Paella i optimisme, que és primavera

Els dinars del club*samfaina (47)

Per circumstàncies que no venen al cas hem hagut de canviar el programa i improvisar, i quan s’improvisa s’acaba en la paella –sempre es torna a la paella, el plat-sol que ens il·lumina des dels estius de la infantesa, i ve de gust ara que ja és primavera a Praga i ve el bon temps. Abans els entrants: musclos a la marinera, amanida bàsica de tomàquet, ceba de (color de la de) Figueres i olives kalamata, i salmorejo amb coses. Els vins blancs i secs, Veltlínské Zelené i Rulandské Šedé , i la cervesa Pilsner Urquell, o sigui els estàndards txecs.

Musclos a la marinera, detall. Sí, hem tingut millors fotos, d’una periodista amb talent i nocions de fotografia, però és el que passa en les comunitats de la diàspora, que quasi tots estem de pas.

Els musclos a la marinera es comencen obrint-los amb vi blanc i llorer. Vigileu-los i quan es comencin a obrir els treieu de l’olla i els treieu la meitat buida de la closca. Sí, us cremareu, però si reben massa calor minven i s’enxicleten. El brou que fa el vi i l’aigua dels musclos conserveu-lo. Mentrestant, trinxeu ceba i sofregiu-la, feu una picada d’all i julivert i afegiu-la a la ceba, afegiu pimentó i polpa de tomàquet, una cullerada de farina, i el brou del vi i l’aigua dels musclos. Xup-xup, trinxar amb la batedora, filtrar-ho amb el xinès, escalfar els musclos amb la salsa.

Salmorejo amb coses, detall. Hi ha ou bullit, sardina, tonyina i pebrot i tomàquet escalivat. L’estil de la fotografia és “realista”, és a dir no hi ha escenificació ni food styling, però esperem que complementi bé el text.

El salmorejo és un meravellós invent andalús per a l’estació càlida de l’any. Heu de trinxar el tomàquet i colar-lo amb al xinès, i afegir-li oli i un toc de vinagre suau (el residu, la polpa que no es cola, l’aprofitareu al sofregit de l’arròs). Hi ha receptes que afegeixen pa ratllat, però no cal. El salmorejo sol seria una beguda, però hi afegim coses sòlides i ho convertim en una sopa freda. Avui pebrot i tomàquet escalivat, més olives kalamata, ous bullits, sardines, tonyina i gambes de supermercat, d’aquestes que venen pelades en safates. Podria ser molt més, però ho hem deixat aquí. Tot això se serveix separadament, i cada comensal es posa el que vol, com vol, primer el sòlid, després el tomàquet.

Tomàquet, ceba (del color de la) de Figueres, oliva. Tres ingredients, és poèticament simple.

L’amanida pot ser molt simple: el tomàquet tallat fi, les olives kalamata i talls fins de ceba (del color de la) de Figueres, oli, vinagre suau (poma, vi blanc). El tomàquet per a tot el dinar (set persones, tres quilos) és txec: el canvi climàtic té conseqüències positives inesperades, com és que a Txèquia, en plena Europa Central, ara hi ha tomàquet autòcton estupend, cosa que no passava fa deu anys. La gran distribució alimentària ja ho ha vist, i ha creat una marca pròpia, “Rajčeska”. És un joc de paraules, amb “ráj”, que vol dir paradís, i el nom del país “Česko”. En txec el tomàquet 🍅 es diu “rajčata”, que és la versió popular i oral de la denominació històrica, “rajské jablko”, o sigui “poma del paradís” (en el dialecte vienès també es diu “Paradeiser”).

Es pot veure el tros de gamba llagostinera fresca al centre, i a dalt una gamba petita i pelada, tal com es ven al Lidl, en safates congelades. Cuinar mediterrani a Europa central comporta experimentar i fer compromisos amb el que hi ha realment disponible.

En la paella també hem experimentat amb els ingredients realment disponibles. Hem fet servir la gamba llagostinera fresca que trobem a Praga, més unes safates congelades de “Sea Food” del Lidl, on l’ingredient probablement està una mica massa trossejat pel que convé amb la paella, tot i que segurament és òptim per exemple per a l’arròs caldós. Els assistents, que sempre tenen la millor predisposició i voluntat, no entren en aquests tecnicismes. Ara canviem de tema: hem tingut un amic de la casa, l’antropòleg italià Alessandro Testa, cantant Roger Mas.

Ha tornat de ser visiting professor a Califòrnia. Parla català perquè ha estudiat els catalans, la tribu, i tenir-lo a dinar en un dinar de catalans et provoca la curiosa sensació de sentir-se objecte d’estudi (!), però ens ha obsequiat amb un cover abreujat de Roger Mas i els seus Goigs de la Mare de Déu del Claustre de Solsona, i després, atenció, dels Segadors (!!), una peça de la qual admira la qualitat d’himne, des del punt de vista estrictament musicològic.

Després ha agafat la guitarra la Patrícia, una visiting tieta catalanoargentinoamericana, concretament de Texas, i ha cantat Imagine. La sociologia dels dinars del club*samfaina està oberta a improvistos, improvisacions i sorpreses.

Falten les postres. Sempre són una nota lleugera amb gelat i/o fruita. Els cosins germans italians no ens fallaran mai, perquè en gastronomia ho fan tot bé i sempre tenen raó, de manera que hem trobat un “Mascarpone a espresso gelato” acompanyat amb “Cantuccini”, que per entendre’ns són carquinyolis, tot de les botigues de Gran Moravia.

____
Si ets català i vius a Praga o Txèquia i trobes a faltar menjar “normal” fes-te soci del Casal Catalanotxec i vine als dinars del club*samfaina, que són el seu braç gastroesnob. T’hi pots afegir a través del WhatsApp del Casal Catalanotxec. Es reuneixen en una casa particular l’últim dissabte del mes, o no, si així s’acorda. No s’hi porta res, solament una contribució a les despeses. Això allibera els comensals d’aquella sensació tan de la respectabilitat petitburgesa d’haver de dir “la pròxima a casa nostra”. També allibera de reciprocar qui no pot, perquè no té mitjans, que al cap i a la fi a Praga tots som població d’al·luvió i molta gent hi està de pas. Podeu veure aquí de què va. La |REVISTA|KAMPA| és mediální partner. Publiquem íntegrament cada nota de premsa que envien. Aquí, el dinar d’abril.

Graz, la segona ciutat d’Àustria

Els seus atractius (inclòs el casal català)

https://images.openai.com/static-rsc-4/RbcKuJqhLU4xX6iptwuUd1dZOLi3mphN2Cm6IksoaBS1ZikXhLkR-1LTFocGpbEXt2wxzANvAcs8d0Ws8UH2212-b0eelmS5bE0zDrJEPXeG2QSRENHee5cJmQvJkYMDh4Mj6iLqMeEdeN0CR-cyklfQx9VKjtqGbaztXH3u4LhGRWyc329i9g_ySwwkcus1?purpose=fullsize
La Hauptplatz de Graz

Graz, la capital d’Estíria, és la segona ciutat d’Àustria, amb 300 mil habitants. El nucli antic és un dels més ben conservats del continent. Va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l’any 1999. El centre és la Hauptplatz, presidida per l’edifici de l’ajuntament, plena de botigues i cafès.

Un dels elements més emblemàtics del paisatge és el Schlossberg, un turó al mig de la ciutat, des d’on es pot gaudir d’una vista panoràmica privilegiada. Al cim hi ha l’Uhrturm, la torre del rellotge, convertida en símbol de Graz. Des del Casal català de Graz afegeixen el castell d’Eggenberg a la llista del que cal veure.

En contrast amb el patrimoni històric, la ciutat també aposta per l’arquitectura contemporània. La Kunsthaus Graz, el museu d’art contemporani, és coneguda popularment com “friendly alien”. Recorda una mena de sípia blava mutant gegant.

https://images.openai.com/static-rsc-4/D4YiN3pT7p1d3tDWnqkZ4sLRBCxMULCBzcA3LIuPPrl6lHJN9O1pMoxMTDQ3zMJjb28KOUpLvnBmqn4BR-Tota1I5FtJzJMB5-2RKva-ciaE-KmTCsbUCeImosDpJBywDGtUGkHuCSYfUcjyqVWSO9mIvqt41uZF_G6XYlJr2Sh9-ydNirJfZ0YPfeVrmOw4?purpose=fullsize

L’economia està molt diversificada. La ciutat s’ha consolidat com un pol on conviuen sectors industrials tradicionals amb activitats tecnològiques i de recerca avançada. Un dels pilars és la indústria de l’automòbil, amb empreses com Magna Steyr, un dels fabricants més importants d’Europa en producció per a tercers. Al seu voltant s’hi ha desenvolupat un clúster de proveïdors, enginyeries i empreses auxiliars que generen milers de llocs de treball qualificats.

Els serveis també tenen pes, sobretot en l’educació, el turisme i la cultura. El fet de ser una ciutat universitària atrau estudiants i professionals i dinamitza el consum i l’activitat comercial. El reconeixement del centre històric contribueix a un turisme cultural menys massificat que en altres ciutats europees.

No es pot entendre l’economia sense tenir en compte la regió. Estíria és considerada el “rebost d’Àustria”, gràcies a la producció agrícola. La riquesa alimentària sosté una indústria agroalimentària sòlida i una gastronomia reconeguda. La Bruna Julià Morera, del casal català, recomana visitar la Weinstraße, la zona de vinyes al sud i l’est d’Estíria.


El casal català de Graz

La Bruna és la presidenta del Casal Català de Graz, que té la silueta de l’Uhrturm al logo. El defineix com una associació cultural formada per famílies catalanoparlants que viuen a la ciutat, i també estudiants, famílies i amics d’altres nacionalitats. Sosté que en les trobades es pot sentir parlar a més del català, espanyol, alemany, anglès, francès i xinès. L’obertura facilita vincles d’amistat entre persones que viuen situacions semblants.

Tal com expliquen, volen a crear comunitat i mantenir viu el vincle amb Catalunya, i també acollir la gent que va arribant. Durant l’any organitzen activitats de tradició i vida social, com ara aquest dissabte una paella al voltant de Sant Jordi. D’ells va sortir una iniciativa que uneix els casals catalans d’Àustria, un cop l’any. En concret de l’Emil, un dels nens: jugar a futbol ells, els de Viena i els de Salzburg, cada any en una de les ciutats. Es troben al voltant de l’onze de setembre, per celebrar la diada. És futbol, portar coses per dinar entre tots, passar el dia en família. Aquí vam parlar de l’última edició.

(Foto: Noemi Conesa, a catalansgraz.at)

Matuška obre a Jiřího z Poděbrad


Cafès, bistros i establiments de Praga (38
)

A la popular plaça de Jiřího z Poděbrad de Praga, un dels punts d’oci més concorreguts i de moda de la ciutat, Matuška ha obert un nou local. L’espai reinterpreta la taverna clàssica txeca amb una estètica pensada per a les noves generacions: ambient informal, cervesa de qualitat i molta vida al voltant. Quan fa bon temps, és habitual veure-hi gent bevent dreta al carrer, convertint la plaça en una extensió natural del bar.

A Txèquia, el nom de Matuška és gairebé omnipresent entre els amants de la cervesa. Tothom “sap qui és” Martin Matuška, però curiosament pocs en coneixen els detalls biogràfics. Mestre cerveser i fundador de la seva pròpia cerveseria, la seva trajectòria està estretament lligada a la renovació del sector al país. No és una celebritat mediàtica, sinó una figura discreta que ha deixat empremta sobretot a través del que millor sap fer: cervesa.

Quan va fundar la seva cerveseria a finals dels anys 2000, el panorama txec estava dominat per la lager clàssica, impecable però poc donada a experiments. Matuška va mirar més enllà de la tradició i va portar al país una nova manera d’entendre la cervesa artesana. Entre les seves aportacions més influents hi ha la introducció i popularització de les IPA, amb els seus aromes intensos de llúpol, sovint amb notes cítriques, i un perfil molt més atrevit que el de les cerveses convencionals.

Així, sense grans titulars ni estratègies de màrqueting personals, Matuška s’ha convertit en un referent. El seu nom circula de bar en bar, d’ampolla en ampolla, com una mena de secret a veus. Potser és precisament aquesta combinació de discreció personal i impacte col·lectiu el que explica el fenomen: a Txèquia, Matuška no necessita presentacions, encara que continuï sent, en molts sentits, un desconegut.

Modelar i coure

Fotografies penjades aquí, sense més comentari. Després del modelatge, la cocció.

_____
El Casal Catalnotxec dona suport a tallers d’art teràpia per a nens i nenes de la comunitat. Et pots fer del Casal Catalanotxec aquí i dones suport a la idea. Per saber més sobre art teràpia i l’enfoc d’aquestes sessions pots llegir aquest article.

Cavall Fort i la diàspora centreeuropea

La revista reacciona al que passa a Viena

L’onze de març ens fèiem ressò de com la Montserrat Vilar, a Viena, anunciava que les filles se li havien fet grans, i que regalava els Cavalls Forts a qui els volgués. El Casal Català de Viena va reaccionar, ho va fer córrer per les seves xarxes i de seguida els exemplars que haurien pogut acabar en el paper reciclat es van repartir en lots, que van anar a vuit famílies catalanes de la ciutat. Als de la revista els va arribar, i han publicat una reacció a X:

L’episodi demostra, per qui ho vulgui veure, que els catalans a Europa Central som una realitat que ha de ser reconeguda, més enllà del límit que imposa l’estat.

La publicació d’aquesta notícia ha fet córrer, dins del grup intern de WhatsApp de la RKEC, que circulen no solament Cavalls Forts, sinó Sàpiens i Tatanos, la revista dels més petits.

En el cas d’aquesta última probablement serà més difícil transmetre’ls a generacions futures, perquè sovint els exemplars acaben estripats, guixats i tacats de menjar…

L’episodi demostra la utilitat de la RKEC. Si ens presentem com una plataforma txeca, eslovaca, austriaca i hongaresa, que miri més enllà del local, tindrem el crèdit de poder unir tant els grups de cada país com la gent que s’estima més anar per lliure.

Mentrestant, la web de Cavall Fort us ofereix accés a la botiga amb les subscripcions a Tatano i el Cavall Fort, un munt de llibres i a més material descarregable gratuïtament.

Es crea l’agenda catalana a Europa Central

Avui dilluns de Pasqua s’ha presentat una agenda catalana a Europa Central. Les entitats i els residents a Txèquia, Àustria, Eslovàquia i Hongria tenen a disposició una agenda comuna, una eina per difondre i promoure les seves activitats. La iniciativa és privada i sense ànim de lucre i la coordina el Casal Catalanotxec des de Praga i aquesta revista. Hi podeu accedir des del menú.

En principi pot semblar contraintuïtiu, perquè la majoria de la gent de la diàspora es quedarà la majoria de les vegades en les iniciatives locals. Però Europa Central té característiques especials.

Si ets a Brno (Txèquia) o a Bratislava (Eslovàquia), Viena (Àustria) et queda a prop. Els autòctons van a Àustria i Viena per feina i oci, i Viena, Bratislava i Budapest estan unides pel Danubi. La geografia i la història importen. L’herència austrohúngara i la realitat del continu administratiu que fa la Unió Europea també importen.

A Europa central els catalans, valencians i balears som quasi quatre mil persones. Cadascú es quedarà a casa seva la majoria de les vegades, però potser és hora de començar a pensar que potser som més del que sembla.

Si voleu publicar a l’agenda, escriviu-nos.

Primavera, colors, flors.

Era més dur fa anys, però l’hivern centreeuropeu encara és prou dur com per celebrar més l’arribada de la primavera i els colors de les flors. El Casalet d’Art, com de costum, ho recull. Si voleu, escolteu com us ho expliquen. No cal afegir ni una paraula més.

_____
El Casal Catalnotxec dona suport a tallers d’art teràpia per a nens i nenes de la comunitat. Et pots fer del Casal Catalanotxec aquí i dones suport a la idea. Per saber més sobre art teràpia i l’enfoc d’aquestes sessions pots llegir aquest article.

Calçotada oberta o tancada, dos models per als casals

Des de Praga us expliquem com fer una calçotada i no morir en l’intent

Els catalans de Praga hem fet calçotada el 29 de març. Escurant el límit de la temporada. Ha anat d’un pel que no trobem calçots.

Probablement, el millor de les calçotades a la diàspora es veure pares de parelles mixtes adoctrinant la canalla des d’una edat ben tendra. Fill meu, digues “calçot”. Digues “romesco”. Digues “Barça”. Tres anyets, té el campió. La mare és eslovaca i li farà halušky, i ben fet que farà. Però el pare compleix les obligacions d’adoctrinament patriòtic.

La calçotada és important en el calendari de qualsevol casal català de la diàspora.

Però si es fan calçotades és perquè hi ha gent que hi aporta treball voluntari i el preu només va a cobrir costos.

A Praga hem arribat a la conclusió que limitar l’aforament de calçotada i fer pagar més els no socis és un bon compromís. La calçotada per tant no pot ser oberta, ha de ser tancada. Expliquem-ho.

La calçotada ha de ser un esdeveniment valuós, únic. S’han d’esgotar les entrades. Qui badi s’ha de quedar fora.

Per què? Perquè si feu la calçotada oberta us vindrà molta gent perquè el preu serà relativament barat, però no donareu a conèixer el vostre casal, ni us el valoraran. S’aprofitaran del vostre treball voluntari.

Avui tothom vol agradar i ser cuqui, empàtic i positiu. En realitat, a molta gent no li fa vergonya comportar-se com un paràsit oportunista que es creu que té drets de consumidor. Els evitareu limitant la calçotada, fent pagar més a no socis. Eleveu el preu del no soci sense miraments. Que es fan socis només per la calçotada? No passa res.

Tècnicament és primavera, però encara fa fred.

Hem recollit experiències de calçotada a Berlín, Praga i Viena. A Berlín, més de cent persones. Tot organitzat amb precisió germànica. Excels perfectes. Què passa? El treball voluntari està assegurat perquè hi ha més gent disposada a estirar del carro. Però el centenar de persones se subdivideix en grups més petits, i no hi ha massa connexió real. Es fa perquè el casal del lloc considera que s’ha de fer i perquè hi ha prou treball voluntari, i ja està.

Mentrestant, l’experiència de Viena és una no-calçotada. No s’hi han vist en cor. Els que ofereixen treball voluntari no volen treballar tant per a tanta gent. Es veu que a Viena abans hi havia calçotades multitudinàries, ara no. Però tan legítim és fer la calçotada com no fer-la.

Feu-vos el romesco!

A Praga, modestament i amb tot el respecte, creiem haver arribat un compromís. Limiteu la calçotada. Feu pagar més, sense miraments, als no socis. Feu rentar els plats als assistents. Tothom ha d’entendre que és un esforç col·lectiu, comunitari.

La calçotada oberta és un model esgotat. La calçotada tancada és el camí. La calçotada tancada pot créixer si la vostra organització creix de forma orgànica, amb gent que està present de veritat, i que treballa de veritat. Si no, no val la pena. Val més ser vint que dos-cents.

Abans de la calçotada, assemblea

Convocatòria de l’Assemblea anual del Casal Catalanotxec 2026

El Casal no és mort, estava dormint! Arriba la primavera, i just abans de la Calçotada, per si no hi hagués prou activitat, es convoca l’Assemblea, seguida d’un sopar sobre la base “jo porto”. (Al final d’aquesta nota s’explica.)

Serà divendres 27 de Febrer a les 19:00 a la “seu social” del Casal, Slezska 89, Praga 3 (timbre “Ferrando”).

Si no pots venir ho podràs seguir per videoconferència. Publicarem l’enllaç aquí a la |RK|.

Si no ho pots seguir per videconferència pots delegar el vot. Escriu a junta@casalcz.cz indicant a quin soci o sòcia esculls perquè, a més del seu vot, n’emeti un altre per tu.

A l’Assemblea, l’Oriol, l’Antoni, la Xènia i la Natàlia us posaran al dia de l’estat dels comptes i de l’estat de coses, es repassarà el 2025 i els plans de futur.

Les memòries anuals seran distribuïdes per ser aprovades.

Us presentarem la candidatura de la Junta actual: continuista. 

Com recordareu, les quotes de socis les renovem a principi d’any coincidint amb la celebració de l’Assemblea

Si us plau poseu-vos al dia de la quota 2026 per tenir veu i vot durant l’Assemblea. 

Fins el dia de l’Assemblea podeu ingressar 300 kc (quota individual) o500 kc (quota familiar) indicant “Quota 2026”:

Des d’un compte txec: 2800740559 / 2010
Des d’un compte estranger: IBAN: CZ4820100000002800740559
BIC kód/SWIFT: FIOBCZPPXXX

IMPORTANT! – SI US PLAU envieu un missatge al grup de Whatsapp amb el tema “VINDRÉ ASSEMBLEA” per confirmar assistència.

Com sempre, cal gent activa que vulgui formar part de la Junta. Ens calen reforços. 

Si voleu fer propostes i teniu més idees escriviu a junta@casalcz.cz o connecteu directament amb la presidenta, Natalia Soler (la.nataliii@gmail.com o whatsapp).

Si encara no ets soci o sòcia i vols participar, ves al formulari d’inscripció, on tens totes les instruccions 

SOBRE EL SOPAR
El sistema “jo porto” consisteix en que cada persona que ve porta alguna cosa per compartir.

El format reunió-sopar s’ha revelat com molt eficient i atractiu, perquè la gana i la perspectiva del sopar fa que el personal minimitzi powerpoints, excels, debats, preguntes i reflexions…