La glòria de l’escudella en la tardor centreeuropea

Els dinars del club*samfaina (12)

Els ingredients i els arguments.

Et costa de pair, la tardor centreeuropea? T’aplana que sigui fosc a les cinc de la tarda? Et desinfla el fred, la humitat boirosa i la fosca? No et preocupis! El club*samfaina et regala la glòria de l’escudella catalana, pàtria del meu cor, qui de tu s’allunya, d’enyorança es mor.

Aquesta vegada els comensals es van emocionar davant el miracle de la transubstanciació del brou, van començar a recordar pares i mares i iaies, van començar a felicitar-se el Nadal i es van posar a cantar els Segadors… no, això últim és broma.

Però és cert que no hi pot haver un plat més perfecte per a la tardor i l’hivern centreeuropeu que l’escudella. Feliçment, per una vegada, el carnisser tenia costella de vedella. Amb el pollastre i el bou i el porc per a la pilota, tot local, la carn va quedar coberta. Això i el jelito, que com deveu saber és el més pròxim a la botifarra negra que té la cultura txeca, tot i que molt inconsistent, s’ha de posar realment els últims dos minuts perquè es desfà massa.

La part vegetal també és local i de més llocs, però es pot trobar tot als supermercats: patata, pastanaga, xirivia, col i coliflor, api, cigrons i la variant del bulb de fonoll va tenir un toc aromàtic benvingut. És important començar a bullir el dia abans perquè la carn de vedella quedi melosa i l’os de la costella faci el seu efecte màgic durant la nit.

Abans vam fer l’escalivada amanida marca de la casa que els sospitosos habituals ja s’han acostumat a esperar, i de postres peres en almívar, sorbet de mora i una cosa que es diu cantucci, i que amb bona voluntat acceptem com una aproximació italiana de Lidl al carquinyoli. Vi: Venècia, Xile, Lleó, Rioja. Olives i oli gentilesa de El Olivar, el logo amb olives que podeu veure aquí a la dreta.

L’escudella «fa Nadal», aquí hi va haver acord, encara que sigui un mes abans. Pel desembre farem pausa, perquè tothom està embolicat amb la família pròpia i/o a Catalunya. Pel gener està previst un dinar de Reis, però com sempre l’últim dissabte de mes. El cas és que l’escudella va agradar tant que es va plantejar l’oportunitat de tornar-hi el gener, contra l’esperit de varietat i innovació que ens caracteritza com a braç gastronòmic del casal catalanotxec.

Continuarem informant. Mentrestant, repetiu els nostres mantres: el nacionalisme (gastronòmic, si més no) NO es cura viatjant. Es pot viure sens cuinar? Sí, però malament.

___
Els del club*samfaina, un braç gastronòmic del Casal catalanotxec, continuen decidits a formar una bona tradició. Reunir-se en una casa particular, cuinar seriosament i no portar res, solament una contribució a les despeses, i quedar alliberat de retornar res és l’essència del crowdcooking, una idea de futur (podeu veure aquí de què va la cosa, però és l’últim dissabte de mes, la llista es tanca dijous a la nit, els límits són les 10-12 persones que caben en un pis còmodament, l’ordre d’entrada és l’ordre de demostració d’interès). La |REVISTA|KAMPA| és l’orgullós mediální partner de la idea. Publiquem íntegrament la nota de premsa que els samfaines ens envien després de cada dinar. Aquí la de novembre, després de la suspensió del dinar de l’octubre.

FRAME, Festival de comics a Praga

(frame.cz)

Aquest cap de setmana se celebra la sisena edició del Frame, el festival de còmics de Praga. Hi haurà exposicions, tallers, conferències, debats, presentacions i qüestions d’interès de la gent del sector a Txèquia, però de cara al públic general hi haurà una fira. L’entrada és gratuïta, es fa al carrer Charvátova 39, al Theatre X10, un espai interessant, que queda amagat, darrere del Quadrio i en un passatge que va al Passeig Nacional.

Mezi Srnky a Smichov

Cafès i bistros originals de Praga (22)

Mezi Srnky a Smichov (mezisrnky.cz)

A Praga prolifera el «bistro», el restaurant petit, de carta reduïda i simplificada. La paraula ve del francès, i en català ens cal. No som al bar ni al cafè, ni tampoc al restaurant de xef. És una versió simplificada, i segurament és una via de supervivència per al sector. Sopa cada dia, la que sigui, bon pa, de massa mare, i només un plat de carn. El humus no pot faltar, de cigrons i més llegums, baba ganuix, ous remenats amb oli de trufa, carbassa al forn, remolatxa, diversos formatges. Hi ha labneh, una amanida libanesa. Mezi Srnky és un lloc que fa anys que és obert a Vinohrady, i en vam parlar. També tenen un lloc a Smichov, en la mateix tònica. És un lloc eminentment vegetarià, però no solament, amb una discurs d’ingredients de qualitat, de proximitat, etc.

Korzo Národní, Praga 17 de novembre

Memòria històrica, celebració de la democràcia, nacionalisme txec cívic.

(korzonarodni.cz)

Avui és 17 de novembre, dia festiu, Národní Třída es tanca a la circulació rodada i s’hi fan actes tot el dia. És el dia de la democràcia, lligat a la memòria històrica de forma inseparable, n’hem parlat. Es fan concerts, exposicions, activitats per a nens. Es canta l’himne nacional. El festival «Korzo Národní» és l’expressió més democràtica i europeista del nacionalisme txec avui. És a dir: el festival vehicula una determinada de ser txec, associada a uns valors determinats. La llengua txeca hi està present com l’aire, és òbvia i preexistent. La memòria de Václav Havel també és recordada, al pati interior del Teatre Nacional, entre l’edifici històric i el nou.

En aquest vídeo es veu una mica l’ambient: l’home més jove parla contra Rússia i Putin, l’home més gran amb la pancarta contra els Estats Units i l’Otan. Entre ells, amb les armilles florescents, hi ha mitjancers, per a la previsió de conflictes.

Taller de panellets i castanyada

El dissabte 5 de novembre vam fer castanyada i taller de panellets al càmping de Žižkov, en acte obert a tothom, anunciat a les xarxes socials.

Castanyes del Lidl, d’origen italià.


Es van fer castanyes, es va rostir i es va escalivar. La presència del Pep de les Guilleries assegura tècnicament el foc i allibera els urbanites incompetents en aquest sentit. Els més petits es van iniciar, vigilats per l’ull expert, en això tan divertit i fascinant de remoure el foc i cremar coses i pintar-se la cara de carbó. Mentrestant es va fer dinar cooperatiu (cadascú portar alguna cosa), amb el bar del càmping de Žižkov obert perquè cadascú demanés a voluntat.

Això sí que és concentració i expertesa. El talent organitzador del Dídac i el know-how del Pep de les Guilleries assegurant el foc i iniciant els petits en la diversió de fer foc i cremar coses.

A les tres de la tarda, en segona convocatòria, va començar el taller de panellets, i aquí de nou els petits, orientats per la Natàlia, van pastar i pastar i fer boletes, que d’això es tracta.

El plaer d’embrutar-se les mans i fer pastes i boles, en bona companyia.
El taller de panellets en ple procés creatiu. El càmping de Žižkov té instal·lacions adequades per a tot l’any.

Hi ha qui es permet un estrany sarcasme amb els panellets escolars: pobres de vosaltres. Amb uns ingredients mínimament cuidats, que vol dir sobretot amb una base d’ametlla molta i pinyons de veritat, els resultats són molt notables. Hi va haver farcellet per a tothom i el personal se’n va anar prou satisfet.

Panellets dels nens i les nenes.

Kersko, una colònia forestal

Quan sortiu de la capital txeca us proposem una zona que es diu Polabí, que vol dir als marges (po-) del riu Labe, o Elba (-labí). A prop de trobar-se amb el Vltava, el riu Labe aquí passa per un paisatge bastant pla. En qualsevol altra part de la república no es posa cap atenció als marges del riu, però en aquesta zona és considerat un mirador. No seria una sorpresa que des de fa segles a la gent li venia bé fundar-hi horts i boscos. I colònies, o zones residencials.

N’hi ha una que, al final del segle passat, es va fer coneguda també per a la gent que mai l’ha visitat i no la visitarà en el futur. El fet és que la pel·lícula Slavnosti sněženek va fer entrar la colònia Kersko a la memòria popular dels txecs.

De la pel·lícula Slavnosti sněženek perla del cinema txec, comèdia realista i agredolça dels anys vuitanta, en plena normalització.

La pel·lícula va donar a conèixer el restaurant Hájenka o la tradició caçadora local, però de la colònia val la pena saber-ne més.

Començarem mencionant un dels escriptors moderns txec més famosos, Bohumil Hrabal. No hauria de ser del tot desconegut per al lector català, gràcies a les traduccions de Monika Zgustová de Una solitud massa sorollosa o Qui soc jo, entre altres. Hrabal també és autor del llibre de contes Slavnosti sněženek, en el qual se basa la pel·lícula mencionada.

Casa unifamiliar moderna a Kersko (cs.wikipedia.org)

Un tret marcat de les històries de Hrabal és la connexió amb la seva vida personal. No va situar Slavnosti a la colònia de Kersko per casualitat.

L’inici d’un lligam personal el podem cercar en la infància. Quan tenia cinc anys la família va anar a viure Nymburk, 35 kilòmetres a l’est de Praga. Aquí (veg. galeria de fotos) va viure l’adolescència i, per culpa del tancament de les universitats txeques per part dels nazis, els anys de la Segona Guerra Mundial.

Descobrint els voltants de Nymburk, Hrabal va caminar pels boscos de Kersko. Coneixia bé aquesta zona, per tant no sorprèn que, als 51 anys, va comprar-hi amb la seva muller una cabanya.

De primer hi anava des de Praga a passar els caps de setmana, després, especialment quan es va quedar vidu, s’hi va traslladar de fet. Molts personatges i situacions coneguts de Slavnosti tenen arrels en el temps que Hrabal va passar a Kersko escrivint, bevent al restaurant Hájenka o passejant pel bosc.

Bohumil Hrabal va fer famosa la colònia de Kersko entre els txecs (ct24.ceskatelevize.cz)

La connexió hrabaliana no és tot el que es pot dir interessant sobre Kersko. Més enrere en el temps un altre nom que ens podria interessar és del banquer Josef Hyross.

No és exagerat afirmar que sense la intervenció d’Hyross la colònia semblaria molt diferent. L’any 1934 el financer va dividir els boscos en una xarxa rectangular i va vendre les parcel·les a la gent que volgués fer-s’hi cases de recreació de l’estil modernista.

Algunes cases d’aquelles que han sobreviscut són de fusta perquè havien de ser provisionals, per a allotjar obrers. En canvi el restaurant Hájenka, del qual hem parlat, el van construir de fusta intencionadament.

A més de dividir els boscos, Josef Hyrros també va crear un sistema d’anomenar els carrers inspirat en Manhattan. D’una avinguda principal (Betonka) en surten carrers laterals anomenats pel nombres (imparells a l’esquerra i parells a la dreta).

Hyrros somniava amb desenvolupar a Kersko un poble balneari amb tot el luxe de l’època, però la Segona Guerra Mundial va parar tot el seu esforç. Si després de la guerra hagués tingut alguna esperança de continuar, el president Edvard Beneš va decretar l’expulsió de tot el poble alemany, per tant inclosa la família Hyross.

Bohumil Hrabal i Slavnosti sněženek atreuen molts visitants a la colònia de Kersko, però el cas de Josef Hyrros demostra que la història d’aquest lloc és més ampla i profunda.

I no oblideu anar a la Hájenka. S’hi menja estupendament!

La cerveseria Hájenka (kudyznudy.cz)

Vítek Groesl és membre del grup d’Euskaldun, una petita editorial independent txeca relativament nova. És exalumne del grau de català de Brno.

Notícies de la Delegació del Govern

La participació catalana a l’ARS Electronica Festival, la cooperació econòmica amb Eslovàquia, la Diada a Viena, la visita del sommeliers de Viena a Catalunya, la visita de la delegada Krystina Schreiber al fòrum Alpbach i la presència d’artistes catalans al festival «Calle Libre» de Viena són a l’últim butlletí de la Delegació del Govern a Viena. Aquí us podeu subscriure al butlletí.

Setembre: exaltació dels bolets i el fricandó

Els dinars del club*samfaina (11)

Rovellons txecs? Petits? De botó? Pinatells? És igual, picada d’all i julivert i avall. Gentilesa d’un membre del club.

Fricandó de vedella txeca amb bolets de tres orígens: trompetes de la mort de La Selva, ceps txecs secs i mushrooms assortits del Marks and Spencer.

Amb la tardor arriben els bolets, i els txecs són boletaires obsessius. Per tant no és estrany que un membre del grup, amb dona txeca d’arrels rurals, ens porti una capsa de sabates plena d’uns diguem-ne rovellons (semblen rovellons), petits, potser a algú li sonen com «rovellons de botó», o potser són pinatells! Entre la traducció i que som de ciutat, ens perdem una mica. Però bé: una picada d’all i julivert i paella i avall. Cap queixa.

Continuem amb l’escalivada amanida marca de la casa, i després el fricandó. El gloriós fricandó. La carn de vedella a la República Txeca és una història. D’entrada no la podeu donar per descomptat. En tenen en dies concrets. Per tant val més que comproveu si la vostra carnisseria en té i quan. Si tenen el tall de vedella just, no demaneu filets. No els saben fer prims. “Prim” per al carnisser que ho-he-fet-tota-la-vida-qui-ets-tu-per-dir-me-com-tallar-la-carn doncs NO serà prou prim. El fricandó demana talls amples i prims. Probablement, el vostre carnisser és com un robot antiquat, que no sap sortir d’unes rutines. Compreu el tall, talleu-vos-el a casa.

Després els bolets. Ara aquí ens podríem posar estupends, que si tal o qual bolet. En realitat, si en trieu de dues o tres fonts anireu bé. En aquest cas van venir d’unes trompetes de la mort seques, restes d’una visita a Catalunya; uns bolets txecs secs, els ceps; una bossa de poti-poti de bolets congelats del Marks and Spencer. Va quedar prou bé.

Les postres tardorals eren poma amb mel i canyella al forn i nata muntada, però sona millor del que ha quedat, s’ha fet massa. No es pot tenir tot. El mes que ve, més. S’ha parlat de sarsuela, segons the one and only Maria Nicolau. Pel novembre, que ja farà fred, escudella.

Ens podríem canviar el nom de “club samfaina” a “club de fans de Maria Nicolau a Praga”, però seria excessiu. Avancem que el seu llibre passarà a ser molt important en la nostra iniciativa. Perquè sí, el nacionalisme (gastronòmic) no es cuina viatjant, i és veritat, és o cuina o barbàrie.

___
Els del club*samfaina, un braç gastronòmic del Casal catalanotxec, continuen decidits a formar una bona tradició. Reunir-se en una casa particular, cuinar seriosament i no portar res, solament una contribució a les despeses, i quedar alliberat de retornar res és l’essència del crowdcooking, una idea de futur (podeu veure aquí de què va la cosa, però és l’últim dissabte de mes, la llista es tanca dijous a la nit, els límits són les 10-12 persones que caben en un pis còmodament, l’ordre d’entrada és l’ordre de demostració d’interès). La |REVISTA|KAMPA| és l’orgullós mediální partner de la idea. Publiquem íntegrament la nota de premsa que els samfaines ens envien després de cada dinar. Aquí la de setembre, després de la pausa d’agost.

Dia de l’arquitectura

Un exemple de l’enfoc més especialitzat del DA: visites guiades a un projecte de reconstrucció d’un edifici al centre històric de Praga, explicat per un arquitecte (www.denarchitektury.cz)

La 12a edició del Dia de l’arquitectura (DA) ha començat avui divendres a Praga i altres ciutats del país, i durarà fins al 6 d’octubre. L’esdeveniment oferirà sota el lema «No enderroquis, transforma!» rutes urbanes, conferències, tallers i esdeveniments per a nens. Aquí podeu seguir el programa a la web. No és solament Praga: mireu-hi la vostra ciutat si no esteu a la capital.

El DA és un festival de popularització i divulgació de l’arquitectura semblant en alguns aspectes a l’Open House, del qual vam parlar, però sembla que amb més rigor acadèmic, amb més atenció als arquitectes i artistes del moment, i amb un batec més actual comparat amb l’altre, més centrat en la visita ocasional a l’edifici històric i en fer cues de gent com més grans millor. El DA també està molt més distribuït per tot el territori, en moltes més ciutats mitjanes i petites.

Enguany el DA està dedicat a una arquitectura ecològica, econòmica i ètica. Mostrarà, per exemple, transformacions d’una fàbrica a un centre cultural, un menjador estudiantil a una galeria d’art, etcètera.

El festival recordarà el llegat de Jože Plečnik, arquitecte eslovè, que va reformar el Castell de Praga als anys vint, de forma genial i perdurable, fins avui mateix. Plečnik va fer igualment un dels edificis icònics de la ciutat, l’església del Sagrat Cor de Jesús (Kostel Nejsvětějšího Srdce Páně), a la plaça de Jordi de Poděbrad (náměstí Jiřího z Poděbrady), entre els barris de Vinohrady i Žižkov.

La plaça Jiřího z Poděbrady i l’església del Sagrat Cor de Jesús de Jože Plečnik (Ondřej Žváček cs.wikipedia.org)

Eleccions municipals a Txèquia: avenç de Babiš i el populisme

La participació és del 46%

Les eleccions municipals a Txèquia d’aquest últim cap de setmana de setembre tenen en comú amb les legislatives italianes l’abstenció massiva i l’ascens de la dreta i el populisme.

A Txèquia els partits del govern de centredreta han patit l’abstenció dels seus votants. Mentrestant el partit populista ANO, liderat per l’antic primer ministre Andrej Babiš, ha quedat primer en vuit de les 13 capitals regionals, però ha fet curt a Praga, on ha quedat segon, i a Brno.

Babiš està considerat pròxim al primer ministre hongarès, Viktor Orbán. Va perdre per poc les eleccions legislatives el 2021. Els resultats d’aquestes municipals indiquen que recupera votants.

Sembla per tant que els escàndols de corrupció no afecten els votants de Babiš, que té un públic que admira les seves maneres de milionari fet a l’ombra de les xarxes clientelars i de l’Estat.

Guanys dels contraris a les sancions a Rússia
El partit de dretes Llibertat i Democràcia Directa (SPD) liderat per Tomio Okamura, també ha tingut guanys substancials a les ciutats més grans. Ha ressonat entre els seus votants la postura agressiva contra les sancions russes, a les quals es culpa de l’augment del preu de l’energia. La manifestació de protesta contra les sancions a l’avinguda Venceslau, de la qual vam parlar, és part d’aquesta demografia.

El partit d’Okamura ha triplicat regidors, de 161 a 492, i ha aconseguit els primers a Praga. Les enquestes també situen l’SPD com el segon més popular a Txèquia ara mateix.

A les ciutats més grans ANO i SPD han guanyat. No obstant això, els partits més antics, com la Unió Cristiana i Democràtica-Partit Popular Txecoslovac (KDU-ČSL) i el Partit Cívic Democràtic (ODS) són els més arrelats a les ciutats més petites i les zones rurals, on tenen oficines de campanya i representants locals. que fa temps que han ocupat els seus càrrecs.

Aquest pot ser un dels motius pel qual, malgrat la pèrdua de moltes de les ciutats, KDU-ČSL encara guanya més regidors de qualsevol partit, igual que fa quatre anys, encara que amb una quota menor. El segon ha estat el Partit Cívic Democràtic (ODS), i el tercer els Alcaldes i Independents (STAN).

Baixen l’esquerra i els independents
En comparació amb els resultats del 2018, el Partit Socialdemòcrata Txec (ČSSD) ha perdut tres cinquenes parts dels regidors, el Partit Comunista de Bohèmia i Moràvia (KSČM) el 70 per cent i els Alcaldes i Independents (STAN) 747 regidors. L’ODS en perd 306, els Pirates 84 i TOP 09 en per 56.

Tanmateix, com és habitual, els candidats independents en llistes locals ad hoc han guanyat en el global. Segons les dades han guanyat 3.367 regidors més que fa quatre anys.

Un terç dels escons del Senat txec també estaven en joc, però els resultats d’aquestes eleccions són menys clars. Dels 27 escons del Senat en joc, només tres s’han decidit a la primera volta. El proper cap de setmana es decidirà la resta.

Tanmateix, l’ANO de Babiš ha guanyat un escó extra i el partit es dirigeix ​​a la segona volta a 17 districtes. Atès que només un terç dels escons del senat estan disponibles, vol dir que l’actual coalició governant no està amenaçada.

Segons els resultats finals publicats pel web electoral diumenge, el 46,07% dels votants han participat a les eleccions municipals, un punt percentual menys que el 2018.