Un dia d’escudella txeca

El club*samfaina celebra el dinar de gener, patrocinat per El Olivar.

La RK és mediální partner del club*samfaina (el nacionalisme no es cura viatjant), una organització dedicada als dinars de pis a Praga per la fórmula del crowdcooking. Reproduïm l’últim comunicat de premsa que ens han fet arribar.

Praga, Europa central. Gener. Neu, fred. Zero graus al migdia. Ve de gust una escudella txeca? Un brou bullint de bou, pollastre, xirivia, pastanaga, ceba, all, llorer, etc. Un brou com el que us feia la vostra iaia? A Praga? Així és com ha anat el dinar de gener del club*samfaina, el braç gastronòmic del Casal Catalanotxec, pel gener hem obviat el puto virus i hem decidit trobar-nos. Aquesta vegada hem tingut patrocinador! El Olivar ens ha regalat vi (Ribera del Duero), un oli verge fabulós i dues variacions d’olives, marinades i trencades. De la gent de El Olivar en vam parlar aquí: olis excel·lents de Còrdova, compreu-ne, val la pena, i més si esteu al Casal Catalanotxec. La resta dels ingredients de l’escudella són txecs, quilòmetre zero. La carn és bou, perquè la vedella arriba a les carnisseries txeques de forma impredictible. El pollastre és local, i la pilota de bou i porc local. La «botifarra negra» no és tal, de fet és el jelito txec, que està elaborat amb el mateix principi, però que no és tan consistent. Els cigrons són del Lidl, la col i la resta de la verdura de l’Albert. Les postres ens les han solucionat els italians, que en gastronomia ho fan tot bé i tenen sempre raó: hem bullit unes peres en almívar i les hem servit amb gelat de tiramisú i unes pastetes seques d’ametlla i amaretto que bàsicament eren una versió italiana dels pets de monja. Madonna della madonna.

Bistro À table: França a Praga

Cafès i bistros originals de Praga (16)

bistroatable.business.site

França i Txèquia tenen una llarga relació que ve de molt enrere, per exemple de quan Praga va ser, després de París, una de les primeres capitals europees on més aviat va ressonar el surrealisme i es van començar a col·lecionar obres com els Picassos que el doctor Vincenc Kramář acabaria donant a la Galeria Nacional. Avui hi ha una important inversió francesa, una escola oficial de primària i secundària, un institut oficial de culture i, per exemple, a Dejvice hi ha À table, un bistro francès, amb cuiner i servei francès. Aneu-hi a dinar al migdia si us trobeu per la zona, aprecieu el beuf i la quiche excel·lent, i feu-vos posar un got de vi de cuvée provençal. Fan menú diari francès, però per exemple en l’època de l’oca, quan el calendari txec diu que toca l’oca de Sant Martí, ells fan una fusió francesa i hi posen peres i castanyes, com es pot apreciar a la foto.

Provaznictví Újezd

jra.cz

Està per veure si aquesta revista trobaria a Praga una sèrie de comerços singulars, però aquesta botiga de corda segur que hi hauria de ser. El comerç digital ja se sap que pot ser fred, compulsiu, anònim, però avança perquè alguna demanda satisfà. Aquesta botiga, en canvi, és tot el contrari. Té tota mena de cordes i cordills, és a Malá Strana, a Újezd, i és un exemple de com el comerç minorista pot sobreviure. Un local exquisit, de només 90 metres (aquí teniu la reforma explicada pels arquitectes que la van fer). Una gran especialització: hi ha més cordes de les que és possible imaginar-se, hi ha fins i tot xarxa, per a hamaques i porteries de futbol. Finalment, una senyora molt amable que ho sap tot i sempre té raó (sobre cordes). Direu que no passa sovint, que es necessiti comprar corda. Però el client praguès o txec està acostumat a fer-se moltes coses amb les mans, i l’oferta d’aquesta botiga és imbatible, i si (per exemple) teniu gent petita corrent per casa i volguéssiu fer el gronxador al jardí o a la chalupa hauríeu de passar per aquí. Diguem-ne que hi entreu per una corda i us fa venir ganes de comprar-ne més, perquè són ben boniques.

Festival SCANDI de cinema escandinau

scandi.filmeurope.eu

Continuem seguint la programació dels festivals de cinema, que continuen sent una activitat finançada generosament pels Estats. Els primers de l’any són els escandinaus, el festival l’organitza una empresa de distribució de cinema, amb finançament públic txec i de les ambaixades corresponents. SCANDI serà del 19 al 25 de gener, a Praga però també a Plzeň, Olomouc, Brno, Ostrava i més ciutats, això i les formes no presencials que es van desplegar per la pandèmia i ara poc o molt quedaran. El focus està en oferir una panoràmica actual (programa), en tot el ventall de gèneres. El cartell del festival és d’una pel·lícula històrica, una superproducció danesa (en coproducció amb Suècia, Noruega, Islàndia, Polònia i Txèquia) centrada en Margrete, una reina danesa del segle XV. Però també hi ha, per exemple, una costa tan allunyada de l’anterior com un documental sobre el destí de Björn Andrésen, que va ser el bell adolescent Tadzio a la pel·lícula La mort a Venècia (1971), de Luchino Visconti.

Fer la bugada a la bugaderia

pradelny-lavor.cz

A mesura que els preus de l’energia vagin pujant potser surt cada cop més a compte fer la bugada a la bugaderia, tranquil·lament, amb wifi, i en una hora fins a quinze quilos de roba nets i eixuts. La cadena Lavor va obrint sucursals per Praga, també es va expandint com una franquícia. N’hi ha més però aquesta seria la que més es veu. Entre el públic, en una observació subjectiva, sembla que hi ha sobretot la gent jove i professional. Aquests locals permeten, si cal, viure prescindint de la rentadora i del manteniment de la rentadora. Val la pena estudiar-ho.

Ricardo Bofill a Praga

ricardobofill.com

L’arquitecte Ricardo Bofill s’ha mort, poc després d’Oriol Bohigas, el fet biològic acaba amb una generació i una època. Bofill deixa mil projectes, trenta-cinc ciutats a tot el món, i també el tenim a Praga, en la renovació d’un antic edifici industrial a Karlín, l’any 2000, aquí el teniu el projecte presentat a l’inventari de la web del seu taller. Té elements del Bofill més tardà, com l’aeroport de Barcelona o el Teatre Nacional, amb tota aquesta estructura de vidre sobre el vell edifici. Bofill va ser un arquitecte eclèctic, amb una llarga carrera, diversos estils, llenguatges. Aquestes grans figures del passat deixen una sensació de buit, però de fet són irrepetibles. L’època passa, els hiperlideratges depredadors, la captura de rendes a l’ombra del poder polític i econòmic, potser donen pas a un món de més treball en equip, sense tant d’estrellat.

Truhlárna, a Františkanská Zahrada

Cafès i bistros originals de Praga (15)

cafetruhlarna.cz

El parc Františkanská Zahrada (Jardí dels franciscans) és un lloc de pas i descans a la part baixa de l’avinguda Venceslau, una illa de relativa tranquil·litat, perquè quan fa bon temps s’omple de gent que seu als bancs i als cafès de la zona. Hi ha un parc infantil i no hi falta el cafè de rigor, entre altres aquest Truhlárna, que té tota la panòplia de cafès de selecció, bona xocolata, destil·lats txecs, refrescos sense alcohol de combinacions de gustos sorprenents, molt hípsters, i pastisseria tradicional (la buchta!). L’interior és petit com un cop de puny, és un lloc d’aire lliure a l’estiu, o per emportar-se les coses durant l’estació freda.

Una cadena de fleques txeca en expansió.

vasepekarna.cz

Un interessant concepte de fleca txeca està progressant per Praga i per les regions del nord. Es diu Vaše Pekárna, i si viviu a la capital ja en deveu haver vist alguna, aquí tenen la llista de fleques. Són locals de diverses dimensions, però pensats i dirigits des d’un centre, per funcionar també com cafeteries i llocs acollidors. Són franquícies, en diverses formes. Aquí hi ha una llista de productes, hi ha diversos pans i pastisseria tradicional (koláč, etc.). És de destacar per exemple el pa de sègol, sense llavors ni coses, només la farina de sègol, més fosca, que pel que sembla és més sana que la farina refinada blanca de blat.

Alícia Cubells, Joan Fuster i l’espiritualitat i el benestar en valencià

L’Alícia Cubells ens recorda que Joan Fuster està més viu que mai.

L’Alícia Cubells és actriu i ballarina i ensenya dansa i veu al Conservatori Internacional de Praga (MKP). S’interessa des de fa temps per qüestions d’espiritualitat, meditació i benestar, i comença l’any Fuster connectant aquests interessos obrint un canal en valencià a You Tube i anant a buscar l’esperit, la saviesa i l’humor de Joan Fuster. Recorda l’impacte que li va fer d’adolescent, al seu barri de Benimaclet, a València, i en el primer vídeo llegeix un fragment del Diccionari per a ociosos. Tant si ets a Txèquia com a qualsevol lloc del món, la prova que Joan Fuster és més viu que mai, aquí, entre nosaltres, i escriu cada dia millor, la tenim en iniciatives com la de l’Alícia.

El Canal Super3 i les famílies de la Catalunya exterior

ccma.cat

Les famílies de l’exterior amb nens petits, mixtes o no, poden fer servir tota l’oferta de recursos d’oci i cultura que els arribi a les mans. En aquest sentit la renovació, el rellançament i el redisseny del Club Super3 és una notícia no menys esplèndida per llargament esperada. Hi ha moltes coses per a totes les edats, dels més petits fins a un programa d’introducció a la cuina , passant per una biblioteca rica i variada de contes i vídeos. Es poden fer el carnet, que tot i que serveix com un incentiu per a fer activitats a Catalunya, des de fora permet als súpers penjar dibuixos que poden fer amb l’aplicació i veure’ls durant dos dies, i al cap i a la fi també us pot servir quan hi aneu de visita.