Team Calçot: a Praga una de les calçotades més participatives que es recorden

Volem dir: que es recorden dins de la nostra experiència de Casal. Les feines s’han repartit: comandos especials han anat a comprar, han fet salsa, foc, neteja. Tot ha anat com una seda, també gràcies al nombre de participants reduït tancat i al know-how acumulat, diguem-ho tot. El lloc l’habitual, a Žižkov. El personal txec quan parlen entre ells es refereixen a nosaltres com els katalánci.

El producte, the real thing, de Valls.

Una calçotada és sempre el mateix, només faltaria. Pica-pica, calçots, salsa, carn a la brasa, allioli. Els alicients són, per exemple, els estrangers i l’estranyesa encuriosida que el ritual els provoca i els nens de les parelles mixtes, que es van creixent i progressen de forma adecuada en l’adoctrinament.

El foc. El Central Camp de Žižkov està ben equipat. El personal parla de nosaltres com els katalánci. En general són correctes i expeditius, però una dona que hi treballa és tan antipàtica que dona la volta al marcador i és divertit de veure i tot, per als amants de les emocions fortes.
L’adoctrinament dels fills de les parelles mixtes ha de començar de ben petitons.
Com podeu veure progressa adequadament: observeu aquest entusiasme.

Per circumstàncies diverses s’hi han afegit gent de llocs com Estònia, Eslovàquia, els Estats Units, Alemanya, les Illes Canàries, el País Basc, Huelva, entre altres. Entre la gent que va i ve per Praga, que tots som estrangers i població d’al·luvió, sempre apareix algú d’altres cultures que passa per l’experiència amb curiositat i bona voluntat. Se l’inicia en el ritual i acaba, esperem, apreciant-ho.

En plena acció. Taules grans i plenes, desordre, mans brutes, etc.
Podria ser de Sabadell o Torredembarra, però és una ciutadana dels Estats Units.
Ha après el ritual bé (i ens ha ensenyat un hack per pelar alls amb més eficiència).

Deia el director de cine Bigas Luna que porrons i calçots tenien alguna cosa de ritual sagrat, pels peus plantats i terra i els ulls al cel. Ves a saber. El que sí és segur és que és el mínim comú denominador de la comunitat: semblava que el Casal estava mort però no, estava dormint! Tothom s’ha despertat i mobilitzat, i bé.

2 respostes a «Team Calçot: a Praga una de les calçotades més participatives que es recorden»

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *