Els dinars del club*samfaina – OFF Calçotada (27)
Els del club*samfaina, la secció gastroesnob del Casal Catalanotxec, hem fet la samfaina oficial de març l’últim DIUMENGE, no dissabte, perquè és Setmana Santa, hem estat pocs i ho hem acordat així. Però atenció: MAI MÉS canviarem la regla de l’últim dissabte.
Romesco de Budapest
Sí, el títol és un pescaclic. És romesco fet amb paprikrakém de botiga hongaresa, perquè els hongaresos són una nació obsessionada amb el pebrot i el pimentó i en tenen de totes les formes imaginables, per tant també en pasta. Si algú del subsistema tarragoní es mareja sabent que a Praga fem romesco de Budapest que segui, respiri fondo i es begui un gotet d’aigua.
1 / Xató amb romesco de Budapest i sardina bretona
A internet hi ha deu mil receptes de xató i moltes són bones i aprofitables (si llegiu “veritable” al títol, ni puto cas). La qüestió és barrejar la fulla i el xató de Budapest i fer una base. La fulla hauria de ser escarola. A Europa Central no en trobem, triem un mix de fulla d’amanida de supermercat. Per damunt, els contrastos: tires de pebrot rostit, olives negres turques, cogombrets txecs. Les sardines són bretones a l’huile d’olive extra vierge, d’una llauneta de botiga gourmet esnob, el Delmart. Però bé: podeu combinar segons el gust o el que hi hagi pel rebost conserves de peix i verdures confitades en sal i vinagre.
2/ Crema de calçots
El plat el teniu explicat en la sessió anterior, però és un brou de la part verda del calçot i julivert. Mentrestant es fregeixen els calçots fins que s’estoven, s’hi afegeix el brou, patata rostida i romesco, es trinxa tot. Els francesos ho colarien, però nosaltres tenim dret a trobar-ho un costum ridícul i ho podem ignorar tranquil·lament. Al plat s’hi afegeixen crostonets de pa fregit amb oli d’oliva condimentats amb vinagre blanc (de vi blanc, o de poma) i pimentó, juntament amb fulla de menta trinxada.
3/ Soja-com-si-fossin-faves-tendres a la catalana
El plat el teniu també explicat en la sessió anterior. Comprem soja congelada a la botiga asiàtica, d’aquella que es ven amb la tavella per fer-ne edamame, un esnac estàndard de la cuina xinesa i japonesa. Ens interessa el fruit, la boleta, hem d’obrir cada tavella. Fregim amb oli d’oliva i una mica de llard ceba comú txeca i pancetta stagionata de la botiga italiana, tot ben talladet. Quan estigui hi afegim la soja i fulles de menta, julivert i llorer, embolicades perquè no es desfacin en un farcellet amb cordill de cuina, d’acord amb el consell de la fabulosa Carme Ruscalleda, que al final retirarem. També un raig de vi negre de tetra brik. A Catalunya seria vi ranci, però a Europa Central no se’n troba. Una abraçada, per cert, als gurús que diuen que això de cuinar amb vi barat és lleig, que s’ha de cuinar amb vi bo. Al cap d’una estoneta venen els pèsols de supermercat, que necessiten un parell de minuts de xup-xup. Al final talls de “buti” negra txeca, el jelito. És molt tova, només necessita el calor residual que queda després d’apagar el foc per barrejar-se amb tota la resta.
4/ Pollastre halal amb calçots, panses i pinyons
Fem el pollastre, que és halal perquè l’hem anat a buscar a la botiga dels moros, d’acord amb els principis del corpus de la cuina catalana: s’ha de fregir i rossejar en oli i llard. Quan estigui fet, hi afegiu els calçots, la part blanca partida en dos, i un raig de vi negre de tetra brik. A Catalunya seria vi ranci, però a Europa Central no se’n troba. Les panses són del supermercat, i els pinyons de la mateixa botiga oriental del pollastre, i per cert costen IGUAL que el pollastre. No cal dir que, com tots els rostits, val més fer-lo el dia abans. A l’hora de servir-lo l’animeu i el reescalfeu amb un brou vegetal.
5/ Maduixes amb flam de la Marga
Un litre de llet i vuit ous al bany maria al forn us fan un flam. Les maduixes són d’Espanya i arriben al supermercat txec. Les heu de preparar la nit abans amb xarop fet de sucre i vinagre de vi blanc o poma, com feien les vostres mares i iaies.
Què ha passat aquest mes de març? (Explicacions i excuses)
Hem tingut un mes mogut. Vam començar el primer cap de setmana amb l’arròs amb conill i pebrot de l’abuela Teresa. Va sortir nou cuiner entusiasta, amb noves propostes i noves tècniques, que només podia el dia en qüestió. Va ser el primer off-samfaina, fora de la regla de l’últim dissabte.
El tercer cap de setmana va venir la calçotada del Casal. Com que demanem un feix de calçots més dins de la comanda del Casal, per fer coses amb els calçots, i com que l’últim dissabte del mes era Setmana Santa i segurament molta gent seria fora, de manera que vam avançar al quart cap de setmana, un off-samfaina amb coses de calçots.
Però ves per on, hem descobert que el calçot, que al cap i a la fi és una ceba, aguanta bé a la nevera, i finalment, hem arribat a la samfaina oficial de març amb més coses de calçots, per tancar la temporada. Ah, i aquesta vegada hem millorat el gastroporno amb una fotògrafa nova.
___
Et pots afegir al club*samfaina a través del WhatsApp del Casal Catalanotxec. Són el seu braç gastroesnob. Es reuneixen en una casa particular, cuinen amb alguna pretensió de seriositat i es troben per dinar l’últim dissabte del mes. No s’hi porta res de menjar o beure, solament una contribució a les despeses. Això allibera els comensals d’aquella sensació tan de la respectabilitat petitburgesa d’haver de retornar res i dir “la pròxima a casa nostra”. També allibera de reciprocar qui no pot, perquè no té lloc ni plats, que al cap i a la fi a Praga tots som població d’al·luvió i molta gent hi està de pas. Podeu veure aquí de què va. La |REVISTA|KAMPA| és l’orgullós mediální partner de la idea. Publiquem íntegrament la nota de premsa que els samfaines ens envien després de cada dinar. Aquí el dinar de març.