Etiqueta: casalet

Hola! El meu cosí de Praga m’ha convidat a fer una visita i una sessió amb els nens i nenes de la comunitat catalana, i he dit per què no. M’ha agradat la ciutat, és molt bonica, molt caminable, sobretot quan tens un camàlic humà que et carrega, i amb un transport públic impecable. La gent pel carrer m’ha reconegut, tot i que algun ximple mal informat m’ha dit “cagatió”.

La mainada catalanotxeca de Praga ens ha bastonejat a mi i al cosí a base de bé, tot i que als ha costat entrar en calor a l’hora de cantar. Però al final entre el cosí i jo ens hem repartit quatre rondes. M’han dit que hi ha hagut unes quantes baixes per malaltia. N’hem tingut de molt petits, que aquest any han començat, i de més grandets, sobretot una noia, que ja ens començava a mirar amb més escepticisme, però que encara li encanta ser-hi quan es reparteixin regals i mandarines. Ens hem caigut en gràcia, perquè aquestes coses són mútues, i al final passaré les festes convidat a casa d’aquesta família mixta de Praga, i jo encantat.

Com passa amb les castanyes, no està clar per que mengem panellets per Tots Sants. Potser ve de la tradició de fer un àpat molt ritual després del traspàs d’un ésser estimat, o potser de les ofrenes que els fidels feien a l’església o a la tomba del difunt perquè no li manqués nodriment en el viatge al més enllà, cosa que encara fan els budistes, per cert. Lligaria amb el fet que el panellet és un dolç que es conserva molt, que no es fa malbé d’un dia per altre, i que amb un marketing intel·ligent podria ser no una “barreta” energètica sinó un “boleta” energètica, consumible tot l’any, en packaging individual, ben dissenyat. Però bé: ja s’ho farà la indústria pastissera. Avui interessa sobretot els petits: fer pastetes i boletes. Els adults ens hem afegit a un berenar de pa amb tomàquet i pa de fetge amb moniato i castanyes, portat d’estraperlo de la cansaladeria La Perla de La Garriga, i bull de fetge de la cansaladeria Can Oliveres, també del mateix indret.

El Sant Jordi d’aquest any l’hem mogut al següent diumenge, el 28, a l’espai Letohradská 10. L’Andrés i l’Anna són part de l’ànima del lloc, i ens acullen amb afecte: és una antiga impremta reconvertida en espai polivalent per a la cultura i les arts. El Casal Catalanotxec hi col·labora, tindrem una secció de llibre català a la biblioteca.

Hem començat explicant la rondalla: la Xènia l’ha explicat i reinventat, l’ha desplegat cap a finals alternatius: què passaria si el drac i Sant Jordi es fessin amics? Si el drac fos vegetarià deixaria de menjar-se gent i faria servir el foc per fer pa, per exemple?

Ha vingut el Filip, un catalano-txecoslovac d’un any, amb un drac de peluix. Encara no parla, però ostres com s’hi fixa! Els altres nens i nenes han reaccionat amb graus diferents d’interès i distracció al relat de la Xènia. Explicada la rondalla, el grup ha passat a l’interior, on s’ha presentat l’espai de la biblioteca i s’han fet manualitats, recreant roses amb oueres, pintura témpera, etc.

S’ha fet el tió d’aquest any amb els petits del Casal, amb l’entusiasme de sempre. Les garrotades violentes que ha rebut no li han tret el somriure: legos, coloraines, contes, tota mena de cosetes de colors: n’hi ha hagut per a tothom.

En tongades successives, el tió ha anat fent el que ha de fer mentre la canalla escalfava els pals i cantava nadales catalanes i txeques.

El tió l’hem fet a la mateixa illa de Kampa que dona nom en aquesta revista, en un espai comunitari que existeix per alguna mena de miracle, i s’escapa de la degeneració i l’avarícia del negoci turístic. El tió és sempre el mateix, què ha de ser, si és una tradició. Però la qüestió es que s’ha fet organitzar per les mares i els pares. Si llegeixes això i acabes d’arribar o portes poc, i t’interessen les activitats per als més petits, no dubtis en posar-te en contacte. Ara mateix es fan sessions de casalet i art que et poden interessar.