La llista inclou Václav Klaus, antic president txec
Txèquia s’està revelant com un falcó en la lluita contra Putin. Pavel, el president de la República, un antic buròcrata militar de l’Otan, el primer ministre Fiala i l’alta governança de l’Estat remen en la mateixa direcció, a favor de l’Otan i de la Unió Europea, d’acord amb la divisió centreuropea en dos grans blocs de què vam parlar.
Txèquia és un dels països que més suport militar dona a Ucraïna d’acord amb el seu Pib i més refugiats acull en proporció poblacional. Ha remogut cel i terra i ha tirat d’antigues xarxes de la guerra freda per trobar municions per a l’exèrcit ucraïnès. Ara ha destapat aquesta xarxa de polítics europeus, organitzada des de Praga, que haurien rebut diners per promoure discursos i narratives contràries a l’Otan i favorables a Putin.
Herman Tertsch, la connexió centreuropea de Vox
Tertsch, de 65 anys, és fill d’un nazi austríac que va fugir a temps a Madrid i es va casar amb una aristòcrata espanyola. És cosí d’Ana de Palacio, antiga ministra espanyola d’afers exteriors d’Aznar. Va ser corresponsal de El País a Europa Central durant els anys noranta i va arribar a subdirector del diari.
Tertsch sempre ha estat prop dels cercles de poder polític i mediàtic a Espanya. Va deixar El País i va entrar en una deriva cap un nacionalisme espanyol autoritari, per tant la catalanofòbia. Té àmpliament documentats episodis d’intoxicació alcohòlica i baralles.
Des del punt de vista de Catalunya crida l’atenció com, després dels esforços de la maquinària de l’espionatge i la judicatura espanyola per lligar els líders catalans a Putin, allò que demostra l’espionatge txec és la connexió real del dèspota rus amb Vox.
Václav Klaus també ha cobrat de Putin
A Txèquia crida l’atenció la presència de Václav Klaus a la llista. Farà 83 anys i estava retirat de la primera línia, però ha estat ministre de Finances i primer ministre, va ser un dels arquitectes de la transició del país al capitalisme. Una persona important a tots els efectes, molt propera al pinyol del poder i de les elits econòmiques del país.
Václav Klaus ha anat des de les posicions neoliberals dels primers anys, als noranta, quan era quasi com un fill adoptiu de Margaret Thatcher, fins a posicions més euroescèptiques i sobiranistes i contra la “dictadura” de Brussel·les, que considera un cau de buròcrates i socialdemòcrates.
Com funciona la desinformació
Tertsch i Klaus són només dos noms de la llista. No han transcendit sumes ni activitats concretes, però bàsicament el mecanisme de la desinformació consisteix en subornar persones amb accés als mitjans perquè difonguin narratives diferents i oposades a l’oficial de l’atlantisme, que és “Rússia és el mal i no pot guanyar”.
Tot allò que posa en dubte aquest relat atlantista entre les opinions públiques occidentals beneficia Putin. La desinformació exposa potència industrial i militar de Rússia, o la seva riquesa cultural. L’objectiu és crear dubte: contra l’ardor guerrer, promoure la idea que no es pot derrotar del tot els russos. Els partits europeus aliens a l’establishment, totes les noves dretes populistes, han corregut a comprar-ho.
La situació real sobre els camps de batalla i el fet que les guerres sempre s’acaben amb negociacions, i que la posició de les parts a l’hora de negociar depèn de la posició al front, tot això se sobreentèn, però és un altre debat.