Júlia Bacardit a l’est de Viena

Un bloc sobre Europa Central i de l’Est

Fotografia d’Oliver Marce.

Hem detectat un nou recurs per seguir la vida a la regió. L’escriptora Júlia Bacardit està publicant aquest bloc de títol prou descriptiu, a l’est de Viena, sobre la vida a Europa Central i de l’Est. A Praga no som a l’est de Viena, però bé. Hi ha articles sobre un tema, com l’últim que parla de La Pasqua romanesa, l’òpera dels 350 gitanos expulsats i la visita de Xi Jinping a la zona. Dona una visió global, de regió, molt àgil i molt ben escrita, des d’una posició molt local, està sobre el terreny.

Sant Jordi a Praga: explicar i reinventar la rondalla, fer manualitats i inaugurar la nova biblioteca

El Sant Jordi d’aquest any l’hem mogut al següent diumenge, el 28, a l’espai Letohradská 10. L’Andrés i l’Anna són part de l’ànima del lloc, i ens acullen amb afecte: és una antiga impremta reconvertida en espai polivalent per a la cultura i les arts. El Casal Catalanotxec hi col·labora, tindrem una secció de llibre català a la biblioteca.

Hem començat explicant la rondalla: la Xènia l’ha explicat i reinventat, l’ha desplegat cap a finals alternatius: què passaria si el drac i Sant Jordi es fessin amics? Si el drac fos vegetarià deixaria de menjar-se gent i faria servir el foc per fer pa, per exemple?

La Xènia en acció. A l’esquerra el Filip, escoltant atentament, a la falda del seu pare.

Ha vingut el Filip, un catalano-txecoslovac d’un any, amb un drac de peluix. Encara no parla, però ostres com s’hi fixa! Els altres nens i nenes han reaccionat amb graus diferents d’interès i distracció al relat de la Xènia. Explicada la rondalla, el grup ha passat a l’interior, on s’ha presentat l’espai de la biblioteca i s’han fet manualitats, recreant roses amb oueres, pintura témpera, etc.

Xató de primer, de segon verat i musclos en escabetx

Els dinars del club*samfaina (28)

Si ets català i vius a Praga o Txèquia i trobes a faltar menjar “normal” fes-te soci del Casal Catalanotxec i vine als dinars del club*samfaina.

Avui hem d’exaltar la figura del David Lédl: és el nostre peixater. És un xicot txec, jove i simpàtic, que ha decidit dedicar-se al peix. Aquí teniu la pissarra de la seva botiga: les tres columnes volen dir que compreu: 1) el peix sencer, sense els budells, o bé 2) filets nets, sense espines, o bé 3) marisc.

És al carrer Štefánikova, prop d’Anděl. Fa anys que hi és, i no té ni web, ni fa tractes amb repatidors. Si vols peix del David hi hauràs d’anar en persona i parlar-hi, no et podràs aprofitar d’esclaus explotats que t’ho porten a casa, per la teva comoditat.

Aquí una foto de seu taulell.

Nosaltres li hem comprat verat fresc i musclos. Les sardines, diu el David, són un problema: els croates, la mare que els va parir, se les queden i no les exporten, i els francesos envien morralla, de molt poca qualitat! Diu que no ho accepta, que els ho torna.

Avui a la samfaina d’abril hem començat amb un xató, que vol dir amanida i una salsa romesco de Budapest. Pebrot rostit, tonyina i anxoves, cogombrets, olives negres, i salsa romesco: avellanes i ametlles, all rostit, pimentó, etc. Tot a base d’ingredients que trobeu a la gran distribució alimentària txeca: Billa, Albert, Lidl, etc.

Això és la plàtera, però aquí teniu el plat, amb la salsa romesco.

Després hem fet soja-faves a la catalana. És un plat que consisteix en fer soja fresca i pèsols COM SI fossin faves tendres a la catalana. Parlant amb els botiguers, amb la gent que fa la feina de veritat (no amb els paràsits digitals) s’aprenen coses. El jelito, que és la botifarra negra txeca, resulta que és un producte fresc de la matança del porc, i a finals d’abril això queda lluny, perquè ja ve la calor. Per tant hem triat “tmavá tlačenka”, un embotit que és fosc perquè es fa amb sang, gelatina i trossos de carn. Ha quedat així:

Després ha arribat el principal: verat i musclos en escabetx, amb porro, pastanaga, soja, pèsols i patatones. Els musclos de l’escabetx s’han acabat desfent i perdent perquè són petits. Ho hem après de la gran Maria Nicolau. Ella sola està recuperant i renacionalitzant la cuina de les mares i les iaies, a través del seu llibre Cuina o barbàrie, que ens inspira i ens guia.

Hem acabat amb un toc de maduixa amb vinagre blanc i sucre, i un cafetó moka dels de tota la vida. El vi? Un blanc xilè del súper.

El nacionalisme (gastronòmic) no es cura viatjant. Es pot viure sense cuinar? Sí, però malament.

_____
Et pots afegir al club*samfaina a través del WhatsApp del Casal Catalanotxec. Són el seu braç gastroesnob. Es reuneixen en una casa particular, cuinen amb alguna pretensió de seriositat i es troben per dinar l’últim dissabte del mes. No s’hi porta res de menjar o beure, solament una contribució a les despeses. Això allibera els comensals d’aquella sensació tan de la respectabilitat petitburgesa d’haver de retornar res i dir “la pròxima a casa nostra”. També allibera de reciprocar qui no pot, perquè no té lloc ni plats, que al cap i a la fi a Praga tots som població d’al·luvió i molta gent hi està de pas. Podeu veure aquí de què va. La |REVISTA|KAMPA| és l’orgullós mediální partner de la idea. Publiquem íntegrament la nota de premsa que els samfaines ens envien després de cada dinar. Aquí el dinar d’abril.

Elogi del bistro vietnamita de guàrdia

Cafès i bistros originals de Praga (33)

Aquest està a la cantonada dels carrers Sázavská/Slezská de Vinohrady, però n’hi ha probablement milers per tot el país: és el bistro vietnamita de guàrdia. El que sempre hi és. Hem vist llocs asiàtics que proposen coses, com Field Rice o Teplá Kačka. Llocs on es va pel que són. En canvi el vietnamita de guàrdia és el que teniu més a prop de casa i s’hi va de tant en tant perquè sí, per variar, per l’avui no cuino. Amb la mestressa basada, simpàtica, efectiva, que et parla un txec simple, de poques frases, amb un accent característic, i et diu “pojďte dál!” (“passi!” ), “posaďte se!” (“segui!”), et porta el menú a l’insant, torna i et diu “máte vybrano?” (“ja ho té?”). Són més barats, estan plens de gent del país. Els decoren sempre amb el mateix estil, amb estàtues, plafons i decoració kitsch asiàtica de fàbrica, de colors vius i llampants. La carta és sempre la mateixa, la sopa, el “Pho”, de bou, porc o pollastre, i la variant amb tofu. Plats amb molt d’arròs i fideus, aromatitzats amb julivert, coriandre, gingebre. El servei és ràpid i amable, i va per feina. En resum, per si és de servei: 1) Busqueu un vietnamita sòlid a prop de casa, i 2) Adopteu-lo com el vostre bistro de guàrdia.

Rice Field, un restaurant vietnamita renovat

(ricefieldprague.cz)

Té sentit un altre restaurant vietnamita a Praga, quan n’hi un cada cent metres? La gent de Rice Field va pensar que sí, però renovant el concepte. No som al sòlid vietnamita de tota la vida, barat i segur, amb la pho-levka de bou o pollastre i coses en plats individuals.

No, aquí demaneu entre quatre bàsics, amb pollastre, bou, porc i tofu, més una sèrie de complements, i us ve tot servit en una sèrie de cassoletes, bols i plats de ceràmica molt cuquis, pensat per acabar amb tota noció d’entrant, primer i segon, i anar fent, que tothom ho tasti tot.

Hi ha per exemple unes plàteres en forma de 1/6 de circumferència, de manera que podeu acabar formant un cercle si sou més de dos. Serveixen arròs blanc bàsic, brou, carn de porc amb salsa de soja, pollastre amb llimona, rotllets de marisc (està molt trinxat, te l’has d’imaginar una mica) i tota la proposta vietnamita fresca i saborosa, amb coriandre, molt de coriandre.

L’estètica del lloc està dominada a l’entrada per un bonic mural que evoca els camps d’arròs, i més cap a l’interior és d’un minimalisme elegant que es vol apartar del kitsch asiàtic habitual, i que per la mateixa lògica a algú li podria recordar la fredor d’un garatge. En resum, aneu-hi en parella o en grup no gaire gran si us ve de gust el sabor vietnamita amb una proposta renovada.

Ioga a Praga: breu introducció

captura de https://karina.yoga

La popularitat de les cultures asiàtiques s’estén al ioga, aquesta gimnàstica terapèutica, o teràpia gimnàstica, amb rerefons espiritual. Es diu “ioga” però és tot un món, aquí per exemple expliquen en anglès variacions, en què consisteixen i per tant per a qui són adequades.

Els beneficis del ioga són, segons la gent que el practica, l’augment de la flexibilitat de les articulacions i del cos, com una prevenció que eviti mals majors i haver de córrer al físio, i el fet que afavoreix la pau mental i ajuda a mitigar l’estrès, l’ansietat i patologies en aquesta línia que ens genera la civilització turbocapitalista.

A Praga ha anat creixent i consolidant-se tota una oferta difícil d’abraçar i entendre, amb totes les variants, horaris durant el dia després de la feina, estades de cap de setmana, etc. Si el txec us costa s’ha de dir que sembla que hi ha oferta en anglès.

Recollim una sèrie d’opcions a partir de l’experiència de la comunitat catalana, si en sabeu més i les voleu compartir envieu-les per aquí i anirem fent créixer la llista.

Karlín
Mood Yoga | Yoga Karlín

Holešovice
Mood Yoga

Vinohrady
Yoga RestYogALIVE

Žižkov
Yoga with Karina

svépomocí o “DIY”

“Svépomocí” de “své”, propi i “pomocí”, ajuda, vol dir amb els propis recursos, amb les pròpies forces. Es podria traduir com “autoajuda”, si no fos que la paraula ja està ocupada al voltant del negoci de la psicologia positiva, sobre la base del trauma i la superació del trauma.

A la fotografia veiem, en un carrer del centre de Praga, una furgoneta tunejada com una caravana, o una cabana construïda sobre una furgoneta. Una caravana DIY.

Durant el comunisme, els txecs es feien cases senceres amb les pròpies mans, segones residències, amb materials sovint arreplegats, robats o reaprofitats.

Des del segle XIX fins 1948 a Txèquia es desenvolupa una indústria lleugera d’entre les millors del món. El règim comunista acaba amb tot allò, però la inèrcia és poderosa i la capacitat de fer coses amb les mans perdura entre la població.

Precisament perquè no hi havia una indústria lleugera eficient, que produís bens de consum, ni tampoc serveis, la població va haver de recórrer a les pròpies forces. Cases i cabanes de segona residència, manteniment del jardí, mobles, reparacions de cotxes, roba, conserves d’aliments de cara a l’hivern.

Avui encara molta gent fa moltes coses amb les mans. Als afores de Praga i les ciutats hi ha moltes botigues de gran superfície amb eines i materials de construcció, per a tota mena de reparacions i reformes a casa i al jardí.

La gent continua igualment fent conserves, cuinant, es fa i es modifica roba. Les àvies han ensenyat a les netes a cosir i a cuinar. Els vells instints de la frugalitat pagesa han confluït amb els interessos de part de les noves generacions, que valoren això, la sostenibilitat.

_____
La txecopèdia de la |RK| la pots llegir aquí, és un curs urgent i accelerat de txequitud per a residents estrangers amb ganes de conèixer la cultura material i immaterial del país, des de l’àmbit de l’antropologia i la sociologia pop. Si creus que un concepte hi ha de ser tant sí com no ens ho pots enviar per aquí.

Hem pintat la primavera

Avui amb els nens i les nenes del Casal hem pintat la primavera, ens hem ajudat de les mans per fer la forma dels arbres i afegir-hi unes branques ben llargues i carregades de flors. Ens hem inspirat en l’obra de Sonia Delaunay per fer les flors. Tècnica mixta: retoladors, tèmpera, aquarel·la.

_____
El Casal Catalnotxec dona suport a tallers d’art teràpia per a nens i nenes de la comunitat. Per saber més sobre art teràpia i l’enfoc d’aquestes sessions podeu llegir aquest article

Pellegrini, nou president d’Eslovàquia

Guanya Moscou, perd Brussel·les

Peter Pellegrini (wikipedia.org)

L’altre dia dèiem que la geopolítica a Europa Central (Polònia, Txèquia, Eslovàquia, Hongria) es pot entendre amb una plantilla simplificadora però molt útil: una mena de partida d’escacs en la qual a vegades guanyen els partidaris o seguidors locals de l’establishment occidental (Unió Europea, Otan), i a vegades altres xarxes locals, en un front heterogeni de descontents diversos, sempre acusats de ser manipulats per Putin, en el seu intent de desestabilitzar els primers.

Ara la presidència d’Eslovàquia ha caigut del bàndol dels segons. Peter Pellegrini és un home de 48 anys que des que va trepitjar la moqueta de la política, als 27, fent d’ajudant de diputat, no ha fet res fora del sistema. Ha estat president del Parlament i del Govern i ara arriba a la Presidència. Només ha estat polític professional. En aquest sentit ja és nova generació de la democràcia a la “nova” Europa postcomunista.

Un nou divorci txecoslovac?
Quan Petr Pavel va guanyar la presidència a Txèquia a Moscou ho van considerar una mala notícia. La presidenta eslovaca Čaputová va venir a felicitar-lo la mateixa nit. Ara s’ha girat la truita, i Eslovàquia està més a prop de ser un satèl·lit de Rússia, com Hongria.

Mentrestant els txecs van en la direcció exactament contrària. Remouen cel i terra per trobar municions per a l’exèrcit ucraïnès. Descobreixen una trama organitzada des de Praga de polítics que, a tot Europa, haurien cobrat de Putin per promoure narratives contràries al bel·licisme, i que entre molts altres inclou el violent ultradretà espanyol Herman Tertsch, de Vox.

La retòrica pacifista i què més
Pellegrini ja ha començat a parlar de pau. Curiosament la retòrica de la pau ja la feien servir els règims comunistes i ressonarà entre els més vells de cada lloc. També ha dit que cap soldat eslovac trepitjarà Ucraïna.

El previsible nou divorci txecoslovac no afectarà la vida diària de la majoria a cap dels dos països. La pau social és el bé que es vol preservar sempre, Eslovàquia ja té prou problemes de consum diari i és un país receptor net d’ajudes de la Unió Europea.

Caldrà veure què ofereixen a la població eslovaca un president i un govern sincronitzats, perquè amb retòrica pacifista no n’hi haurà prou.

Herman Tertsch, de Vox, ha cobrat de Putin, segons l’espionatge txec

La llista inclou Václav Klaus, antic president txec

Txèquia s’està revelant com un falcó en la lluita contra Putin. Pavel, el president de la República, un antic buròcrata militar de l’Otan, el primer ministre Fiala i l’alta governança de l’Estat remen en la mateixa direcció, a favor de l’Otan i de la Unió Europea, d’acord amb la divisió centreuropea en dos grans blocs de què vam parlar.

Txèquia és un dels països que més suport militar dona a Ucraïna d’acord amb el seu Pib i més refugiats acull en proporció poblacional. Ha remogut cel i terra i ha tirat d’antigues xarxes de la guerra freda per trobar municions per a l’exèrcit ucraïnès. Ara ha destapat aquesta xarxa de polítics europeus, organitzada des de Praga, que haurien rebut diners per promoure discursos i narratives contràries a l’Otan i favorables a Putin.

Continua llegint «Herman Tertsch, de Vox, ha cobrat de Putin, segons l’espionatge txec»