que de passar a buscar-los a les 12.30 o bé després de dinar o les 15.00. A les llars d’infants tampoc els agrada deixar els nens gaires hores. Si els reculls més tard quasi et faran sentir malament.

Com es pot fer compatible això amb la feina, amb una jornada laboral de vuit hores? Les extraescolars ens poden ajudar? Ara al juny els pares i les mares ja podem començar a fer un tetris per intentar quadrar les peces dins la logística familiar.

Per sort hi ha una gran oferta d’activitats, en txec es coneixen amb el nom de «kroužky» (petits cercles), però cal saber on buscar.

Al setembre cada districte de Praga organitza un mercat d’activitats extraescolars. És un bon lloc on descobrir noves activitats, però al setembre sovint és massa tard i algunes activitats ja són plenes,

Escoles, llars d’infants i casals
Les mateixes escoles o llars d’infants on ja porteu els fills ofereixen activitats extraescolars i és el primer lloc lògic on buscar.

També hi ha els centres «Dům dětí a mládeže DDM» (Casal de nens i joves), que podeu trobar al vostre barri. Tenen una gran oferta a un preu molt econòmic. Tenen des de tallers de ceràmica, lego, dansa, teatre o fins i tot arquitectura.

Per exemple el de DDM de Praga 2 comparteix edifici amb l’escola de música. El DDM de Praga 3 es diu Ulita i és on s’ha fet aquest any el Casalet.

Dins de l’oferta publica també hi ha els «Rodinné Centrum» o els «Komunitní Centrum». Un de força popular és Rodinné a Komunitní Centrum Paleček, molt a prop de Flora amb una petita cafeteria i «dětský koutek» a preus molt populars. Un molt bon lloc per passar una tarda de pluja o de fred amb nens.

Sokols i oferta privada

Pohyb dětem de Praga 6


Si esteu buscant activitats esportives el Sokol del vostre barri pot ser un bon lloc on anar a mirar. Els Sokol són associacions esportives de barri amb molta història. Podeu consultar per exemple els Sokols de Vinohrady i Vršovice.

També hi oferta privada. Per exemple «Pohyb dětem» amb centres per tota la ciutat, on ofereixen activitats per nens de mesos fins als 15 anys. Les seccions són molt elaborades, dinàmiques i utilitzant molt material. Els més petits comparteixen l’activitat amb els pares. Per la meva filla de dos anys és la millor activitat de la setmana.

I pels pares i mares?
No només els nens necessiten activitats sinó també les mares o pares que podem fer baixes maternals fins a tres anys.

Casi tots els estudis de ioga tenen alguna classe on els pares/mares poden compartir la pràctica amb els petits.

Mothergood s’ofereixen classes de fitness per mares i suport emocional mentre els nens juguen per l’espai. És molt interessant. Està sobretot enfocat a mares estrangeres, es tracta de crear una comunitat on poder compartir tant les alegries com les dificultats durant l’embaràs i els primers anys de vida dels nostres fills, tot això acompanyat d’una classe d’exercici i dinamitzat per la Chantelle, mare i entrenadora personal, original de Canadà.

Si teniu més recomanacions les podeu compartir els comentaris i podrem ampliar la informació disponible.

Elisabet Molist, arquitecta.
Special thanks a la lectora Maria Saumell, per la informació addicional

La derogació del vot exterior s’aprova avui al parlament espanyol

L’altre dia vam parlar de com la derogació del vot exterior arribava al parlament espanyol. Avui la FIEC informa que la cambra baixa aprovarà la derogació del vot exterior avui dijous 9 de juny. Faltarà només la ratificació del senat al setembre i la publicació al BOE. Després caldrà aplicar-ho. Caldrà seguir que consolats i autoritats electorals apliquin el nou sistema com cal.

Sultan Food, nova botiga de cuina mediterrània oriental

Full volant clàssic.

Ens agrada la cuina mediterrània total, inclòs el nord d’Àfrica i Orient. Aquí vam parlar de l’altra cuina mediterrània i aquí de carn halal, i aquí de botigues de queviures turques. L’escena com és lògic va canviant, i per sort obren més coses. Com la botiga Sultan Food, que han obert fa poc. Són al carrer Opletalová, quasi tocant a Hybernská. És una botiga familiar, hi ha el pare i la mare. Ella és búlgara i és molt amable, cosa que no sorprèn en una botiga nova. Sultan Food té un domini a internet que surt en un modest full volant, però encara no hi ha web. Són forts en un munt d’opcions de tahini, humus ja fet, dàtils, ajvar, baba ganuix, formatges de cabra i ovella, i carn halal fresca, de moment sobretot pollastre. També tenen coses molt específiques, per exemple una llimona marinada típica d’aquesta cuina, que es fa servir per exemple per condimentar la carn picada i la canvia del tot.

Shakira i Piqué a Txèquia a veure un fill jugar a bèisbol

Fa una mica de vergonyeta fer safareig, però tot s’encomana. Ha passat avui diumenge. Un minut de vídeo a TV Nova del crac de la parella més admirada i envejada de Catalunya. En el llenguatge no verbal potser es nota una certa distància. Fa pensar molt en responsabilitat pel noi, com tantes parelles que ho deixen estar. Potser té a veure amb el partit de la selecció espanyola de futbol masculí a Txèquia, també avui. Al migdia el noi té bèisbol, al vespre o la nit el pare ve a veure la selecció espanyola, perquè no juga.

Butlletí de Primavera

Enviat per correu a la llista de subscripció.

Bon dia, 

Reps això perquè vas fer els passos per a subscriure’t al butlletí de la |REVISTA|KAMPA|.  No havíem escrit des d’any nou. No ens podreu dir que abusem de la paciència del públic! 

Un bon mes de maig
Entrem en matèria. Aquest mes de maig ha anat molt bé, creix el Casal, creix la Revista, que amplia col·laboradors i temes. 
Ara mateix el Casal té un grup de dinars mensuals de pis, un grup d’excursions a la muntanya i un Casalet per als petits.  En conseqüència la Revista també creix en amplitud temàtica.

Proposem activitats familiars. L’Elisabet Molist ha celebrat la tornada dels mercats i les activitats familiars a l’aire lliure i, en tant que arquitecta, ens ha parlat del festival Open House de Praga

També intentem anticipar-nos, fer una mica d’agenda, i vam anunciar el Korso Krymská, la festa major d’aquest carrer icònic de Vršovice.

Envieu-nos coses, aquí hi ha les dades de contacte, al peu. Tant pot ser coses vistes (crònica) com coses per veure que voleu recomanar (agenda). No cal que sigui res acabat. Fem la feina de l’edició: fem articles a partir de notes de text, links, veu, vídeos i fotos. 

Continua llegint «Butlletí de Primavera»

Excursió a Sněžka

El Grup Via és la secció excursionista del Casal Catalanotxec

Excursió a Sněžka, el sostre de Txèquia (1603 m)

Si ets de matinar dissabte i sortir al bosc escriu al Dídac Jabaloy (didac_jc@hotmail.com), el coordinador del Grup Via, els excursionistes del Casal Catalanotxec. Et posarà en una llista de correu. La cosa va d’anar cap a la natura els caps de setmana, compartir cotxe, fer camí, pujar a la muntanya. Txèquia no té grans muntanyes però té molt de bosc, ben cuidat i amb les rutes ben marcades. Rebràs avisos de cada sortida i se’t convidarà a participar en l’organització i compartir rutes, transport, recursos, despeses. Sense més compromís ni burocràcia.

______

Sortim de Praga a les 8 del matí de dissabte, anem a Sněžka, la muntanya més alta de Txèquia, que no és gaire alta (1603 m). El temps no ens acompanya. Tindrem una tempesta d’aigua i gel al cim, baixant també ens plourà i bufarà un vent fred, alternat amb moments de sol.

Una cosa que ens ha sorprès és que hi ha molta gent. És un espectacle, es veu que de la banda nord també ve molt de personal, perquè Sněžka és ella sola una mena de frontera natural entre Txèquia i els veïns del nord, a Polònia, també hi arriben en sortides d’un dia. Hem trobat gent pujant i baixant i a dalt, on hem trobat quasi cua.

A dalt hem passat per l’edifici circular, amb restaurant i mirador, i hem volgut entrar en calor a l’ermita, on ens hem trobat polonesos celebrant una missa catòlica. De baixada hem parat a fer un mos a una taverna txeca de manual, i cap a casa. A les sis estàvem de tornada a Praga.

En total, 16 km. No hi ha dificultat tècnica però sí física, camins empinats i pedregosos.

Anant-hi.
La ruta.
El cim de Sněžka.
El Pep a Sněžka, exagerant una mica.

_____

Relacionat a la |REVISTA|KAMPA|
Crònica d’una sortida de Beroun a Karlštejn.

Maig: ingredients de la primavera local i cuina d’aprofitament


Els dinars del club*samfaina (8)

risotto de remolatxa primaveral, amb pèsols i espàrrecs

El club*samfaina, el braç orgullosament gastroesnob del Casal Catalanotxec, ha celebrat el dinar de maig amb la menja icònica, una S*A*M* F*A*I*N*A feta el dia abans. Una autèntica samfaina SLOW FOOD en cassola de terrissa, dues o tres hores (el cuiner diu que no se’n recorda i que és igual). No podem estar segurs de l’origen del tomàquet, l’albergínia i la ceba, el pebrot segurament ve de la indústria horfofrutícula holandesa que arriba a la gran distribució alimentària a Praga. L’oli? De Jaén, de El Olivar, el porta un català de Praga, ja n’hem parlat: si viviu a Praga i li’n compreu viureu millor.

Després ha vingut el risotto de remolatxa, que ja coneixem, però enriquit amb espàrrecs verds i pèsols, que és primavera. Els espàrrecs eren italians, però ens consta que se’n fan a Mělník, i la humil i injustament menystinguda remolatxa és sempre local. Els pèsols ves a saber, però han decebut, n’han sortit molts d’esquifits i raquítics. Aquesta vegada, seguint la bona nova de la cuina popular i d’aprofitament, hem fet una sopa bullint, trinxant i colant les tavelles dels pèsols: en parla the one and only Maria Nicolau, la cuinera del moment a Catalunya, excel·lent professional i millor persona.

Continua llegint «Maig: ingredients de la primavera local i cuina d’aprofitament»